Per què una FIV?

[rossetona]

Bona tarda, noies.

Tinc 38 anys i una analítica hormonal molt bona, segons la meva ginecòloga. El seminograma del meu marit, perfecte. Però no hi ha forma. Avui hem anat a l'Institut Marquès (és el que ens entra per Sanitas) i m'han deixat KO. Em diuen que per edat (38), i tot i tenir un perfil hormonal fantàstic, he d'anar directa a FIV i amb diagnòstic pre-implantacional, que és una pasta immensa. Em comenta que amb una IA no tindria èxit i que a la meva edat un % important dels òvuls tenen deficiències cromosòmiques, la qual cosa podria donar lloc a avortaments o un nen amb síndromes raros. Vamos, m'ha deixat per a l'arrastre... Quan em vaig fer la IA al CIRH fa 3 anys, no m'ho van pintar tan negre.

Alguna de vosaltres s'ha fet IA i ha anat bé amb 38 anys? Us agrairé molt les vostres respostes.

[LuciernagaBCN]

Rosettona,

Primer de tot una forta abraçada... la veritat es que quan et diuen algo aixi es com una galleda dáigua freda.

no et puc ajudar amb el que preguntas ja que encara no he passat per IA, soc candidata a FIV pero amb un diagnostic molt clar: el meu home te molt pocs i amb mobilitat zero.

Pero si et volia recomenar que facis una consulta a un altre centre privat i no et quedis amb la primera opinio.
A temporadas l'IVI te una promo que la primer consulta es de franc.
(Quan ens van diagnosticar aixo a nossaltres hem anat a 2 centres per confirmar aixo de la FIV i finalmente a repro de la Seg Soc tb el mateix diagnostic)

A mes per com ho dius em sona que et van tractar amb zero "tacto" amb aixo. Si els 2 tenen bons resultats no entenc tampoc el xq de la FIV, ni menys el DGP, 38 anys no es 80. I a la teva firma ja tens un nen o sigui que et pots quedar embarassada...

Un peto guapa.

[clarabelle]

Hola rossetona.
Jo estic en una situació molt semblant. Amb 38 anys, una criatura de 3 que va venir sense RA i pel segon embaras no hi ha forma. Nosaltres teniem clar que no voliem FIV i el ginecoleg m'ha demanat el valor de l'antimulleriana per veure si val o no la pena fer IA, tot i que segons ell hauriem d'anar a FIV directament. T'haig de dir que jo si que tinc una mica baixa la reserva ovarica....Potser en el teu cas hi ha mes possibiltats si tot et surt be. Jo si tinc una amiga que es va quedar als 38 a la primera IA i te una nena sanissima...pero sembla que no es el mes habitual. Nosaltres ens vam quedar tan agobiats que Ho voliem deixar estar i plantar-nos. Ara hem iniciat proves i cada vegada pensem mes en FIV. El que ens tira enrera a nosaltres es el cost i la possibiltat de bessons....Be aixo es un proces d'anar asumint informacions, resultats.....tot i que si et quedes amb dubtes o no acabes de confiar jo tambe demanaria una segona opinió

[mishka]

Nosaltres ens vam liar amb la RA quan jo en tenia 39 i en teoria tots dos estem bé.

Vam fer tres IA per la SS i no ens van funcionar.
Als 40 vam anar per privat i ens van dir que FIV directament. A la 1a FIV m'hi vaig quedar i no se sap perquè, vaig tenir un avortament. Per treure el ...... "bitxitu" no hi havia maneres i em van acabar obrint la panxa com si fos cessària (però això és un altre tema).
Veient el que havia passat, i que un altre avortament implicaria una altra operació, vam fer DGP per assegurar que els embrions eren bons. (9 embrions = 4300 euros, per si et serveix de referència). En van quedar 3, me'n van posar 2 i als 41 tinc 2 princeses de 3 mesos.

Jo, per la meva experiència, et recomano que vagis a FIV directament com t'han dit, però que no et gastis la pasta amb un DGP a no ser que ja portis molts avortaments o que sigui una cosa com jo, que un avortament és un problema gros.

Sort!

[Lagata]

Bon dia Rossetona!

Tal como te dicen las compañeras, busca más opiniones.
En mi caso, a los 38 me quedé embarazada de forma natural (la divertida ), a los 39 tuve a mi primer hijo. Cuando el peque tenía más o menos 9 meses, me quedé otra vez sin buscarlo (ya con 40 tacos, como resultado de un aquí te pillo aquí te mato en semanas...) Total, que como vimos que había sido tan fácil, y se me hacía una montaña estar embarazada y a la vez ocuparme de un bebé tan pequeño (se hubieran llevado apenas 18 meses), después de analizar todos los pros y los contras decidimos abortar.

La sorpresa vino habiendo ya cumplido los 42, cuando nos pusimos a buscar y no hubo manera. Una amiga con 42 y con otro hijo mayor había hecho ya varias IAs sin suerte (que además poco a poco le fueron agotando su escasa reserva ovárica, ahora con 44 ya se ha hecho a la idea del hijo único)
Así que yo cada vez tenía más claro lo de la FIV, no me quería arriesgar.

Con todos los análisis en la mano en una clínica me lo pintaron tan mal que se me vino el mundo encima. Y eso que en principio mi reserva no estaba tan mal, los bichitos de mi pareja eran perfectos, y me había quedado embarazada de manera natural 2 veces y con una edad avanzada!!!

Así que cambiamos de clínica y a la primera FIV conseguimos nuestro deseado embarazo.

En cuanto a lo que dices de embarazos gemelares, no tiene por qué. A mí me pusieron 1 solo embrión ya que, al tener otro hijo, no quería asumir los riesgos de quedarme de 2 a los 40 y pico. Tú puedes elegir cuántos embriones quieres que te implanten: 1, 2 ó 3.

Visto a la distancia, ahora quizás me arrepiento de haber abortado tan alegremente. Pero eso no se puede saber a menos que tengas una máquina del tiempo que te avance acontecimientos (o haber conocido en su día el SP y todos los casos que he ido leyendo después....)

Espero haberte sido de ayuda.

Elijas el camino que elijas,espero que sea corto y que pronto consigas tu

Besos

PD: perdonad si escribo en castellano, en catalán tardaría el triple de tiempo...

[soclamarga]

Hola,

a veure, el que t'han dit a l'institut Marquès és veritat: a partir dels 35 anys les anomalies en els cromosomes dels òvuls augmenten de manera exponencial. Si el teu home té el semen perfecte i tu ovules bé i no us quedeu de manera natural potser és que hi ha algun altre problema "ocult". Potser podries quedar-te embarassada amb una IA (no series pas la primera! I menys si aparentment tot està bé), però la FIV és més eficaç i potser t'ho han recomanat per anar més directes al positiu i no desgastar-te psicològicament si no tinguessis sort amb les IAs. Ara bé, pel que fa al DGP, jo potser ho trobo excessiu fer-lo de bones a primeres. Normalment crec que es fa més en casos en què fallen les FIVs anteriors, o quan hi ha avortaments de repetició o en edats més avançades.

Pel que entenc, l'altre fill que tens ja és d'una IA, no? Doncs potser provaria de fer-ne 1 o 2 i si no et quedes fer FIV però sense DGP. Si tens bona resposta potser podries fer prou embrions com per transferir i a més a més congelar-ne (o sigui tenir més intents). En qualsevol cas, quan et quedessis embarassada sempre et podries fer l'amniocentesi o la biòpsia de còrion (que es fa abans) per assegurar que tot estigués bé!

Ah, i com t''han dit no està de més que demanis segones opinions en altres centres.

Espero que tinguis molta sort i aconsegueixis ben aviat l'embaràs!

[xell13]

bon dia a totes,
només un petit apunt de la meva experiència, als 35 anys ens posem a buscar que no arriba, les proves diagnostiquen que tinc les trompes obstruïdes, anem a l'IVI, i en principi recomanen IA, però jo decideixo que vull anar a per totes i assegurar-me un % més alt de possibilitats de quedar-me , en fem 2 i les 2 negatives!!!!!
quan estem esperant per anar pels frigos, m'hi quedo de manera natural....ara té 3 anys i mig el meu fill gran
justament ara fa un any, quan ja havíem decidit que donàvem els frigos per investigació, pq no vull tornar a passar pel procés tan dolorós de les fiv's negatives, sense buscar.lo...ens arriba la sorpresa que estic !!!tinc aleshores 38 anys!
ara aviat entraré a la 40 tinc 2 nens vinguts de manera totalment natural sense esperar-ho....
petons, sort i salut per totes

[Penny]

Jo tinc un fill preciós fruit d'una FIV amb DGP a l'Institut Marquès. Com a especialistes en RA no en tinc cap queixa, al contrari, són boníssims; ara bé, són uns pesseteros (no ho dic per dir... al llarg del procés hi va haver un parell d'"incidents" que em fan pensar així).
Per tant, jo demanaria una segona opinió.

Que tinguis molta sort!!

[rossetona]

Noies,

moltíssimes gràcies pel vostre suport i respostes. M'han ajudat moltíssim, en sèrio. Ahir, em van fer sentir molt malament i vosaltres, en canvi, m'heu fet sentir molt bé.

Aquest matí, com que no em venia la regla, m'he fet un test d'embaràs i la segona línia ha sortit rosa (una mica més clara que la de control). No sé si estic embarassada, però si ho estic haurà estat graciós que ahir m'ho pintessin tan malament en una clínica que es dedica a aquestes coses.

Alguna sap si una línia més fluixeta que la de control vol dir embaràs?

Petonets, guapis.

[Penny]

eiii si hi ha línia hi ha embaràs!!! estàs prenyi!!
enhorabona!!

[LuciernagaBCN]

com vas?? confirmat???

[Soraya]

Ostres tu quina casualitat! Enhorabona per l'embaràs!! Jo ara aniria a la ginecòloga i li restregaria el positiu per tota la cara

[petitaemma]

Sí, sí, això pinta embaràs!

[rossetona]

Bon dia.

No m'he tornat a fer una altra prova d'embaràs, tinc molta por que em surti negativa. Divendres, em va deixar tan KO la doctora de la clínica dient-me això dels 38 anys (que si em quedés per IA, sense diagnòstic pre-implantacional, avortaria; que si amb 38 anys el 40% dels òvuls tenen defectes cromosomàtics, etc), que no m'atreveixo. Això sí, la regla no dóna senyals de vida. Igual que a l'anterior embaràs, l'únic que noto són els pits més sensibles (congestionats seria la paraula), però ni marejos ni nàusees. I com que ja acostumo a fer molt pipi, doncs pràcticament no he notat molt la diferència en aquest sentit.

Tinc hora amb la gine aquest divendres. Igual, fins aleshores, compro un clearblue (que aquest no va amb línies sinó que t'ho diu amb lletres) i me'l faig. Amb l'anterior embaràs, després de tenir una beta +, em va costar molt fer-me el clearblue i també era per por (i això que tenia 35 anys... ).

Soraya, ja he vist que estàs prenyi de 3. Ets molt valenta, en sèrio. Conec el cas d'una noia que va tenir també 3 i totes són nenes...

Mishka, conec, de ben prop, el cas d'una noia (mai no l'he preguntat com s'ha quedat, si per RA o natural) que va tenir el primer fill amb 40 anys i la nena la va tenir, l'any passat, amb 45.

Lagata, jo ara mateix tinc 38 anys. Si estic embarassada, l'esperaria per finals de setembre i farà poc que hauré fet els 39. O sigui, veure que et vas quedar de forma natural als 38 i tot va anar bé, em fa tenir esperances.

Penny, jo també vaig tenir la sensació que són uns pesseteros. Aquí ve la meva queixa.

Un petó a totes i moooltes gràcies per les vostres paraules!

[Lagata]

Bon dia.

No m'he tornat a fer una altra prova d'embaràs, tinc molta por que em surti negativa. Divendres, em va deixar tan KO la doctora de la clínica dient-me això dels 38 anys (que si em quedés per IA, sense diagnòstic pre-implantacional, avortaria; que si amb 38 anys el 40% dels òvuls tenen defectes cromosomàtics, etc), que no m'atreveixo. Això sí, la regla no dóna senyals de vida. Igual que a l'anterior embaràs, l'únic que noto són els pits més sensibles (congestionats seria la paraula), però ni marejos ni nàusees. I com que ja acostumo a fer molt pipi, doncs pràcticament no he notat molt la diferència en aquest sentit.

Tinc hora amb la gine aquest divendres. Igual, fins aleshores, compro un clearblue (que aquest no va amb línies sinó que t'ho diu amb lletres) i me'l faig. Amb l'anterior embaràs, després de tenir una beta +, em va costar molt fer-me el clearblue i també era per por (i això que tenia 35 anys... ).

Soraya, ja he vist que estàs prenyi de 3. Ets molt valenta, en sèrio. Conec el cas d'una noia que va tenir també 3 i totes són nenes...

Mishka, conec, de ben prop, el cas d'una noia (mai no l'he preguntat com s'ha quedat, si per RA o natural) que va tenir el primer fill amb 40 anys i la nena la va tenir, l'any passat, amb 45.

Lagata, jo ara mateix tinc 38 anys. Si estic embarassada, l'esperaria per finals de setembre i farà poc que hauré fet els 39. O sigui, veure que et vas quedar de forma natural als 38 i tot va anar bé, em fa tenir esperances.

Penny, jo també vaig tenir la sensació que són uns pesseteros. Aquí ve la meva queixa.

Un petó a totes i moooltes gràcies per les vostres paraules!

Bon dia Rossetona!

A veces pienso que no hay nada de ciencia en quedarse o no embarazada. Es la naturaleza. Las clínicas de RA lo saben, sólo pueden echar una mano a la naturaleza. Lo malo es que en muchas ocasiones sólo quieren hacer negocio con nuestras ilusiones, y a eso no hay derecho!! Además, si con 38 años te tratan como a una abuela menopáusica es como para no volver (o volver y restregarles el positivo por las narices)

Por el foro verás muchos casos de embarazos naturales cuando ya ni con varias FIV's parecía posible.

Así que tranquila, que si te ha salido la línea del test seguro estás embarazada. Ya ves, yo me embaracé del primero a los 38, y en tu caso, si ya has tenido otro bebé que salió normal, menos razones para temer que puedas tener problemas con este. De todas maneras, y si te preocupara una posible anomalía cromosómica, primero habría que ver el TS y el pliegue nucal. Y aún así si sigues con dudas, podrás hacerte una biopsia de corion (entre las semanas 10 y 12) o una amnio (sobre la semana 16)

A veces la realidad es tan sencilla que nos negamos a reconocerla.
Venga, tranquila que ya verás como te ahorrarás un buena pasta en tratamientos

Petonets

[rossetona]

Hola, lagata.

A veure quan tinc temps d'entrar en algun post on parlin mares de més de 35 anys. Tinc ganes de llegir les seves experiències. Espero no haver d'arribar a la biòpsia de còrion o a l'amnio. Espero que acabis de passar un bon embaràs (ja veig que et queda molt poquet).

Un petó ben gran.

PD: Sí, sí, em van tractar com una iaia menopàusica, com si tenir 38 anys fos el pitjor del món.

[molly]

Hola rossetona.
Jo vaig començar amb els tractaments de fertilitat a l'Ivi. Tenia 37 anys. Em van fer 5 ias, nada más y nada menos. Ells deien que era 'normal' i que havíem de seguir provant. I si per ells hagués estat me n'hagués fet una altra però al final em vaig plantar i vaig dir fins aquí hem arribat. No tant per això sino per altres coses que van passar i que no em van agradar i que ara no vénen a cas.
Vaig aterrissar al Marquès (amb 38 anys ja fets) i quan van veure que m'havien fet 5 ias van flipar. I jo encara vaig estar de 'sort' pq en aquella època encara entraven els medicaments per SS. Però la pasta de 5 ias és encara més alta que la d'una FIV. Al Marquèss em van proposar una FIV i a la primera, bingo. Ara tinc uns bessons preciosos de 3 anys.

Vull dir, que a vegades, val més tirar pel dret, tu. El que si que no entenc és que hagi de ser amb DGP. TEniu algún problema més?

Molta sort i no defalleixis!

[clarabelle]

Jo crec que un detecte d'alguns metges que intervenen en processos de RA es que de tant manegar estudis, mostres estadistiques, xifres, percentatges....obliden que treballen amb persones amb emocions, desitjos, frustracions, pors....i no son gens sensibles. Es una llastima...Jo vaig tenir tambe amb 35 el meu primer fill amb 35, tinc amigues que als 40 i inclus una que amb 47 va tenir bessons i son ven normals....i tambe algun cas que amb menys de 30 han hagut anomalies....Potser per edat hi ha mes risc a nivell fisic pero per aixo es fan les proves pertinents si es el cas. No cal espantar ningú abans d'hora. Aixi que anim rossetona que segur que tot va be.

[rossetona]

Bon dia.

Molly, 5 intents d'IA són molts, la veritat és que sí. Jo puc arribar a entendre que em proposin una FIV per arribar més ràpid "a la meta", però el tema DGP no ho vaig entendre. No tenim cap problema (ni hormonal, ni seminograma, ni cromosòmic), ni familiars amb problemes de síndromes raros ni anomalies genètiques. Res... i, precisament, el DGP no és gens barat, gens. Per això, estic espantada. Que et diguin que amb 38 anys el 40% dels teus òvuls tenen anomalies, no és fàcil d'escoltar, i més quan les hormones estan fantàstiques. Però vull ser optimista, ho necessito. Tinc 38 anys, no 83. Què passa, que si hagués tingut 37 no m'ho hagués proposat (li vaig preguntar en aquell moment i em va dir que hagués anat per IA)?

Divendres, tinc gine, a veure què em diu.

Petons