Cada cop em té més dependència

[neuetes]

Rousi, has pres una decisió i et desitjo molta sort. Espero que això us millori la vida a tots.
Tens tota la raó... jo tinc un petit al que li he de repetir mil cops cada cosa perquè l'entengui i fa pataletes impressionants i es resisteix a creure fins que en el seu petit cervell no ha entès el concepte, fins que ell no ha estat capaç d'entendre el perquè de tot plegat no hi ha manera, tu!!!!........ és realment un malcriat!!! I ara que està en plena etapa egocèntrica.... no t’ho vulguis imaginar: jo, jo, i jo...... Al•lucino quan altres nens creuen a la primera i veig com és el meu es resisteix una i mil cops..... deu ser perquè no he estat prou dura amb ell.
I amb el tema de seure a taula és una guerra diària: no hi ha manera de fer-lo estar quiet!!! Això sí, menja de valent!, però quiet no hi ha manera.....suposo que he prioritzat la seva alimentació i he deixat les maneres.... i clar.... les conseqüències son nefastes!!! Em consolo pensant que encara no té 4 anys i per naturalesa no poden estar quiets, perquè el seu cervell viatja a una velocitat d’impacte i a anys llum en menys d’un segon..... però és un consol... la realitat és que se m’ha escapat de les mans i no he estat prou estricta.
Amb el tema dormir ens té fregits també...... encara avui té por de quedar-se tota la nit sol al llit de la seva habitació, i s’ha d’adormir amb mi cada nit. I com que encara es desperta cada dia, doncs ha de venir a treure a son pare del llit i venir al meu costat per sentir-se segur. Pot ser tens raó... pot ser el que li cal és obligar-lo a patir la por tot sol a l'habitació fins que se li passi o fins que deixi de plorar..... el que passa és que sóc una bleda i se'm puja a la xepa!!! I així anem.....
L'he deixat massa corda i ara ja no hi ha res a fer!!! clar com que jo, tot i tenint 44 anys encara no sé controlar les emocions no em veig capaç de demanar-li al meu fill de 3,5 anys que ho faci.... pot ser li deixaré més vidilla i que vagi fent poc a poc.... així jo també aprenc cada dia una miqueta més de mi mateixa i del meu fill, perquè té tela el nen!!! té caràcter propi i no accepta un No per resposta vàlida.... li he de raonar...... clar.... deu ser un dels efectes secundaris de tenir-los malcriats......
Sort en tinc a l’escola és un nen model, sap estar quiet quan toca, seure quan toca, emocionalment molt estable... vaja.... tot el contrari que a casa... això deu voler dir que se’m puja a la xepa a mi i sols a mi, sa mare.... amb la única que treu el seu caràcter i amb la única que es veu capaç de fer-ho... amb la resta és reprimeix i a mi em toca el rebre. Segurament si hagués estat més estricta, també sabria reprimir-se amb mi. Creus que encara hi estic a temps o tindrà aquesta llibertat amb mi per sempre?

[Takita]

entrerius, ara posaria una emoticona que es tragués el barret

[Rousi23]

Gràcies per entendre'm Entrerius, la veritat es que encara que hagi explicat la nostra situació d'una forma lot freda, jo ho he passat molt malament, he tingut ganes de no tenir aquest segon, quan estava molt il·lusionada, m'he sentit molt mala mare, i fins i tot he estat amb una psicòloga de la unitat d'ajuda a la dona perquè estava molt desorientada. T'entenc el que tu vius amb el peque perquè es el que viuen les meves germanes. Com he explicat abans una que te dos nens el gran que te 7 anys encara dorm amb els pares, i la petita que te casi 3 es més independent, perquè ho van poder agafar abans. També una altra germana em diu que el seu nen de 8 anys encara li demana per dormir amb ella, i a sobre, ell sempre té la última paraula.
Jo el que estic fent amb el meu fill no es ni el mètode Estivill estricte i maltractar-lo ni res, sinò tot el que faig ho faig amb molt d'amor, i carinyo.
Ara ja portem 5 nits i aquesta, que m'he aixecat jo, també només ha estat dues vegades, i si, ha porat, però només des de que li he ajustat la porta i jo m'he assegut al llit, i quan he agafat la càmera ve vist com s'ajeia i s'adormia, o sigui menys d'un minut.
Ara per dormir hem passat a no engronsar-lo, li llegim contes, juguem una mica però tot a la seva habitació i al seu llit, fins que s'acaba dormint, si que runa, no plora, runa i demana que l'agafem, però s'acaba adormint.
Jo crec que estic fent bé, després de veure l'experiència de mas germanes i d'amics i companys de feina. Jo creia que tot això que tu has explicat era impossible, que un nen no et pren el pel, però vist i vist, ara començo a creure que si, que són molt llestos.
Jo no crec que això sigui una batalla entre ell i nosaltres, Valga'm Déu!!! Es el meu fill, el que més estimo en aquest mon!!! es un treball familiar en equip per posar ordre a les nostres vides.
Segueixo agraint els comentaris de totes tot i que m'he sentit mal jutjada.
Gràcies per tot igualment

[neuetes]

Em sembla que no has entès res del que t'ha volgut dir la entrerius...

[Takita]

Em sembla que no has entès res del que t'ha volgut dir la entrerius...

Anava a dir el mateix!

[neuetes]

Jo crec que estic fent bé, després de veure l'experiència de mas germanes i d'amics i companys de feina. Jo creia que tot això que tu has explicat era impossible, que un nen no et pren el pel, però vist i vist, ara començo a creure que si, que són molt llestos.
Jo no crec que això sigui una batalla entre ell i nosaltres, Valga'm Déu!!! Es el meu fill, el que més estimo en aquest mon!!! es un treball familiar en equip per posar ordre a les nostres vides.

Crec que t'ho estàs mirant des d'un punt de vista equivocat. I de fet, aquest és l'error que molts pares cometem quan ens hem d'enfrontar als reptes de criar als nostres fills: ens ho mirem des d'una òptica adulta. El que per nosaltres és allò de "ens prenen el pèl" o que "nèixen amb el batxillerat aprovat" o que "són molt llestos", moltes vegades (vaja, m'atreviria a dir que SEMPRE) ho diem per treure ferro a l'assumpte i per autoconvençer-nos que el problema el tenen ells i no nosaltres, per guardar les aparençes davant de mirades indiscretes i per justificar qualsevol acte de disciplina (només per demostrar qui mana)... en canvi, pels nens només és una crida d'atenció al adult que tenen de referència, que confien en ell, que els inspira seguretat perquè els ajudin a entendre algúna cosa que els supera, que és nova per ells, que els angoixa i que han d'apendre a canalitzar. Mestre-deixeble. Perquè... fredament... realment creus que un nen de 13 mesos és tant maquiavèlic com per pensar... "ara vull tocar els pebrots a ma mare a la nit i començaré a plorar com un possès... perquè no vull que demà vagi a treballar i es quedi amb mi, perquè vull la mama només per mi i el papa que el bombin!!, perquè ho dic jo i punt..." no, no i no!!! només els adults pensem així!!! el que pensa el nen és "tinc por, està molt fosc i vull a la mama per sentir-me segur" res mes!!
Mira, no et vull jutjar, que cadascú crii els nens com vulgui o pugui i ja has pres la decisió, per aixó només em restar dir-te que tinguis molta sort. Només el temps et dirà si l'has encertada o no. Però t'invito a que pensis una mica en aixó que t'estic intentant explicar, perquè... has pensat que passarà quan nèixi el fill que estas esperant i el teu fill gran tingui uns dos anys?? perquè encara que no t'ho creguis i per molta disciplina que li apliquis ara per evitar tots els "problemes" que veus dels altres nens del teu voltant, el teu fill farà rebequeries!! si, senyor!! cap dona abans de ser mare s'ho creu, totes pensem que només les fan els fills dels altres... però si! tots fan rebequeries!! i perquè? doncs perquè forma part del seu procès maduratiu... res mes. I que... més disciplina?? no servirà de res! Càstigs, reganys, crits i mal ambient?? tampoc!! en continuarà fent, no ho podrà evitar, és una fase que ha de passar. Com afrontar-les?? no se, possem-hi imaginació, no? a mi em funcionava oferir-li una alternativa més atractiva o canviar d'ambient... A més a més, pensa en els possibles gelos que pugui tenir pel germanet/a, el seu comportament també canviarà... més disciplina?
Si canvies el prisma amb què mires la criança, veuràs tot un ventall de possibilitats i recursos per poder criar-los sense tanta disciplina estèril i més solucions imaginatives i assertives, amb molta empatia. Perquè moltes vegades inconscientment repetim patrons que hem vist de casa nostra, de com ens tractaven els nostres pares o avis quan èram petits... però que "s'hagi fet tota la vida" no vol dir que sigui vàlid i sa. I no perquè apliquis disciplina tindràs uns nens més educats... almenys aquesta és la meva opinió.

Repeteixo, molta sort en la teva decisió.

[sargantana:28]

Hola Rousi23, primer de tot vull dir-te que t'entenc, penso que quan una persona està en una situació com la que tu descrius en la que fins i tot has demanat ajuda professional és important que l'entenguin però també penso que quan les pesones estem molt ofuscats no podem veure-hi més enllà i mirar les coses des d'un altre prisme i necessitem alguna cosa que ens ajudi a mirar cap a un altre costat.

Entenc el que dius perquè no conec a cap mare que vulgui tenir un fill maleducat, que sigui un tirà i que faci el que vulgui i quan vulgui però no crec que els nens s'hagin de "disciplinar" a partir de l'any. Jo penso que des de que neixen els hi estem ensenyat coses continuament i ells les van aprenent segons el seu nivell maduratiu. Una de les primeres coses que aprenen és que la mama ho és TOT, amor, ajuda, aliment, em canvia quan vaig brut, em tapa si tinc fred...i un llarg etc, i a vegades pot semblar que ens tenen molta dependència.

Crec que en el teu missatge es barregen coses diferents, una cosa és no voler que sempre tingui l'última paraula i que aprengui a no interrompre als adults quan parlen, que això són coses que li hauràs d'explicar una i milions de vegades fins que la seva maduresa li permiti fer-ho i una altre cosa és el tema del dormir, per mi, un nen que dormi amb els pares no té perquè ser un nen maleducat.
Una altre cosa és que per vosaltres sigui un gran problema que dormi al vostre llit, llavors cal buscar solucions però si em permets que et digui la meva opinió pensa més en les emocions del teu fill mentre ho esteu intentant solucionar que el el resultat en si, perquè tot i que el nen calli i dormi, no et pot expressar com se sent perquè no té vocabulari ni recursos per fer-ho i potser s'està sentint sol i imcomprés. Jo, quan he passat un mal dia, o tinc por perquè no em trobo bé i he d'anar al metge o estic molt nerviosa, quan anem al llit li dic al meu marit que m'abraci i només sentir la seva escalfor i el seu contacte ja em reconforta, tots necessitem ajuda en molts moments del dia, i els nens més que ningú.

Crec que cadascú té el llindar de les coses tolerables o no en diferents llocs, per tant cada família ha de decidir quins valors vol transmetre i quins mètodes utilitzarà per fer-ho, i en cap moment dubto que el millor per una mare sempre són els seus fills i que totes fem les coses el millor que podem, amb el màxim d'amor i amb la millor de les finalitats, però a vegades la desesperació potser ens porta a fer coses q si les pensessim més no les fariem o no les podríem aconsellar a uma altre persona.
Una abraçada

[ISASF]

Rousi,

tota la meva admiració, estic d'acord amb tu en el 100%.

Aixo de la comuna happie,... em sembla que es la expressió perfecta.
Estic d'acord també amb el que les companyes han dit, cadascú té el seu taranà i el que li va bé a uns nens no va bé per uns altres, parlant dels metodes. Pero estic molt d'acord en parar una mica els peus als capritxitos.

Petons!
Isa sf

[neuetes]

Capritxets??? que estem parlant de nens d'un any!!! i no de nens de 8 anys que volen la play!!!

Mare meva...

[Helia]

Rousi,

tota la meva admiració, estic d'acord amb tu en el 100%.

Aixo de la comuna happie,... em sembla que es la expressió perfecta.

Sísí, nosaltres dormim en una habitació que sembla una comuna happy!! i no vegis lo feliços que som tots quatre revolcats al mateix llit!!!

[FloR]

I si a la comuna afegeixes un gat, ja és la monda!!

[soleilua]

Completament d'acord amb la neuetes i la sargantana...

ISASF millor no et dic res...

És veritat que cadascú ha de fer el que cregui que és millor i ningú s'hi ha de posar, per aquesta raó s'ha de respectar a tothom. En aquest cas Rousi has pres una desició i potser serà el millor que has fet a la vida o potser t'hauràs equivocat.
Jo, personalment, he optat per fer just el contrari que fas tu, dormo amb la meva nena, li dono pit a demanda tot i tenir 12 m i mig i la tinc als braços tot el temps que necessita. Crido amb ella per jugar i canto i ballo a la cuina perque s'entretingui mentre faig el dinar. Si no té gana no l'obligo a menjar, i cada cop que ens banyem hi ha més aigua al terra que a la banyera. Potser m'estic equivocant, no ho sé, però és el que em demana el cos (i el cap) per una nena de tot just un anyet. Quan en tingui 5, 6 o 10 ja veurem com ho fem. Cada edat té les seves coses.

[Tutty29]

Nosaltres dormim tots 3 al llit, el meu nen fara 1 any, fa un mss que ens em canviat de pis i dsde llavors que dorm amb nosaltres, ah el gat tambe dorm amb nosaltres( abaix els peus), je je!!

[carbasseta]

Hola!
Estic d'acord amb la sargantana, crec q se t'han ajuntat moltes coses i ho estàs barrejant. Conec molts nens q han fet collit i són molt ben educats, nocrec q hi hagi correlació entre una cosa i l'altra. També sé de nens estivillitzats q al cap d'un temps es "colen" al llit dels pares.
Tot i q no estic d'acord amb el mètode q has utilitzat,eentenc q a vegades un busca la sortida d'emergència. Només desitjo q us vagi bé i q poc a poc puguis relativitzar les coses i poder veure el món una mica més amb ulls d'infant perquè l'educació nos'aconsegueix només amb disciplina i rigidesa.

[nacristai]

Doncs si li afegeixes enlloc d'un gat un gos, una LM a demanda fins que el vailet vulgui, i que pel segon volem un part natural, crec que la imatge nostra es que vivim en una cova d'eivissa i que estem tot el dia fumant petes.
Els meus pares van collitar amb les seves 3 filles, mai em deixaren plorar quan reclamava la seva atenció quan era un bebè. I totes 3 som persones feliç i plenes, i ben educades. Cada cosa al seu temps, no tinguis pressa per que creixi, aquesta etapa en la que ets la seva vida passarà... I no tornarà mai més... Imagina't la situació a l'inversa... T'agradaria??
És el teu fill, però si vols aplicar estivill 1er infornat bé, ell s'ha retractat no fa gaire i diu q no s'ha d'aplicar fins els 3 anys. I cal dir que és uns còpia de ferber. Referent el CG, potser és irreal, xo et puc assegurar que almenys no és agressiu pels infants, la maternitat és una opció, i un cop es tria el camí no s'hi val carregar la culpa del nostre cansament vers ells. Ells fan el que toca, necessitar-nos.

Nota: he editat perquè en l'escrit inicial he escrit el que pensava sense filtre, i no és quelcom que m'agradi, ja que les coses per escrit sense sentir l'entonació o veure l'expressió podem semblar mes agressives del que són.

[ada82]

Ben dit nacristai!!

A mi m'agradaria saber Rousi, com es pot fer el mètode Estivill amb molt d'amor i carinyo? Realment voldria saber-ho perquè quan has dit que portaves nits senceres sentint com plorava i no anant-hi no crec que el nen senti ni l'amor ni el carinyo enlloc, però bé, tothom decideix per on tirar.
No entenc que nits dolentes et puguin dur a això i t'ho diu una mare que ha estat aixecant-se cada 20min durant més d'un any.... i ho tornaria a fer...

Ànims amb el que decideixis.

[JOBAAL]

Doncs tens tota la raó en una cosa, m’he acabat posant les mans al cap després de llegir el post... Però si només té 13 mesos!
Aquí només he arribat a una conclusió i és que ara que estàs esperant un segon fill, potser inconscientment, esperes que el primer actui com ho hauria de fer un de gran, i en això estàs molt equivocada. Als 13 mesos és ben normal el que fa el teu fill, tot són etapes de la criança que s’han de passar, i ara toca això, com quan tingui 2 anys (seran els terribles 2 anys) es vulgui reafirmar en ell mateix i tot siguin rebequeries, però afortunadament tot passa.
Tingues en compte una cosa, els fills són un mirall dels pares. El fet que els nens siguin contestons, facin el que vulguin, mengin com vulguin, etc. no és un problema de la canalla, o de no haver aplicat l’Estivill, sinó de l’educació i la manera de fer dels pares.
Nosaltres tenim un nen de 3 anys i les hem passat de tots colors. No ha volgut anar a dormir quasi mai per iniciativa pròpia (ni la migdiada), hem passat per aquest primer any que estàs passant tu, pel segon any a on tot eren rebequeries, rondinades i no,no,nos, i ara en aquest tercer podem dir que estem a la glòria. Tenim un nen educadíssim, llest i bon jan (i no només ho diem amb amor de pares, sinó que els de fóra ho corroboren). Menja amb nosaltres a taula i s’ho acaba tot, li agrada jugar, aprendre i és tot amor amb els que l’estimem. I saps què? En el dormir continúa fent de les seves (amb el temps hem millorat moltíssim) però ens és igual. Des que vam entendre que tot era evolutiu i que amb el temps ja milloraria, sóm feliços així. Ara només m’he d’estirar amb ell al seu llit i esperar que s’adormi, i si després de matinada es lleva i vé cap al nostre, cap problema, també té el seu lloc, i si no, doncs ben amples aquella nit!

Edito per dir:
A partir de quina edat una abraçada o un consol deixa de ser un “capritxet” i passa a ser una necessitat humana?

[neuetes]

A partir de quina edat una abraçada o un consol deixa de ser un “capritxet” i passa a ser una necessitat humana?

Quina pregunta més ben encertada! Completament d'acord amb tot el que has dit.

[bertian]

Jobaaal quanta raó tens!!!!!!!!!!!!!!!!

[artemis]

Rousi, has pres una decisió i et desitjo molta sort. Espero que això us millori la vida a tots.
Tens tota la raó... jo tinc un petit al que li he de repetir mil cops cada cosa perquè l'entengui i fa pataletes impressionants i es resisteix a creure fins que en el seu petit cervell no ha entès el concepte, fins que ell no ha estat capaç d'entendre el perquè de tot plegat no hi ha manera, tu!!!!........ és realment un malcriat!!! I ara que està en plena etapa egocèntrica.... no t’ho vulguis imaginar: jo, jo, i jo...... Al•lucino quan altres nens creuen a la primera i veig com és el meu es resisteix una i mil cops..... deu ser perquè no he estat prou dura amb ell.
I amb el tema de seure a taula és una guerra diària: no hi ha manera de fer-lo estar quiet!!! Això sí, menja de valent!, però quiet no hi ha manera.....suposo que he prioritzat la seva alimentació i he deixat les maneres.... i clar.... les conseqüències son nefastes!!! Em consolo pensant que encara no té 4 anys i per naturalesa no poden estar quiets, perquè el seu cervell viatja a una velocitat d’impacte i a anys llum en menys d’un segon..... però és un consol... la realitat és que se m’ha escapat de les mans i no he estat prou estricta.
Amb el tema dormir ens té fregits també...... encara avui té por de quedar-se tota la nit sol al llit de la seva habitació, i s’ha d’adormir amb mi cada nit. I com que encara es desperta cada dia, doncs ha de venir a treure a son pare del llit i venir al meu costat per sentir-se segur. Pot ser tens raó... pot ser el que li cal és obligar-lo a patir la por tot sol a l'habitació fins que se li passi o fins que deixi de plorar..... el que passa és que sóc una bleda i se'm puja a la xepa!!! I així anem.....
L'he deixat massa corda i ara ja no hi ha res a fer!!! clar com que jo, tot i tenint 44 anys encara no sé controlar les emocions no em veig capaç de demanar-li al meu fill de 3,5 anys que ho faci.... pot ser li deixaré més vidilla i que vagi fent poc a poc.... així jo també aprenc cada dia una miqueta més de mi mateixa i del meu fill, perquè té tela el nen!!! té caràcter propi i no accepta un No per resposta vàlida.... li he de raonar...... clar.... deu ser un dels efectes secundaris de tenir-los malcriats......
Sort en tinc a l’escola és un nen model, sap estar quiet quan toca, seure quan toca, emocionalment molt estable... vaja.... tot el contrari que a casa... això deu voler dir que se’m puja a la xepa a mi i sols a mi, sa mare.... amb la única que treu el seu caràcter i amb la única que es veu capaç de fer-ho... amb la resta és reprimeix i a mi em toca el rebre. Segurament si hagués estat més estricta, també sabria reprimir-se amb mi. Creus que encara hi estic a temps o tindrà aquesta llibertat amb mi per sempre?