Celos

[lindiriE]

Hola gent!

Fa 7 mesos va nèixer el nostre peque. Té dues germanes més grans, una de 15 anys i l'altra de 11. Les nenes són filles de l'anterior matrimoni del meu marit, i per tant, estan amb nosaltres només la meitat del temps.

Tot i que les dues nenes esperaven al seu germà encantades de la vida, la nena de 11 anys no ho està passant del tot bé des de la seva arribada.

Sempre ha estat una nena que ha cridat molt l'atenció, i l'arribada del peque ho ha accentuat. Però fins al punt que està realment trista. S'ha aprimat moltíssim, ha deixat de menjar, menteix compulsivament molt i evita qualsevol culpa de les accions que hagi pogut fer.
Amb el peque no està especialment carinyosa; només ho està si veu que la germana més gran vol disfrutar una estona del seu germà.

Primer ens va costar reconèixer que eren celos, però ara ho tenim clar i hem intentat fer de tot. De fet, aquest estiu ha esta especialment dur, tant per ella com per nosaltres. La nena s'ha passat l'estiu plorant, i segons ella deia que no sabia perquè estava tant trista; argumentava que tenia mal de pantxa, que no es trobava bé... Realment està passant una enfermetat.

Per altra banda viu de mentida en mentida, i ha dificultat molt la relació amb els seus pares (el meu marit i la mare de les nenes) ja que ha explicat coses a la seva mare, que sense ser veritat, comprometien molt la figura del seu pare, i jo, entenc que la mare cada cop estigui més enfadada amb el pare. (S'ha de dir que la relació anterior tampoc era bona, però ara es pitjor).

Estem realment perduts. No sabem que fer... perque això complica molt la relació amb les nenes... Algun consell? Algú que s'hagi trobat amb un cas similar?

Gràcies

[Viniki]

Hola Lindire,

No sé si serà el mateix, pero jo tinc una cosineta (ara ja és gran) que va passar per un cas similar. No era un cas de gelosía exactament perque tenia només una germana gran, però sí que tenía certa desestructura familiar perque els pares també estaven separats i a part de intentar cridar molt l'atenció va comencar a mentir compulsivament.

En cualsevol cas he de dir que no crec que hi hagin culpables en aquesta historia però si és veritat que una separació sempre es traumatica per als nens i en un periode d'adolescencia en el que a més tenen cusotdia compartida em puc imaginar que no és gens facil per a la nena.

Potser si encareu el problema i alhora li doneu una mica més d'atenció (no vull dir ni molt menys que no li estigueu donant, pero pel simple fet que está amb vosaltres només 15 dies ja no podeu oferir-li la mateixa atenció que li oferiu al petit, per exemple).

Podieu per exemple organitzar una escapada de cap de setmana el pare i la nena sols. Que ella se senti una mica especial i que aixo doni al pare la oportunitat de parlar amb ella i confrontar-la amb les mentides que ha dit, no acusant-la sino intentant fer-li veure que no se us passa per alt i que es obvi. Potser una mica de temps pare-filla podria arreglar les coses.

No sé, sento no poder-te ajudar millor. Molta sort!