Dormirlos o que s'adormin solets

[Leonera]

Hola!

Ultimament m'estic començat a sentir que he de deixar que la Ilana s'adormi sola al llit. Te 10 mesos. Normalment s'adorm a la falda despres de sopar. Sinó en brassos i xumet, enseguida s'hi queda, i ja la deixem a la cuna.
Pero em diuen que la he de possar ja al llit i deixar que s'adormi sola. Jo no ho veig clar encara fer-ho així, son ganes de passar mal rato tots per que sí, per que segurament li costará o potser no, qui sap. A la llar d'infants, quan te son, m'han dit que ella ja va a la zona de dormir i s'hi queda, algun dia li costa quedar-s'hi, pero despres de remenar-se una mica dorm.
En fi, no m'havia plantejat possar-la a dormir sola encara. I ara ja ens ho questionem. Penso que a fer-ho sempre hi som a temps i si es mes grandeta potser també ho enten millor.. nose.. em diuen que així la malcrío.
com ho feu vosaltres??

[entrerius]

el nostre fill té 3,5 anys i encara no l'hem posat a dormir sol. S'adorm al sofà a la meva falda i desprès el poso al llitet. Si es desperta ve a la nostra habitació i allí fa la resta de la nit.
Si així s'adorm bé no hi veig el problema. A mi també m'agrada quedar-me fregida al sofà al costat de l'entreriusu

[Pekenyita]

La Bruna aquest dissabte fa 9 mesos i encara s'adorm en braços o al pit. Més aviat al pit. Jo també crec que ja arribarà el dia que s'adormi soleta, però necessito que aquest dia arribi ja. Per a nosaltres s'està convertint en un problema ja que sóc jo l'única que la fa adormir, i si no, no dorm i està insuportable i ho passa malament. Tot i això, no m'he plantejat fer cap mètode, doncs només de pensar que ho passarà malament em ve mal... No sé, és tot una contradicció...

[neuetes]

A la gent ni cas, ningú s'ha de posar a dins de casa vostra per saber com dorm la teva filla, ni el pediatra ho ha de fer. Feu el que sentiu i punt.

[mita]

Mira, jo tinc bessons, i als dos els he criat i els crio igual. Doncs Arnau s'adorm solet al seu llitet i Martí necessita la mare, el nino, el xumet i el que li passi pel cap en aquell moment. Si he aprés alguna cosa amb dos nens és que cada nadó té el seu ritme i que no val la pena forçar la marxa. Ells, d'alguna manera, et fan saber el que necessiten. Ah! Ara tenen 21 messos, Arnau va començar a dormir sol cap a l'any i Martí, ja veurem.

[Pesolada]

el meu te 24 mesos, i dorm a la seva habitacio pero nomes q es desperta q es sobre la 1 de la nit se va a la meva habitacio.

[merimeto]

Com ja t'han dit cada nen es un mon. El meu té 10 mesos hi ha vegades s'adorm al pit, altres sol a la cuna, aixo si amb la panxa plena i altres dies el faig dormir amb braços i el xumet.

[Xaina]

A la gent ni cas, ningú s'ha de posar a dins de casa vostra per saber com dorm la teva filla, ni el pediatra ho ha de fer. Feu el que sentiu i punt.

A part de estar del tot d'acord amb la neuetes t'explico la nostra experiencia:

L'Èric es relaxa després de sopar a la falda-pit del seu pare, li explica un conte i van tots dos al llit "gran" o sigui el nostre... . S'adorm de seguida mentre el seu pare l'acarona i li explica historietes i quan ja està adormit el porta a la cuna. Hi dorm tota la nit i pel matí ens crida per a què l'anem a buscar. Tots estem tranquils i relaxats. No tenim pensat obligarlo a adormir-se sol. Jo si me'n vaig desvetllada sola al llit, no m'adormo gens facilment, no ho se ....crec que hi ha coses mes importants per preocupar-se. L'èric te 2 anys i un mes i aquest mes anirem a comprar un llitet per fer el canvi del bressol, potser quan el tinguem farem el mateix ritual que ara pero al seu llitet. Ara bé si no vol, no ho farem.

Sobre el tema de malcriar.....es tan delicat !!!! Em sembla que cadescú te un concepte molt diferent sobre el que es malcriar, així que deixeu-vos guiar pel vostre sentit comú!!!


Salut

[cross_13]

El meu fill de 24 mesos ara dorm com un campió 12-13h a la nit i 2-3h de migdiada cada dia, s’adorm sol i a vegades (no menteixo) em diu “mama vull a dormir” si! Però no sempre ha estat així, hem passat de dormir a la teta a adormir-se sol al seu llitet en un procés llarg, no és d’un dia per l’altre deixar-lo al llit sol, a mi el que m’ha funcionat és primer canviar a adormir-lo en braços a la seva habitació i mica en mica anar deixant-lo al llit mig grogui, si rondina agafar-lo i quan es calma tornar-lo a posar i quedar-me amb ell fins que estigui adormit, al cap d’un temps quan no rondina despert al llit li dones la maneta, li rasques les esquena, li expliques histories o el que farà demà, desprès només acompanyar-lo fins que s’adormi… i finalment el portes i ja veus que agafa el seu nino i el diu “mama no cantis…” els nens necessiten el seu procés d’adaptació, no son maquines, tu li vas marcant el camí i la vas acompanyant allà on vols arribar.

[Nenufar]

Feu el que sigui més pràctic per vosaltres.
Nosaltres la nena des de fa molt que la deixem desperta al llitet is 'adorm, en canvi el nen, a vegades encara enshi hem de quedar una estona fent-li companyia.
Cada infant és un món i cada familia també. Agafeu-vos la rutina que us vagi bé a tots i passeu del que diguin els altres!!

[sagmai]

Leonera, si tal com funcioneu ara no és problema per vosaltres, no canviïs res. I cas a la resta de la gent...

[Tutty29]

El meu nen divendres va fer 9 mesos i encara no dorm sol a la cuna, jo el que faig es acariciar-li el front i es relaxa. A la migdiada si algun cop d' adorm sol.

[sarabafo]

La Marina farà 3 anys aquest novembre i tampoc mai s'ha adormit sola, sempre l'acompanyavem al llit i no marxàvem fins que s'adormia. Ara des del juliol que va néixer el Jofre s'adorm al sofà recolzada a mi, llavors la portem al llit i cap problema. ella s'adorm a les 20.30h i fins l'endemà, o sigui que jo no hi veig cap problema.

Amb el Jofre farem com amb la Marina, és a dir, sobre la marxa, a veure què vol ell.

[cosmic]

la nostra petita té 11 mesos i mig. S'adorm sola al bressol, després de sopar, sense cap problema. El problema vé després, a partir de les 2 es desperta cada dia plorant desconsoladament. És esgotador. Fins ara l'agafava en braços i li donava pit, i tornava a dormir-se, però al cap d'una estona torna a despertar-se i segueix plorant. Ara està amb mocs i li surten les dents, però no sé si és gaire normal que plori i cridi com ho fa. No té consol (bé, sí, el pit de la mama). Dorm amb la seva germana gran (que sempre ha estat un solet en tot) i em sap greu per ella, tot i que no es desperta per les nits. I no em plantejo fer collit amb la peque, perquè no ens cap el seu bressol a l'habitació i no volem que dormi al mig. és normal també tants plors amb quasibé un any d'edat?