Curba de la glucosa alterada (3 hores)

[julieta12]

Hola futures mamis, el dimecres passat em van donar el resultat dels anàlisis i em va sortit la prova de la glucosa de 60' 1,79 quan el valor normal ha de ser menys de 1,40, per la qual cosa l'endemà em vaig fer la prova de les 3 hores i els resultats van ser:
Glucosa 60': 1,44 (valor màxim 1,90)
Glucosa 120': 1,56 (valor màxim 1,65)
Glucosa 180': 1,67 (valor màxim 1,45)

Aquest últim és el que m'ha sortit alterat i em va dir la gine que quan només 1 valor surt alteral no és diabetis estacional, de totes maneres m'ha dir que fora sucres, però a vosaltres us ha passat? quin tractament us van fer?
(sincerament m'ho va dir tant per sobre que no em queda clar què puc i no puc menjar).

Gràcies!

[Cabana]

Uf, la prova de la glucosa porta controvèrsia...en teoria es per mirar com reacciona (com metabolitza) el teu cos el sucre, a mi me la van fer i vaig donar negatiu, però jo em pregunto : qui es el boig que cada dia pren una quantitat similar o superior a la del test de glucosa? Ningú! (bé, algú hi haurà, algú que estigui malalt i molt gras). Vull dir que jo no m'hi capficaria gaire, sobretot si la metgessa t'ha dit que no passa res i que controlis el sucre que menges. Es una prova poc realista, al meu parer (i hi ha una farmacèutica que s'està forrant a base de vendre pots d'aigua ensucrada amb regust a taronja a tutiplen).

[mitxi1982]

hola julieta

amb l'embaràs d'en Ferran també em vaig trobar en un cas similar al teu, a la prova del sucre dels 60' em va sortir un valor força alt, i em va enviar a fer la corba llarga, de la que em va sortir un valor alterat. la llevadora em va dir que un valor sol no era indicatiu de res, aixi que vaig haver de repetir la prova, que va ser moooolt pal haver-hi de tornar a passar, i llavors em van sortir tots els valors bé.
entre una prova i l'altra no em va dir que fes res d'especial i que no em preocupés, potser et diran de repetir-la per sortir de dubtes, però jo no m'hi amoinaria gaire! la gine ja va donar el tema per tancat? que fora sucres i llestos?

[Elma]

Hola Julieta!

Tinc un master en corbes de glucosa
La de final de mes serà la quarta que em faran en tot l'embaràs. Tot s'ha de dir que tinc una gine molt tiquismisquis en aquest sentit. T'explico el que em van dir a mi, i ja veuràs que no és tan greu la cosa, o al menys jo no m'ho prenc com una cosa greu. * A mi em van fer el Sullivan al 1rT i va sortir 1,41 així que... corba llarga que va sortir be! (ja em van explicar que si surt un valor alterat només s'ha de repetir la corba i si surten dos...diabetis al canto)
* Al 2nT tornem a fer el Sullivan, va sortir alterat i em van fer la corba, on va sortir un valor alterat (el de la 2a hora). Per tant... tornem a repetir per descartar. (i aqui van coïncidir tant la gine de la privada com la llevadora de la SS, que faig doble seguiment)
Al cap de tres setmanes tornem a repetir i el resultat: idèntic, el valor de la 2a hora...alterat. Què diuen?
Llevadora: Intolerància a la glucosa, no és diabetis gestacional, així que tranquila. Controla els dolços i tot el que porti sucre afegit. Controla també la quantitat de hidrats de carboni que prens (pasta, patates, pa). Em va donar una dieta no per seguir-la sino per orientar-me. Per exemple substituïr la pasta per llegums, els 40g de pa per bastonets, torradetes, 2 peces de fruita al dia, etc, etc, però sense donar-li massa importància.
Gine de la privada: Intolerància a la glucosa, que no afecta al creixement del bebé. Però me la torna a repetir! Ja m'ha dit que la última vegada que me la fa (és que ja no li quedaran setmanes!!!! pariré abans). Pero no m'ha dit que faci res especial fins la prova.
Amiga endocrina: Intolerància a la glucosa. Controla els dolços i les quantitats que menges.

Ja veus, coincideixen totes però sense donar massa importància. I jo, que faig? Evito prendre dolços, sobretot bolleria (que no acostumo a prendre i que no m'ha vingut de gust en tot l'embaràs excepte ara...toca't els pebrots), controlo les quantitats de pasta, arròs, pa i patata. Intento fer dieta variada, pren la llet semi com sempre, i els iogurts edulcorats de sempre. Si em ve de gust alguna pasteta del forn...procuro que sigui un cop a la setmana i anar a caminar a l'endemà. El cap de setmana em reservo unas natilles per fer de postres un cop o dos... i així, vaig fent. Jo no m'engreixat exageradament, el meu nen està dins de lo normal...la meva amiga endocrino em va dir que no m'obsessioni gaire amb el tema; així que jo li faig cas, controlaré la dieta i em tornaré a repetir la prova a finals de mes.

Per cert, a l'endemà del Sullivan vas fer la corba??? Jo he hagut d'esperar sempre tres setmanes i fer una dieta prèvia de tres dies...
M'estranya que no te la tornir a fer per descartar, potser depen de les setmanes que estiguis?? però deus estar al 2n trimestre...no?? No se, però si la gine no li ha donat massa importància...jo controlaria una mica i res més! La meva es que no passa ni una...
Espero haver-te ajudat tot i el rotllo que he fotut, jjijiji

[neuetes]

Uf, la prova de la glucosa porta controvèrsia...en teoria es per mirar com reacciona (com metabolitza) el teu cos el sucre, a mi me la van fer i vaig donar negatiu, però jo em pregunto : qui es el boig que cada dia pren una quantitat similar o superior a la del test de glucosa? Ningú! (bé, algú hi haurà, algú que estigui malalt i molt gras). Vull dir que jo no m'hi capficaria gaire, sobretot si la metgessa t'ha dit que no passa res i que controlis el sucre que menges. Es una prova poc realista, al meu parer (i hi ha una farmacèutica que s'està forrant a base de vendre pots d'aigua ensucrada amb regust a taronja a tutiplen).

Mira, t'ho dic de bon rollo, però em sembla que estàs fribolitzant massa d'un tema bastant sèrio. La diabetis per desgràcia és una malaltia crónica amb efectes molt devastadors i mortals si no es cuida o no es controla. I t'ho diu una que ha perdut una persona molt propera per culpa d'aquesta malaltia. Aquesta prova del sucre (la corba llarga) és una de les proves (entre d'altres) que es fan per detectar la diabetes, que es fa tant a dones embarassades com no, siguin grans o joves, homes o dones, nens i nenes, grassos o prims. És evident que una quantitat de sucre tant elevada com la que et fan ingerir no és equivalent a les quantitats que pots menjar tu al dia a dia. Però és una prova mèdica amb la qual necessiten saber amb un periode de temps concret com reacciona el teu cos amb una dosi de sucre extrema!!! En el dia a dia, tot el que menges, tant sigui dolç com no, el teu cos ho transforma en glucosa (energia) que córra per la teva sang, i aixó un dia i un altre... i si no es controla... si el teu cos no ho assimila bé... és una malaltia molt silenciosa.

Julieta, a mi també me la van fer aquesta prova al primer embaràs i ja veurem què passarà en aquest, no em fan la prova del sullivan fins a la setmana 27. A mi no em va sortir alterada, per tant, no vaig tenir que fer res de dieta ni vigilar amb el que menjava. Si t'han dit que no passa res, és que no passa res, però jo de tu vigilaria molt el que mengi i intentaria cuidar-me al màxim. Si ho consideren una intolerància a la glucosa, és com una prediabetis.

[Cabana]

Uf, la prova de la glucosa porta controvèrsia...en teoria es per mirar com reacciona (com metabolitza) el teu cos el sucre, a mi me la van fer i vaig donar negatiu, però jo em pregunto : qui es el boig que cada dia pren una quantitat similar o superior a la del test de glucosa? Ningú! (bé, algú hi haurà, algú que estigui malalt i molt gras). Vull dir que jo no m'hi capficaria gaire, sobretot si la metgessa t'ha dit que no passa res i que controlis el sucre que menges. Es una prova poc realista, al meu parer (i hi ha una farmacèutica que s'està forrant a base de vendre pots d'aigua ensucrada amb regust a taronja a tutiplen).

T'ho dic de bon rollo, però em sembla que estàs fibrolitzant massa d'una cosa bastant sèria. La diabetis per desgràcia és una malaltia crónica amb efectes molt devastadors i mortals si no es cuida o no es controla. I t'ho diu una que ha perdut una persona molt propera per culpa d'aquesta malaltia. Aquesta prova del sucre (la corba llarga) és una de les proves que es fan per detectar la diabetes (entre d'altres), que es fa tant a persones embarassades o no, siguin grans o joves, homes o dones, nens i nenes, grassos o prims. És evident que una quantitat de sucre tant elevada com la que et fan ingerir no és equivalent a les quantitats que pots menjar tu al dia a dia, però pensa que tot el que menges, tant sigui dolç com no, el teu cos ho transforma en glucosa (energia) que córra per la teva sang, i aixó un dia i un altre... i si no es controla...

Julieta, a mi també me la van fer aquesta prova al primer embaràs i ja veurem què passarà en aquest, no em fan la prova del sullivan fins a la setmana 27. A mi no em va sortir alterada, per tant, no vaig tenir que fer res de dieta ni vigilar amb el que menjava. Si t'han dit que no passa res, és que no passa res, però jo de tu vigilaria molt el que mengi i intentaria cuidar-me al màxim.

...
No m'agrada frivolitzar, sinó plantejar-me si tot el que ens fan passar quan estem embarassades (i sense estar-ho) es realment necessari i útil. Jo també he perdut una persona diabètica, el meu avi, que, a més, va ser el fundador de l'associació de diabètics de Catalunya. A més es tracta d'una prova no obligatòria, et pots negar a fer-ho i et garantitzo que hi han més motius per negar-s'hi que per fer-se-la si no hi ha antecedents familiars de diabetis.

De tota manera, jo no li he dit que passés de la prova sinó que en qüestionava la utilitat i que si la llevadora o la ginecòloga li havien dit que estava bé i que controlés el sucre, doncs que no s'hi capfiqués.

[julieta12]

Moltes gràcies per la vostra ajuda, estic ja dins la setmana 40, potser per això no me l'han fet repetir?? no ho sé, només em va dir la doctora "por lo que te queda aguanta", i com costa!!

[Elma]

Aaahhh!! Doncs estant a la setmana 40... ja ho tens. Al Nadal ja compensarem, jejeje.
Que vagi molt be wapa

[angelina]

Aqui a França, o al menya a mi aquesta prova no te la fan a no ser que tinguis antecedents o que el sucre etr surti alterat als analisis mensuals normals i a l'orina... per tant impreescindible imprescindible si hi han altres metodes, potser no tant precisos, pero no tant empipadors que permeten veure si hi pot haber algun porblema de diabetis...

Uf, la prova de la glucosa porta controvèrsia...en teoria es per mirar com reacciona (com metabolitza) el teu cos el sucre, a mi me la van fer i vaig donar negatiu, però jo em pregunto : qui es el boig que cada dia pren una quantitat similar o superior a la del test de glucosa? Ningú! (bé, algú hi haurà, algú que estigui malalt i molt gras). Vull dir que jo no m'hi capficaria gaire, sobretot si la metgessa t'ha dit que no passa res i que controlis el sucre que menges. Es una prova poc realista, al meu parer (i hi ha una farmacèutica que s'està forrant a base de vendre pots d'aigua ensucrada amb regust a taronja a tutiplen).

T'ho dic de bon rollo, però em sembla que estàs fibrolitzant massa d'una cosa bastant sèria. La diabetis per desgràcia és una malaltia crónica amb efectes molt devastadors i mortals si no es cuida o no es controla. I t'ho diu una que ha perdut una persona molt propera per culpa d'aquesta malaltia. Aquesta prova del sucre (la corba llarga) és una de les proves que es fan per detectar la diabetes (entre d'altres), que es fa tant a persones embarassades o no, siguin grans o joves, homes o dones, nens i nenes, grassos o prims. És evident que una quantitat de sucre tant elevada com la que et fan ingerir no és equivalent a les quantitats que pots menjar tu al dia a dia, però pensa que tot el que menges, tant sigui dolç com no, el teu cos ho transforma en glucosa (energia) que córra per la teva sang, i aixó un dia i un altre... i si no es controla...

Julieta, a mi també me la van fer aquesta prova al primer embaràs i ja veurem què passarà en aquest, no em fan la prova del sullivan fins a la setmana 27. A mi no em va sortir alterada, per tant, no vaig tenir que fer res de dieta ni vigilar amb el que menjava. Si t'han dit que no passa res, és que no passa res, però jo de tu vigilaria molt el que mengi i intentaria cuidar-me al màxim.

...
No m'agrada frivolitzar, sinó plantejar-me si tot el que ens fan passar quan estem embarassades (i sense estar-ho) es realment necessari i útil. Jo també he perdut una persona diabètica, el meu avi, que, a més, va ser el fundador de l'associació de diabètics de Catalunya. A més es tracta d'una prova no obligatòria, et pots negar a fer-ho i et garantitzo que hi han més motius per negar-s'hi que per fer-se-la si no hi ha antecedents familiars de diabetis.

De tota manera, jo no li he dit que passés de la prova sinó que en qüestionava la utilitat i que si la llevadora o la ginecòloga li havien dit que estava bé i que controlés el sucre, doncs que no s'hi capfiqués.

[CaputxetaVermella]

Cabana, aplaudeixo el teu comentari. De veritat que costa trobar gent que es plantegi preguntes en temes mèdics i no pensi que el que diu un metge va a missa i ni es planteja el per què de certs protocols i de si són del tot necessaris o es fan per rutina.

Em sembla molt bé que facin la proba a gent amb obesitat, amb autèntic perill de contraure diabetes gestacional, a gent amb vides poc actives i que tentn una dieta poc variada i poc saludable, a gent amb antecedents... Però sense preguntar, només per protocol? repetir- la cada trimestre sense cap símptoma d'alarma? No sé, no ho veig clar...

Ets pots negar a fer- te la O'Sullivan. De fet cap proba és obligatòria, només te la poden aconsellar. Els metges tampoc tenen patrons standards, de fet canvien a cada país. La història d'algún que es va negar a fer- se - la:

http://megustaestarbien.com/2012/10/10/ ... ealizarlo/

A mi per protocol me l'han fet, perque el protocol diu que com tinc 35 anys em toca i punt. Faig una vida activa i no em van preguntar quina dieta faig, una dieta que des de fa dos anys el·limina tots els aliments d'alt índex glucèmic, no prenc farines ni dolços i quasi mai patates o arròs. No m'ho van preguntar però com tres dels meus 4 avis han mort amb complicacions diabètiques i el meu pare és diabètic (un dels motius pel qual segueixo aquesta dieta) no em vaig negar al primer trimestre a passar pel test.

I et puc dir que després de beure aquell potet de concentrat de glucosa em vaig sentir que m'havien enverinat. Ho vaig passar molt malament durant la resta del dia perquè em van desequilibrar del tot. Només de pensar que hi he de tornar em dona el mareig.

El resultat? Estic perfecta. Però també podia haver passat que com no estic acostumada a pendre aquestes quantitats de glucosa els resultats podrien haver sigut erronis com els teus, julieta...

No sé si em negaré a tornar- me a fer l'O'Sullivan en el segon trimestre però la veritat és que m'ho plantejo, i no crec que això sigui de ser frívola o de pendre's les coses poc seriosament.

Com diu l'article hi ha altres maneres més directes per coneixer el risc de diabetes en sang: un anàlisi de l'hemoglobina glicosilada (Hb1Ac) un valor molt més específic que ens diu el porcentatge de proteínes que s'uneixen a la glucosa en sang.

[Cabana]

Cabana, aplaudeixo el teu comentari. De veritat que costa trobar gent que es plantegi preguntes en temes mèdics i no pensi que el que diu un metge va a missa i ni es planteja el per què de certs protocols i de si són del tot necessaris o es fan per rutina.

Em sembla molt bé que facin la proba a gent amb obesitat, amb autèntic perill de contraure diabetes gestacional, a gent amb vides poc actives i que tentn una dieta poc variada i poc saludable, a gent amb antecedents... Però sense preguntar, només per protocol? repetir- la cada trimestre sense cap símptoma d'alarma? No sé, no ho veig clar...

Ets pots negar a fer- te la O'Sullivan. De fet cap proba és obligatòria, només te la poden aconsellar. Els metges tampoc tenen patrons standards, de fet canvien a cada país. La història d'algún que es va negar a fer- se - la:

http://megustaestarbien.com/2012/10/10/ ... ealizarlo/

A mi per protocol me l'han fet, perque el protocol diu que com tinc 35 anys em toca i punt. Faig una vida activa i no em van preguntar quina dieta faig, una dieta que des de fa dos anys el·limina tots els aliments d'alt índex glucèmic, no prenc farines ni dolços i quasi mai patates o arròs. No m'ho van preguntar però com tres dels meus 4 avis han mort amb complicacions diabètiques i el meu pare és diabètic (un dels motius pel qual segueixo aquesta dieta) no em vaig negar al primer trimestre a passar pel test.

I et puc dir que després de beure aquell potet de concentrat de glucosa em vaig sentir que m'havien enverinat. Ho vaig passar molt malament durant la resta del dia perquè em van desequilibrar del tot. Només de pensar que hi he de tornar em dona el mareig.

El resultat? Estic perfecta. Però també podia haver passat que com no estic acostumada a pendre aquestes quantitats de glucosa els resultats podrien haver sigut erronis com els teus, julieta...

No sé si em negaré a tornar- me a fer l'O'Sullivan en el segon trimestre però la veritat és que m'ho plantejo, i no crec que això sigui de ser frívola o de pendre's les coses poc seriosament.

Com diu l'article hi ha altres maneres més directes per coneixer el risc de diabetes en sang: un anàlisi de l'hemoglobina glicosilada (Hb1Ac) un valor molt més específic que ens diu el porcentatge de proteínes que s'uneixen a la glucosa en sang.

Hola, Caputxetavermella!

Si, la veritat es que sembla que a la gent li costa qüestionar-se la realitat i fer servir l'ull crític amb metges i infermeres, quan això hauria de ser normal. Discutir amb un professional de la salut implica que has d'estar informada i saber de què estas parlant, i molta gent se sent cohibida davant algunes mòmies galenes que es creuen déu i que no suporten que se'ls contradigui ni qüestioni...

Per cert, comentes que fas una dieta sense farines i sucre refinats, etc. Ahir a Singulars van entrevistar un metge que en parlava, de quina dieta es la més saludable i ve a ser la que tu fas. Jo he canviat molt l'alimentació en poc temps i m'acosto bastant a el que aquest metge deia, però avui començo de nou i vull prescindir de moooltes coses innecessàries i tòxiques pel cos. No sé si ho vas veure, segur que t'interessaria. Una de les coses de les que va parlar es de la llet de vaca, tema amb molta controvèrsia també en aquest fòrum. Ell es del parer que no se n'ha de prendre (només els lactants, i llet materna, es clar), i jo ho comparteixo (estic prenent llet d'espelta a la tarda, però, malhauradament no puc evitar fer un cafè amb llet de vaca al matí, es el costum, suposo, i no sé si el cafè amb llet de soja deu ser bo o repulsiu...), sobretot perquè sempre he pensat que, en tot el món animal, els únics que beuen llet són les cries, mai he vist un lleó adult, o un elefant o un gos beure llet quan ja no els toca. Però els humans ens entestem en beure'n, i a sobre la llet d'una altra espècie ( a vegades crec que som bojos, aquests humans). Aviam, que m'estic enrotllant : ell hi està en desacord, però explicava que hi han mentges que, al contrari, recomanen beure llet de vaca cada dia. Perquè veiem que ni tan sols existeix un consens general entre els metges sobre aquest tema. I també va parlar dels interessos creats per vendre segons quins productes. Jo repeteixo que les FARMACÈUTIQUES (llegir com la nostra estimada monja contestatària) no existeixen per a GUARIR la gent, sinó per a perpetuar malaties. I si costa de creure només cal fer un repàs a la història de la farmacopea des de l'Edat Antiga i veure quants medicaments tòxics i contraproduents s'han receptat i venut...

Molt interessant l'enllaç que has penjat. Havia llegit coses similars, però aquí hi he trobat motivació extra! :)
Espero que et vagi tot molt bé, que passis molt bon embaràs i que les proves siguin les mínimes!

[Mara17]

Totalment d'acord amb el que heu comentat. A mi la curta em va sortir malament (el meu cos devia flipar) i a la llarga, cap valor alterat. Desconec la dieta que et fan seguir si et surt malament, però no crec que la meva sigui més desequilibrada. Ni menjars processats, ni sucres afegits... Tiren molt pel dret, trobo jo.

Per cert, molt interessant el "Singulars" ( http://www.tv3.cat/actualitat/474360/Fr ... -temporada). De fet, en Barberà ha portat força gent que parla de menjar. Ell mateix s'alimenta de manera molt conscient. Fa temps el van entrevistar a la revista Etselquemenges.

[CaputxetaVermella]

No vaig veure el programa, Cabana, li faré un ull.

La veritat és que pendre les regnes de la nostra salut és complicat perquè, com dius, t'has de dedicar hores a estudiar, a llegir estudis, a contrastar informació. Sobre el tema de la glucosa i el colesterol encara es fan (perdoneu l'expressió) la pitxa un lio perquè els metges segueixen recomanant als diabètics que es mediquin amb merdes que son contraproduents en comptes de canviar radicalment la seva dieta i caminar una hora diària, que seria molt més efectiu. Els metges no estan al dia amb els estudis científics i segueixen recomanant anclats en postures dels anys 20. La majoria dels estudis els dirigeix la industria farmacèutica i el que volen és vendre productes. Evidentment no arribaran a la conclussió que no cal pendre res, que cal fer una vida més sana i alimentar- se amb menys productes manufacturats... Suposo que a tu els metges pel teu problema et van medicar, Cabana, sense que et servís de res.

S'ha de dir que també hi han bons professionals, no vull generalitzar. Però en general anar a un metge acostuma voler dir sortir amb una recepta. I no hauria de ser sempre així.

La dieta que segueixo està molt en boga als Estats Units però aqui se'n parla molt poc, hi ha poca informació en castellà o català i molta en anglès. En diuen la dieta paleo (de paleolítica) o evolutiva, aquest segon nom m'agrada més. El blog de la noia que he posat és una excepció. És una dieta evolutiva basada en els aliments que com a espècie animal hem evolucionat durant milers d'any per admetre com a nutrients. Em fan gràcia (per dir- ho d'alguna manera) els anuncis que ens comparen amb rumiants. Som animals omnívors, el nostre organisme de caçadors- recolectors s'ha format per menjar certes coses, les coses que caçàvem o pescàvem, que recolliem dels arbres i del terra, bolets, baies, nous, ous, fruita i verdura salvatge... Pot incloure o excloure moltes coses però intenta emular una alimentació basada en el que menjaven els homes primitius. Jo bec llet de vaca o de cabra perquè no em senta malament però la seva tolerància encara és relativament nova en la evolució humana (des que van inventar la ramaderia només). La revolució industrial ens va introduir les farines i això va fer empitjorar la nostra salut (hi han estudis, no m'ho invento). I ja no parlem dels últims anys on tot ho comprem empaquetat al súper, elaborat, ple de sucre, de blats i soja refindes i tractades, de colorants, conservants, d'olis que són quasi industrials... Llegiu les etiquetes! El nostre cos està enverinat de sucre (les farines i blat es transformen en sucre pel nostre cos) i de merdes que posem a les coses que cultivem, de merdes que donem als animals que mengem, que viuen inhumanament apilats i sense veure la llum del sol o córrer pel camp, menjant farina i no herba, gallines menjant pinso amb més merda en comptes de picotejant insectes o arrels. Ens preguntem per què tantes alèrgies i problemes de pell, per què tans càncers i problemes digestius... No sé, encara no sabem per què però potser tot això que mengem pot tenir algo a veure. No sé, és una hipòtesis. També pot haver més factors com l'estrés, dormir poc, respirar aire poc sà, no sortir a caminar per la muntanya a que ens dongui el sol (necessari per metabolitzar vitamina D) ni jugar o ballar amb la gent que estimem més estona i preocuparnos molt menys de coses que no tenen tanta importància. Ni els científics ho saben però a mí em sembla que intentar reproduir un estil de vida més sà sense haber de pendre drogues o comptar calories.

Apa, ja us he fotut el rotllo per les que els interessi!

Posant- me en els pitjor dels casos, si em faig la corba i la proba de la glucosa em surt malament, inclus si em sortís malament la de les tres hores (cosa que dubto molt i que em faria passar un calvari) em diran que procuri no menjar farines, ni arròs, ni sucre... I jo no en menjo gens de tot això! O sigui que tampoc serviria de res...

La setmana que ve tinc visita de nou amb la llevadora i li plantejaré la inutilitat de tornar a beure un pot de glucosa concentrada i passar- ho malament per no res. A veure què passa perquè fins ara no he tingut queixa d'ella. Al contrari, no m'ha dit de pendre cap complement vitamínic, d'evitar cap menjar (només carn crua o peix cru) i ha passat del tema d'embutits per la toxoplasmosis o de formatges amb llet crua per la listeria (una altra cosa sobre la que podrien córrer rius de tinta...).

[CaputxetaVermella]

Per cert, a La Contra de La Vanguardia entrevisten a un terapeuta i psiconeuròleg que explica en poques paraules aquesta dieta. Això de fer exercici al matí sense esmorzar que diu és controvertit, jo no hi estic d'acord. Però si està demostrat científicament que practicar el dejú ocasional és beneficiós per l'organisme. Però si es veritat que menjant així només calen dues o tres ingestes diaries, és molt saciant i no et cal estar tot el dia "picant".

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20 ... itica.html

Més explicació que no està en anglès:

http://escuchatucuerpo.xocs.es/2012/03/ ... aleodieta/

http://labuhardilla.wordpress.com/2011/ ... el-pasado/

[Cabana]

Caputxeta, gràcies per la informació! Jo havia vist ja fa tmps, un documental sobre alimentació en què feien 2 grups de persones, unes s'alimentaven igual que els nostres avantpassats i els altres menjaven una dieta estàndard (americana, amb hamburgueses, etc). Els de la dieta prehistòrica estaven més sans. L'experiment durava 10 dies, crec.

Al meu home li ha encantat, sobretot per això de menjar carn, ell es súper carnívor, tot i que jo crec que no es bo menjar carn i embotits cada dia (de fet hi han estudis que ho relacionen amb el càncer de colon). També m'ha fet filosofar una mica, això de la paleo-dieta..., val que el nostre cos es va forjar amb aquest tipus de dieta i que des del començament del Neolític fins als nostres dies no hi ha hagut prou temps com perquè es produeixin les mutacions necessàries perquè el nostre cos estigui totalment adaptat a la dieta de cereals, llegums i pa,..., però mai no es podrà adaptar a la nova dieta si no la consumim, no? Es a dir, trobo molt bé deixar de banda sucres, greixos trans, farines refinades i demés, però a mi em convenç més menjar a base de vegetals, cereals, llegums, fruita i de tant en tant carn que no menjar tanta carn vermella...

El que si que em va sobtar, i gratament, es que a l'entrevista de La Contra, el dr. explica que no necessitem esmorzar, que els nostres ancestres es llevaven i el 1r que feien era buscar-se el menjar,...a mi MAI m'ha entrat res al pap per esmorzar, sempre ha estat algo superior a mi, no puc esmorzar, no em senta bé (ara faig un cafè amb cereals, però m'he hagut de forçar a fer-ho, m'hi he esforçat molt i ara veig que no ha valgut la pena)---> deixaré de fer-ho!

Gràcies per la info, hi aprofundiré més i em quedaré amb les coses que m'encaixin i em semblin lògiques per a mi! Cuida't molt, eh? Ja ens explicaràs com t'ha anat, si et fan passar el test! :)

[CaputxetaVermella]

Evidentment cada persona pot fer el que li sembli millor però les meves raons per no menjar cereals o llegums són múltiples i no crec que tingui cap benefici pel meu organisme introduir- los o intentar acostumar- me a ells. Són inflamatoris, irritants del sistema digestiu, amb alt índex glucèmic i tenen un baix contingut alimentici. No m'aporten gens d'aliment ni nutrients a la dieta i sí tenen molts perjudicis. O sigui que només sóc indulgent perquè adoro la pizza i la menjo de tant en tant. Però la faig jo. Per la resta prefereixo menjar aliments amb alt contingut de nutrients i no de sucre o gluten que interfereix amb l'absorció dels pocs nutrients (vitaminas del grup B) que puguin contenir.

Compareu per exemple l'índex glucèmic de la glucosa pura (99) amb la d'una baguette... 95!

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_gluc%C3%A9mico

Respecte a la polèmica sobre el consum de carn vermella encara no he vist cap estudi en el qual no només es tingui en compte la quantitat de carn consumida sino la QUALITAT. I tampoc en aquests estudis s'aïllen factors com estil de vida, pràctica d'esports, etc... Encara no he llegit cap estudi científic, CAP, que demostri que consumir carn ecològica i d'animals que visquin lliures, mejar casqueria i vísceres (molt riques en vitamines i minerals) i d'animals que pasturin, en l'entorn d'una dieta i una vida sana i equilibrada sigui causa de cap tipus de càncer. N'he llegit molts (en anglès) i cap em dona evidència cinetífica.

Aixì sí em sembla una evidència científica, el sucre ens mata, és verí per nosaltres:

http://www.youtube.com/watch?v=dBnniua6-oM

[Mara17]

I cada quant menges carn? Pq si no menges proteïna vegetal entenc que la treus sempre dels animals. És curiositat, eh?

Jo no consumeixo farines (bé, esporàdicament) però si cereals en gra.

I una cosa pq jo no ho he trobat,a veure si em pots ajudar. Jo de carn ecològica n'he trobat d'aviram i vedella, però no de porc (parlo de producció de proximitat, eh?). No sé de ramaders catalans que facin porc ecològic. Com que vas dir que en menges, i entenc que consumeixes eco, em podries dir d'on el treus? Pq jo no, però el meu home sí que en menja.

[CaputxetaVermella]

Menjo molt poc porc i sempre adobat... És una altre rotllo d'explicar però diguem que la carn de porc no és de la més saludable. Tampoc n'he trobat ecològic, la veritat. De totes meneres sempre és millor comprar ibèric perquè al menys saps que ha viscut a l'aire lliure i s'ha alimentat de menys pinso que el normal. O bé comprar- lo quan és encara garrí, que normalment l'alimentació ha sigut de llet materna.

Menjo carn i/o peix i/o ous cada dia. La proteïna vegetal no s'absorveix igual de bé que l'animal ni és tant saciant.

I ja paro que us estic fotent un rotllo impressionant i al cap i a la fi a mi no em paguen per convèncer ningú ni molt menys, la gent que mengi el que li sembli millor...

I tot venia d'una cosa en la que crec que totes estem mes o menys d'acord: sucre = caca.

[CaputxetaVermella]

Per cert, de xai si que se'n troba d'ecològica i he llegit que juntament amb la carn de caça és de la més saludable.

[CaputxetaVermella]

El que si que em va sobtar, i gratament, es que a l'entrevista de La Contra, el dr. explica que no necessitem esmorzar, que els nostres ancestres es llevaven i el 1r que feien era buscar-se el menjar,...a mi MAI m'ha entrat res al pap per esmorzar, sempre ha estat algo superior a mi, no puc esmorzar, no em senta bé (ara faig un cafè amb cereals, però m'he hagut de forçar a fer-ho, m'hi he esforçat molt i ara veig que no ha valgut la pena)---> deixaré de fer-ho!

Al meu home li passa igual. Jo m'he de pendre el meu cafetó amb llet sencera per despertar- me (l'únic que em prenc al dia i la única llet que consumeixo) i ja més tard sobre les 10 passades esmorzo. Però ell no, ell s'aixeca a les 6'30h i es fot un got d'aigua en dejú i fins al cap de dues hores no menja res de res.

Cada qual amb el seu organisme, com deiem...