Dubto ente LM i LA...

[arlet76]

Hola ,

veureu l'últim que vull amb aquest post és cap polèmica... simplement us vull explicar el meu cas per veure si algú s'hi ha trobat i hem port ajudar...

Al meu primer embaràs el tema de la lactància materna va ser un desastre... per la forma dels meus mugrons a la nena li costava molt agafar-se al pit, a la clínica ho vam intentar tot mugroneres, tirallets per fer sortir el mugró... però no hi havia manera... la nena era molt gran i tenia molta gana ( va neixer molt gran) i a part tenia còlics i al final a la clínica mateix ja se li va donar algún biberó... no cal ni dir que els pits mels va destrossar ... cuan vaig arribar a casa hem va fer la pujada de la llet i es clar com que la nena no xuclava casi m'agafa algo... hem van portar un tirallets i amb aixó me la vaig anar treient gairebé un mes per donar-li la meva llet en biberó, pero ja dic la nena no es va arribar a agafar mai... jo ho vaig passar molt malament , hem vaig amargar aquell primer mes sentint-me impotent i a part també sentint algún que altre comentari que bé... millor deixar-ho....

Doncs bé , ara torno a estar embarassada , i la idea de donar pit hem fa pànic... primer deia que ni tan sols ho intentaria... però aixó ara no s'hem feia just per la nena... despres vaig tenir una temporada que pensava que faria com la Jana però sense agobiarme ( difícil) donar-li la meva llet amb biberó tot el temps que pugues... però l'altre dia parlant amb la meva cunyada, és infermera de prematurs, hem va dir que ella el que faria és intentar que la nena s'agafés bé a la clínica però que si veia que al marxar cap a casa la cosa pintava igual que el primer cop... que hem prengués la pastilla de retirar la llet... hem va fer pensar molt i crec que seria el millor... estic feta un embolic.... m'agradaria si hem puguessiu explicar experiències semblants i que vau fer , jo ara per ara no se pas cap on tirar....

Moltes gràcies!!!

[Hadda]

Hola Arlet76,
enhorabona per l'embaràs. Jo amb la meva filla em va passar el mateix, jo crec que els meus mugrons son molt grans i també vam probar les mugroneres i tot, pero el mal era horroròs, em feia cridar de dolor així que hem vaig pendre les pastilles (van ser dues) al tercer dia avanç que hem puges la llet, i a partir de llavors vam començar amb la LA (gairebè 3 setmanes vaig trigar a cicatritzar totes les ferides) . Almenys sé o m'agrada pensar que el calostre si se'l va pendre.
Jo intentaria el que diu la teva cunyada, donat una altre oportunitat, aquet cop podria ser diferent i ho podries aconseguir, i si no funciona donncs no passa res de res, sempre estaràs a temps de pendret la pastilla i començar amb LA, però almenys li donaràs una oportunitat al teu nou fill i tambè te la donaràs a tu mateixa.
Sort!

[neuetes]

Mira, jo la primera lactància també va ser un desastre, vam passar de intentar dues setmanes la LME, a passar a lactància mixta i després de dos mesos ja amb la LA. Ara que estic embarassada un altre cop vull tornar-ho a intentar i aquesta vegada estic convençuda que me'n sortiré perquè demanaré ajuda a un grup de lactància que tinc a la zona. Sé de sobres que a l'hospital no m'ajudaràn gaire, més aviat em confondràn com em va passar amb la nena, per tant els primers dies a la clínica jo no els agafaria com una "prova de foc" per decidir si abandones la LM o continues. Jo et recomanaria que llegissis molt sobre la lactància materna ara que encara estàs embarassada (per dir-te dos referències "un regal per tota la vida" del Carlos Gonzàlez o el bloc de l'Alba Padró http://criatures.ara.cat/somlallet/) o que et possèssis en contacte amb algún grup de lactància previ al part.
I quan nèixi la criatura jo esperaria un parell de setmanes o tres, assesorada per un grup de lactància. Si veus que tot i així no t'en surts, doncs tira de LA.

Molta sort!

[neus10]

Bon dia Arlet!
Jo més o menys estic com tu. Bé, estem buscant el segon però penso igual que tu. Amb la Neus, no em va pujar gaire la llet i era una nena que menjava moltíssim. Amb la LM no en feia prou i li havia de donar suplement de bibi. Vaig estar així fins als 2 mesos. Em sentia (i encara em sento) fatal. Jo volia donar el pit però no vaig poder. Vaig demanar "ajuda" al CAP i no m'en van donar. La primera visita al pediatre em va dir que la nena passava gana, que l'havia d'alimentar i que li donés bibi. No em van ajudar gens. Vaig sentir comentaris de totes classes i em feien molt de mal.
Ara, quan penso amb el segon, potser faré com tu dius: ho provaré i si no va bé doncs no m'agoviaré perquè em vaig capficar molt i ho vaig passar molt malament.
Molts ànims i facis el que facis serà la millor sol·lució!

[xinxineta]

Arlet 76, jo nomes et puc dir, que donar pit ha de ser una experiencia maca, Si s'ha de convertir en un malson val mes no fer-ho, per aixo jo et diria, prova-ho, pero si no funciona, no et preocupis i tira per la llet artificial. Jo tinc un nen de 2 anys i mig i per raons personals, li vaig donar llet artificial des del primer dia, i ara estic embarasada de casi 8 mesos i tornare a fer ho mateix. La veritat es que vam anar fantasticament be tant per ell com per nosaltres, i el nen es un nen sa i super espabilat. Jo vaig estar tot l'embaras pensant que faig que faig.. ja que quant deia que volia donar bibi , hi havia molta gent que sem tirava a la "yugular" dient que per el nen va molt be que si patatim que si patatam, pero el que jo penso es que si has de estar els primers mesos de la vida del teu fill/a agobiat, doncs si ho poso a una balança a mi no em compensa... Decidiexis el que decidiexis, no oblidis que es el teu fill i es la teva vida, i NINGU t'ha de jutjar per donar pit o no donar pit. Anims i una abraçada ben forta a aquesta panxona!!

[soleilua]

Jo també et recomano que vagis a un grup de lactància. Mira, jo no hi vaig anar fins als tres mesos, i vaig descobrir que la nena s'agafava malament llavors! Hi havia moltes mares amb bebés de dies, algunes venien plorant, perquè no sabien què fer amb el nadó, no s'agafava bé, no augmentava de pes, i veies que setmana rera setmana elles venien molt més contentes, i el nadó creixia perfectament.

Llegeix, i després decideix. Jo era de les que deia, ho provo i si no biberó i no passa res. Ara he canviat d'opinió. Val la pena intentar-ho, val la pena "patir" uns dies, jo també vaig tenir clivelles, i també em vaig estar treient la llet un mes i donant-li amb biberó i després ens vam reenganxar.

Ara, amb la nena amb 8 mesos gaudeixo de la lactància com mai, m'encanta que ella es posi nerviosa i contenta quan veu la teta, és una cosa que només li puc donar jo, i és molt especial.

[macri.lg]

Ja t'ho han dit per aquí. El fet d'alimentar al teu fill/a ha de ser una experiència positiva, tant per ell/a com per a tu. Si no ho és, (dir que et fa pànic suposo que és sinònim a algo negatiu) des del primer dia jo l'alimentaria amb LA. Amb el primer vas veure que no va funcionar, el segon no té perquè passar el mateix, però no ho has de fer perquè et vinguin un rest de mames dient que "el segon segur que et va bé, busca ajuda però prova-ho si o si",... estem ben empapats de que la LM és la millor, però si no esteu a gust tots 2 no trobo que sigui el millor a fer.. Creixerà sense cap problema, amb els aliments suficients i tot el que tira.. Disfruta del naixement, de la criança i sigues feliç..!!

[Akanne79]

Estic totalment d'acord amb la xinxineta, has de gaudir del teu bebe i si donar el pit ha de ser doloròs o traumàtic dona-li llet artificial.
Però el que sobretot has de fer es el que realment et surti a tu del cor i passant de les crítiques i consells de la resta, això només entre tú i el bebé.
Una abraçada i enhorabona!!!

[Julyet]

Mira, llegint-he penso que per a tu és important la LM. Si per a tu fos el mateix una que altra opció, no t'ho plantejaries. Per tant penso que mereixes tenir tot el suport i els recursos per aconseguir-ho. I voler és poder.

Els teus mugrons estic segura que estan pensats per a una lactància amb èxit. La dificultat és que la lactància té una part instintiva, però una altra cultural, i per exemple la posició de la boqueta, almenys mentre el bebito és petitó, és molt i molt important (de vegades també hi ha tels curs que en una mini boqueta poden dificultar el procés).

Ara estàs en el moment clau. Ara estàs totalment receptiva per a la informació. Si la teva decisió acaba sent donar el pit, jo mateixa m'ofereixo a donar-te un cop de mà, sigui fent una llista de consells, passant-he informació, buscar-te un grup de suport a prop... el que necessitis.

Una abraçada!

[nuriaau]

Hola,

jo tampoc t'aconsello que l'estada a l'hospital la visquis com la prova decisiva. Amb el meu primer fill, a mi, a l'hospital no em van ajudar gens, ni llevadores, ni infermeres, ni pediatre...em van donar un munt de consells que ara que estic molt més informada sé que eren erronis per aconseguir que el meu fill s'agafés al mugró. Vaig estar també amb mugroneres, tirallets, als 4 dies li vaig començar a donar bibis perquè el nen no mamava bé, jo tenia moltes clivelles i molt doloroses...en fi, un desastre. Vam anar fent lactància mixta i al cap de 3 setmanes vam passar a la LA.

Quan em vaig quedar embarassada de la nena em vaig començar a informar (per a mi, "un regalo per a toda la vida" d'en Carlos González va ser un regal caigut del cel, te'l recomano al 100%), vaig reconèixer que tot el que havia fet malament amb el meu fill en relació al pit va ser per manca d'informació i per consells de professionals que en lactància materna no ho són gens.
Vaig contactar amb un grup de suport a la lactància on em van resoldre tots els dubtes, on em van explicar de 1a mà i visualment la manera realment correcta de donar el pit amb èxit....i quan va arribar el part em vaig sentir preparada per fer pit, vaig passar olímpicament dels consells de llevadores i pediatres que no en teníen ni idea i vaig fer el que realment sabia que havia de fer perquè me n'havia informat.

Reconec que els principis van ser durillos, van sortir clivelles, algunes mastitis...però per sort res que amb l'ajuda de les assessores de lactància no pogués anar solucionant.

Amb el primer fill pràcticament no li vaig donar el pit, i amb la segona encara li dóno. És senzillament indescriptible, tot l'amor que ens transmetem mútuament quan mama....i ja no diguem les coses pràctiques: el nen de nadó plorava per la nit que tenia gana, doncs au, aixeca't, vés a la cuina, prepara el biberó, etc,etc (i amb això el nen plorant a tot pulmó, amb lo qual ell ja quedava desvetllat i jo ja em desvetllava del tot)...i amb la nena quan la sentia que somicava per la nit, allargava el braç i sense jo aixecar-me del llit me la enxufava el pit i a dormir totes dues com dos lironets (no ens donava temps a despertar-nos del tot), en aquest sentit vaig notar molt de canvi...jo anava súper descansada!)

si vols provar amb la LM, el que et recomano perquè funcioni és que vagis a un grup de suport a la lactància, de veritat que t'ajudaran molt!

[tacai]

Hola,
decidir ara, és anticipar-se al que passarà.
jo, com han dit altres mares, llegiria molt sobre el tema, m'imformaria a un grup de lactància, hi aniria, abans que decidir per la LA.
Qui et diu qeu aquest cop no serà diferent, i potser va tot sobre rodes! La meva va ser prematura, i des del primer dia molt bé, això si em van ajudar molt a l'hospital. Hi vem estar 15 dies, i gràcies a l'ajuda de les infermeres va anar tot molt bé.
Si no, m'imagino al cap de 3 dies a casa amb el bebé, que deu ser molt difícil si no s'agafa bé....

Diges SI a la teta, i si al final no pot ser,... doncs LA, i tampoc passa res!

[LA PUBILLA]

A nosaltres ens va costar moooooolt que s'agafés bé al pit, però amb l'ajuda del grup d'alletament, de la pediatra i de companyes vam aconseguir donar pit fins als 18 mesos!!!
Tot i així penso que cadascú ha d'actuar amb el que es senti més còmode!
Molta sort!

[charito]

Jo tambe ho vaig passar molt malament, no va agafar-se be i veia les estrelles, el nen plorava de gana. Tinc clar que el segon li donaré LA perque nomes de pensar que hauria de passar pel mateix ja m'entra ansietat i no val la pena. Amb dos nens a casa ja tindré prous maldecaps i m'agradaria aquest cop si disfrutar dels primers dies amb el meu bebe i no pasar-me el dia patint i plorant.

Anims!

[Nuri g]

Hola,

Jo només et diré una cosa.... si vols fer pit, informat, busca ajuda i ho aconseguriràs.
La informació és poder.

[sandrajuli]

jo crec que ja t'ho han dit tot...
Si comences ara el procès d'informació, aprenentatge, grup de suport, etc... Crec que tens moltes possibilitats que la LM funcioni. A més quan estiguis a l'hospital et sentiràs molt segura i no interferiran els comentaris i la poca ajuda sobre lactància amb què et pots trobar allà.
Jo també t'aconsello el llibre "un regalo para toda la vida" i anar a un grup de suport des de l'embaràs...

Jo tambe ho vaig passar molt malament, no va agafar-se be i veia les estrelles, el nen plorava de gana. Tinc clar que el segon li donaré LA perque nomes de pensar que hauria de passar pel mateix ja m'entra ansietat i no val la pena. Amb dos nens a casa ja tindré prous maldecaps i m'agradaria aquest cop si disfrutar dels primers dies amb el meu bebe i no pasar-me el dia patint i plorant.

Roser, jo crec que s'ha de donar la oportunitat a que les coses vagin bé. Ja sé que hi ha la opció de ni començar, però si vas preparada, i saps a qui acudir per demanar ajuda, el més segur és que tot funcioni i que puguis disfrutar dels primers dies del bebé encara millor donant el pit.
LM no és igual a patiment i ploranera, de fet no ha de ser aixi... si passa això, alguna cosa està fallant.

[soleilua]

Ja t'ho han dit per aquí. El fet d'alimentar al teu fill/a ha de ser una experiència positiva, tant per ell/a com per a tu. Si no ho és, (dir que et fa pànic suposo que és sinònim a algo negatiu) des del primer dia jo l'alimentaria amb LA. Amb el primer vas veure que no va funcionar, el segon no té perquè passar el mateix, però no ho has de fer perquè et vinguin un rest de mames dient que "el segon segur que et va bé, busca ajuda però prova-ho si o si",... estem ben empapats de que la LM és la millor, però si no esteu a gust tots 2 no trobo que sigui el millor a fer.. Creixerà sense cap problema, amb els aliments suficients i tot el que tira.. Disfruta del naixement, de la criança i sigues feliç..!!

Crec que el meu comentari incita tant a la LM com el teu a la LA, així que no critiquis, si us plau.

[arlet76]

noies , moltíssimes gràcies per totes les vostres respostes!!! és un tema que hem preocupa molt , hi ha dies que tiraria la tovallola abans de començar i altres en que hem menjaria el mon.... suposo que també és qüestió de les ditxoses hormones!!! De moment he decidit que no tinc res a perdre i com heu dit l'informació és poder així que el primer que faré és llegirme el llibre del Carlos Gonzàlez , si tantes de vosaltres m'he l'heu recomanat serà per alguna cosa!!! Lo del grup d'alletament ho tinc una mica més complicat ja que soc d'un poble i el fet d'haberme de desplaçar no hem va massa bé , però tampoc no ho descarto... De tota manera si tot i així la cosa no surt com jo voldria , miraré de pendre-m'ho millor que amb la meva primera filla, ho vaig passar realment malament i és una pena amargar-se els primers dies de vida d'un fill!!


De nou us dic que moltíssimes gràcies a totes , totes les vostre opinions m'han servit ... tan les que van en un sentit com en un altre, cadascuna de nosaltres ha viscut la seva pròpia experiència amb el tema de la lactància i aixó és el realment enriquidor!!!

[charito]

Roser, jo crec que s'ha de donar la oportunitat a que les coses vagin bé. Ja sé que hi ha la opció de ni començar, però si vas preparada, i saps a qui acudir per demanar ajuda, el més segur és que tot funcioni i que puguis disfrutar dels primers dies del bebé encara millor donant el pit.
LM no és igual a patiment i ploranera, de fet no ha de ser aixi... si passa això, alguna cosa està fallant.

No sempre voler es poder, no t'explicare el meu rotllo que no ve al cas, pero per molta llevadora i molta infermera i grups de lactancia que vulguin ajudar, a vegades no es possible. I ho sento, no em tornare a arriscar a passar pel mateix, em nego, anims per qui ho vulgui intentar, no es el meu cas. No vull polemitzar, nomes donar la meva opinió personal.

[Julyet]

Roser, et dono la raó en que segur que en alguns casos no és possible, no ho dubto jo (i m'atreveixo a dir que ningú en aquest post). Això no treu que sigui ben veritat que el que està fent ara l'arlet de replantejar-s'ho i informar-se de debò no sigui una de les primeres claus per l'èxit.

Sé que quan algú (especialment si ho ha viscut) diu "si volies donar el pit i no pots no passa res" ho fa amb la millor de les intencions, perquè aquella persona no pateixi quan ja de debò no hi ha res a fer (que és un altre tema, perquè encara que la LM comenci malament, existeix la relactació), però almenys a mi no em serveix de consol... jo prefereixo consells pràctics i que entenguin que allò va més enllà d'un caprici.

De debò que també ho dic sense ànim de polemitzar.

[charito]

m'agradaria si hem puguessiu explicar experiències semblants i que vau fer , jo ara per ara no se pas cap on tirar...

Julyet, l'Arlet demanava que li expliquessim experiencies semblants i que vam fer, diu que no te clar si insistir amb LM o directament demanar la pastilla. Jo he volgut explicar la meva experiencia i la meva intenció, i si llegeixes els meus missatges en cap moment li he aconsellat que ha de fer, m'he abstingut molt clarament ja que es ella la que ha de decidir i li desitjo molts anims sigui la opció que sigui.

Pero ha d'haver opinions de tots els gustos i si decideix passar directament a la LA, doncs que sàpiga que no esta sola i altres persones
en casos similars hem pres aquesta decisió.

Ei i m'agrada poder parlar de bon rotllo!!!!