CARTA A LES MEVES NENES (PATUFA)
-
VisitantVi
CARTA A LES MEVES NENES (PATUFA)
(perdoneu, però m’ha sortit molt llarg…necesitava parlar. No sabia si publicar-ho, però he pensat que , ja que ho he escrit dirigint-me i pensant en vosaltres…doncs aquí us ho deixo. Ho he posat a un post a part, senzillament perque no sé què coi passa amb el post de la Clàudia que no em deixava publicar escrits, jo ho volia posar allà!!! A part, o he partit perque no sigui taaan béstia...
Per cert, us pujaré alguna foto si em deixa, perque veieu la petita fiera.
Ah, …Llibertat total per llegir aquesta parrafada, o no, o deixar-ho a meitat…ja sabeu que quan m’hi poso, no paro….)
HOLA NENES,
HE DECIDIT ESCRIURE-US, PERQUE US TROBO A FALTAR, I PER EXPLICAR-VOS COM ENS ESTAN ANANT LES COSES. JA SÉ QUE A ALGUNES TANT ELS HI SERÀ, HI HA MOLTA GENT NOVA AMB QUI NO HE CREUAT MAI PARAULA, PERÒ TINC GANES QUE LES MEVES NENES DE SEMPRE SAPIGUEU COM ESTÀ LA CLÀUDIA I COM ESTEM NOSALTRES.
PRIMER, FELICITAR A LES NOVES EMBARASSADES (PUKEEEE, HO ACABO DE VEURE !!!! OLÉ OLÉ!!) I ALS NOUS NAIXEMENTS. LA MÒNIKA EM TÉ BEN INFORMADA, I NO VULL DEIXAR D’ENVIAR-VOS MOLTA ENERGIA I FELICITAT (SOBRETOT ENERGIAAAAA!!!
). I UNA ABRAÇADA MOLT ESPECIAL I MOLT FORTA A LA PATUMAIRE: TOT ANIRÀ MOLT BÉ, GUAPA!
NO ENTRO GAIRE AL SOCPETIT, HO SENTO PERÒ ENCARA NO PUC.
NO ENTRO PERQUE EM FA MAL. CADA VEGADA QUE HI ENTRO ACABO PLORANT… NOMÉS VEIG NOUS EMBARASSOS (NENEEES, QUÈ FEU???? QUE NO PAREU, EH??’) I EN PARTICULAR ELS DE LA LEIRE I DE L’ANNI, PER LES SEMBLANCES AMB MI, FAN QUE LES LLÀGRIMES SE’M SALTIN (JA US HE ENVIAT UN PRIVI, BONIQUES, JA SABEU COM US APRECIO)
AVUI FA UN MES QUE VAIG TENIR L’AVORTAMENT, UN MES QUE VAIG EXPULSAR L’EMBRIÓ DEL MEU FILL ALS LAVABOS DE LA FEINA, UN MES QUE EM VAIG QUEDAR BUIDA…I ENCARA NO HO SUPERO. SÉ QUE ELS PASSA A MOLTES, I QUE TOT DOLOR PASSA, PERÒ MIRA…DE MOMENT ENCARA EM FA MAL EL COR. A PART, M’HE TROBAT POCA COMPRENSIÓ, SEMBLA QUE NO HAGI PASSAT RES, COM QUE JA TINC LA CLÀUDIA, PER ALGUNS ÉS COM SI HAGUÉS PASSAT UNA GRIP… EN FI…SORT EN TINC D’EN JORDI, QUE TÉ MOLTA PACIÈNCIA I ÉS UN AMOR. I SEGUR QUE SI ENTRÉS, TAMBÉ US TINDRIA A VOSALTRES, AMB QUI COMPARTEIXO MÉS COSES I EM SENTO MÉS “ATXUTXADA” QUE AMB LA GENT QUE TINC A PROP. A VEURE, ESTIC MILLOR, NO PENSEU QUE M’ARROSSEGO TOT EL DIA (DE SON, SÍ, PERÒ AIXÒ US HO EXPLICO DESPRÉS), PERÒ ENCARA TINC MOMENTS. US EXPLICO UNA COSA QUE EM SEMBLA INCREÏBLE: CADA DIA, SEMPRE ENTRE QUARTS D’UNA I LA UNA, TANT SI ESTIC DAVANT EL PC, COM SI JA ESTIC DINANT, COM SI ESTIC FORA DONANT UNA VOLTA O LLEGINT EL DIARI, EM POSO A PLORAR. M’ENTRA UNA MELANGIA INCREIBLE I COMENÇO A PLORAR, ÉS UN MOMENTET, PERÒ HI ÉS. I AHIR VAIG DESCOBRIR QUÈ ÉS: LA HORA EN QUÈ VA PASSAR TOT, A QUARTS D’UNA, ALLÀ AL LAVABO…UFFF…
PROU!!!.
Per cert, us pujaré alguna foto si em deixa, perque veieu la petita fiera.
Ah, …Llibertat total per llegir aquesta parrafada, o no, o deixar-ho a meitat…ja sabeu que quan m’hi poso, no paro….)
HOLA NENES,
HE DECIDIT ESCRIURE-US, PERQUE US TROBO A FALTAR, I PER EXPLICAR-VOS COM ENS ESTAN ANANT LES COSES. JA SÉ QUE A ALGUNES TANT ELS HI SERÀ, HI HA MOLTA GENT NOVA AMB QUI NO HE CREUAT MAI PARAULA, PERÒ TINC GANES QUE LES MEVES NENES DE SEMPRE SAPIGUEU COM ESTÀ LA CLÀUDIA I COM ESTEM NOSALTRES.
PRIMER, FELICITAR A LES NOVES EMBARASSADES (PUKEEEE, HO ACABO DE VEURE !!!! OLÉ OLÉ!!) I ALS NOUS NAIXEMENTS. LA MÒNIKA EM TÉ BEN INFORMADA, I NO VULL DEIXAR D’ENVIAR-VOS MOLTA ENERGIA I FELICITAT (SOBRETOT ENERGIAAAAA!!!
). I UNA ABRAÇADA MOLT ESPECIAL I MOLT FORTA A LA PATUMAIRE: TOT ANIRÀ MOLT BÉ, GUAPA!
NO ENTRO GAIRE AL SOCPETIT, HO SENTO PERÒ ENCARA NO PUC.
NO ENTRO PERQUE EM FA MAL. CADA VEGADA QUE HI ENTRO ACABO PLORANT… NOMÉS VEIG NOUS EMBARASSOS (NENEEES, QUÈ FEU???? QUE NO PAREU, EH??’) I EN PARTICULAR ELS DE LA LEIRE I DE L’ANNI, PER LES SEMBLANCES AMB MI, FAN QUE LES LLÀGRIMES SE’M SALTIN (JA US HE ENVIAT UN PRIVI, BONIQUES, JA SABEU COM US APRECIO)
AVUI FA UN MES QUE VAIG TENIR L’AVORTAMENT, UN MES QUE VAIG EXPULSAR L’EMBRIÓ DEL MEU FILL ALS LAVABOS DE LA FEINA, UN MES QUE EM VAIG QUEDAR BUIDA…I ENCARA NO HO SUPERO. SÉ QUE ELS PASSA A MOLTES, I QUE TOT DOLOR PASSA, PERÒ MIRA…DE MOMENT ENCARA EM FA MAL EL COR. A PART, M’HE TROBAT POCA COMPRENSIÓ, SEMBLA QUE NO HAGI PASSAT RES, COM QUE JA TINC LA CLÀUDIA, PER ALGUNS ÉS COM SI HAGUÉS PASSAT UNA GRIP… EN FI…SORT EN TINC D’EN JORDI, QUE TÉ MOLTA PACIÈNCIA I ÉS UN AMOR. I SEGUR QUE SI ENTRÉS, TAMBÉ US TINDRIA A VOSALTRES, AMB QUI COMPARTEIXO MÉS COSES I EM SENTO MÉS “ATXUTXADA” QUE AMB LA GENT QUE TINC A PROP. A VEURE, ESTIC MILLOR, NO PENSEU QUE M’ARROSSEGO TOT EL DIA (DE SON, SÍ, PERÒ AIXÒ US HO EXPLICO DESPRÉS), PERÒ ENCARA TINC MOMENTS. US EXPLICO UNA COSA QUE EM SEMBLA INCREÏBLE: CADA DIA, SEMPRE ENTRE QUARTS D’UNA I LA UNA, TANT SI ESTIC DAVANT EL PC, COM SI JA ESTIC DINANT, COM SI ESTIC FORA DONANT UNA VOLTA O LLEGINT EL DIARI, EM POSO A PLORAR. M’ENTRA UNA MELANGIA INCREIBLE I COMENÇO A PLORAR, ÉS UN MOMENTET, PERÒ HI ÉS. I AHIR VAIG DESCOBRIR QUÈ ÉS: LA HORA EN QUÈ VA PASSAR TOT, A QUARTS D’UNA, ALLÀ AL LAVABO…UFFF…
PROU!!!.
-
VisitantVi
ANÍMICAMENT AIXÒ M’HA AFECTAT MOLT, BÉ, ENS HA AFECTAT. PERÒ POC A POC ENS EN SORTIREM.
LA CLÀUDIA SE N’HA RESSENTIT. AIXÒ, LA GUARDERIA, LES DENTS I NO SÉ QUÈ MÉS, HA FET QUE ANEM ENDARRERA EN EL DORMIR, I AL PRINCIPI TAMBÉ EN EL MENJAR, TOT I QUE AIXÒ ÚLTIM JA HO HEM QUASI SOLUCIONAT
FA UNS DEU DIES VAIG TENIR UNS DIES MOLT DOLENTS. : EN JORDI ERA A MADRID, JO ESTAVA MOLT TENSA I ENRABIADA (UNA DE LES FASES DEL DOL PER L’AVORTAMENT, DIUEN), LES MEVES HORMONES ESTAVEN, I ENCARA ESTAN, SÚPER ALTERADÍSSIMES (PRIMER L’EMBARÀS, DESPRÉS EL TALL BRUSC DE L’AVORTAMENT…UFFF, QUIN PUJA I BAIXA) I LA CLÀUDIA, LA VERITAT ÉS QUE NO AJUDAVA GAIRE (NO VOLIA ANAR A DORMIR, ES DESPERTAVA MIL VEGADES I A SOBRE CRIDANT I PLORANT) . DESPRÉS DE DUES NITS SENSE DORMIR, A LA TERCERA LA VAIG CAGAR: LA VAIG DEIXAR PLORANT I CRIDANT, DESPRÉS DE CRIDAR-LA JO, FER-LA CULPABLE DE L’AVORTAMENT I DIR-LI MIL BARBARITATS MÉS…NO ERA JO, ESTAVA FORA DE MI. LLAVORS VAIG VEURE EL QUE HAVIA FET I ENCARA VA SER PITJOR. DES D’AQUELL MOMENT TOT HA CANVIAT.
ARA, LES QUE HEU SEGUIT LA NOSTRA TRAJECTÒRIA ALUCINAREU: PRACTIQUEM EL CO-LLIT ( BÉ, LA PRIMERA PART DE LA NIT DORM AL SEU LLITET, DESPRÉS D’ADORMIR-SE AMB MI. LI HA AGAFAT PÀNIC AL SEU LLIT, I CREC QUE HA SIGUT CULPA MEVA. I DESPRÉS, QUAN ES DESPERTA NES L’EMPORTEM AL LLIT AMB NOSALTRES, LLIT QUE ARA CANVIAREM PER UN DE 150). VAM DECIDIR QUE NO PODIA SER, QUE NOSALTRES VOLIEM QUE LA CLÀUDIA FOS FELIÇ, ESTIGUÉS TRANQUILA I CONTENTA, I NOSALTRES TAMBÉ VOLIEM ESTAR-HO. CADA VEGADA QUE LA SENTIA PLORAR JO EM DESFEIA, EM TROBAVA MALAMENT, EM VENIEN MIL DUBTES: SI L’AGAFO S’ACOSTUMARÀ? LA MALCRIARÉ? EM MIRARAN MALAMENT LA GENT?
COM MOLT SÀVIAMENT DIU UNA NOIA MOLT TREMPADA DE PER AQUÍ, AL FINAL VAM DIR-NOS: ¡A CAGAR, HOMBRE!!, LA CLÀUDIA VOL MIMITUS? NOSALTRES LI DONAREM! LA CLÀUDIA VOL BRAÇOS? NOSALTRES L’AGAFAREM! LA CLÀUDIA NO VOL ESTAR SOLA? NOSALTRES L’ACOMPANYAREM!!! JA ARRIBARÀ EL DIA QUE VULGUI DORMIR SOLETA, QUE VULGUI SER MÉS INDEPENDENT, QUE LI FEM NOSA PERQUE VOL ESTAR AMB ELS AMICS O EL NÒVIO…ARA ENS TOCA A NOSALTRES GAUDIR-LA!!!
HEM CANVIAT LA NOSTRA MANERA DE FER, QUE NO LA DE PENSAR, JA QUE SEMPRE HEM PENSAT AIXÒ, PERÒ SINCERAMENT MAI HO HAVIEM POSAT GAIRE EN PRÀCTICA (EM REFEREIXO A AIXÒ DEL CO-LLIT I DE NO DEIXAR-LA PLORAR A LA NIT). PERQUÈ? DONCS PERQUE SOCIALMENT NO ESTÀ BEN VIST ENCARA, PERQUE ELS MÈTODES CONDUCTISTES SÓN ELS PREDOMINANTS, PERQUE LES NOSTRES FAMILIES ENS ACONSELLAVEN EL CONTRARI, PERQUE…VAM SER TONTOS! ENS VAM DEIXAR PORTAR PELS CONVENCIONALISMES, LA FAMILIA, LA IGNORÀNCIA… I NO PELS NOSTRES INSTINST I SENTIMENTS.
LA LECTURA DE CARLOS GONZALEZ (BÉSAME MUCHO) ENS ESTÀ AJUDANT MOLT, TOT I QUE CONTINUO PENSANT QUE CAP EXTREM ÉS BO I HI HA COSES QUE NO COMPARTEIXO DEL TOT, PERÒ DE TOTA MANERA ENS ESTÀ FENT VEURE QUE EL QUE ESTEM DECIDITS A FER NO ÉS TAN DOLENT COM ENS HO HAN DIBUIXAT SEMPRE. LLEGINT ME N’ADONO QUE TENIA IDEES PRECONCEBUDES D’ELL I DEL CO-LLIT, I QUE TOT TÉ EL SEU MOMENT, I LA SEVA RAÓ DE SER.
NO ÉSTÀ ESSENT TAN FÀCIL COM EM PENSAVA EN UN PRINCIPI: LLIT PETIT I PER TANT INCOMODITAT; REFREDAT I DENTS DE LA CLÀUDIA QUE FAN QUE ESTIGUI MÉS TOVA, I PERQUÈ NO DIR-HO, MÉS PESADETA; ETAPA DE LA CLÀUDIA DE DESPERTARS CRIDANERS I NO SÉ SI DE MALSONS; CONTINUS PENSAMENTS DE SI HO ESTEM FENT BÉ, SI HO HEM FET BÉ FINS ARA, SI NO ÉS CULPA MEVA AQUEST TERROR AL LLITET, SI…EN FI, QUÈ US HAIG D’EXPLICAR…
SER MARE ÉS MOOLT COMPLICAT DE VEGADES.
LA MATERNITAT ÉS INCREÏBLE, ÉS MERAVELLOSA, ÉS GRATIFICANT, ÉS…. COMPLICADA, DE VEGADES, I ESGOTADORA, MOLT SOVINT;…
ÉS DIFÍCIL DE’EXPLICAR.
US DEIXO UN ESCRIT QUE VAIG TROBAR A UN ALTRE FORO FA TEMPS, I QUE HE RECUPERAT FA POC. M’AGRADA MOLT, ESPERO QUE A VOSALTRES TAMBÉ.
US DEIXO UNA ESTONETA, ESPERO QUE CURTA, NO US VULL PERDRE DE VISTA!!!!
LA CLÀUDIA SE N’HA RESSENTIT. AIXÒ, LA GUARDERIA, LES DENTS I NO SÉ QUÈ MÉS, HA FET QUE ANEM ENDARRERA EN EL DORMIR, I AL PRINCIPI TAMBÉ EN EL MENJAR, TOT I QUE AIXÒ ÚLTIM JA HO HEM QUASI SOLUCIONAT
FA UNS DEU DIES VAIG TENIR UNS DIES MOLT DOLENTS. : EN JORDI ERA A MADRID, JO ESTAVA MOLT TENSA I ENRABIADA (UNA DE LES FASES DEL DOL PER L’AVORTAMENT, DIUEN), LES MEVES HORMONES ESTAVEN, I ENCARA ESTAN, SÚPER ALTERADÍSSIMES (PRIMER L’EMBARÀS, DESPRÉS EL TALL BRUSC DE L’AVORTAMENT…UFFF, QUIN PUJA I BAIXA) I LA CLÀUDIA, LA VERITAT ÉS QUE NO AJUDAVA GAIRE (NO VOLIA ANAR A DORMIR, ES DESPERTAVA MIL VEGADES I A SOBRE CRIDANT I PLORANT) . DESPRÉS DE DUES NITS SENSE DORMIR, A LA TERCERA LA VAIG CAGAR: LA VAIG DEIXAR PLORANT I CRIDANT, DESPRÉS DE CRIDAR-LA JO, FER-LA CULPABLE DE L’AVORTAMENT I DIR-LI MIL BARBARITATS MÉS…NO ERA JO, ESTAVA FORA DE MI. LLAVORS VAIG VEURE EL QUE HAVIA FET I ENCARA VA SER PITJOR. DES D’AQUELL MOMENT TOT HA CANVIAT.
ARA, LES QUE HEU SEGUIT LA NOSTRA TRAJECTÒRIA ALUCINAREU: PRACTIQUEM EL CO-LLIT ( BÉ, LA PRIMERA PART DE LA NIT DORM AL SEU LLITET, DESPRÉS D’ADORMIR-SE AMB MI. LI HA AGAFAT PÀNIC AL SEU LLIT, I CREC QUE HA SIGUT CULPA MEVA. I DESPRÉS, QUAN ES DESPERTA NES L’EMPORTEM AL LLIT AMB NOSALTRES, LLIT QUE ARA CANVIAREM PER UN DE 150). VAM DECIDIR QUE NO PODIA SER, QUE NOSALTRES VOLIEM QUE LA CLÀUDIA FOS FELIÇ, ESTIGUÉS TRANQUILA I CONTENTA, I NOSALTRES TAMBÉ VOLIEM ESTAR-HO. CADA VEGADA QUE LA SENTIA PLORAR JO EM DESFEIA, EM TROBAVA MALAMENT, EM VENIEN MIL DUBTES: SI L’AGAFO S’ACOSTUMARÀ? LA MALCRIARÉ? EM MIRARAN MALAMENT LA GENT?
COM MOLT SÀVIAMENT DIU UNA NOIA MOLT TREMPADA DE PER AQUÍ, AL FINAL VAM DIR-NOS: ¡A CAGAR, HOMBRE!!, LA CLÀUDIA VOL MIMITUS? NOSALTRES LI DONAREM! LA CLÀUDIA VOL BRAÇOS? NOSALTRES L’AGAFAREM! LA CLÀUDIA NO VOL ESTAR SOLA? NOSALTRES L’ACOMPANYAREM!!! JA ARRIBARÀ EL DIA QUE VULGUI DORMIR SOLETA, QUE VULGUI SER MÉS INDEPENDENT, QUE LI FEM NOSA PERQUE VOL ESTAR AMB ELS AMICS O EL NÒVIO…ARA ENS TOCA A NOSALTRES GAUDIR-LA!!!
HEM CANVIAT LA NOSTRA MANERA DE FER, QUE NO LA DE PENSAR, JA QUE SEMPRE HEM PENSAT AIXÒ, PERÒ SINCERAMENT MAI HO HAVIEM POSAT GAIRE EN PRÀCTICA (EM REFEREIXO A AIXÒ DEL CO-LLIT I DE NO DEIXAR-LA PLORAR A LA NIT). PERQUÈ? DONCS PERQUE SOCIALMENT NO ESTÀ BEN VIST ENCARA, PERQUE ELS MÈTODES CONDUCTISTES SÓN ELS PREDOMINANTS, PERQUE LES NOSTRES FAMILIES ENS ACONSELLAVEN EL CONTRARI, PERQUE…VAM SER TONTOS! ENS VAM DEIXAR PORTAR PELS CONVENCIONALISMES, LA FAMILIA, LA IGNORÀNCIA… I NO PELS NOSTRES INSTINST I SENTIMENTS.
LA LECTURA DE CARLOS GONZALEZ (BÉSAME MUCHO) ENS ESTÀ AJUDANT MOLT, TOT I QUE CONTINUO PENSANT QUE CAP EXTREM ÉS BO I HI HA COSES QUE NO COMPARTEIXO DEL TOT, PERÒ DE TOTA MANERA ENS ESTÀ FENT VEURE QUE EL QUE ESTEM DECIDITS A FER NO ÉS TAN DOLENT COM ENS HO HAN DIBUIXAT SEMPRE. LLEGINT ME N’ADONO QUE TENIA IDEES PRECONCEBUDES D’ELL I DEL CO-LLIT, I QUE TOT TÉ EL SEU MOMENT, I LA SEVA RAÓ DE SER.
NO ÉSTÀ ESSENT TAN FÀCIL COM EM PENSAVA EN UN PRINCIPI: LLIT PETIT I PER TANT INCOMODITAT; REFREDAT I DENTS DE LA CLÀUDIA QUE FAN QUE ESTIGUI MÉS TOVA, I PERQUÈ NO DIR-HO, MÉS PESADETA; ETAPA DE LA CLÀUDIA DE DESPERTARS CRIDANERS I NO SÉ SI DE MALSONS; CONTINUS PENSAMENTS DE SI HO ESTEM FENT BÉ, SI HO HEM FET BÉ FINS ARA, SI NO ÉS CULPA MEVA AQUEST TERROR AL LLITET, SI…EN FI, QUÈ US HAIG D’EXPLICAR…
SER MARE ÉS MOOLT COMPLICAT DE VEGADES.
LA MATERNITAT ÉS INCREÏBLE, ÉS MERAVELLOSA, ÉS GRATIFICANT, ÉS…. COMPLICADA, DE VEGADES, I ESGOTADORA, MOLT SOVINT;…
ÉS DIFÍCIL DE’EXPLICAR.
US DEIXO UN ESCRIT QUE VAIG TROBAR A UN ALTRE FORO FA TEMPS, I QUE HE RECUPERAT FA POC. M’AGRADA MOLT, ESPERO QUE A VOSALTRES TAMBÉ.
US DEIXO UNA ESTONETA, ESPERO QUE CURTA, NO US VULL PERDRE DE VISTA!!!!
-
VisitantVi
AH…LA CLÀUDIA ENVIA MOOOOLTS PETONS A LES SEVES CIBER-TIETES PREFERIDES (ÉS UN TRASTOOOOO!!!!! NO PARA, LA TIAAA!!!! JA COMENÇA A DIR COSES MÉS CLARAMENT: CAA (CASA), HOIA (HOLA), PPPPIPPPU (PIPO)….I XERRA EN EL SEU IDIOMA PELS DESCOSITS!!!! I ESTÀ MOOOLT GUAPA, JA VEUREU LES FOTOS!!!!)
MÒNIKA, HEIDI, ANNICA, NATRIX, TXELLETA, BRUNA, SIBIL•LA, MARTONA, LEIRE, ANNI, KITI, AQUALATA, JULIETA, PITINA, PUKEKO, NINNA, MARES, ANNA, MONTSEMU, MAMAJOE, CARLA, MARCHITA, GBLANCH, D.J., TRASTU, SHAREY, GEMMARE, ARIES, MONFRAN, .…I LES QUE EM DEIXO: EN VOSALTRES HE TROBAT COMPRENSIÓ, DIVERSIÓ I EL MÉS IMPORTANT: AMISTAT. TAN SOLS PER NO PERDRE AIXÒ, VAL LA PENA MIRAR ENDAVANT I DEIXAR LES PENES ENRERA…ESPERO ACONSEGUIR-HO BEN AVIAT. MIL PETONS A TOTES.
(PER CERT, PER ACABAR D’ESTRESSARME: ACABO D’ARRIBAR DE L’ENDOCRÍ I M’HA POSAT A DIETA ESTRICTAAA!!! A -800GR PER SETMANAA!!! OSTI, OSTI, OSTI…)
AQUÍ TENIU L’ESCRIT, ESTÀ EN CASTELLÀ, NO L’HE VOLGUT TRADUIR…
Estábamos sentados a la hora del almuerzo cuando mi hija casualmente mencionó que ella y su marido estaban pensando en "formar una familia".
"¿Crees tú que debería tener un bebé?“- me dijo.
"Te va a cambiar la vida" dije yo, manteniendo un tono neutral.
"Ya sé" dijo ella, "no más dormir el fin de semana, no más vacaciones espontáneas...", Pero no era a eso a lo que yo me refería.
Miré a mi hija, tratando de decidir qué decirle.
Quería contarle que las heridas físicas de tener un bebé sanarían, pero convertirse en madre le dejaría una herida emocional tan grande que la haría para siempre vulnerable…
Quería decirle que nunca más leería el diario sin preguntar: y si ese hubiera sido MI hijo?".
Que cuando vea una foto de un niño hambriento, se preguntará si no hay nada peor en la vida que ver a tu propio hijo morir.
Miré sus manos con manicura y su perfecto traje planchado e immaculado, y pensé que sin importar cuan sofisticada es ella, convertirse en madre la reducirá al nivel más primitivo, donde lo más importante es proteger a su crío.
Que la llamada urgente de "mamá!!!" hará que deje caer su jarrón de cristal más fino sin siquiera dudarlo.
Me gustaría advertirle que sin importar cuantos años ha invertido en su carrera, estos serán descarrilados por la maternidad.
Podrá contratar una nana, pero algún día tendrá que ir a una importante reunión y recordará el dulce olor de su bebé. Y tendrá que endurecer su corazón para no volver corriendo a casa, solo para asegurarse de que está bien.
Cualquier decisión que tome en la oficina, la repensará constantemente como madre.
Quería decirle a mi hija que las decisiones comunes de cada día ya no serán rutina.
Que la decisión de un niño de 5 años de ir al baño de varones en Mac Donald's en vez de el de mujeres será un problema gigante. Allí, en medio de las bandejas y los gritos de otros niños, los asuntos de independencia e identidad de género chocarán contra la idea de un pedófilo esperando en ese baño de varones.
Mirando a mi atractiva hija, le quería asegurar que eventualmente perderá los kilitos de más del embarazo, pero nunca más se sentirá igual consigo misma.
Que su vida, ahora tan importante, pasará a segundo plano una vez que su bebé haya nacido. Y que también comenzará a pedir más años de vida, no para cumplir sus sueños, sino para ver los de sus hijos cumplidos.
Quería decirle que la cicatriz de la cesárea y las estrías se convertirían en sus medallas de honor. La relación de mi hija y su marido cambiará, pero no de la manera que ella piensa. Ojalá ella entendiera cuánto más se puede amar a un hombre que es cuidadoso para poner talco a su bebé o que siempre tiene tiempo para jugar con él. Quiero que sepa que se volverá a enamorar de su marido, por razones que ahora encontraría muy poco románticas.
Quisiera que ella pudiera sentir el lazo que tendrá con otras mujeres que han tratado de detener guerras, acabar con los prejuicios y no conducir bajo los efectos del alcohol, todas tendrán algo en común: su amor de madre.
Quiero describirle a mi hija la felicidad que se siente al ver a tu hijo aprender a andar, a comer solito, a ir en bicicleta....
Quiero capturar para ella la risita divertida de un bebé cuando toca por primera vez el pelaje de un perrito o de un gato.
Quiero traspasarle esa alegría.
La mirada interrogante de mi hija me hizo notar lágrimas en mis ojos.
Y finalmente, sólo le pude decir:
“Nunca te arrepentirás"
MÒNIKA, HEIDI, ANNICA, NATRIX, TXELLETA, BRUNA, SIBIL•LA, MARTONA, LEIRE, ANNI, KITI, AQUALATA, JULIETA, PITINA, PUKEKO, NINNA, MARES, ANNA, MONTSEMU, MAMAJOE, CARLA, MARCHITA, GBLANCH, D.J., TRASTU, SHAREY, GEMMARE, ARIES, MONFRAN, .…I LES QUE EM DEIXO: EN VOSALTRES HE TROBAT COMPRENSIÓ, DIVERSIÓ I EL MÉS IMPORTANT: AMISTAT. TAN SOLS PER NO PERDRE AIXÒ, VAL LA PENA MIRAR ENDAVANT I DEIXAR LES PENES ENRERA…ESPERO ACONSEGUIR-HO BEN AVIAT. MIL PETONS A TOTES.
(PER CERT, PER ACABAR D’ESTRESSARME: ACABO D’ARRIBAR DE L’ENDOCRÍ I M’HA POSAT A DIETA ESTRICTAAA!!! A -800GR PER SETMANAA!!! OSTI, OSTI, OSTI…)
AQUÍ TENIU L’ESCRIT, ESTÀ EN CASTELLÀ, NO L’HE VOLGUT TRADUIR…
Estábamos sentados a la hora del almuerzo cuando mi hija casualmente mencionó que ella y su marido estaban pensando en "formar una familia".
"¿Crees tú que debería tener un bebé?“- me dijo.
"Te va a cambiar la vida" dije yo, manteniendo un tono neutral.
"Ya sé" dijo ella, "no más dormir el fin de semana, no más vacaciones espontáneas...", Pero no era a eso a lo que yo me refería.
Miré a mi hija, tratando de decidir qué decirle.
Quería contarle que las heridas físicas de tener un bebé sanarían, pero convertirse en madre le dejaría una herida emocional tan grande que la haría para siempre vulnerable…
Quería decirle que nunca más leería el diario sin preguntar: y si ese hubiera sido MI hijo?".
Que cuando vea una foto de un niño hambriento, se preguntará si no hay nada peor en la vida que ver a tu propio hijo morir.
Miré sus manos con manicura y su perfecto traje planchado e immaculado, y pensé que sin importar cuan sofisticada es ella, convertirse en madre la reducirá al nivel más primitivo, donde lo más importante es proteger a su crío.
Que la llamada urgente de "mamá!!!" hará que deje caer su jarrón de cristal más fino sin siquiera dudarlo.
Me gustaría advertirle que sin importar cuantos años ha invertido en su carrera, estos serán descarrilados por la maternidad.
Podrá contratar una nana, pero algún día tendrá que ir a una importante reunión y recordará el dulce olor de su bebé. Y tendrá que endurecer su corazón para no volver corriendo a casa, solo para asegurarse de que está bien.
Cualquier decisión que tome en la oficina, la repensará constantemente como madre.
Quería decirle a mi hija que las decisiones comunes de cada día ya no serán rutina.
Que la decisión de un niño de 5 años de ir al baño de varones en Mac Donald's en vez de el de mujeres será un problema gigante. Allí, en medio de las bandejas y los gritos de otros niños, los asuntos de independencia e identidad de género chocarán contra la idea de un pedófilo esperando en ese baño de varones.
Mirando a mi atractiva hija, le quería asegurar que eventualmente perderá los kilitos de más del embarazo, pero nunca más se sentirá igual consigo misma.
Que su vida, ahora tan importante, pasará a segundo plano una vez que su bebé haya nacido. Y que también comenzará a pedir más años de vida, no para cumplir sus sueños, sino para ver los de sus hijos cumplidos.
Quería decirle que la cicatriz de la cesárea y las estrías se convertirían en sus medallas de honor. La relación de mi hija y su marido cambiará, pero no de la manera que ella piensa. Ojalá ella entendiera cuánto más se puede amar a un hombre que es cuidadoso para poner talco a su bebé o que siempre tiene tiempo para jugar con él. Quiero que sepa que se volverá a enamorar de su marido, por razones que ahora encontraría muy poco románticas.
Quisiera que ella pudiera sentir el lazo que tendrá con otras mujeres que han tratado de detener guerras, acabar con los prejuicios y no conducir bajo los efectos del alcohol, todas tendrán algo en común: su amor de madre.
Quiero describirle a mi hija la felicidad que se siente al ver a tu hijo aprender a andar, a comer solito, a ir en bicicleta....
Quiero capturar para ella la risita divertida de un bebé cuando toca por primera vez el pelaje de un perrito o de un gato.
Quiero traspasarle esa alegría.
La mirada interrogante de mi hija me hizo notar lágrimas en mis ojos.
Y finalmente, sólo le pude decir:
“Nunca te arrepentirás"
i ara s'acosten les dates bé el 28-11-06.... no vull pensar-hi perque torno a estar 
-
Elidé
- :: dofí
- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Patufa, no sé si tu i jo hem intercanviat mai cap paraula al fòrum, però de vegades he llegit missatges teus i crec que ets una persona intel·ligent i amb una gran sensibilitat. Em fa gràcia com dónes mil tombs a les coses perquè jo també ho faig sovint... 
El que has escrit avui (i el text que has enganxat) em sembla preciós (de fet l'he reenviat a totes les meves amigues mares que no creuen en els fòrums), i la teva Clàudia una nena guapíssima i simpatiquíssima. A cadascú les coses l'afecten d'una manera diferent segons el seu caràcter, i no t'has de culpabilitzar per ser com ets ni per sentir el que sents encara que els altres no ho entenguin. Espero que et recuperis i tornis aviat, perquè llegir-te és un plaer! Molts ànims, bonica!
El que has escrit avui (i el text que has enganxat) em sembla preciós (de fet l'he reenviat a totes les meves amigues mares que no creuen en els fòrums), i la teva Clàudia una nena guapíssima i simpatiquíssima. A cadascú les coses l'afecten d'una manera diferent segons el seu caràcter, i no t'has de culpabilitzar per ser com ets ni per sentir el que sents encara que els altres no ho entenguin. Espero que et recuperis i tornis aviat, perquè llegir-te és un plaer! Molts ànims, bonica!- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Patufaaaaaaaaa!!!
Coi, ara m'has fet plorar! Bbbrrr....
Mira, dec estar toveta avui.
T'haig de fer una confessió: jo tb faig co-llit a vegades. Però és una mica incòmode per l'estretor i pq em tira patades i m'estira els cabells. Però... i què? No és millor això q els plors de la nena? Doncs... a cagar hombre!
Ara en sèrio: no saps la ilu q m'ha fet llegir-te... Entro al "de tot una mica" i veig q estàs connectada i se m'encén una coseta aquí dins i dic: mmm, la maia ha tornat!!! I he llegit aquest post!!
T'enyoro molt, saps? Sempre et duc una mica aquí dins...
Aviat tornaràs definitivament, ja ho veuràs. Una abraçada molt gran, reina!! La Clàudia té una sort immensa de tenir-te. Quina enveja!
Fes-li un petó gran de part nostra!
Coi, ara m'has fet plorar! Bbbrrr....
Mira, dec estar toveta avui.
T'haig de fer una confessió: jo tb faig co-llit a vegades. Però és una mica incòmode per l'estretor i pq em tira patades i m'estira els cabells. Però... i què? No és millor això q els plors de la nena? Doncs... a cagar hombre!
Ara en sèrio: no saps la ilu q m'ha fet llegir-te... Entro al "de tot una mica" i veig q estàs connectada i se m'encén una coseta aquí dins i dic: mmm, la maia ha tornat!!! I he llegit aquest post!!
T'enyoro molt, saps? Sempre et duc una mica aquí dins...
Aviat tornaràs definitivament, ja ho veuràs. Una abraçada molt gran, reina!! La Clàudia té una sort immensa de tenir-te. Quina enveja!
Fes-li un petó gran de part nostra!
-
VisitantVi
patufa guapissima!!!!
quin greu saber que encara estas malament. donat temps i mimeu-vos amb el teu home.
reina, no hi pensis mes amb els crits que li vas fotre a la claudia, pero com t'entenc, a mi em va passar semblant amb la thao al principi pq estava amb el meu ex que em feia fer coses que ara no vull ni recordar ja se que no es justificacio pero em feia parar boja.
la claudia te uns pares que l'estimen amb bojeria i aixo es el que compte. i trobo que feu molt be de mimar-la tot el que pugueu pq aixo es el que els nens necessiten.
una abraçada ben gran i aqui estarem sempre per quan ens necessitis.
l'escrit molt macu, se m'ha escapat la llagrimeta
quin greu saber que encara estas malament. donat temps i mimeu-vos amb el teu home.
reina, no hi pensis mes amb els crits que li vas fotre a la claudia, pero com t'entenc, a mi em va passar semblant amb la thao al principi pq estava amb el meu ex que em feia fer coses que ara no vull ni recordar ja se que no es justificacio pero em feia parar boja.
la claudia te uns pares que l'estimen amb bojeria i aixo es el que compte. i trobo que feu molt be de mimar-la tot el que pugueu pq aixo es el que els nens necessiten.
una abraçada ben gran i aqui estarem sempre per quan ens necessitis.
l'escrit molt macu, se m'ha escapat la llagrimeta
-
VisitantVi
AISH PATUFETA MEVAAAAA!!! JO T'ENVIO MIL MIMITUS, IGUAL QUE ELS QUE LI DONES TÚ A LA CLAUDIA, POS D'AQUESTS! MOLTA FORÇA MOLTS ANIMS I NO SÉ QUE T'ENVIARIA MÉS PER TAL DE VEURE'T ALEGRE I CONTENTA I PER AQUI DEIXANT-NOS GAUDIR DE TÚ, DELS TEUS CONSELLS, ELS TIPS DE RIURE QUE ENS HEM FET, BÉ SI, ET DONARÉ EL TEMPS QUE VULGUIS, AQUI ESTAREM QUAN TÚ VULGUIS TORNAR! PETONNNNNNNSSSSS FORTS FORTS!
Patufa, jo no he passat per això, però t'envio molta molta força, segurament no em coneguis, però jo a tu si, pq t'he seguit, pq m'encanta la manera que tens d'escriure.. i he rigut molt amb les patufades. No pateixis, ho superaràs, CLAR QUE SI!! però tb tens dret a agafar-te el temps necessari.
Un petunarro familia.
Un petunarro familia.
maia guapa!!!
estava entrant al sópetit i pensava en tu: com deu estar la maia? i la Clàudia i en jordi?? i mira per on veig a primera fila un missatge teu!
quina ilu tornar a llegir-te, de veritat! a part que t'expresses tan bé que fa goig llegir-te.
ja veuràs com mica en mica aniràs aixecant cap, que no vol dir que ho oblidis pq sempre en algun raconet ho duràs això.
anima't i aquí ens tens pel que calgui, ja ho saps.
un petonàs per tots tres!!
estava entrant al sópetit i pensava en tu: com deu estar la maia? i la Clàudia i en jordi?? i mira per on veig a primera fila un missatge teu!
quina ilu tornar a llegir-te, de veritat! a part que t'expresses tan bé que fa goig llegir-te.
ja veuràs com mica en mica aniràs aixecant cap, que no vol dir que ho oblidis pq sempre en algun raconet ho duràs això.
anima't i aquí ens tens pel que calgui, ja ho saps.
un petonàs per tots tres!!
MAIA!!! ME N'ALEGRO TANT DE QUE HAGIS TORNAT!!!
JA N'HEM PARLAT SOVINT, NO T'HAS DE SENTIR CULPABLE DE RES!
SAPS QUE NOSALTRES QUAN L'ORIOL ESTÀ TOVET TAMBÉ COALLITEM LA SEGONA PART DE LA NIT, ELL DESCANSA I JO TAMBÉ! I ÉS UNA SENSACIÓ BEN MACA! UN CONSELL... POSATS A CANVIAR EL LLIT MIRA SI T'HI CAP UN DE 2 METRES... NOSALTRES EL DE 1,5 ENS QUEDA PETIT I MIRA QUE EL TONI ÉS UN FIDEUET I PER NO AXAFAR EL NEN GAIREBÉ DORM A LA TAULETA DE NIT!
L'ESCRIT ÉS MOOLT MACO!
MOLTS PETONS I ABRAÇADES I MIMITUS A LA CLÀUDIA, I POSA LES FOTOS!
ARA CORRO A VEURE AIXÓ DE LA PUKEKO... QUINA SORPRESA!!!
JA N'HEM PARLAT SOVINT, NO T'HAS DE SENTIR CULPABLE DE RES!
SAPS QUE NOSALTRES QUAN L'ORIOL ESTÀ TOVET TAMBÉ COALLITEM LA SEGONA PART DE LA NIT, ELL DESCANSA I JO TAMBÉ! I ÉS UNA SENSACIÓ BEN MACA! UN CONSELL... POSATS A CANVIAR EL LLIT MIRA SI T'HI CAP UN DE 2 METRES... NOSALTRES EL DE 1,5 ENS QUEDA PETIT I MIRA QUE EL TONI ÉS UN FIDEUET I PER NO AXAFAR EL NEN GAIREBÉ DORM A LA TAULETA DE NIT!
L'ESCRIT ÉS MOOLT MACO!
MOLTS PETONS I ABRAÇADES I MIMITUS A LA CLÀUDIA, I POSA LES FOTOS!
ARA CORRO A VEURE AIXÓ DE LA PUKEKO... QUINA SORPRESA!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Mònika ha escrit:UN CONSELL... POSATS A CANVIAR EL LLIT MIRA SI T'HI CAP UN DE 2 METRES... NOSALTRES EL DE 1,5 ENS QUEDA PETIT I MIRA QUE EL TONI ÉS UN FIDEUET I PER NO AXAFAR EL NEN GAIREBÉ DORM A LA TAULETA DE NIT!
Jo tb t'ho recomano, patufa, pq la q dorm al cim de la tauleta de nit sóc jo...
Llàstima q els quartos ara no m'arriben per un llit de 2 metres, q si no, ja el tindria!!!
Patufa, ja sé que sona a tòpic però tot passa, el temps ho cura tot i que no ho esborra. A nosaltres també ens va passar i ara em miro l'Arnau com si no hagues tingut mai cap avortament.És com si hagués trigat més en arribar.Però havia de ser ell. Ja està. Ja ho veuràs quan tornis a estar a embarassada. Estaras més acollonida però se't tancarà la ferida, encara que quedi la cicatriu, no sé si m'entens. I ja veuràs com d'aquí poc tornaras a explicar-nos coses per aquí. ARa tens uns bon desgavell hormonal, és normal. Tingues paciència amb tu mateixa i si em vols fer cas, de seguida que pugueu hi torneu (i no pas per substituir a ningú). Una abraçada molt forta i molts ànims!
Maia reina, quina il.lusiò llegir-te!!!!!!!!!
Nena no t'has de sentir culpable per coallitar amb la Clàudia, ets una marassa i saps molt bè el que has de fer........
T'enviem molta energia positiva, molts mimitos i moltes abraçades per tots tres que sou una familia genial!!!!!!!!!!!!!
I això del llit tb et recomano que te'l compris molt gros.......... que el meu es de 1.5 i se'ns queda petit..........
Nena no t'has de sentir culpable per coallitar amb la Clàudia, ets una marassa i saps molt bè el que has de fer........
T'enviem molta energia positiva, molts mimitos i moltes abraçades per tots tres que sou una familia genial!!!!!!!!!!!!!
I això del llit tb et recomano que te'l compris molt gros.......... que el meu es de 1.5 i se'ns queda petit..........
Patufa, preciosa, que be llegir-te altre cop! Ànims bonica, el dolor sempre hi serà però de mica en mica s'anirà fent més suportable i per favor PASSA DE LA PENYA que no en tenen ni idea.
I per la Clàudia no us sentiu culpables, no sabeu la sort que té de tenir-vos com a pares. En un moment donat tothom pot perdre els nervis, em sembla que a tots ens ha passat algun cop... i això de coallitar, que vols que et digui, feu molt bé, i quan no ho féieu, també féieu bé. Només vosaltres tres sabeu la fórmula correcta per ser feliços, i ningú més. I veient la preciosa Clàudia ho esteu fent de conya, malgrat el món sencer i les maleides marranades que a vegades ens fà el destí.
Molts muaks per tots tres, i ja saps on som totes esperan-te
I per la Clàudia no us sentiu culpables, no sabeu la sort que té de tenir-vos com a pares. En un moment donat tothom pot perdre els nervis, em sembla que a tots ens ha passat algun cop... i això de coallitar, que vols que et digui, feu molt bé, i quan no ho féieu, també féieu bé. Només vosaltres tres sabeu la fórmula correcta per ser feliços, i ningú més. I veient la preciosa Clàudia ho esteu fent de conya, malgrat el món sencer i les maleides marranades que a vegades ens fà el destí.
Molts muaks per tots tres, i ja saps on som totes esperan-te
><img src="http://b2.lilypie.com/b5r7p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></
-
VisitantVi
PATUFA QUE BÉ LLEGIR-TE!!!!!!!!!!!!!
Osti m'he emocionat tant llegint la teva carta i l'escrit que has copiat que he preferit deixar passar unes hores abans de dir-te res!!!! M'alegro moltissim que t'hagis conectat i ens expliquis com estàs, de veritat!!!! Però no tinguis cap pressa per tornar, ni t'hi sentis obligada eh? AGAFA EL TEMPS QUE ET CALGUI!!!!
Se't troba a faltar moltíssim per aquí, i a la patufeta Clàudia també! Segur que tot i les males èpoques és una nena feliç, perquè us l'estimeu moltíssim i li demostreu moltíiiiiiiiiiiiiiiiissim!!! aixi que no et sentis culpable de res, tots fem i diem coses que no hauriem fet o dit mai si no fós perque estem al límit... la Clàudia sap que l'estimeu molt, i ben segur que dormint amb vosaltres se sent la persona més afortunada del món, digui el que digui la gent!!!!!! i al qui no li agradi A CAGAR COGOMBRES A CAL VEÍ!! (natrix has creat escola)
Un petonàs enorme per tots 3!!!!
Osti m'he emocionat tant llegint la teva carta i l'escrit que has copiat que he preferit deixar passar unes hores abans de dir-te res!!!! M'alegro moltissim que t'hagis conectat i ens expliquis com estàs, de veritat!!!! Però no tinguis cap pressa per tornar, ni t'hi sentis obligada eh? AGAFA EL TEMPS QUE ET CALGUI!!!!
Se't troba a faltar moltíssim per aquí, i a la patufeta Clàudia també! Segur que tot i les males èpoques és una nena feliç, perquè us l'estimeu moltíssim i li demostreu moltíiiiiiiiiiiiiiiiissim!!! aixi que no et sentis culpable de res, tots fem i diem coses que no hauriem fet o dit mai si no fós perque estem al límit... la Clàudia sap que l'estimeu molt, i ben segur que dormint amb vosaltres se sent la persona més afortunada del món, digui el que digui la gent!!!!!! i al qui no li agradi A CAGAR COGOMBRES A CAL VEÍ!!
(natrix has creat escola)
Un petonàs enorme per tots 3!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |