Gairebé s'ofega

[silvia]

Noies, quin dia!!! Arribo de la feina i em trobo al nen i al pare pàl·lids. M'explica que ara ja s'han calmat però que quan li ha donat de menjar no sé que coi ha passat que ha fet una arcada amb una patata, que s'ha posat blau, que la patata no tirava ni cap endavant ni cap endarrera, que li ha donat cops a l'esquena, que li ha intentat donar aigua, pa, que no reaccionava fins que per fi ha arrencat a plorar i ha estat (bé, han estat) plorant gairebé una hora fins que s'ha tranquilitzat.
No s'ha volgut separar ni un instant del nostre costat, no ha volgut dormir en tot el dia, ara ha caigut esgotat.
Té tota la cara plena de puntets vermells, suposo que de l'esforç, però encara li dura.
El meu home no plora mai, només l'havia vist plorar un cop abans d'avui, sé que no podrem dormir en tota la nit...

[Morey]

Que susto.. pobrecito Gerard... lo que ha tenido que pasar tu marido.. se me ponen lo pelos de punta de pensarlo... Supongo que Gerard ahora estara asustado y solo querrá estar con vosotros...

[Aqualata]

AIX Silvia quin ensurt tan gran!!!!!!!!!!!

Com et comprenc, es un sensaciò d'angunia total i segurament no podreu dormir tranquilament aquesta nit.... però segur qu demà si i se li haurà passat el susto.....

ay pobrets tots dos, pare i fill!!!!!!!!! no m'ho vull ni imaginar.........

Sobretot dona-li molts mimitos al peque que ho necessita...........

[Piruet]

Noia quin ensurt !!!!
Ánims que no ha estat res. Ara és fàcil dir-ho, ja ho sé, però relaxat i pensa que el nen ja no es deu recordar.... Ara està tranquil, oi? El que passa és que a vosaltres us costarà d'oblidar, veritat?

[Visitant]

ostres, quin sustu!!!

[.]

Ostres, quin ensurt, pobre Gerard i pobret el teu home.
A mi em fa molta por que li passi al David, per aixó no vull que ningu li doni pa per menjar, ni patates ni res...només li dono jo a casa, quan estem sols, perq jo el vigilo constament.

Espero que passeu bona nit i que el Gerard oblidi el que ha passat....

[Mònika]

SILVIA!!! ÓSTRES QUIN ENSURT!!! NO VULL NI PENSAR EN COM HO HAURÀ PASSAT EL TEU HOME!!
FÉS-LI MOLT PETONS AL GERARD, SEGUR QUE DEMÀ JA NI S'ENRECORDA.

[nuriayderek]

m'he ficat nerviosa fins i tot jo mateixa.
Quin ensurt, pobret el teu marit, que mal es deu pasar.
Ara ja ha pasat tot, la proxima vegada haureu o haurem (perque quina por que em pasi a mi també) d'anar amb molt de compte si menjen trossos molt grans

[Anni]

OSTRES NOIA QUIN ENSURT!!

A LA MEVA GERMANA LI VA PASSAR AMB UN TROS DE CARN I ME'N RECORDO COM SI FOS AVUI, EL MEU PARE LI VA FER LA MANIOBRA DE HEIMLICH (EL COP A LA PANXA) I EL TROS DE CARN VA SORTIR VOLANT I QUAN TOT VA HAVER PASSAT, LA MEVA GERMANA ES VA POSAR A PLORAR PERÒ EL QUE EM VA IMPACTAR MÉS ES LO BLANC QUE ES VA QUEDAR EL MEU PARE.

INTENTEU DORMIR I DESCANSAR QUE PER SORT ARA JA HA PASSAT TOT.

ELS PUNTS VERMELLS A LA CARONA D'EN GERARD, SEGUR QUE SON PETÈQUIES (COM PETITS MORATS) DE L'ESFORÇ QUE DEU HAVER FET PER TREURE LA PATATA, HI HA GENT QUE LI PASSA QUAN VOMITA, EN UNS DIES LI MARXARAN, SEGUR


FES MOLTS MIMITUS A EN GERARD PERÒ SOBRETOT AL TEU MARIT, ELS NENS OBLIDEN FACIL, PERÒ ELL DEU ESTAR FOTUT ENCARA.

[merce]

Silvia, com està el Gerard, ha pogut dormir? I vosaltres, heu pogut dormir ni que sigui una miqueta?

[cabreta]

BON DIA FAMILIA
com esteu?
heu dormit una estona?

[Ilítia]

Sílvia quin ensurt.

Com esteu?

[Martona]

Ostres, Sílvia, quina impressió!!!!

Déu n'hi dó quin moment de pànic, en aquests moments és molt difícil mantenir la calma... pobres, el nen i el teu marit!!
Quan he llegit el títol del teu post a la capçalera he flipat xq precisament abans d'ahir, a l'autobus amb l'Emma, pujant a casa, se'm va enuegar també amb una llavor... vaig cometre el error de IMBÈCILA de deixar-li un collaret que tinc xq estava super histèrica (no li agrada gens el bus), i si em descuido la liem... va vomitar la fruita i tot, m'hagués donat bufetades de lo idiota q vaig ser!

En fi, a mi em van donar ganes de fer un curs de primers auxilis d'aquests x aprendre la maniobra q comenta la Anni... però igualment s'ha de tenir molta sang freda x fer-ho bé i no posar més nerviós al nen.

Espero que hagueu pogut descansar... un petonàs i molts mimitos per al Gerard!

[mainadaabord]

Ara ho he llegit... Quin ensurt!

Com esteu???

[Daina]

Quin ensurt! Aix, em sembla que ens tocarà passar uns quants, a vegades penso que viviem molt tranquils només preocupar-nos de nosaltres, però ara que tenim un petit no podem deixar mai de vigilar i tot així és normal que passin aquests accidents.
Espero que avui estigueu més tranquils

[silvia]

Gràcies noies!!!!!!!!!!
Ja estem molt més tranquils, el Gerard ja no se'n recorda, però el pare em sembla que no li donarà de menjar en un temps.
Aquesta nit ha dormit 10 hores seguides!!!!! Nosaltres hem dormit fins a les 6, el meu marit s'havia d'aixecar per anar a treballar i jo ja no he dormit esperant que es despertés el patufet, quines ganes de veure'l que tenia!!
Encara té aquests granets, recordo que de petita també em van sortir una vegada que em va agafar vomitera.
Aquesta maniobra que expliqueu se'ls hi pot fer de tan petits??
Aix... quin patir.

[Helena]

osti tu, quin ensurt!!!

pels que no sapiguem aquesta maniobra, un consell: posar-los cap per avall!!!...una vegada, de peque,em vaig empassar un clip, sort del meu pare que em va agafar per les cames i em va sortir disparat!!!

[Aqualata]

la meva mare m'ha dit que quan tenia 3 anys em vaig empassar un caramel d'aquells rodons que hi havia i se'm va quedar a la gola, era a casa la veina, que em cuidava i el pobre home vaser el que em va fer la tècnica.......

[Visitant]

uau qué heavy!
explica la meva sogra (que es una mica teatrera) que al meu marit li va passar alguna cosa així quan tenia mesos i que van trucar a una ambulància perque no reaccionava... com que no arribava van baixar al carrer i una patrulla de guàrdia urbana els va trobar. diuen que el poli li va fer una maniobra i el bebé va tornar a respirar...
si que és important que sapiguem com actuar en casos així...

[elisabeth]

Sílvia noia quin ensurt ho acabo de llegir, és que normalment no se perquè en aquest post no hi entro, ho sento i m'alegro que només hagi estat en un susto .... Dona-li molts petons a en Gerard de part meva maca.