POR A DONAR PIT

[.]

Weno, noies, ja vaig comentar-vos que si tenia un altre fill, m'agradaria donar-li pit. Ja sé que es molt aviat, pero pensem que tot anirà endavant i que d'aqui 8 mesos tindré un altre fill.

Aniré de mare pardilla pel mon perq no tinc ni flowers de com es fa, i tinc por de:
- Fer-ho malament
- Atabalar-me
- No tenir llet
- No saber què menja
- Com que serà el segon, i en teoria ningú m'haurà de dir com haig de fer les coses, pero hauré de sentir comentaris...no li donis pit a demanda, no tens llet, la teva llet no es bona...uf, m'estressa

Alguna recomanació?Algun llibre?

[Visitant]

imprescindible un regalo para toda la vida de carlos gonzalez
i tb et recomano que abans de parir ja vagis a un grup d'alletament, on jo vaig n'hi ha d'embarassades i ho trobo molt be, pq aixi ja comences a sentir les experiencies, problemes...i estas mes preparada.


segur que ten surtiras!!!

[galarina]

Jo també et recomanaria el llibre del Carlos González, és una canya! em va encantar!
I sobretot no fer gaire cas a ningú. Pensa que tothom et diu coses, i tothom opina, així que fés el que creguis convenient, i si agafa pes correctament i está tranquil/a i sa, no pateixis per res més.
Jo al Marc li vaig donar fins als 9 mesos (es va desmamar ell solet, i va estar amb lactáncia materna exclusiva fins als 5) i amb la Bet, de moment ja portem 6 mesos i mig (fins als 6 mesos a lactáncia materna exclusiva).

[.]

Aquesta setmana me'l compro i el llegiré amb el David. David fill, és clar, al pare si el veig algun dia serà un miracle!!
Gràcies pels vostres consells, un aniré preguntant cosetes si no us importa, ara torno a ser mama parda!!!!!!!!!!

[nuscka]

no et preocupis per si tens llet. En tens, no pateixis, tothom en té.

Busca algú que t'ajudi, si no tens cap grup de suport, una amiga, o una coneguda, ni que sigui de lluny. Vés a atavalar a la llevadora tantes vegades com calgui, i pren paciència.
El llibre del Carlos Gonzalez està super bé i em va ajudar molt, tot i que de vegades es passa de hippy. (no tothom guanya la pasta suficient com per que les dones ens poguem quedar amb la canalla fins que tenen tres anys, i algunes potser ni ho volem)

Jo encara el tinc enganxat a la teta, i en un any només s'ha posat malat, amb febre, tres vegades. Val la pena!
Ah! i jo m'he aprimat 21kg, i m'en havia engreixat 12... estic tremenda, com mai! tot em queda bé!

que et sembla, t'he animat?

[.]

Ostima, doncs si!!
Hi estic d'acord amb el que dius d'en Carlos González, he llegit un parell de llibres seus i tot i que m'han agradat molt, trobo que no sempre es pot dur a terme tot el que planteja.

Per cert,, que també em fa por deixar-ho córrer a la mínima, perq tothom em diu que s'ha de tenir molta paciència, ....Bé, lo primer de tot, informació. Llegiré el llibre i arribat el moment, parlaré amb la meva cunyada, a la resta que les bombin, que et donen consells com foten-me bronca, i n'estic ben farta ja.

Gràcies. guapi!

[gblanch]

NO TINGUIS POR, QUE SI ESTAS CONVENÇUDA DE DONAR-LI PIT HO ACONSEGUIRAS!!!

[Cabirola]

Tu creus que una vaca prenyada s'estressa per si tindrà llet? O una ovella? I una conilla?

Tenen l'insint i ja en fan prou.

L'única cosa que has fer és no posar trabes a l'instint i deixa que l'animal surti (ets un mamífer, recorda-ho).

T'importa molt la quantitat que pren? Que medeixes exactament l'aigua que prens? O et prepares el cafè amb llet exactament amb 180ml de llet, una cullerada rasa de sucre i una de rasa de nescafé? No oi?

I fer-ho malament? Mentre el tinguis amb la postura correcte (melic contra melic) i tot el mugró a la boca... on ha d'estar el problema?

I no et preocupis, ... pensa que ell TAMBÉ ÉS UN MAMÍFER AMB INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA!!

[D.J.]

No creo que haya que añadir nada mas a lo que ya te han dicho,a mi lo que mejor me ha funcionado es pasar de todo el mundo y hacer lo que me ha dado la gana,digan lo que digan,Maia ha estado tomando LE hasta los 6 meses y ahora sigue mamando y si toma 3 cucharadas de papilla de frutas ya estamos contentas,mientras siga con su teta se que tiene bastante,esta sana y feliz que mas se puede pedir,y lo de cuanto toma,yo no me preocuparia,yo se que toma lo suficiente porque cuando tiene hambre ya se encarga ella de pedirmelo y luego anda que no se nota que se ha quedado llena solo con verle la cara no necesito ni medidas,ni bibes,ni nada,veras como lo haras super bien

[Visitant]

Leire,
no serà fàcil. Se n'ha d'aprendre i els primers moments, quan acabes de parir i estàs tan cansada, encara estareu aprenent-ne tots dos.
el petit no tindrà força ni traça per fer-ho en cinc minuts i tu estaras feta pols i amb ganes de dormir...
possiblement et sentiràs fatal i pensaràs que ho vols deixar... però segur que amb el David també vas tenir problemes al ppi.
Després veuràs que és una experiència increïble, vaja per mi ho és...
Llegeix molt sobre el tema i busca un grup de suport.
Si tens clar que ho vols fer ho aconseguiràs i veuràs que un cop establerta la lactància és molt més fàcil.
I no tinguis por, no et faci vergonya. Aprens a donar el pit sense que ningú no et vegi res de res... portaràs dos samarretes, posaràs al bebé al davant just abans de destapar-te... ningú no et veurà res que tu no vulguis.

[mir]

Jo també t'animo molt a fer teta! t'asseguro que quan li agafes el 'tranquillo' és molt pràctic perquè portes el menjar preparat a tot arreu.
Jo vaig anar a un grup de suport a la lactància i em va anar molt bé (la lliga de la llet) i també he llegit un llibre que es diu 'Maternidad y lactancia, desde el nacimiento hasta los 6 meses', de la Gro Nylander, obstetra sueca. És un llibre realment recomanable i un referent per molts altres escriptors que parlen del tema.

[nuriayderek]

Jo també penso que has de llegir algun llibre, informar-te molt.
Buscar un grup de suporta prop d'on vius.
El més important es estar informada per evitar fer cas als consells inutils i després poder-te recolçar amb algú, perque es dificil, per molt que pensis que ho fas molt bé si tothom et diu que ho fas malament, que la teva llet es dolenta i que no en tens prou al final acabes dubtant de tu mateixa...
I només dir-te que es l'experiencia mes bonica que hi ha a la vida, a mi em va durar molt poc, pero van ser 15 dies molt especials i pensa amb això que al principi es dificil, pero despres tot serà mes fàcil i encara mes bonic perque imagino que es disfruta més

[DALMI]

Leire! Com han dit totes, la informació és bàsica. Si estàs ben informada i ho tens clar des del principi tot anirà bé, no pateixis. Pensa que els primers dies són claus, si tu estàs segura que el que estàs fent és el correcte i no fas cas del que et digui l'altre gent, ja tens la partida guanyada.

Si tu estàs convençuda que ho aconseguiràs, segur que ho aconsegueixes, només t'ho has de creure!!

[cabreta]

preciosa m'agrada que t'ho hagis plantejat, crec que aixo es molt important... que sigui una desicio que tu has pres.
Tinc una amiga que a la primera filla li va donar el bibe (una mica per no saber prou del tema i una mica per influencia externa) ara va decidir que al segon li donaria el pit i ja te un nen de dos mesos... el ems important es que ella esta super contenta de la seva decisio .
Jo tambe et dic com la Bruna que noe s facil... per mi no va ser-ho gens (aixo que l'Amalia es molt menjadora) pero ja et vaig dir que amb tot el que has passat amb en David es impossible que no te n'ensurtis
A mes ens tens a nosaltres!!!!!!!!!!!

[Marta_fp]

Bé, ja t'ho han dit tot. Jo estic convençuda que no ho hauria passat tan malament si hagués sabut abans que hi ha tantes mares que tenen problemes, malgrat que s'han fet un fart de llegir sobre el tema. Perquè això és el que em passava a mi, que pel fet d'haver llegit molt em pensava que seria bufar i fer ampolles.

[Morey]

Ya te lo han dicho todo, sobre todo información y paciencia.. la LM es muy dura al principio.. solo piensas otra vez quiere mamar... estas cansada y con los pezones en carne viva... pero una vez esta establecida es maravilloso..
Mi consejo es que no le hagas caso a nadie... oiras de todo... que si tu leche no es buena, que ya mismo se quedará con hambre pq no tendras suficiente leche,etc... solo debes seguir tu instito...

animo, verás como lo consigues... a mi me ayudo mucho mi madre y el libro del C. Gonzalez, Un regalo para toda la vida...

[gemmeta]

Jo també t'animo a intentar-ho. A mi em va costar una mica al principi però després era fantàstic. M'encantava donar-li estirada al llit i anar-li explicant cosetes.

Ara que torno a estar embarassada el que més enyoro és el donar el pit. És una sensació que ara tinc ganes de tenir.

Molta sort .


<a><img src="http://bd.lilypie.com/uLNBp2.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>


<a><img src="http://b4.lilypie.com/W0LEp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>

[.]

Ai nenes, quin subidón!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tinc 8 mesos per llegir amb en David abans d'anar a dormir.
Gràcies pels consells noies, m'heu animat moltissim.

[mainadaabord]

Totes les mames se'n surten amb la LM (menys jo).

És molt dur al principi, però si vas amb la llevadora 1000 cops i t'informes bé, doncs és molt maco.

Jo no vaig continuar amb el pit pq tenia una immunodeficiència q no sabia q em va provocar mastitis i per mi va ser massa dur i vaig decidir plegar.

El pit i el bibi no tenen res a veure. En favor del pit haig de dir q dóna més salut als bbs. En favor dels bibis haig de dir q donen més llibertat a la mama i les preses no s'allarguen tant i són més espaiades, almenys en la meva experiència. I tb, q quan el bibi va estar instaurat, dormíem més, tot i q en això hem tingut recaigudes i, per tant, no se li pot donar tanta importància.

Sobretot, Leire, quan donis el pit no pensis en quan li donaves bibi a en David. Això t'ofuscaria.

[VaMi]

Ostres noies m'ha encantat llegir aquest post.

I es que a mi m'està passant el mateix la majoria de la gent em diu que li doni el bibi, que no et lligue tant, que pots descansar més. Que donar el pit fa molt mal, que no tothom ho sap fer, que ho passes fatal pels mugrons.

Però es que sembla que quan més em diuen que no ho faci, mes ganes tinc de donar-li el pit el meu petit. Serà bó donar-li uns 3 mesos (es que després tornarà a treballar) i després donar-li bibi? O llavors ni tan sols val la pena que ho provi.

Gràcies per endavant