dubte (no té res a veure amb nens)

muflona l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 19, 2008 1:43 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

muflona l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 19, 2008 1:45 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Aix nines feia temps q volia llegir el post amb calma però no trobava el moment... com us entenc!!!
anabel: que la donin pel cul! només faltaria! quina estúpida! no és el mateix trobar-se bé que trobar-se malament! i no ho dic per l'embaràs, eh! que podries no estar embarassada i trobar-te malament i això t'eximiria d'anar tres dies a SS... coix la gent a vegades se li ennuvula la vista... però que no ho veuen o què?? jo no vaig poder anar aln comiat dels meus cunyats... estava amb febre, jo i en Jan... i ai d'ells que m'haguessin dit res, que me'ls menjo! pensa en la part positiva: si no et conviden no fas regal, i actualment anar de casament és una pasta, i més embarassada pq evidentment res et va bé i has de comprar-te la roba!
NiNNA: ho he llegit tot tot i tot, i no et preocupis si necessites desfogar-te a través del Socpetit... estem per això i per motl més o sigui q no et preocupis x les parrafades... mira si al final decideixes escriure un llibre pots aprofitar alguna idea o fins i tot algun "rotllo"... entenc que no et surti ser simpàtica amb aquesta noia, només faltaria! i més tenint en compte tot l'historial... trobo molt fort que no t'hagi trucat ni dit res... els accidents són xungos i més si a co nsequencia t'has de quedar a casa estar de baixa i tot et fa mal... la gent ho hauria de veure... crec q sempre necessitem aquella trucadeta ni q sigui de 5 minuts preguntatn com estas... aix... com estas reina?? no costa tant, no?
per desgràcia moltes vegades els amics ho són pq comparteixen amb tu una part important de la vida, universitat, institut.. i quan tothom comença a fer la seva vida sembla que s'acabi allò que us va unir...
Julieta: no sé pas què dir-te... no et diré que m'ha passat pq jo no sóc de sortir i per sort el meu home tampoc... però entenc q estiguis dolguda, coi no dius pas que no surtin, però q intentit quedar en hores q puguis anar-hi...
L'amistat és molt complicada... i a vegades pensant i repensant les coses encara ho fem més complicat! aix...
jo tinc una amiga, q en ppi era ideal, molt maca sempre truca per preguntar com estem.. i crec q sempre l'hem correspost... però ara... li estic agafant una mania... sempre hem d'adaptar-nos nosaltres..i amb en Jan és una mica complicat... sempre hem d'anar nosaltres a casa seva i clar preferim q vinguin ells... així si en Jan vol dormir o jugar o qualsevol cosa té les seves cosetes... però això no ho acaben d'entendre... q els nens s'han d'adaptar a tot... no et fot... i a més viuen en un pis sense ascensor i pujar amb el cotxet és un suplici... i clar ara en JAn gateja i és mou molt i clar no tenen la casa adaptada, que si un jerro aquí q si un jerro allà... i l'altre dia es va posar dret davant del moble on hi ha l'aparell de música... normal,n o?pos va el tiu, l'home i fot la música a tot drap, pq així no hi tornarà... idiota q no sap q l'home és l'unic animal q s'ensopega 3 vegdes amb la mateixa pedra??
i a sobre quan volen q anem a sopar hem de tenir cangur... com si no poguessim anar amb en Jan a tot arreu... i això si q em fa ràbia...
i el pitjor de tot, és q estan intentant concebre... coi... no sé pas q faran si els queden embarassats... aix!
EM PENSO Q HEM DE COMENÇAR A RELATIVITZAR!!
Arrel d'estar "enfadada" amb aquests amics he vist q tenia companys o conegut que s'estan portant de fàbula i que són més amics q els amics que jo pensava que tenia... o sigui q hem de mirar el costat positiu de les coses... nosaltres hem trobat uns amics!!
anabel: que la donin pel cul! només faltaria! quina estúpida! no és el mateix trobar-se bé que trobar-se malament! i no ho dic per l'embaràs, eh! que podries no estar embarassada i trobar-te malament i això t'eximiria d'anar tres dies a SS... coix la gent a vegades se li ennuvula la vista... però que no ho veuen o què?? jo no vaig poder anar aln comiat dels meus cunyats... estava amb febre, jo i en Jan... i ai d'ells que m'haguessin dit res, que me'ls menjo! pensa en la part positiva: si no et conviden no fas regal, i actualment anar de casament és una pasta, i més embarassada pq evidentment res et va bé i has de comprar-te la roba!
NiNNA: ho he llegit tot tot i tot, i no et preocupis si necessites desfogar-te a través del Socpetit... estem per això i per motl més o sigui q no et preocupis x les parrafades... mira si al final decideixes escriure un llibre pots aprofitar alguna idea o fins i tot algun "rotllo"... entenc que no et surti ser simpàtica amb aquesta noia, només faltaria! i més tenint en compte tot l'historial... trobo molt fort que no t'hagi trucat ni dit res... els accidents són xungos i més si a co nsequencia t'has de quedar a casa estar de baixa i tot et fa mal... la gent ho hauria de veure... crec q sempre necessitem aquella trucadeta ni q sigui de 5 minuts preguntatn com estas... aix... com estas reina?? no costa tant, no?
per desgràcia moltes vegades els amics ho són pq comparteixen amb tu una part important de la vida, universitat, institut.. i quan tothom comença a fer la seva vida sembla que s'acabi allò que us va unir...
Julieta: no sé pas què dir-te... no et diré que m'ha passat pq jo no sóc de sortir i per sort el meu home tampoc... però entenc q estiguis dolguda, coi no dius pas que no surtin, però q intentit quedar en hores q puguis anar-hi...
L'amistat és molt complicada... i a vegades pensant i repensant les coses encara ho fem més complicat! aix...
jo tinc una amiga, q en ppi era ideal, molt maca sempre truca per preguntar com estem.. i crec q sempre l'hem correspost... però ara... li estic agafant una mania... sempre hem d'adaptar-nos nosaltres..i amb en Jan és una mica complicat... sempre hem d'anar nosaltres a casa seva i clar preferim q vinguin ells... així si en Jan vol dormir o jugar o qualsevol cosa té les seves cosetes... però això no ho acaben d'entendre... q els nens s'han d'adaptar a tot... no et fot... i a més viuen en un pis sense ascensor i pujar amb el cotxet és un suplici... i clar ara en JAn gateja i és mou molt i clar no tenen la casa adaptada, que si un jerro aquí q si un jerro allà... i l'altre dia es va posar dret davant del moble on hi ha l'aparell de música... normal,n o?pos va el tiu, l'home i fot la música a tot drap, pq així no hi tornarà... idiota q no sap q l'home és l'unic animal q s'ensopega 3 vegdes amb la mateixa pedra??
i a sobre quan volen q anem a sopar hem de tenir cangur... com si no poguessim anar amb en Jan a tot arreu... i això si q em fa ràbia...
i el pitjor de tot, és q estan intentant concebre... coi... no sé pas q faran si els queden embarassats... aix!
EM PENSO Q HEM DE COMENÇAR A RELATIVITZAR!!
Arrel d'estar "enfadada" amb aquests amics he vist q tenia companys o conegut que s'estan portant de fàbula i que són més amics q els amics que jo pensava que tenia... o sigui q hem de mirar el costat positiu de les coses... nosaltres hem trobat uns amics!!

muflona l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. nov. 24, 2008 12:32 am, en total s’ha editat 1 vegada.
aprofito per desfogar-me.
Jo, des de que he tingut en Medir, m'he quedat sense amics.
Tinc 30 anys, i encara que sembli mentida, aixó és ser super jove per tenir fills. Sóc la única de tots els meus coneguts que han tingut una criatura.
O sigui que els meus amics em van venir a veure quan el nen tenia un parell de setmanes, i no n'he tornat a saber res.
Alguns, de vegades, em truquen.
Només conservo un amic, que de fet es gairebé com una mena de germanet.
He estat gairebé un any sense cap amic, sense poder compartir els meus problemes o els meus pensaments. Tot just ara en començo a fer de nous. Són els pares dels amics del meu fill, de fet els pares que tenim bon rollo, que hem decidit que els nostres fills són amics, perque a ells encara tant s'el hi fot tot.
Avui hem quedat per anar a fer una excursioneta, i estic molt emocionada! quina tonteria, oi? peró es que tinc un mono de vida social!
Jo, des de que he tingut en Medir, m'he quedat sense amics.
Tinc 30 anys, i encara que sembli mentida, aixó és ser super jove per tenir fills. Sóc la única de tots els meus coneguts que han tingut una criatura.
O sigui que els meus amics em van venir a veure quan el nen tenia un parell de setmanes, i no n'he tornat a saber res.
Alguns, de vegades, em truquen.
Només conservo un amic, que de fet es gairebé com una mena de germanet.
He estat gairebé un any sense cap amic, sense poder compartir els meus problemes o els meus pensaments. Tot just ara en començo a fer de nous. Són els pares dels amics del meu fill, de fet els pares que tenim bon rollo, que hem decidit que els nostres fills són amics, perque a ells encara tant s'el hi fot tot.
Avui hem quedat per anar a fer una excursioneta, i estic molt emocionada! quina tonteria, oi? peró es que tinc un mono de vida social!
-
VisitantVi
-
VisitantVi
COM US ENTENC, JO EN VAIG FER 31 EL MES PASSAT, I AMB UNA NENA DE 7, O SIGUI QUE MIREU SI FA TEMPS QUE ESTIC DESCONECTADA. PER SORT, SEMPRE HE SIGUT DE MOUREM MOLT I ALGUNS AMICS ELS CONSERVO PQ AMB LA THAO HE ANAT A TOT ARREU.
ARA AMB LA JOANA MES PETITA ES MES DIFICIL, I DE MOMENT ENCARA CAP AMIGA TE FILLS.
I MIRA ELS PARES DELS AMICS DE LA THAO DONCS NO M'HI FAIG GAIRE PQ EM SENTO MOLT DIFENRENT D'ELLS, M'HI PORTO BE I TAL PERO NO M'HI VEIG QUEDANT AMB ELLS. HEM FET SOPARS I TOT, PERO NO ELS VEIG COM A COLEGUES.
ARA AMB LA JOANA MES PETITA ES MES DIFICIL, I DE MOMENT ENCARA CAP AMIGA TE FILLS.
I MIRA ELS PARES DELS AMICS DE LA THAO DONCS NO M'HI FAIG GAIRE PQ EM SENTO MOLT DIFENRENT D'ELLS, M'HI PORTO BE I TAL PERO NO M'HI VEIG QUEDANT AMB ELLS. HEM FET SOPARS I TOT, PERO NO ELS VEIG COM A COLEGUES.
-
VisitantVi
ES que ÉS DIFÍCIL COINCIDIR UNA MICA EN MANERES DE PENSAR, PRIORITATS A LA VIDA, INTERESSOS...
A MI TB EM COSTA...PUC DIR que TINC TRES AMICS I UNA AMIGA...
UN ES COM EL MEU GERMÀ GRAN, EN PERE.
ELS ALTRES DOS SON ELS DE L'ASSOCIACIÓ I SON MOLT COLEGUES PRO ELS VEIG POKET PK TENEN MIL HISTORIES I NALTRUS POS JA NO PODEM SEGUIR-LOS EL RITME...
LA AMIGA TÉ UN NEN DE TRES ANYS I MIG, I SEMPRE ENS NEM TRUCANT PRO NO ENS VEIEM KUASI MAI, DOS O TRES COPS L'ANY, PK VIVIM FORÇA LLUNY L'UNA DE L'ALTRE...AIXI que MÉS SOLA que UNA MUSSOLA...
PODRIEM FER EL CLUB DE LAS MAMIS SIN COLEGAS.

A MI TB EM COSTA...PUC DIR que TINC TRES AMICS I UNA AMIGA...
UN ES COM EL MEU GERMÀ GRAN, EN PERE.
ELS ALTRES DOS SON ELS DE L'ASSOCIACIÓ I SON MOLT COLEGUES PRO ELS VEIG POKET PK TENEN MIL HISTORIES I NALTRUS POS JA NO PODEM SEGUIR-LOS EL RITME...
LA AMIGA TÉ UN NEN DE TRES ANYS I MIG, I SEMPRE ENS NEM TRUCANT PRO NO ENS VEIEM KUASI MAI, DOS O TRES COPS L'ANY, PK VIVIM FORÇA LLUNY L'UNA DE L'ALTRE...AIXI que MÉS SOLA que UNA MUSSOLA...
PODRIEM FER EL CLUB DE LAS MAMIS SIN COLEGAS.

-
VisitantVi
Jo la colla de la facultat la vaig perdre de cop al tallar amb l'ex (es va quedar el pis i els amics, ale!!!) i la unica amb la que encara erem amigues, des de que li vaig dir que anem a buscar una criatura (l'unica persona a qui li vaig dir al principi) que no n'he sabut res més...ja fa mes de 6 mesos.. per flipar... Jo vinga agunatar-li els baixons quan tenia mal rotllo amb el novio ( i a gust que ho feia eh? em preocupava per ella joder!) i ella ni sap que vaig estar embarasada, que el vaig perdre, que he patit molt buscant reeeeeeeeeeeeesssss!!! no li importa una merda!!!! que trist...
Total, que em sento mes sola que la una... de tant en tant si que anem amb la colla "dels jocs" a fer alguna cosa (basicament quedem per jugar a algun joc a casa d'algu) pero no és el mateix.. no parlem, no ens expliquem la vida, només juguem! (que ja em va bé distreure'm!) però clar... es que NO PARLO AMB NINGU!!!!! amb rao us foto aquests rotllos al foro!!!
Suposo que es una època d'impàs.. estic canviant de vida, i la gent al meu voltant també canvia, suposo que quan tinguem criatures doncs ens farem amb els pares d'altres criatures... nuse.... espero perque sino acabare ben sonada!!
toma rotllo.. perdoneu eh? es que no tinc amics amb qui desforgar-me!!!!

Total, que em sento mes sola que la una... de tant en tant si que anem amb la colla "dels jocs" a fer alguna cosa (basicament quedem per jugar a algun joc a casa d'algu) pero no és el mateix.. no parlem, no ens expliquem la vida, només juguem! (que ja em va bé distreure'm!) però clar... es que NO PARLO AMB NINGU!!!!! amb rao us foto aquests rotllos al foro!!!
Suposo que es una època d'impàs.. estic canviant de vida, i la gent al meu voltant també canvia, suposo que quan tinguem criatures doncs ens farem amb els pares d'altres criatures... nuse.... espero perque sino acabare ben sonada!!
toma rotllo.. perdoneu eh? es que no tinc amics amb qui desforgar-me!!!!

-
VisitantVi
jo tambè m'uneixo al club.........
qua estaba soltera....totes les amigues eren solteres i un cop vaig començar a sortir amb el meu home...... em van tildar de "traidora".......... en plan de conya.......
Quan van veure que la cosa anava mès en serio i ja no sortiem juntes tant com abans....... doncs la relaciò es va anar refredant una mica...... si que ens truquem i parlem, però ja no es el mateix........ les converses meves no els interessa i les seves a mi tampoc........
Quan treballava em vaig fer molt amb una noia i erem molt amigues i habiem sortit moltes vegades totes dues parelles juntes a sopar, algun cap de setmana por ahi i tot que tenien una nena petita, pero la portavem a tot arreu.......
Ara fa un any que esva separar i va amb un altre noi...... aquest es molt mès maco i agradable que el seu ex, però ara s'ajunten mès amb la colla d'ell....... I no es que no ens veiem, que quedem mol sovint a pendre cafè i parlar de les nostres coses i som bones amigues encara, però ara e nivell de vida es diferent, perque la nena ja tè 5 cinc anys i es queda o amb el pare o la iaia i ella pot sortir i jo no............
I sembla que la relaciò ha canviat una mica.......... però l'amistat continua encara que faci una setmana o dues que no ens veiem........ en canvi amb la meva amiga de solteria......... la cosa canvia....... ja no tenim res en comú..... i en el passat ens estimavem com germanes........
Com canvia la gent amb el temps i les circustancies.............
qua estaba soltera....totes les amigues eren solteres i un cop vaig començar a sortir amb el meu home...... em van tildar de "traidora".......... en plan de conya.......
Quan van veure que la cosa anava mès en serio i ja no sortiem juntes tant com abans....... doncs la relaciò es va anar refredant una mica...... si que ens truquem i parlem, però ja no es el mateix........ les converses meves no els interessa i les seves a mi tampoc........
Quan treballava em vaig fer molt amb una noia i erem molt amigues i habiem sortit moltes vegades totes dues parelles juntes a sopar, algun cap de setmana por ahi i tot que tenien una nena petita, pero la portavem a tot arreu.......
Ara fa un any que esva separar i va amb un altre noi...... aquest es molt mès maco i agradable que el seu ex, però ara s'ajunten mès amb la colla d'ell....... I no es que no ens veiem, que quedem mol sovint a pendre cafè i parlar de les nostres coses i som bones amigues encara, però ara e nivell de vida es diferent, perque la nena ja tè 5 cinc anys i es queda o amb el pare o la iaia i ella pot sortir i jo no............
I sembla que la relaciò ha canviat una mica.......... però l'amistat continua encara que faci una setmana o dues que no ens veiem........ en canvi amb la meva amiga de solteria......... la cosa canvia....... ja no tenim res en comú..... i en el passat ens estimavem com germanes........
Com canvia la gent amb el temps i les circustancies.............
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Jo sí que conservo a les meves amigues i hi mantinc la relació, tot i que amb les que tenen fills ja no sortim mai (bé, el dia 16 d'aquest mes la volem fer grossa), però mireu, des de la meva perspectiva de casada sense fills, us puc dir que fa poc vaig tenir una enganxada amb la meva millor amiga de la universitat per aquesta qüestió. Ella va tenir una filla fa 11 mesos i viuen molt a prop de casa nostra, al principi hi anàvem tot sovint i ara només de tant en tant... El meu pare va estar ingressat sis setmanes a l'hospital i després recuperant-se a casa meva, i encara és hora que vingui a veure'l (un cop a l'hospital i a casa mai, i això que va estar molt a punt de morir-se). Em vaig anar encenent i un dia vaig petar, però aquella mateixa tarda ho vam aclarir i ens vam fer un fart de plorar i d'abraçar-nos... Jo crec que són etapes de la vida i és molt difícil entendre i fer-nos entendre, perquè tenim prioritats diferents. Jo no entenc que les meves amigues no tinguin cap altre tema de conversació que no siguin les malalties i progressos dels seus fills i elles no entenen que, per exemple, a mi em preocupi no poder tenir fills (cada vegada veig més clar que només en tindrem amb tractament, i ho vaig dient a tothom...) i em decebi perque ningú s'hagi atansat a casa meva a visitar el meu pare (trobo que no n'hi ha prou amb trucar el primer mes per preguntar com està, què voleu que us digui). Quan m'ofusco, intento buscar distraccions i fer plans alternatius amb altres amics, i potser després les amigues amb fills tenen la sensació que no els faig cas... Uix, què difícil que és tot a vegades! Crec que la clau és prendre paciència, respirar profundament i no enfadar-se, ja tornaran a canviar les coses, en algun moment els camins tornaran a confluir... Penseu que vosaltres us sentiu incompreses i elles probablement també, i finalment tots pequem una mica d'egoïsme perquè no ens posem del tot en la pell de l'altre per més que ho intentem... Si us serveix de consol, a mi m'encantaria conèixer-vos
Malauradament no sé relacionar-me en grups nombrosos i de moment no em veig capaç d'assistir a cap trobada del fòrum... 


muflona l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 19, 2008 1:46 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














