escoles amb "aprenentatge lent". Què en penseu, experiencia?

[TETES]

Hola,
Ma filla l'any que ve començara P3 i al meu poble, de poc mes de 2000 habitants se'ls va ocurrir la brillant idea de fer una segona escola amb un metode diferent al tradicional, aques que sembla que ara es parla tant, el d'aprenentatge lent... no entenc perque en un poblet tant petit hem de tenir 2 escoles tant diferents, si el que hauria de ser es fer una escola mes gran...
No puc dir que no m'agrada gens perque no el conec en profunditat, encara no hem anat a les portes obertes pero pel que sento i m'expliquen no m'acava de convencer... i el que mes em preocupa es que hi ha molt poques families que els agradi el metode, nomes cal veure que cada any al cole tradicional omplen amb 25 nens i la "nova" son uns 15 aprox, aixi que clar, si no entro per sorteig a la tradicional, em toca si o si la "nova" i si a mi no m'agrada gens que, em toca aguantar-me?? em poden obligar a anar a aquesta? i a mes a mes el meu home ho te clarissim que no i no la vol veure ni en pintura!!

He sentit opinions de tot, gent mooooolt contenta i gent que diuen que no aprenen res. Tambe que aquesta es l'ensenyança del futur i per altra banda que en 6 0 7 desapareixera perque no es viable, segons la persona que ho explicava, aixo dit per professors... Profes del SP, que m'en podeu dir?

Aixi doncs, en el cas que em toques si o si, m'agradaria tenir experiencies de mames que li portin els seus fills i que els sembla.. i de profes que treballin amb aquest metode que en pensen, com treballen..

CAl dir que l'escola aquesta es mol nova al poble, te 4 anys i compten amb pocs recursos i poc espai... vull dir que probablement una escola amb llarga experiencia i ben muntada no dubto que pugui esser un bon metode pero tal com la tenim al poble no ho tinc gens clar...

Perdoneu pe rotllu pero es que es un tema que m'esta menjant el cocu fa temps i ara que ho tenim a sobre encara mes....
Ah, i perdoneu si hi ha ja un tema obert pero no l'he sabut trobar....

merci!!!

[sandrajuli]

ostres, justament al meu poble passa el contrari. Les 3 escoles uqe hi ha són iguals, més o menys, amb les seves petites diferències, però no en la manera d'ensenyar... i a mi m'agradaria poder triar una d'aprenentatge lent, sense haver de sortir del poble... a veure si alguna profe del SP ens explica què en pensa...

[edae]

Ostres, diumenge al Via lliure (programa de ràdio) parlaven d'aquest tema: http://rac1.org/vialliure/ a veure si et pot ajudar!

[gateta10]

Hola,
Jo encara no tinc fills, però si estic vinculada al món de l'educació, i m'agrada aquest tema, així que allà va! A veure, planteges varies coses...
- què passa si no entres a l'escola "tradicional"? no ho sé...suposo que hauràs d'entrar a la que no t'agrada. O pensar entrar a la d'un altre poble.
- què opinem de "l'aprenentatge lent" : es curiós com a Catalunya s'està consolidant aquesta etiqueta, que por portar a la confusió (i pot tenir una connotació negativa). En altres llocs se'n diu "educació lenta". Pot agradar-te més o menys, però està funcionant bé. De fet, és un model proper al de Finlàndia (on els nens s'endinsen en la lectoescriptura als 7 anys, fan menys hores de classe)... Bé, aqui no serà així per un tema de normativa, però considero que és un model més respectuós amb el desenvolupament del petit...Així que potser entrar a l'escola que "d'aprenentatge lent" pot no ser tan tràgic...
- una observació més, això de les matrícules també va una mica a modes. Durant anys ningú vol matricular-se allà, i al cap d'uns altres, va adquirint bona fama i s'emplena, així va passar a un cole on vaig treballar fa uns anys.

[montpra]

Què és això de aprenentage lent ?

[Laetitia]

que és això d'aprenentatge lent? són les escoles lliures? si és així a mi m'encanta!!! jo sóc mestra d'escola pública a barcelona i mai he sentit parlar d'aprenentatge lent :-S se'n diuen d'alguna altre manera?

[claror]

Tampoc conec això "d'aprenentatge lent" i també sóc mestra i psicopedagoga i treballo a l'escola pública però si té a veure amb respectar el ritme de cada alumne/a i no partir de continguts prefixats, hi estic totalment d'acord.

Algú ens ho podria explicar millor?? M'interessa molt!!!!

[nunus]

A mi em passa el contrari que tu, TETES; al meu poble hi ha tres escoles: 2 de convencionals i una -la més nova- que juraria que és el que anomeneu "aprenentatge lent" (no havia sentit mai aquest terme).

Aquí és al revés del que comentes: les places van justes i hi ha "bufetades" per entrar, tot i que també hi ha moltes famílies escèptiques. Les altres dues escoles tenen dues línies, i aquesta només una. Nosaltres tindrem punts per la zona, però no sé pas perquè aquest any hi ha molts nens nascuts el 2009.

Pel poc que sé del projecte, veig que és un mètode molt més respectuós amb el nivell de cada nen, i els fan FER les coses per tal que les aprenguin. També involucren molt les famílies, fan que els alumnes dels cursos superiors ajudin els més petits, potencien la feina en grups... No ho sé, esperem entrar!

D'aquí a un parell de setmanes hi ha la jornada de portes obertes i espero tenir més informació. De moment, aniré llegint la informació que ens pugueu donar les mares que ja hi porteu els fills!

[TàniaBCN]

A mi m'interessa força el concepte d'educació lenta i des de fa un temps he anat llegint el poc que anava trobant, però no tinc cap experiència directa ni conec cap de les escoles que ho aplica, així que només puc passar-vos alguns enllaços:

http://joandf.blogspot.com/search/label ... 3%20lenta/
http://www.ara.cat/programes/mestres-ed ... 88422.html
http://educaciolenta.blogspot.com/

[TETES]

hola noies, merci a totes per contestar. M'ha sorpres veure que moltes, la majoria, no sabeu que es aixo de l'aprenentatge lent... es el concepte que al meu poble es diu d'aquesta escola quan en parlen, i no dit per gent que no hi creu o no els hi porta, sino pels que si que hi creuen i els hi porten els seus fills... tal com m'han explicat, es com un metode montessori, que el nen aprengui al seu ritme, racons... com veieu ja ho vaig posar entre cometes perque no s'entengues que es com per "nens tontos", que a vegades pot portar a confusions, pero tal i com us dic, al poble tothom en diu aixi, el perque no ho se...

Doncs jo aixo de respectar el ritme del nen, que voleu que us digui, no ho acabo de veure clar... jo penso que a un nen se l'hi ha d'estar a sobre i marcar-li objectius, als que pugui arribar per l'edat que te, està clar, pero penso que si el deixes al seu aire, i no te ganes d'aprendre, com que ningu el "pressionarà", no pararà atenció i no aprendrà... i una altra cosa que em xoca, es que dins una mateixa classe, n'hi hagi que ja llegeixin, per exemple, i d'altres que no en tinguin ni idea... i llavors l'educadora com ho fa? està pels que van mes depressa o pels que menys? no veig clar que pugui estar per tots...

Nunus, doncs nosaltres ens passa totalment al reves, les bofetades son per entrar al tradicional.. nose si es perque es massa nova, o que a les jornades de portes obertes qui sigui que t'explica el sistema educatiu no ho fa prou entenedor o massa "happy flower" com m'ha dit un noi que hi porta les nenes, que la gent no acaba de veure clar...
Al meu poble com es molt petit, tothom te els mateixos punts per una o per l'altre, no hi ha zones, ja que els 2 son mes o menys al mateix abast de tothom...

Nose, segueixo a l'espera d'algu que porti peques a aquestes escoles i tambe d'educadores que ensennyin amb aquest metode...

merci!

[entrerius]

a mi m'agradaria poder tenir aquesta opció.

Jo el que veig es que el sistema finlandès respecta molt més als petits que el nostre i a part dóna millors resultats acadèmics... i fins als 7 anys no comencen a llegir i tant l'alumne com el professor son respectat i això es nota en els resultats.

Per si a algú l'interessa us deixo un PDF:
LA EDUCACIÓN EN FINLANDIA: Los secretos de un éxito asombroso “CADA ALUMNO ES IMPORTANTE”

http://www.otraescuelaesposible.es/pdf/ ... landia.pdf

Espero que el nostre sistema educatiu vagi en aquesta direcció.

"¿Qué es necesario poner en el centro del sistema, el
alumno o los conocimientos?
Finlandia eligió sin discusión la primera alternativa. Parece incluso que un fino y
profundo análisis de las necesidades reales de cada alumno es lo que está detrás del
asombroso éxito del sistema, pacientemente construido en 30 años de reforma. La idea
de que un alumno feliz, bien desarrollado, libre de progresar a su ritmo, adquirirá más
fácilmente los conocimientos fundamentales no es una utopía de un pedagogo
iluminado: es simplemente la idea que orienta la acción de todos: el Estado, las
municipalidades, los directores de establecimiento, los profesores… Finlandia respeta
profundamente los conocimientos, pero respeta aún más a los individuos que están en
proceso de adquirirlos. Y eso no es tenido allí como un idealismo desabrido, sino por el
más elemental pragmatismo. Esa Räty, Director del Colegio Niinivaara, en Joensuu,
asume como su divisa la fórmula que resume esta filosofía: “Cada alumno es
importante”.

[Raqueleta]

Jo no he llegit com va el mètode finlandès ni els resultats que dóna ni res, eh?, però els 7 anys em sembla molt tard i no a nivell curricular ni res d'això, simplement veient la meva filla. Amb 26 mesos ja mostrava interès per les lletres i ens preguntava ella mateixa, que jo mai no l'hagués forçat a aprendre ni crec que hagués servit de res (li dèiem que la C de Clara, l'A d'Ari, relacionant les lletres amb persones properes) i ara, amb 28 mesos, pràcticament les coneix totes. I l'altre dia -segurament va ser casualitat- va dir que PAPE anava amb P de PATO. Jo crec que molts nens mostren aquesta inquietud abans dels 7 anys, no és frenar la seva curiositat natural si volen aprendre i t'esperes a que tinguin 7 anys??

[TETES]

totalment d'acord amb tu Raqueleta... la Paula les lletres no les domina pero els numeros i contar si... desde petitona, al començar a caminar, sempre que pujavem o baixavem escales les contavem i va arribar el punt que no entenia el concepte contar, se les sabia de memoria perque era petita per entendre-ho pero a dia d'avui ja en sap, li preguntes quantes galetes hi ha, per exemple, i ho sap mentre que l'altre dia l'avi d'un nen de p3 que va a aquesta escola em deia que ara començava a contar... nose el meu home diu que amb les inquietuds que te la Paula i lo rapid que ho apren tot, anar a aquesta escola sera per ella una pèrdua de temps i amb la seva manera d'esser si no la collen una mica fara el que voldra, o sigui, no parar quieta i anar a la seva...
SEgueixo a l'espera de mes opinions, gracies!!!

[Raqueleta]

totalment d'acord amb tu Raqueleta... la Paula les lletres no les domina pero els numeros i contar si... desde petitona, al començar a caminar, sempre que pujavem o baixavem escales les contavem i va arribar el punt que no entenia el concepte contar, se les sabia de memoria perque era petita per entendre-ho pero a dia d'avui ja en sap, li preguntes quantes galetes hi ha, per exemple, i ho sap mentre que l'altre dia l'avi d'un nen de p3 que va a aquesta escola em deia que ara començava a contar... nose el meu home diu que amb les inquietuds que te la Paula i lo rapid que ho apren tot, anar a aquesta escola sera per ella una pèrdua de temps i amb la seva manera d'esser si no la collen una mica fara el que voldra, o sigui, no parar quieta i anar a la seva...
SEgueixo a l'espera de mes opinions, gracies!!!

La Clara de carrerilla també sap els números i entenent el concepte fins al 3.
Una escola així que respecti el ritme de cada nen estaria molt bé si fossin grupos molt petits (3-4 nens) amb les mateixes inquietuds i que vagin al mateix ritme, però si és tota una classe amb un mateix mestre no sé, segur que hi ha criatures que demanarien més i no se'ls pot oferir... Com ho fas? Amb un grup de 25 de P3 si hi ha alguns que tenen inquietud per les lletres, altres pels números i altres per res encara? Si esperes a que tots tinguin aquella inquietud has deixat pasar un moment genial d'aprendre amb facilitat, genial perquè el demanen ells, m'explico?

[TETES]

si aixo que dius es el que veig jo i el que em fa mes por, una sola educadora no pot estar per tots i a qui fa seguir? tira endavant amb els que volen aprendre i deixa els que no mostren interes que facin el que els sembla a l'aula o esta per aquests i els altres els desatens sense ensenyar-los mes? no pot tenir la mateixa atencio per tots, es impossible!!!

uff estic tant rallada amb el tema...!

[ptitgat]

Hola,

crec que és un tema "complicat". La gent que li agrada n'està encantada, els que prefereixen "la tradicional" en diuen pestes... almenys amb els que conec que hi van. Jo hi veig problemes almenys en la que conec: no marquen horaris, això vol dir que el nen va a la seva, si no tenen ganes de treballar poden anar a jugar o fer una activitat diferent (i els altres nens han d'estar treballant?), aprenen a llegir tard (el que deieu dels 7 anys...), el concepte "prohibit" no existeix i es busquen maneres de camuflar les coses (com que està prohibit malgastar aigua al patí han decidit tallar l'aigua de les fonts), els pares sí, estan molt implicats, tan implicats que els que treballen o no poden anar a fer "activitats" són com bitxos raros pels que creuen fermament en aquest projecte...

Segur que hi ha escoles d'aquest tipus que funcionen però la que conec no m'agrada, penso que hi ha masses alumnes per classe per poder fer un seguiment tan personalitzat i a més l'edat dels nens (per l'any de l'escola) és de màxim 7 anys. Com ho faran quan arribin a l'institut, que tot funciona molt diferent?

Una escola rural, en aquest sentit, la veig diferent i més lògica: són molts menys nens!

Bé, això és la meva opinió...

Sé que hi ha escoles que fan un "mix", algunes coses d'aprenentage lent (deixar el nen aprendre al seu ritme) però amb "l'obligació" d'acabar el curs amb uns mínims per tots iguals...

[TETES]

ptitgat amb el que descriu, antiguitat escola.. etc sembla que estiguis parlant de l'escola del meu poble... tambe fan aixo de no tenir horaris, si el nen te ganes de jugar i no estar a classe cap problema i el curs maxim que hi ha es 2n... a veure si estarem parlant del mateix cole!

[pucpuc]

Jo tampoc havia sentit mai el concepte d'aprenetatge lent com a model d'escola, i com alguna companya a comentat tambe soc psicopedagoga.

De les escoles finlandeses si que he estudiat el metode pero mai ens van parlar que aquest sistema educatiu es digues "aprenentatge lent o educacio lenta", mes aviat quan es parla del sistema educatiu finés es parla de model comprensiu.

Crec que estem confonent coses o posant etiquetes que no son correctes

[ptitgat]

tetes: no crec :) tot i que seria curiós. Jo visc a una ciutat... :) amb bastantes escoles, però només n'hi ha una amb aquestes característiques i altres, també noves, que són barreja de "tradicional" amb "aprenentage lent"

pucpuc: potser sí que es confonen conceptes, jo la veritat és que pensava que el model finés era una altra cosa... per aquest tipus d'escola jo els hi havia sentit a dir "aprenentatge lent, educació lenta i escola lliure". Si algú sap les diferències amb el model finés li agraïré l'explicació

[entrerius]

Perdó, potser he estat jo la que ha barrejat conceptes és que com que sóc una entusiasta del sistema finlandés de seguida he interpretat que aquest corrent anava en aquesta direcció.

El Pdf que he penjat abans descriu el mètode finlandés i segons Joan Domènech Francesch, autor del llibre "Elogi de l'educació lenta"

QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓ LENTA
1.L’educació és una activitat lenta.
2.Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
3.En educació, menys és més.
4.L’educació és un procés qualitatiu.
5.El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6.La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7.Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per aprendre.
8.Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9.Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10.L’educació necessita temps sense temps.
11.Cal retornar temps a la infància.
12.Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13.El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14.L’escola ha d’educar el temps.
15.L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

DECÀLEG PER A UNA EDUCACIÓ LENTA.
1.Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
2.Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau en la construcció d’un projecte educatiu.
3.Prioritzar. Saber analitzar i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
4.Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
5.Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
6.Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.
7.Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.
8.Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.
9.Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.
10.Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.