Interrupció embaraç a les 35 setmanes

[Tortugueta]

Bé, crec que el títol parla per sí sol.
Esperava el meu petit per finals de desembre-primera setmana de gener i el 30 de desembre em van interrompre l'embaràs per una malformació greu en el seu cervellet. Concretament ventriculomegàlia bilateral severa, agenèsia de cos callós, manca de sèptum del cavum, etc.
He obert el post ara que estic més o menys valenta per compartir amb vosaltres el què ha estat l'experiència més dura de la meva vida. I ho faig perquè si algú s'hi troba, vull que sàpiga el que jo no sabia, vull resoldre-li els dubtes que a mi em van sorgir i que ningú em sabia contestar, perquè per sort són casos molt aïllats.
Espero que el post no tingui moltes visites perquè serà molt bona senyal però sobretot, si algú es troba en una situació similar si us plau, no dubteu a preguntar-m'ho a través del post o amb missatges personals. És molt dur, no ho passeu soles.
Una abraçada molt gran.

[Elidé]

No puc fer altra cosa que enviar-te una fortíssima abraçada i dir-te que ets una persona admirable per oferir la teva ajuda sobreposant-te al dolor.

[Tortugueta]

Gràcies maques,
sí, primer vaig crear el post "La primera IA" i malauradament ara he hagut de fer aquest. Espero algun dia poder fer-ne un de més "alegre". Ha estat i és molt dur però la desinformació és el més desconcertant en un cas d'interrupció tan tardana de l'embaràs perquè t'ho planteges: tot, com?, quan? de quina manera? on? i ni els mateixos professionals estan informats al 100% perquè és una opció que es contempla des de març de 2010 per a casos molt greus òbviament i, és clar, no es veuen molts casos.
Gràcies pels ànims!

[llumer]

Tortugueta, no sé que dir-te, nomes que moolts anims i aqui ens tens pel que necessitis.
Moltissimes gracies per obrir aquest post brindant ajuda a qui la necessiti...
Jo vaig tenir un avortament a les 14s, res comparat amb lo teu, perque ademes ja sabiem que podia passar (vam fer bipsia de corion per detectar unapossible malatia), pero... quan a les 14 s vam haver de interrumpir l'embaras voluntariament per malatia genetica, vam passar un dia i mig fent tombs per hospitals, cliniques privades, etc.etc... ni els mateixos professionals sabiem com guiar-nos... Potser va ser EL PITJOR en el meu cas. Haver d'explicar 6-7 vegades a llocs diferents el perque estava alla...

bé, aqui estem pel que necessitis. Petons

[sivi]

Ostre Tortugueta quin greu que hem sap que hagis hagut de passar per una cosa així!
Ets molt valenta obrint aquest post i oferint a la gent que per desgràcia es trobi amb una cosa així el teu suport.
Com molt be tu dius, espero que aquest post estigui sempre buit de gent demanant la teva ajuda i espero de tot cor que molt aviat puguis obrir un post mes alegre.
Una forta abraçada

[lindeta]

Tortugueta, ets molt valenta per oferir la teva ajuda després del que t'ha passat. Aquest acte que fas t'honra moltíssim i les noies que estiguin en la mateixa situació que tu segur que t'estan agraïdes!. Molta força i ànims i desitjo que ben aviat puguis obrir un post ple de felicitat, mil petons preciosa!!

[Nora2007]

Hola preciosa, ningú que no ho ha pasat sap el que sents, molts ànims i amor!! força i valentia ja en tens, ets una dona i una mare amb molt coratge!! suposo que ja ho coneixes, hi ha dos associacions http://www.umamanita.es i http://www.petitsambllum.org on hi ha professionals, altres mares i pares, etc. que han pasat pel que vosaltres esteu pasant i on poder compartir molts sentiments, moments... jo he acompanyat a famílies i mares en un dol i aquestes associacions els han ajudat molt, tens molta raó en que no ha de ser una situació, un moment, que s'hagi de pasar sola.
Una abraçada ben forta

[Tortugueta]

Gracies Nora, no coneixia aquestes associacions, m'anirà molt be tenir-ne les adreces.
Una abraçada noies!

[mafi]

Tortugueta sé pel que estás passant. Jo no era a les 35 setmanes sino que va ser a les 21. A la morfologica van veure que el meu nen tenia holoprosencefalia i hirocefalia. Al igual que el teu hi havia absència del sèptum del cavum. Em van dir que no podía seguir amb el meu embaràs i amb tot el dolor del món vam haver d'aturar-lo. Ha estat la decisió més dura que hem pres. Això ens ha fet més forts com a parella però a mi personalment em va canviar molt. Amb en Guillem va morir una part de mi. Si et serveix de consol, després d'això em vaig tornar a quedar embarassada el primer mes, aquesta vegada va anar tot bé (amb una por horrorosa però és normal) i aquest diumenge la meva petita farà 7 mesos.

Amunt aquests ànims. Si necessites res ja saps.

[Raqueleta]

Tortugueta, sento moltíssim el que us ha passat, és terrible, espero que no hi hagi més casos i que ningú necessiti l'ajuda que ofereixes.
Molta força, que el futur us tractrà millor.

[ISASF]

TORTUGUETA,

La meva filla va neixer el dia 15 de Gener.
Ho sento moltissim, t'envio totes les forces del mon i l'abraçada mes gran q et puguin donar.... ets una persona forta, i és
admirable que ho hagis compartit...
Estic segura segura, que arribarà la felicitat per tu.

Estic parada encara... pensant en que podria ser jo.. que no tingues aqui la meva princessa... com som de petits, en aquest mon!

Una abraçada grandissima ,

Isa s.f.

[muntanyeta]

Hola bonica... Sento molt tot el que t'està passant, jo vaig passar per una situació similar a la setmana 16, ara fa un mes de tot plegat. És un procés mol dur i difícil,per tot el que calgui és bó que demanis ajuda i et sentis acompanyada. Comapartit amb altres persones que van patir una situació semblant a mi em va ajudar.
Una abraçada plena de força.

[Irina]

Em sap molt de greu Tortugueta. Molts anims

[rela]

Tortugueta.. et recordo perfectamnt del post de Ra, on io encara segueixo..

Sense paraules m,he quedat llegint la teva història.. No em puc imaginar com us heu pogut sentir... Només enviar.te molts ànims i forces per seguir endavant!

[Cayena]

Tortugueta,
Ho sento moltíssim. Se que res del que et pugui dir serà un consol per a tu, només vull que sàpigues que tens tot el meu carinyo. Un petó molt fort

[Sesita]

Ets molt valenta Tortugueta. Una abraçada molt forta i molts d'ànims. ESpero que aviat feu realitat els vostres somnins.

[Mara17]

Tortugueta, jo també et recordo del post de RA. T'envio tota la força de què sóc capaç. Passar per un tràngol així ha de ser devastador.

Crec que, com tu dius, compartir-ho amb gent que ha passat pel mateix, és una bona teràpia. Aquestes coses no s'han de passar en solitud, tens tota la raó. Ets molt valenta, i el missatge que has escrit ho demostra.

Una abraçada molt forta. Et desitjo el millor!

[Kora]

Tortugueta,

Una abraçada ben i ben gran!!!! És una situació per la q ningú hauria d passar..... t'envio una onada d forçes...

Ets una lluitadora!!

Ptnets!!

[ganxet]

Tortugueta, em sap molt molt greu. Jo al desembre vaig perdre l'Aida, estava de 26 setmanes. És molt dur. En el meu cas mai no sabrem que va passar, la nena estava bé... simplement el cor va deixar de bategar.
Les associacions que t'ha dit la Nora et poden ajudar, també hi ha superandounaborto.org, i el llibre La cuna vacía. A mi em van anar bé. Tot i així és terrible anar descobrint més i més mares que perden els seus fills en un estat tan avançat de l'embaràs.
Un petó molt gran i totes les meves forces per tirar endavant.

[Tortugueta]

Us vull donar les gràcies a totes, perquè només per la rebuda que he tingut i el suport que em doneu ja crec que ha valgut la pena compartir-ho aquí.
M'entristeix veure que hi ha més casos similars i alhora em reconforta saber que algunes ja heu fet realitat el vostre somni.
Només puc donar-vos les gràcies perquè en aquest fòrum sempre m'he trobat molt acollida, abans pels temes de RA i ara per la pèrdua del meu petit.
Una gran abraçada molt forta.