Quan som nosaltres les que no.....

[RENOC]

Hola a totes

Vull encetar aquest post perque poguem explicar el que sentim i els tractaments quan som nosaltres, les dones , les que amb els nostres ovuls no podem o ens costa molt quedar embarassades.

Les que em coneixeu ja ho sabeu, el meu home amb astenozoospermia, però relativament controlada, però jo..... amb els ovuls més vellets que "matusalem".... aquest dilluns anem a la Clinica Dexeus a veure que ens diuen, nomès una consulta de diagnòstic. La nostra 1ª fiV-icsi l'hem fet a Girofiv, sense embrions que es puguessin fer servir per la transferencia. A més dir-vos que desprès de l'estimulació nomès ens vaig fer 4 d'oocits i dos no eren viables i els altres dos es van autodestruir al laboratori. Per aixó la meva conclusió, dec ser jo la que te els òvuls tan vellets que no es volen fecundar!!!!! ESTIC FETA POLS!!!!! ara a esperar dilluns, i a veure que ens diuen a la Dexeus.

I ha algú amb el meu cas????

Petonets.

[mishka]

Quants anys tens? Perquè jo en tinc 41 i no perdo l'esperança....

A part d'això, et volia comentar que, en la meva opinió, costa molt saber exactament qui n'és el/la "culpable" i encara més la causa. El que passa és que hi ha un munt d'interessos econòmics creats per part de les farmacèutiques que fan que, de seguida, es comenci a inflar la dona de medicaments super cars.
La infertilitat (o el fet de que costi una mica) sempre es resol de la mateixa manera, fixa-t'hi: procrin, ovitrelle, menopur... i 3 o 4 medicaments més, i tots els tractaments es basen en el mateix: que la dona faci el màxim de floricles i ja està, hormones i sort.

No t'hi capfiquis, ja només una cosa tan simple com els nervis i l'estrès et poden fer retrassar la regla, doncs imagina't en ple tractament la de factors que influeixen, a part de l'edat...

A veure què et diuen els de la Dexeus... ja ens informaràs...

[Jamaica]

Renoc, t'he enviat un privat.

[escaku]

RENOC,

Jo t'entenc perfectament. Després de 2 IA's, 1 FIV-ICSI i una FIV cancel.lada i acabada en IA...s'ha arribat a la conclusió que el meu ovari no serveix...vaja, tinc baixa resposta ovarica i a part com que el pobret ha patit 2 operacions, doncs no dona per més. I això que tinc 35 anys...a veure no soc una joveneta, però avui en dia hi ha moltes dones que a la meva edat o fins i tot més tard tenen el primer fill i sense problemes.

Entenc completament el teu sentiment, però també t'haig de dir que no ens hem de sentir culpables de res. A mi m'ha costat molt arribar a aquesta conclusió. Avui en dia, gracies als avenços de la ciència, dones com nosaltres podem arribar a ser mares. Ara mateix estem en espera d'una donant per iniciar una FIV-OVO (ovodonació). Ha sigut una decisió molt dura, ja que es molt dur afrontar que els meus futurs fills, geneticament no seran res meu...inicialment quan pensava això em sentia molt egoista, però la veritat es que desprès de moltes xerrades sobre el tema amb el meu marit (peça importantissima en tot aquest procès que he passat d'acceptació de la meva "esterilitat"), ja no penso així. Ara el que penso es que el dia que conseguim la donant i iniciem tot el procès i si tenim sort em quedi embarassada, dins meu hi estarà creixent una coseta que, dacord, geneticament no serà meva, però jo l'estaré "fornejant" durant 9 mesos i després tindrem tota una vida per endavant plegats, on podrem donar tot el nostre afecte i valors per a que aquesta nova personeta pugui tirar endavant en la vida...

Bufff...quin rotllo acabo d'escriure...la veritat es que ara feia molt que no donava senyals de vida pel SP, i la veritat que tenia ganes de treure a la llum les conclusións a les que he arribat, ja que crec que segurament serviran a alguna de vosaltres que estigueu passant per la mateixa situació que jo.

Petons,

E

[sybyla]

Hola, he llegit tots els vostres posts i dir-vos que jo tinc 40 anys, baixa responedora i el meu company azoospermia total. En tot aquest procés no hi han culpables, només faltaria que a sobre tregui el cap la "culpabilitat".
Hi han moltes alternatives actualment. Apart de l'ovodonació, també existeix la possibilitat d'adopció d'embrions donats per altres parelles que ja han sigut pares i no volen més fills, a més és menys agressiu que una fiv.
Amb tot això vull pensar que encara que no sóc una nena, que també vaig tenir pensaments culpables, però a la fi, el que volem és ser mares, i això és més important que els gens.
També estic d'acord que hi han molts interessos econòmics i que anem "a cegues", o sigui, que ens podem ajudar entre tots en ànims i consells.
A veure què et diuen a la Dexeus i amb això continuem caminant.
Una forta abraçada.

[Vesnà]

Hola!

Jo aquesta setmana, des dels resultats de la histero i la visita amb el ginecòleg, també hi he donat moltes voltes i m'he arribat a sentir fatal... Suposo que s'ha d'anar paint, assumir que no ho hem buscat, que ens ha tocat i punt. Però es fa dur. Pensar que si ell no té fills és per "culpa" meva... UF! Però bé, estem fent mans i mànigues per posar-hi remei!! I, de mica en mica, aquesta sensació de culpabilitat es va esvaint... Potser costarà, però no es podrà dir que no hi hem posat el coll.

A mi m'és força igual si els òvuls són meus o de donant. Això em preocupa molt poc, i només per qüestions econòmiques i de llistes d'espera. Només desitjo que, sigui de la manera que sigui, el meu cos sigui capaç de fer arribar a bon port un embaràs.

Ànims a totes!!!!

[RENOC]

Hola!

Jo aquesta setmana, des dels resultats de la histero i la visita amb el ginecòleg, també hi he donat moltes voltes i m'he arribat a sentir fatal... Suposo que s'ha d'anar paint, assumir que no ho hem buscat, que ens ha tocat i punt. Però es fa dur. Pensar que si ell no té fills és per "culpa" meva... UF! Però bé, estem fent mans i mànigues per posar-hi remei!! I, de mica en mica, aquesta sensació de culpabilitat es va esvaint... Potser costarà, però no es podrà dir que no hi hem posat el coll.

A mi m'és força igual si els òvuls són meus o de donant. Això em preocupa molt poc, i només per qüestions econòmiques i de llistes d'espera. Només desitjo que, sigui de la manera que sigui, el meu cos sigui capaç de fer arribar a bon port un embaràs.

Ànims a totes!!!!

Hola Vesnà

T’entenc perfectament… es fa molt dur. A mi també no se’m fa difícil el tema de que els òvuls no siguin meus… però al meu home no li acaba de fer el pes

Demà us escriuré per dir-vos que ens han dit a la Dexeus….

Petons i cap endavant. Jo us necessito al 100% a totes per donar-me ànims a mi!!!!!

[RENOC]

Hola, he llegit tots els vostres posts i dir-vos que jo tinc 40 anys, baixa responedora i el meu company azoospermia total. En tot aquest procés no hi han culpables, només faltaria que a sobre tregui el cap la "culpabilitat".
Hi han moltes alternatives actualment. Apart de l'ovodonació, també existeix la possibilitat d'adopció d'embrions donats per altres parelles que ja han sigut pares i no volen més fills, a més és menys agressiu que una fiv.
Amb tot això vull pensar que encara que no sóc una nena, que també vaig tenir pensaments culpables, però a la fi, el que volem és ser mares, i això és més important que els gens.
També estic d'acord que hi han molts interessos econòmics i que anem "a cegues", o sigui, que ens podem ajudar entre tots en ànims i consells.
A veure què et diuen a la Dexeus i amb això continuem caminant.
Una forta abraçada.

Hola Sybyla

No parlo de culpabilitat, encara que ho sembla pel que vaig escriure al primer post….el que vull dir és que trobo tant increïble que no hi hagi cap tipus de proba diagnòstica al 100% de les dones que determini el tractament a seguir....
Vosaltres heu seguit el tema de donació d’embrions??? M’ho pots explicar una mica???? Triguen molt a trobar parella compatible???

Moltes gràcies per explicar la teva experiència i la teva opinió.

[RENOC]

RENOC,

Jo t'entenc perfectament. Després de 2 IA's, 1 FIV-ICSI i una FIV cancel.lada i acabada en IA...s'ha arribat a la conclusió que el meu ovari no serveix...vaja, tinc baixa resposta ovarica i a part com que el pobret ha patit 2 operacions, doncs no dona per més. I això que tinc 35 anys...a veure no soc una joveneta, però avui en dia hi ha moltes dones que a la meva edat o fins i tot més tard tenen el primer fill i sense problemes.

Entenc completament el teu sentiment, però també t'haig de dir que no ens hem de sentir culpables de res. A mi m'ha costat molt arribar a aquesta conclusió. Avui en dia, gracies als avenços de la ciència, dones com nosaltres podem arribar a ser mares. Ara mateix estem en espera d'una donant per iniciar una FIV-OVO (ovodonació). Ha sigut una decisió molt dura, ja que es molt dur afrontar que els meus futurs fills, geneticament no seran res meu...inicialment quan pensava això em sentia molt egoista, però la veritat es que desprès de moltes xerrades sobre el tema amb el meu marit (peça importantissima en tot aquest procès que he passat d'acceptació de la meva "esterilitat"), ja no penso així. Ara el que penso es que el dia que conseguim la donant i iniciem tot el procès i si tenim sort em quedi embarassada, dins meu hi estarà creixent una coseta que, dacord, geneticament no serà meva, però jo l'estaré "fornejant" durant 9 mesos i després tindrem tota una vida per endavant plegats, on podrem donar tot el nostre afecte i valors per a que aquesta nova personeta pugui tirar endavant en la vida...

Bufff...quin rotllo acabo d'escriure...la veritat es que ara feia molt que no donava senyals de vida pel SP, i la veritat que tenia ganes de treure a la llum les conclusións a les que he arribat, ja que crec que segurament serviran a alguna de vosaltres que estigueu passant per la mateixa situació que jo.

Petons,

E

Perdona, però et vull fer una pregunta, quina ha estat la clau per que el metge us derivi a ovodonació? T’han fet algun tipus de proba per saber definitivament que els teus òvuls no són viables???? És això el que em te més amoïnada, el que no ens puguin assegurar al 100% quin és el problema.
A mi em va dir el meu Dr. Que el diagnòstic el dona el tractament.... què?????? O sigui anem punxant-nos hormones i anar provant????????

Veig que has patit lo teu, tants tractament seguits!!!!! Et tot un exemple de que em de continuar endavant.
Espero que la vostra donant aparegui molt aviat. Ja aniràs explicant.

Petons.

[RENOC]

Quants anys tens? Perquè jo en tinc 41 i no perdo l'esperança....

A part d'això, et volia comentar que, en la meva opinió, costa molt saber exactament qui n'és el/la "culpable" i encara més la causa. El que passa és que hi ha un munt d'interessos econòmics creats per part de les farmacèutiques que fan que, de seguida, es comenci a inflar la dona de medicaments super cars.
La infertilitat (o el fet de que costi una mica) sempre es resol de la mateixa manera, fixa-t'hi: procrin, ovitrelle, menopur... i 3 o 4 medicaments més, i tots els tractaments es basen en el mateix: que la dona faci el màxim de floricles i ja està, hormones i sort.

No t'hi capfiquis, ja només una cosa tan simple com els nervis i l'estrès et poden fer retrassar la regla, doncs imagina't en ple tractament la de factors que influeixen, a part de l'edat...

A veure què et diuen els de la Dexeus... ja ens informaràs...

Hola Mishka

No és que jo hagi perdut l’esperança, és que estic donant-li voltes i més voltes......i més voltes i no m’ho puc treure del cap, són moltes coses juntes.... que si la xerrada amb el metge, que si triem un tractament o un altre ( ovodonació o una altre fiv amb diferents medicaments), la qüestió económica (no anem gens sobrats, vaja de crèdits pels tractaments) la família que en el meu cas no ajuda.....

Tinc 37 anys a punt de fer 38 també ens hem apuntat per la SS, millor jugar a dues bandes....

La raó d’aquest post crec que el que volia és l’explicació dels sentiments i també de les decisions que prenem la parella per veure si a d’altres els hi pot ajudar. El que vosaltres que ja heu passat per aquí, quines han estat les vostres decisions.

[moontsee]

Bon dia noies

Jo només entro per donar-li molts ànims i molt energia positiva a la Renoc, vam coincidir en algun altre post i sempre vaig mirant si has tingut sort....

Molts ànims bonica, segur que a la visitia d'avui a la Dexeus us donen bones vibracions i bones opcions per aconseguir el somni que totes perseguim!!!!

Un petonàs molt gran!!!!

[Kora]

Hola Renoc,

Jo tinc els ovaris envellits, tinc 36anys..... porto sis anys .... 3IAs, 2FIVs cancel·lades, 1FIV amb un sol embrió i al final ens van decidir per l'ovodonació.... mai m'he sentit culpaple.... simplement m'he sentit perduda, pq fins arribar a l'ovodonació... he passat per moltes mans incompetents..... simplement només calia q m'haguessin dit q tenia poqissimes probabilitats d ser mare amb els meus ovuls.....no hagués perdut el temps..... però! ara ja està fet.... i el més important és q tenim el camí d l'ovodonació ja tinguis 25anys com 40.....

Ptnets!!

[mishka]

Hola Mishka

No és que jo hagi perdut l’esperança, és que estic donant-li voltes i més voltes......i més voltes i no m’ho puc treure del cap, són moltes coses juntes.... que si la xerrada amb el metge, que si triem un tractament o un altre ( ovodonació o una altre fiv amb diferents medicaments), la qüestió económica (no anem gens sobrats, vaja de crèdits pels tractaments) la família que en el meu cas no ajuda.....

Tinc 37 anys a punt de fer 38 també ens hem apuntat per la SS, millor jugar a dues bandes....

La raó d’aquest post crec que el que volia és l’explicació dels sentiments i també de les decisions que prenem la parella per veure si a d’altres els hi pot ajudar. El que vosaltres que ja heu passat per aquí, quines han estat les vostres decisions.

Jo crec que el metge és qui sap millor quin tractament et convé.... I si et recomana una segona FIV i, de moment no hi ha diners, potser val la pena esperar una mica i anar estalviant i mirar si per la SS et toca abans...
Què t'han dit a la Dexeus?

[Eimy]

Noies,
us asseguro que quan començareu a notar al vostre fill/a dins les entranyes i quan li veureu la careta, l'acaronareu, l'olorareu, el petonejareu fins l'infinit, us oblidareu completament del tema genètica. Us ho ben asseguro, no us capfiqueu en la maleïda genètica perquè fer-ho és perdre el temps i desgastar-vos, ho dic per experiència.
Ser pares és molt més que tenir un "mini-jo" idèntic a mi o a la meua parella. La genètica NO importa!

Ànims i molta sort

[PALME]

Hola noies!!

Hem trobo com vosaltres... tinc 38 anys i ja hem passat 4 tractaments, finalment sembla q els meus ovuls són vellets i els meus oocits tampoc tenen la qualitat esperada...però amb tot no hi ha probes concluents... van una mica perduts i ens han derivat a ovo... no em sento culpable sinó molt decebuda... però penso lluitar per aconseguir-ho.

Eimy, gràcies per les teves paraules.

Renoc, anims!!! ja et vaig dir q som unes quantes en la mateixa situació.

Kora, karma

[RENOC]

hola noies.....

Ahir vam fer la 1ª visita a la Dexeus, el Dr. Coroleu ens va mirar totes les probes que portàvem fetes i a part ens han demanat cariotips (a tots dos) i la anti-mulleriana a mi. Són dues coses que mai em van demanar a Girona - Girofiv. Ho trobo bastant fort.... però bueno a veure que ens surt i quan tinguem resultat hem de demanar hora una altre vegada al Dr Coroleu.

ja ens va comentar el tema ovo... però va dir que sense els resultat no vol anticipar-se als fets.

porto dos dies que he paït molt el tema de l'ovo... i crec que realment encara no que siguin cel.lules propies... un cop implantades, les madurem nosaltres, els hi donem de menjar.... vaja que s'omplenen de la nostre energia, SI SI, LA NOSTRE ENERGIA, EL NOSTRE KARMA, què és més que aixó????? DONCS RES, són nostres plenament, tindran el caracter que nosaltres ensenyarem i com dieu les que heu passat per aquí.... LES MARES SON LES QUE ENS HAN AIXECAT QUAN HEM CAIGUT, LES QUE ENS HAN ENSENYAT A RIURE, A PLORAR, A ESTIMAR!!!!!!

Petons!!!! Palme, Eimy, Mishka, Kora, Moontsee, Vesnà, Sybyla, Escaku, jamaica.

[PALME]

Renoc

Nosaltres també ens vam fer els cariotips, al clinic ens ho van demanar i la antimulleriana no totes les cliniques la demanen...jo me la vaig fer per anar més segura amb la decisió de fer Fiv.

Sempre descobrim coses noves... a la dexeus m'han demanat el test de coombs pq jo soc A- i ell és A+, hi ha molts numeros q els embris siguin A+ i q el meu cos hagi creat un antigen a la sang per fer fora el A+... ja veus!!! espero q no em surti positiva la proba perque sinó les possibilitats cada cop es redueixen més...

Anims!!!!!

[Mara17]

Noies, jo també he tingut moments en què em sabia molt de greu per la meva parella, i pensava que ell ja podria ser pare, amb una altra. Però i nosaltres què? Hem decidit tenir el que sigui que ens impedeix ser mares de manera natural? Ens hem matxacat voluntàriament els òvuls per no tenir fills? Els culparíeu si fossin ells? El meu no m'ho deixa ni insinuar, i de fet té tota la raó. La malaltia la pateixo jo físicament, però és de tots dos, perquè les seqüeles ens afecten també a tots dos.

Em sap molt greu la nostra situació, i potser més per ell que per mi, perquè jo ara em veig més forta, però no em sento culpable, perquè no he triat el que em passa.

Molta força a totes! Una abraçada!!!

[Vesnà]

Renoc

Nosaltres també ens vam fer els cariotips, al clinic ens ho van demanar i la antimulleriana no totes les cliniques la demanen...jo me la vaig fer per anar més segura amb la decisió de fer Fiv.

Sempre descobrim coses noves... a la dexeus m'han demanat el test de coombs pq jo soc A- i ell és A+, hi ha molts numeros q els embris siguin A+ i q el meu cos hagi creat un antigen a la sang per fer fora el A+... ja veus!!! espero q no em surti positiva la proba perque sinó les possibilitats cada cop es redueixen més...

Anims!!!!!

Que fort! Cada dia em sorprèn més que no s'hagi extingit la humanitat. Tan difícil és? No en tenia ni idea i, de fet, nosaltres som A- (jo) i B+ (ell)...

[Mara17]

Jo, ja posada a treure sang, em faria totes les proves de sang que pugueu. Totes en una analítica: cariotips, antimulleriana, analítica hormonal completa. Sobretot si teniu mútua. Demaneu si us entren. És que si no això és un no parar d'agulles. A mi no sé quantes analítiques m'han fet, ja. I a més et queda cara d'imbècil quan els portes uns resultats que t'acaben de fer, i et diuen: "Ah, també hauríem de mirar això". Coi, si els resultats que et porto són d'una analítica que em vas demanar tu mateix!!! La gent que no sap que faig FIV, com que sóc una mica aprensiva (o era, que em sembla que m'estic "curant"), em diu, "ja veuràs quan et quedis embarassada". Sí, sí... quan em quedi embarassada em punxaran menys (mooooooooooooolt menys) que ara amb RA. Vaja, ni punt de comparació.