llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Hola
en un blog que segueixo han penjat una ressenya d'aquest llibre
Us deixo l'enllaç a la fitxa de l'editorial i un copio el que hi diu. Penso que és un tema que potser se'n parla poc i/o que se li dóna menys importància en relació a la mort del fetus en les últimes setmanes, o durant el part, però que de ben segur que les dones que hi han passat necessiten fer el seu procés de dol i d'assumpció dels fets.
http://www.obstare.com/FichaArticulo~x~ ... .wordpress
Las autoras de LAS VOCES OLVIDADAS son mujeres que abordan amplia y reflexivamente la experiencia de la pérdida de un bebé en las primeras semanas de gestación con la determinación de sacar a la luz una realidad poco visible e inmersa en infinidad de tabúes. Este libro da voz, espacio y tiempo a los bebés que sólo vivieron en el vientre materno; a las madres, que muchas veces acallaron el duelo por el silencio social y cultural al que estas pérdidas han estado sometidas; y a los padres, que, aún hoy, casi nadie repara en ellos. Fases del duelo, problemas de fertilidad, pérdidas de repetición, manejo del aborto, pechos llenos y brazos vacíos, siguientes embarazos y partos... todo ello ha estado envuelto por el oscuro halo del miedo, la angustia, la soledad, la frustración, el aislamiento, la negación y la desinformación que viven la mujer y su pareja ante la pérdida gestacional temprana. Un asunto que la humanidad tiene pendiente desde el principio de los tiempos, porque... el dolor que se calla es más doloroso.
INTRODUCCIÓN
Este libro que ahora empiezas habla de una muerte muy poco reconocida en nuestra sociedad: la de un bebé intraútero al inicio del embarazo o en cualquier momento de la primera mitad de la gestación. Creemos que es necesario abordar este tema desde una amplia perspectiva: desgranando conceptos y reflexiones desde lo femenino. Una realidad poco visible y generalmente tratada sin la profundidad e interés que merece, posibilitando un trazado de lectura no lineal sino a merced de las distintas necesidades o intereses del lector/a.
Si las pérdidas gestacionales no son tratadas, en general, como requieren los padres en duelo, lo son aún menos las de primera mitad de embarazo, donde se agudiza la incomprensión y la falta de validación y de respeto.
LAS VOCES OLVIDADAS son las de estos bebés que vivieron sólo en el vientre materno, la voz de sus madres que acallaron el duelo porque estaban de ‘demasiado poco’, sus bebés no ‘daban la talla para ser llorados’. Y la voz de sus padres que, aún hoy, nadie repara en ellos. El título se refiere también al olvido social, médico y cultural en el que caen estas pérdidas tan tempranas.
Es época de poner consciencia: cuando tantas parejas deben decidir sobre la vida de sus bebés porque los avances médicos detectan tantas anomalías fetales antes invisibles; cuando se habla desde la medicina, y la cabeza y el corazón no se ponen de acuerdo.
Las pérdidas tempranas son pérdidas reales, las familias en duelo necesitan que se reconozca su dolor: lo pequeñito que es el hijo perdido y el gran vacío que deja.
Es importante que, a nivel social, cambie la mentalidad sobre el manejo del aborto. Durante años se han suministrado analgésicos en el parto porque supuestamente las mujeres «no querían enterarse de nada». Actualmente, cada vez más queremos saber sobre nuestra fisiología para tener partos conscientes. Debería ser así también en el caso de una pérdida: aprender del cuerpo, dejar que siga sus ritmos, sus tiempos para cumplir su misión. Éste es el verdadero ritual, el más potente.
¿Nos produce asco y espanto ver la imagen de un feto muerto? ¿O amor y ternura? …Es nuestro hijo. Hablamos de rituales de despedida y de su poder de sanación y transformación para las familias, los ciclos menstruales y su potencial transformador. Las menstruaciones que se repiten cuando se busca un embarazo suponen la vivencia de una pérdida todos los meses. Lo destructivo de los comentarios de los de alrededor…
El inicio del embarazo es el inicio de ilusiones, un proyecto que se corta cuando justo se ha sentido la emoción de la maternidad; el shock de la noticia positiva versus el shock de la noticia negativa en un corto período de tiempo. La pérdida de la inocencia y el robo para siempre de un embarazo feliz.
Las fases del duelo y las reglas de oro para transitarlo. Lo simbólico, lo espiritual, lo místico. La conexión de la vida y la muerte en el útero materno. Los siguientes embarazos, las pérdidas de repetición y los problemas de fertilidad.
El miedo, ese compañero inseparable después de pérdida que acecha para siempre desde la fecundación hasta después del parto. La angustia de que ese miedo sea malo para la vida del nuevo bebé en camino, hermano del que se fue.
La soledad, el aislamiento y la desinformación que vive la mujer y su pareja ante la vivencia de la pérdida porque no existe lugar de expresión ni escucha para una muerte no contemplada socialmente.
LAS VOCES OLVIDADAS pretende tratar a fondo un tema que la humanidad tiene pendiente desde hace siglos: que el olvido deje paso a un interés verdadero; éste es nuestro objetivo y la labor que nos mueve.
en un blog que segueixo han penjat una ressenya d'aquest llibre
Us deixo l'enllaç a la fitxa de l'editorial i un copio el que hi diu. Penso que és un tema que potser se'n parla poc i/o que se li dóna menys importància en relació a la mort del fetus en les últimes setmanes, o durant el part, però que de ben segur que les dones que hi han passat necessiten fer el seu procés de dol i d'assumpció dels fets.
http://www.obstare.com/FichaArticulo~x~ ... .wordpress
Las autoras de LAS VOCES OLVIDADAS son mujeres que abordan amplia y reflexivamente la experiencia de la pérdida de un bebé en las primeras semanas de gestación con la determinación de sacar a la luz una realidad poco visible e inmersa en infinidad de tabúes. Este libro da voz, espacio y tiempo a los bebés que sólo vivieron en el vientre materno; a las madres, que muchas veces acallaron el duelo por el silencio social y cultural al que estas pérdidas han estado sometidas; y a los padres, que, aún hoy, casi nadie repara en ellos. Fases del duelo, problemas de fertilidad, pérdidas de repetición, manejo del aborto, pechos llenos y brazos vacíos, siguientes embarazos y partos... todo ello ha estado envuelto por el oscuro halo del miedo, la angustia, la soledad, la frustración, el aislamiento, la negación y la desinformación que viven la mujer y su pareja ante la pérdida gestacional temprana. Un asunto que la humanidad tiene pendiente desde el principio de los tiempos, porque... el dolor que se calla es más doloroso.
INTRODUCCIÓN
Este libro que ahora empiezas habla de una muerte muy poco reconocida en nuestra sociedad: la de un bebé intraútero al inicio del embarazo o en cualquier momento de la primera mitad de la gestación. Creemos que es necesario abordar este tema desde una amplia perspectiva: desgranando conceptos y reflexiones desde lo femenino. Una realidad poco visible y generalmente tratada sin la profundidad e interés que merece, posibilitando un trazado de lectura no lineal sino a merced de las distintas necesidades o intereses del lector/a.
Si las pérdidas gestacionales no son tratadas, en general, como requieren los padres en duelo, lo son aún menos las de primera mitad de embarazo, donde se agudiza la incomprensión y la falta de validación y de respeto.
LAS VOCES OLVIDADAS son las de estos bebés que vivieron sólo en el vientre materno, la voz de sus madres que acallaron el duelo porque estaban de ‘demasiado poco’, sus bebés no ‘daban la talla para ser llorados’. Y la voz de sus padres que, aún hoy, nadie repara en ellos. El título se refiere también al olvido social, médico y cultural en el que caen estas pérdidas tan tempranas.
Es época de poner consciencia: cuando tantas parejas deben decidir sobre la vida de sus bebés porque los avances médicos detectan tantas anomalías fetales antes invisibles; cuando se habla desde la medicina, y la cabeza y el corazón no se ponen de acuerdo.
Las pérdidas tempranas son pérdidas reales, las familias en duelo necesitan que se reconozca su dolor: lo pequeñito que es el hijo perdido y el gran vacío que deja.
Es importante que, a nivel social, cambie la mentalidad sobre el manejo del aborto. Durante años se han suministrado analgésicos en el parto porque supuestamente las mujeres «no querían enterarse de nada». Actualmente, cada vez más queremos saber sobre nuestra fisiología para tener partos conscientes. Debería ser así también en el caso de una pérdida: aprender del cuerpo, dejar que siga sus ritmos, sus tiempos para cumplir su misión. Éste es el verdadero ritual, el más potente.
¿Nos produce asco y espanto ver la imagen de un feto muerto? ¿O amor y ternura? …Es nuestro hijo. Hablamos de rituales de despedida y de su poder de sanación y transformación para las familias, los ciclos menstruales y su potencial transformador. Las menstruaciones que se repiten cuando se busca un embarazo suponen la vivencia de una pérdida todos los meses. Lo destructivo de los comentarios de los de alrededor…
El inicio del embarazo es el inicio de ilusiones, un proyecto que se corta cuando justo se ha sentido la emoción de la maternidad; el shock de la noticia positiva versus el shock de la noticia negativa en un corto período de tiempo. La pérdida de la inocencia y el robo para siempre de un embarazo feliz.
Las fases del duelo y las reglas de oro para transitarlo. Lo simbólico, lo espiritual, lo místico. La conexión de la vida y la muerte en el útero materno. Los siguientes embarazos, las pérdidas de repetición y los problemas de fertilidad.
El miedo, ese compañero inseparable después de pérdida que acecha para siempre desde la fecundación hasta después del parto. La angustia de que ese miedo sea malo para la vida del nuevo bebé en camino, hermano del que se fue.
La soledad, el aislamiento y la desinformación que vive la mujer y su pareja ante la vivencia de la pérdida porque no existe lugar de expresión ni escucha para una muerte no contemplada socialmente.
LAS VOCES OLVIDADAS pretende tratar a fondo un tema que la humanidad tiene pendiente desde hace siglos: que el olvido deje paso a un interés verdadero; éste es nuestro objetivo y la labor que nos mueve.
Ponioleta l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. gen. 19, 2012 1:18 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: llibre perdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Se m'han posat els pels de vpunta i m'he enrecordat de molts sentiments que vaig tenir quant vaig tenir l'abort, crec que pot ser un bon llibre.
Panxupacte:Anoa,Bombolla,Madrona,Ninapetita,Nidiagi ,Pimpam,Mama2010,Martavila,Nivaira Brownie i Gegar
Re: llibre perdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Tan de bo hagués pogut tenir accés a un llibre així quan el vaig necessitar - veure els meus sentiments "validats" de ben segur que m'hagués ajudat i molt. Després de tot, és un fill el que vaig perdre tot i estar de poquet....
Gràcies per penjar-ho!!!
Gràcies per penjar-ho!!!
Re: llibre perdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Xana ha escrit:Tan de bo hagués pogut tenir accés a un llibre així quan el vaig necessitar - veure els meus sentiments "validats" de ben segur que m'hagués ajudat i molt. Després de tot, és un fill el que vaig perdre tot i estar de poquet....
Gràcies per penjar-ho!!!
és que jo no he passat per això, però sempre m'ha semblat que quan es produeix un abort a la setmana 7, o 9, se li dóna molt poca importància, en plan "al primer trimestre molts embarassos s'interrompeixen", "estaves de poquet"... Però per la mare (i penso en el meu embaràs) des del primer dia que vaig saber que estava embarassada pensava que tenia un fill dins la panxa i me'l començava a estimar.
I bé, no sé res del llibre, només el que posa aquí, però m'ha semblat interessant perquè diria que és un tema que se'n parla poc i hi ha poca cosa (o res) escrita.
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Gràcies Ponioleta per compartir-ho perquè realment quan es té una pèrdua sempre es busca algun tipus de consol i quan busques i trobes quelcom que et pot ajudar a tirar endavant, doncs està bé!
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Gràcies per passar-nos aquesta informació!!!
Com podeu veure a la meva firma, jo he patit per desgràcia dos avortaments. No he passat mai de la setmana 10 de gestació i com diuen les companyes, m'haguès ajudat molt tenr un llibre que reflectís els meus sentiments en les dues pèrdues. És un dol que només les que hem passat per això podem entendre. Per a la resta de gent, perdre un embaràs en les primeres setmanes "no és res" Estic farta de sentir comentaris com "millor així que perdre'l més tard" o "la naturalesa és sàbia" o xorrades similars. El buit, la desesperació, la tristor, la ràbia que sents quan et diuen que l'embaràs no va bé no és menor perquè el petit tingui poques setmanes. Jo el segon avortament el vaig tenir a casa, per decisió pròpia i us asseguro que notar contraccions, tot i estar de només 10 setmanes i després expulsar-lo soleta, amb el meu marit agafant-me de la mà, va ser una de les experiències més horribles de la meva vida.
Jo estic ara en la betaespera de la primera FIV de dos embrionets de qualitat A i estic molt il·lusionada i a la vegada morta de por. Que la beta em surti negativa i no estigui embarassada em fa por, però em fa molta més po tornar-me a quedar i perdre'l de nou.
Veure que moltes de vosaltres heu patit el mateix que jo i que ara sou mares estupendes m'omple d'esperança i il·lusió
Petons
Com podeu veure a la meva firma, jo he patit per desgràcia dos avortaments. No he passat mai de la setmana 10 de gestació i com diuen les companyes, m'haguès ajudat molt tenr un llibre que reflectís els meus sentiments en les dues pèrdues. És un dol que només les que hem passat per això podem entendre. Per a la resta de gent, perdre un embaràs en les primeres setmanes "no és res" Estic farta de sentir comentaris com "millor així que perdre'l més tard" o "la naturalesa és sàbia" o xorrades similars. El buit, la desesperació, la tristor, la ràbia que sents quan et diuen que l'embaràs no va bé no és menor perquè el petit tingui poques setmanes. Jo el segon avortament el vaig tenir a casa, per decisió pròpia i us asseguro que notar contraccions, tot i estar de només 10 setmanes i després expulsar-lo soleta, amb el meu marit agafant-me de la mà, va ser una de les experiències més horribles de la meva vida.
Jo estic ara en la betaespera de la primera FIV de dos embrionets de qualitat A i estic molt il·lusionada i a la vegada morta de por. Que la beta em surti negativa i no estigui embarassada em fa por, però em fa molta més po tornar-me a quedar i perdre'l de nou.
Veure que moltes de vosaltres heu patit el mateix que jo i que ara sou mares estupendes m'omple d'esperança i il·lusió
Petons
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Jo també he patit dos aborts de primer trimestre d´embarassos més que desitjats i com diu la Cayena fa molta ràbia sentir dir a la gent que "no és res", "no estiguis preocupada" i, sobretot, el pitjor per mi és dir-me que disfruti del meu embaràs ( ara ho estic i a punt de tenir, si tot va bé, dues princesetes en poques setmanes) que és una època preciosa, que si patatim i patatam. Sí, serà preciosa per la dona que s´hi ha quedat ràpid i no ha tingut mai cap mala experiència, però tant costa d´entendre , com he vist que diu el llibre, que la POR t´acompanya en TOT l´embaràs? El meu home encara és ara que li fa pànic escoltar el cor de les nenes, pq li recorda a quan li vam sentir el cor al primer embrionet i es va parar al cap de pocs dies. Al segon, pobret, no el vam arribar ni a escoltar.
Us he de dir que, a vegades, he trobat menys empatia en dones que són mares ( evidentment, afortunades a qui tot els ha anat bé) que en dones que no ho són.
M´encanta per certa i real la frase del llibre que diu: La pérdida de la inocencia y el robo para siempre de un embarazo feliz.. És així, és tal qual.
Us he de dir que, a vegades, he trobat menys empatia en dones que són mares ( evidentment, afortunades a qui tot els ha anat bé) que en dones que no ho són.
M´encanta per certa i real la frase del llibre que diu: La pérdida de la inocencia y el robo para siempre de un embarazo feliz.. És així, és tal qual.
Sandie74 l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. gen. 20, 2012 11:44 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Cayena i Sandie, sense haver-ho viscut jo també tenia aquesta sensació quan es parla d'abortaments en les primeres setmanes. I m'imagino que per les dones que hi han de passar no és gens agradable sentir aquests comentaris i notar que la gent no li dóna importància...
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Saps què passa Ponioleta?
Que quan et passa això, estàs molt sensible i et trobes en una situació on et fa mal que la gent li tregui importància, i al mateix temps ( al menys em passa a mi) tampoc m´agrada que remenin la pena i la desgràcia. Jo, personalment, no soporto fer pena i no m´agrada tampoc la gent que sembla que et vulgui fer plorar, que n´hi ha. I és molt difícil trobar comentaris que trobin aquest punt mig entre la comprensió i la esperança.
Que quan et passa això, estàs molt sensible i et trobes en una situació on et fa mal que la gent li tregui importància, i al mateix temps ( al menys em passa a mi) tampoc m´agrada que remenin la pena i la desgràcia. Jo, personalment, no soporto fer pena i no m´agrada tampoc la gent que sembla que et vulgui fer plorar, que n´hi ha. I és molt difícil trobar comentaris que trobin aquest punt mig entre la comprensió i la esperança.
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Jo he llegit "La cuna vacía" de les mateixes autores i el recomano molt.
Mare de l'Aida, 17-12-2011
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Sandie74 ha escrit:Saps què passa Ponioleta?
Que quan et passa això, estàs molt sensible i et trobes en una situació on et fa mal que la gent li tregui importància, i al mateix temps ( al menys em passa a mi) tampoc m´agrada que remenin la pena i la desgràcia. Jo, personalment, no soporto fer pena i no m´agrada tampoc la gent que sembla que et vulgui fer plorar, que n´hi ha. I és molt difícil trobar comentaris que trobin aquest punt mig entre la comprensió i la esperança.
Això és evident. Quan estàs davant d'algú que està passant per una situació dolenta/trista mai saps què dir. No saps si treure el tema, si animar-lo, si fer com si res... perquè a més, com tu dius, hi ha gent que necessita explicar-ho, plorar i de tot, i gent que prefereix fer com si res i que no suporta que li vagi tothom amb cara de pena a donar-li el condol o el que sigui.
Però com a mínim si per exemple a algú se li mor un familiar, o en un altre ordre de coses, es queda sense feina o el deixa la parella, tothom sap posar-se al seu lloc i entendre que ho està passant malament.
En canvi, en aquestes situacions a vegades fa la sensació que no se li doni la importància que té. Com si pel fet d'estar embarassada de poques setmanes ni la pròpia mare no li donés importància.
Ganxet, havia sentit a parlar del llibre de "Cuna vacia" però no havia caigut que era de les mateixes autores.
-
muntanyeta
- :: rateta
- Entrades: 154
- Membre des de: dv. gen. 20, 2012 11:26 am
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Hola a totes,
fa dies que us llegeixo per trobar consol, em fan molt bé els vostres escrits. Encara no fa un mes que vam passaer per una ILE perque la nena tenia Sindrome de Down. Està sent durísim aquets primers dies. Per acabar-ho d'arreglar ahir em van fer un legrat perque havien quedat restes a l'uter. Ha estat com tornar enrrera... Enacara no em veig prou forta per participar més de les vostres converses però agraeixo aquestes recomanacions de lectura.
Fins aviat!
fa dies que us llegeixo per trobar consol, em fan molt bé els vostres escrits. Encara no fa un mes que vam passaer per una ILE perque la nena tenia Sindrome de Down. Està sent durísim aquets primers dies. Per acabar-ho d'arreglar ahir em van fer un legrat perque havien quedat restes a l'uter. Ha estat com tornar enrrera... Enacara no em veig prou forta per participar més de les vostres converses però agraeixo aquestes recomanacions de lectura.
Fins aviat!
_______ Llumeta, sempre dins del nostre cor (4/1/2012) _______
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
hola a totes.....
que sapigueu que acabo de comprar el llibre, i d'aquí uns dies el tindré a casa
us entenc moltíssim a totes. demà a les 9 del matí em faran el meu segon legrat, fa més de 2 anys que busquem nens, i només arriben disgustos, en fi, jo tampoc he passat de la setmana 10, però sentir que us ha passat el mateix i que ara esteu esperant o ja teniu fills m'omple d'esperança i ara mateix es tot el que em queda.
gràcies..... avui no es un gran dia per mi, però m'heu animat.
que sapigueu que acabo de comprar el llibre, i d'aquí uns dies el tindré a casa
us entenc moltíssim a totes. demà a les 9 del matí em faran el meu segon legrat, fa més de 2 anys que busquem nens, i només arriben disgustos, en fi, jo tampoc he passat de la setmana 10, però sentir que us ha passat el mateix i que ara esteu esperant o ja teniu fills m'omple d'esperança i ara mateix es tot el que em queda.
gràcies..... avui no es un gran dia per mi, però m'heu animat.
**********GIVIMA**********
3 anys buscant, 3 aborts,esgotades totes les teràpies naturals d'aquí fins a Madrid, fill natural 27/04/2013
de seguida tornem a buscar, 3 nous aborts, el metge recomana FIV
març 2015 1º FIV 5 fecundats fem DGP = 1 de sa... no implanta
juny 2015 2º FIV + doctor Alijotas: 9 fecundats fem DGP = 1 de sa= NO Implanta
3 anys buscant, 3 aborts,esgotades totes les teràpies naturals d'aquí fins a Madrid, fill natural 27/04/2013
de seguida tornem a buscar, 3 nous aborts, el metge recomana FIV
març 2015 1º FIV 5 fecundats fem DGP = 1 de sa... no implanta
juny 2015 2º FIV + doctor Alijotas: 9 fecundats fem DGP = 1 de sa= NO Implanta
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Gimva i Muntanyeta, MOLTS ÀNIMS I MOLTA FORÇA!!!
Sento molt que hagueu de passar per això. Se que són moments molt difícils i que res dels què us digui us consolarà, però vui que sbeu que teniu tot el meu carinyo i suport. No us guardeu el dolor a dins. Ploreu i enrabieu-vos el que faci falta i penseu que sempre, sempre, per molt dur i difícil i llarg que sigui el camí, al final aconseguireu, aconseguirem totes, el nostre somni.
Un petó molt fort!
Sento molt que hagueu de passar per això. Se que són moments molt difícils i que res dels què us digui us consolarà, però vui que sbeu que teniu tot el meu carinyo i suport. No us guardeu el dolor a dins. Ploreu i enrabieu-vos el que faci falta i penseu que sempre, sempre, per molt dur i difícil i llarg que sigui el camí, al final aconseguireu, aconseguirem totes, el nostre somni.
Un petó molt fort!
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Hola
al blog de l'associació "El Parto es nuestro" han penjat una petita entrevista amb les autores del llibre.
Us deixo l'enllaç per si us interessa:
http://blogelpartoesnuestro.com/2012/01 ... tempranas/
al blog de l'associació "El Parto es nuestro" han penjat una petita entrevista amb les autores del llibre.
Us deixo l'enllaç per si us interessa:
http://blogelpartoesnuestro.com/2012/01 ... tempranas/
-
llumer
- :: dofí
- Entrades: 3140
- Membre des de: dv. feb. 09, 2007 6:20 pm
- Ubicació: el vallès occidental
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
moltes gracies ponioleta!!! Molts petons!!!
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Vaig conèixer aquest fòrum gràcies a una bona amiga i mirant en aquest apartat vaig trobar la recomanació d'aquest llibre. Vaig tenir pèrdues durant les primeres setmanes del meu primer embaràs i vaig acabar perdent la criatura. Ha estat molt difícil. Ara torno a estar embarassada, però m'estic acabant de llegir aquest llibre perquè penso que és una molt bona eina per sentir que allò que vaig i vam viure va ser real i no quelcom imaginari o insignificant com pensa la majoria de gent.
Gràcies altra vegada!
Gràcies altra vegada!
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Mijuhean ha escrit:Vaig conèixer aquest fòrum gràcies a una bona amiga i mirant en aquest apartat vaig trobar la recomanació d'aquest llibre. Vaig tenir pèrdues durant les primeres setmanes del meu primer embaràs i vaig acabar perdent la criatura. Ha estat molt difícil. Ara torno a estar embarassada, però m'estic acabant de llegir aquest llibre perquè penso que és una molt bona eina per sentir que allò que vaig i vam viure va ser real i no quelcom imaginari o insignificant com pensa la majoria de gent.
Gràcies altra vegada!
Felicitats!!!!!!!!!
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
Hola,
Gràcies per la recomanació.
Intentaré comprar-me'l tot i que potser m'esperaré un temps perquè actualment encara estic molt feta pols. Fa un parell de setmanes que he tingut un abortament, estava de poques setmanes i de fet des del principi tot va anar malament, però jo estic molt, molt trista.
La gent em diu que "val més així", que " gairebé no he tingut temps de fer-me il.lusions" ( perquè des de la setmana 5 vaig tenir problemes) etc... però el que no entén la gent és que jo feia molt temps que esperava quedar-me embarassada. Suposo que si hagués estat més avançada encara estaria pitjor, però em sap molt greu que la gent no li doni importància pel fet de que estava de poc temps. Suposo que això nomès ho entén qui hi ha passat. Jo abans tampoc pensava que et podia afectar tant, però la veritat és que m'està costant molt remuntar.
A veure si el llibre m'ajuda a tirar endavant, perquè tinc la sensació que ningú m'entén.
Ànims per totes.
Gràcies per la recomanació.
Intentaré comprar-me'l tot i que potser m'esperaré un temps perquè actualment encara estic molt feta pols. Fa un parell de setmanes que he tingut un abortament, estava de poques setmanes i de fet des del principi tot va anar malament, però jo estic molt, molt trista.
La gent em diu que "val més així", que " gairebé no he tingut temps de fer-me il.lusions" ( perquè des de la setmana 5 vaig tenir problemes) etc... però el que no entén la gent és que jo feia molt temps que esperava quedar-me embarassada. Suposo que si hagués estat més avançada encara estaria pitjor, però em sap molt greu que la gent no li doni importància pel fet de que estava de poc temps. Suposo que això nomès ho entén qui hi ha passat. Jo abans tampoc pensava que et podia afectar tant, però la veritat és que m'està costant molt remuntar.
A veure si el llibre m'ajuda a tirar endavant, perquè tinc la sensació que ningú m'entén.
Ànims per totes.
-
rosacatalana
- :: gosset
- Entrades: 449
- Membre des de: dt. abr. 26, 2011 2:39 pm
Re: llibre pèrdua nadó en les primeres setmanes de gestació
ISONA.
T'entenc que et sentis incompresa. No es a la primera que passa, que la gent infravaloren el teu patiment perque la perdua ha estat de molt poc. Sol sap el que se sent la gent que ho ha patit.
Hi ha un post, que es diu "les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar". Alli totes hem passat per un abortament, sigui de poques setmanes,. sigui un embaras mes avançat, aixó no importa. Alli entre totes ens ajudem moltissim, ens animem, expliquem setiment sobre el tema i tambe els nous projectes. Et convido a que participis si estas esfonsada, aixi pots treure sentiment i seràs escoltada.
Una abraçada reina.
T'entenc que et sentis incompresa. No es a la primera que passa, que la gent infravaloren el teu patiment perque la perdua ha estat de molt poc. Sol sap el que se sent la gent que ho ha patit.
Hi ha un post, que es diu "les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar". Alli totes hem passat per un abortament, sigui de poques setmanes,. sigui un embaras mes avançat, aixó no importa. Alli entre totes ens ajudem moltissim, ens animem, expliquem setiment sobre el tema i tambe els nous projectes. Et convido a que participis si estas esfonsada, aixi pots treure sentiment i seràs escoltada.
Una abraçada reina.
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |