Centre d'estimulació precoç

[klara]

Hola! Ja fa un temps que ens hem adonat que l'Adrià va bastant "lent" en temes motrius, diumenge va fer un any, i no s'aixeca, no passa d'estirat a assegut, i esta clar, no camina ni gateja. El seu mètode per desplaçar-se és o fent la croqueta o fent el cuc. Li va costar molt aguantar-se assegut i la pediatra ja ens va insinuar que el portéssim a un centre d'estimulació precoç. No ha sigut fins ara a la revisió de l'any que ha passat d'insinuar a dir-ho clarament. M'he espantat molt ja que ho ha dit tal com raja, per "veure si hi ha algun problema neurològic". Estic cagada de por i voldria saber si alguna heu hagut d'anar a un lloc d'aquests i què és el què fan.

Moltes gràcies

[coseta]

Hola, jo crec que el que hauries de fer és demanar una segona opinió però anar a un neuropediatra, que són els que de veritat hi entenen. Ja només pel poc tacte que demostra aquest pediatre no sé...no diu massa a favor d'ell. Jo et recomanaria això, busca un neuropediatra bo i sortiràs de dubtes. A vegades ens espanten per no res...i si és alguna altra cosa, cal anar ben assessorats. A la meva filla la portem un cop a l'any a la Dra. Verónica González, visita a l'Hospital de nens de Barcelona i a St. Joan de Déu, perquè ens digui com evoluciona i la Dra, tot i ser molt jove en sap molt i està molt ben considerada. A part és un encant. Tranquila i ja veuràs com no serà res!

[maura]

Hola Klara,
En Roger va néixer molt prematur (27 setmanes) i ha tingut molts problemes neurològics i seqüeles motrius. Ell va al CDIAP des que va arribar a casa i n'estem molt contents. En Roger ara té 2 anys i tot i que el seu desenvolupament cognitiu és molt bo, el motriu no. tot just fa unes setmanes que gateja, els canvis de postura li costen un munt i evidentment no camina.
Al CDIAP hi ha professionals que et poden assessorar i el tracte és molt bo (almenys al que nosaltres anema Girona). Nosaltres hi anem 2 cops per setmana, un dia amb la piscòloga que li fa el seguiment més cognitiu i control de l'aprenentatge i l'altre amb la fisio.
Com et comentava la Clareta, nosaltres també anem amb un neuropediatre, però des de naixement ja que ell va estar ingressat 3 mesos i hem continuat fent el seguiment. Si estàs perduda, pots fer-ho al revés, demanar hora al CDIAP i ells et sabran aconsellar sobre el fet de visitar un neuroleg o neuropediatre.

Espero haver-te ajudat.

[Elidé]

Jo t'aconsello el mateix que la Maura, segurament així faràs més via... La majoria de metges no es caracteritzen pel seu tacte, però personalment sóc de l'opinió que val més que t'espantin que no pas que es prenguin les coses a la lleugera i no busquin remeis.
L'Ada va néixer prematura extrema (23+5 setmanes) i anem al CDIAP des que va arribar a casa. N'estic molt contenta perquè li ha fet un gran bé. Ella va arribar a casa amb un braç semiparalitzat i els primers mesos van ser durs perquè no sabíem com seria el seu desenvolupament. Triga una mica més de temps que els altres nens a aconseguir les fites, però l'important és que hi arriba. Ara té 19 mesos corregits i fa dues setmanes que ha començat a caminar, després d'11 mesos de gateig. Avui dia no té cap problema motriu, però la seva sordesa i greu miopia fan que se senti molt insegura i no s'acabi de llençar.
Per cert, als CDIAPs també hi ha neuropediatres, així que si demanes visita ho faràs tot alhora. Treballen molt bé i són gratuïts, pots demanar visita sense necessitat de derivació escrita.
Sort!

Maura, aprofito per felicitar-te aquí per aquesta fita tan important que ha assolit el Roger És molt bon senyal, però segur que ja t'ho han dit Ara només espero que no es recreï tant en el gateig com l'Ada

[neuetes]

No és el mateix que el teu cas però...

La Neus des de sempre ha anat bastant "lenta" amb el tema de la parla i el meu pediatra sempre que l'anava a veure (que a l'hivern és molt sovint, pel tema virus) sempre m'ho preguntava "que habla la niña?" i jo li deia que si, que parlava i per dins pensava "però que entén ell per parlar? si cada nen és un món i tots tenen el seu propi patró de creixement?". Però no va ser fins que no va complir els 3 anys que la cosa es va fer més evident: diu paraules soltes, no lliga frases i no les construeix, té el seu propi repertori de paraules (algunes ben dites i d'altres que no) i amb això es fa entendre, sobretot a nosaltres, els seus pares, però quan surts d'aquest cercle tant reduït de gent, tothom ens diu que no l'entén.
Doncs a l'última visita del pediatra pel febrer, per culpa d'unes angines, ell va tornar a insistir i em va derivar al CDIAP. De moment, des del febrer fins ara l'han visitat un logopeda, un neuropediatra i ara aviat ens tocarà el psicòleg. El CDIAP ens comenten que la nena té un lleuger "retràs" a la parla i ara estàn buscant el motiu (si és neurològic, psicològic o evolutiu). N'estem molt contents i a veure com evoluciona.

Al començament també em vaig espantar una mica, però de vegades els pediatres (amb bones o males maneres) veuen coses que els pares o no veuen o no ho volen veure i acceptar, com em va passar a mi. Ja veuràs que l'ajudaràn moltíssim a assolir aquestes fites.
El meu home de petit tenia dislexia (i encara la té, no tant per això) i sempre em diu que tant de bo de petit hagués tingut aquesta ajuda, s'hagués estalviat molts problemes i disgustos a l'escola.

Molta sort!!

[maura]

Elidé, gràcies, jo també estic molt contenta!!! M'ha agradat molt la frase que has dit: "Triga una mica més de temps que els altres nens a aconseguir les fites, però l'important és que hi arriba".

[gege]

Hola Klara,
Jo sóc logopeda i per feina he tingut tractes amb els Cdiaps i crec que com t'han dit és on et podran assessorar millor. Ja que allà hi ha molts professionals i sabran on derivar-te si ho creuen necessari.

[Rosita]

Bona tarda,

Klara acabo de llegir el teu missatge i em sento molt identificada. A mi em va passar el mateix que a tu però una mica abans quan el meu nen tenia dos mesos. El pediatre va veure que no aixecava el cap quan el posaves boca abaix. Llavors em van derivar a un cdiap. Allà el varen començar a estimular i la veritat es que estem molt contents. Doncs el que expliques es el que li passava al meu nen. Primer va començar a arrastrar-se pel terra desprès mes tard a gatejar i finalment als 19 mesos va començar a caminar. Nosaltres estem molt contents perquè si no hagués anat en aquest centre tot aixo ho hagués fet molt mes tard. Nosaltres varem començar amb dos mesos i fins el tres anys hem estat anant a una fisioterapeuta. No et vull espentar però millor que hi vaguis a veure que et diuen. Nosaltres apart també ens varen derivar a un neuropediatre que li ha estat fent moltes probes per veure si tenia algun problema i per sort a sortit tot be. Ha sigut un nen amb una hipotonia i ara ja esta.
Aquí em tens per qualsevol dubte que tinguis.

[xinxeta]

Hola noies,

Nosaltres també anem al Cdiap des de fa uns 6 mesos més o menys. Nosaltres desde ben petita vam notar que el braç dret no el relaxava, tenia sempre el puny tancat i costava molt estirar-li el braç per vestir-la.. A la revisó dels 8 mesos el pediatra se la va mirar però tot i que tenia una mica de tensió, ella movia bé la mà i responia bé a alguns estímuls. Però va continuar igual (fins i tot vaig obrir un post on l'Elidé em va respondre, gràcies!) i a la revisó de l'any li vam tornar a comentar, a més veiem que la cosa no millorava i que motriument no feia coses que per la seva edat potser hauria de fer (gairebé no gatejava, no es posava de peu, no caminava...)

Així que ens van derivar al cdiap i en 3 setmanes ens va visitar la neuròloga. Ens va dir que el que té la Nora és una hemiparèsia del costat dret, és a dir, una petita paràlisi que fa que el seu costat dret del cos sigui una mica més "torpe" que l'esquerre.

El tractament són sessions de fisioteràpia que fem al cdiap des del maig i la veritat que ha millorat molt. Anem a poc a poc, està començant a caminar ara amb gairebé 19 mesos, va gatejar també i estem molt contents de la fisio que tenim.
A finals d'agost li van fer una ressonància magnètica per veure d'on li ve això, si d'una ferida o cicatriu al cervell i no és d'aqui llavors podrien ser causes genètiques. La Nora va nèixer a les 39setmanes per cessàrea, no sabem de què li pot venir això, només que ho té i que lluitem per fer-li la vida més fàcil.

Realment no se li nota gens i sino ho dius la gent ni se n'adona, s'extranyen que encara no camini però tb hi han nens que no tenen res i amb aquesta edat comencen a caminar. Tot i que sabem que està bé patim, es pateix molt, però és part del que té ser pares, oi?

[Lluna_petita]

Hola noies,
us volia comentar la nostra experiència amb els CDIAPS
no és pas que sigui dolenta, això per descomptat, però sempre ens quedarà el dubte de si la Judit hagués aconseguit caminar sense "marejar-la" tant com l'han marejada.
Us explico:
La Judit va néixer a les 37 setmanes, un part totalment normal, sense cap complicació. Va tenir un pes i una mida normals.
A la revisió del mes (+ o -) l'enfermera va veure que trigava molt a tirar el cap endavant i ens va derivar, juntament amb el pediatra, al CDIAP.
Allà se la va mirar la neuropediatra i ella ens va donar visita amb la fisio. La fisio quan la va veure es va quedar molt parada perquè no sabia què fer amb una criatura tant petita (tenia un mes i mig, si mal no recordo) i ens va dir que hi tornéssim al cap d'un mes.
Quan la tornar a visitar ens va dir que ella creia que la Judit tenia HIPOTONIA (això significa to muscular immadur), i ja des de llavors van començar les visites setmanals a la fisio. Alguns dies la Judit acceptava millor les activitats i els exercicis que la fisio li feia fer, però hi havia dies que ves a saber perquè, però que es posava molt neguitosa i no acceptava el que li feia fer. Nosaltres vam tenir molts problemes per posar-la boca terrossa, no hi havia manera, no li agradava gens ni mica.
Bé, amb això us vull dir que han estat moltes sessions, algunes amb la neuropediatra (que a mi particularment no m'inspirava gaire confiança), però que finalment han aconseguit que la Judit gateges amb 13 mesos i caminés amb 17.
I és que una cosa que jo crec que ells no tenien en compte és que la Judit sempre ha sigut "grossa", va néixer amb 3,400 kg, als 6 mesos pesava 9 Kg i mig, era una boleta amb cames, pobrissona i jo trobo que això també havia de ser una cosa a tenir en compte a l'hora de bellugar-se, per força li havia de costar, com havia de bellugar ella sola 9kg i pico... però al final ho va aconseguir, però sempre ens quedarà el dubte al seu pare i a mi mateixa de si se n'hagués sortit ella sola sense tota aquesta estimulació.
Jo penso que si ara em tornés a trobar en aquesta mateixa situació m'ho pensaria 2 vegades abans d'actuar.
Espero no haver-vos aburrit amb la meva història i que a algú que pugui estar en una situació semblant li pugui servir.

[minerva2]

Bé he llegit els comentaris, el que diu la lluneta em passava amb la gran va pesar a la vora dels 4 kg. i amb sis mesos casi pesava 9kg.

La meva nena no gatejava, va começar a caminar amb ajuda d'un dit amb 11 mesos, i gatejar no va gateijar casi fins els 18 mesos. El pediatra en cap moment va comentar res; ni el de la mutua ni el de la seguretat social.

Era grosseta i li costava moures, i això ho puc comparar amb la petita. La petita es mou per tot arreu, te 7 mesos i encara no gateja pero no em preocupa gens.

Klara el teu nen no se quan deu pesar o sigui si esta grassonet tingues en compte que li costarà mes.

[macri.lg]

El meu feia el mateix que el teu. Amb un any no s'aguantava de cap manera.. Em van dir que tenia problemes d'hipotonia.. ho dic bé? en fi. No és que passés olímpicament del que em va dir la pedriatra, simplement vaig preguntar-ho al pediatre de la mútua.

Com ja suposava, em va dir que moltíssims nens ja caminaven amb 1 any i que també hi havia alguns, menys, que no però que s'aguantaven molt més que el meu. A part d'això em va dir que li donés temps. Que cada nen té un "desarrollo MUY DISTINTO" i que... bé, que m'estava dient que el que em deia aquella dona de la SS era una tonteria com 1 casa. Ella insistia que portés el meu fill al CDIAP. El vaig portar. El pediatre de la mútua va dir que fes el que vulgués, que era gratuït i que si hi volia anar perquè així estaria més tranquil·la, li portés. Hi vaig anar el primer dia i la única cosa que em van dir, va ser que el meu fill no estava preparat per asseure's, ni per gatejar, ni per absolutament res. Que poc a poc, a base de jugar amb ell i de perdre la por a "remenar-lo" ell intentaria "explorar" i solet adoptaria postures noves.

Ara té 16 mesos. NO camina sol. Camina de la meva mà i amb ajuda de mobles, cadires... Potser no caminarà sol fins als 18 mesos, però... a mi, m'és absolutament igual. Has vist algun "nen" que amb 18 anys no camini?? Si no té cap problema i tot és correcte: temps al temps.


Jo de tu demanaria una segona opinió i, si cal, tercera. El portaria al CDIAP que per això estan, i estaria tranquil·la. Hi ha pediatres de tota mena!

[xinxeta]

Klara al final vas portar al nen al CDIAP? Ja ens explicaras!
Home jo crec q en aquests casos no ens hem d'amoïnar abans d'hora pero q es important si notem algun incidi o bé el pediatre, tenir-ho en compte i fer la visita als especialistes oportuns. La majoria de casos segurament no sera res pero mireu el nostre cas, si nosaltres no ens haguessim adonat i no haguessim insistit al pediatre no hauriem sapigut q la nostra petita tenia un problema. Ella va començar a caminar am 18 mesos i sino anessim al CDIAP segurament ho hauria fet mes tard.