La història que us ha portat al tractament.

[RedVelvet]

Hola noies!
Sóc nova a aquesta secció de Reproducció Assistida, i la veritat és que vaig una mica peix. Encara no he fet ni la primera visita amb el metge. Us voldria demanar un favor, i és que expliquéssiu quin diagnòstic teniu (o tenieu) per haver d'acabar fent reproducció assistida, ja sigui IA o FIV, quant temps portàveu buscant, si havíeu tingut algún embaràs abans dels tractaments, etc... Entenc que és un tema dolorós per remoure'l cada dos per tres, però a les que comencem us ben asseguro que ens serveix de molt.

Com sóc jo qui ho demano... començo explicant la meva "història":
Nosaltres portem un any i mig buscant (amb 4 mesos de parón), al novè mes de cerca em vaig quedar embarassada, però va resultar que era un "huevo huero" i em van haver de fer legrat. Això va ser al maig i ens hi vam tornar a posar a l'agost, però encara res de res. A tot això, ens hem fet les primeres proves i en principi les meves hormones estàn bé, però els bitxets del meu home són vagos, vagos.. asteno severa. Per tant hem decidit anar JA a una clínica a veure què ens expliquen.

M'agradaria que les noies que no us sàpiga greu parlar-ne, féssiu la vostra aportació... per mi és una manera de tranquilitzar-me veure que hi ha dones que estàn passant o han passat pel mateix que jo i que ho han aconseguit!!

Moltes gràcies a totes per endavant!

[aire]

Hola wapa,
Doncs la meva historia es la seguent, despres de un any buscant sense exit, varem començar a fer-nos proves, els del meu marit estaven bè, pero jo tenia el SOP( sindrome del ovari poliquistic) les meves regles potser eren 3 o 4 vegades a l'any i no ovulaba..Vaig començar anant a la SS, en aquesta en varen donar omifin, un mes, pero sense exit, ja que no em va fer ni baixar la warry, i posterior a aixo em van detectar un augment de la testosterona, i em varen derivar cap al endocri. Farta de les llistes d'espera , varem decidir anar a una clinica privada, i alla amb els resultats de les proves, vàrem decidir que provaríem la IA, el Dr que ens va atendre ens va explicar tot el proces i va aclarir tots els nostres dubtes, per el que a la proxima warry, obligada per la progesterona, vam començar el tractament. Aquest va ser tot un exit i a la primera em vaig quedar embaraçada!!!!

Ara estic de 22 ssetmanes i espero una nena, amb repos per risc de part prematur, pero amb la ilusió de que tot sorti ve i poder abraçar en uns mesos la nostra petita.

Espero havert'he ajudat amb la meva experiencia, i si tens algun dubte, aqui estic per ajudart'he.

Un peto i molta SORT!!!!!!!!!!!!!!!

[RedVelvet]

Aire, moltissimes gràcies per explicar la teva experiència i moltes felicitats pel teu embaràs!!
No saps l'esperança que dónen aquestes històries!!

Una abraçada forta... cuida't la panxona!!

[Cayena]

Hola
A la meva signatura ja pots veure una mica el meu historial, però te l'explico una miqueta més
Nosaltres portem ja buscant més de dos anys. Al març del 2009 varem començar a buscar. El mes d'octubre em vaig quedar embarassada, però un dia abans de fer-me la primera eco vaig començar a tenir pèrdues molt fortes. A l'eco es va veure que hi havia embrió, molt petitet, però no es veia el batec del cor, segurament no va arribar a bategar mai... finalment em varen fer un legrat. Estava de 8 setmanes.
Ens va fer esperar un parell de mesos o sigui que el març de 2010 ens vam tornar a posar. Al principi amb relax, ja que tothom ens deia això de "útero legrado, útero preñado" però a mida que anaven passant els mesos sense cap resultat jo m'agobiava més i més... Així durant tot el 2010, mentre les meves amigues anaven tenint nens sense problemes.
Al febrer d'aquest any varem tornar a la ginecòloga. Per la meva edat (llavors tenia 39) vam anar per feina i ens va fer fer totes les proves bàsiques: seminograma per al meu home i jo anàlisi hormonai i histerosalpingografia, de cara a començar amb les inseminacions. El seminograma va sortir bé, però justet i la doctora li va receptar Androfertil per enfortir els soldaditos una mica més. A mi l'anàlisi hormonal em va sortir bé, però a l'histero em varen veure que tenia la trompa dreta obstruida totalment i l'úter bicorne (forma de Y) però no septo (sense tabic al mig). També em varen veure uns miomes petits que no necessiten treure'ls tot i que me'ls van controlant per si creixen.
Total, que ens va recomenar fer IA, ens va dir de provar amb 3 cicles d'IA i si no anaven bé, llavors passar a FIV, ja que per la meva edat més de 3 no es recomana fer-ne. Les dues primeres IAs varen ser negatives, a la tercera, feta el juliol, m'hi vaig tornar a quedar embarassada. I igual que la primera vegada, l'he tornat a perdre. A la setmana 9+5 a l'eco ens va dir el mateix que la primera vegada: embrió petitet sense batec, segurament va deixar de créixer un parell de setmanes abans, però amb la progesterona que em prenia el meu cos l'estava retenint. Em va fer deixar la progesterona i jo vaig triar l'opció d'esperar uns dies a veure si l'expulsava sola, perque no volia tornar a passar per un legrat. Al cap de menys d'una setmana el vaig expulsar sola, a casa, aferrada de la ma del meu marit. És una de les pitjors experiències de la meva vida...
Ara ens han fet proves d'avortaments de repetició: cariotips per als dos que han sortit bé i les proves de coagulació etc per a mi. que també han sortit bé. El gener començarem la primera FIV si tot va bé... O sigui, que en esas estamos.
Aquest camí és molt dur i de vegades sembla que no te'n sortiràs, t'nentren ganes de llançar la tovallola, però després et recuperes i hi tornes... jo penso que tard o d'hora aconseguirem el nostre somni. Almenys, les experiències d'altres noies que han passat per situacions similars o pitjors que la nostra i ara són mamás o ho seran molt aviat,em dóna moltes, moltíssimes esperances d'aconseguir-ho jo també...
Espero que la meva història t'hagi ajudat. Molts ànims i una abraçada molt forta

[RedVelvet]

Cayena, moltes gràcies per voler compartir la teva experiència, per tenir la força de tornar a recordar tot el que has passat. Estic segura que ja et queda molt poc per aconseguir el teu desitjat bebé.
Una de les coses que més por em fa és que torni a tenir un embaràs anembrionat com l'altre vegada.

Una pregunta... Tot això de l'uter bicorne, els miomes... No ho poden veure amb una eco vaginal rutinaria?? Si veuen hasta els ovaris, no??! Aixxx no sé... Tot és com una bola que es va fent cada cop més gran, amb problemes, entrebancs...

Espero llegir-te d'aqui un parell de mesets amb el teu merescut superpositu!!

Molts ànims bonica!!

[Cayena]

Gràcies guapa pels teus ànims!
Tot això que em comentes si que es veu amb una eco normal, de fet a mi els miomes ja me'ls havien vist en una revisió rutinària de feia anys i en aquell moment em van enviar a fer una eco d'alta resolució per controlar-los millor. A l'informe d'aquella eco ja deia "possible úter bicorne", d'això ja fa almenys deu anys o sigui, que ja teniem pistes d'això.
El que passa és que quan comences a fer estudis d'infertilitat et demanen l'histerosalpingografia perquè així veuen si tens o no les trompes obstruïdes i això és bàsic perquè pot ser una de les causes de no quedar-s'hi. Amb el líquid de contrast que et fiquen es delimita perfectament tant la forma de 'úter (i aquí em van confirmar el diagnòstic de l'ecografia anterior) com també es veu si el líquid passa o no per les trompes. Si no tens cap obstucció a les trompes el líquid ha de passar perfectament i "sortir" per l'extrem. Això es veu molt clarament en la radiografia. En el meu cas, es veia com sortia bé a la trompa esquerra i com es quedava atascat a la dreta. És important això perquè si tens les 2 trompes obstruïdes les IA no tenen sentit i has d'anar a FIV. Si com en el meu cas tens almenys una útil, proven primer amb IA a veure si va bé, abans d'anar a FIV, perquè l'estimulació per a les inseminacions és menys agressiva, la tècnica és més senzilla i el preu també és més baix.
Per la meva edat (llavors en tenia 39, ara ja 40 ) la doctora em va dir que faríem màxim 3 IAs. Tot i que la tercera va anar bé (malgrat l'avortament posterior), ara ja no farem més IAs i passarem directament a FIV perquè així es pot controlar millor tot el procés i es veu millor si els meus òvuls estàn malament o si els bitxos del meu marit es comporten correctament davant de l'òvul... En fi, això és tot un mon del qual acabes sent una experta (malauradament).
Tenir un avortament no significa necessàriament que hagis de tenir un altre. De fet, fins als 3 avortaments no consideren necessari fer-te les proves d'avortaments de repetició, tot i que la meva gine ens les va fer amb 2 avortaments perquè a la meva edat i amb les nostres circunstàncies com abans es detectin els problemes millor. No t'has de preocupar d'això, un "huevo huero" és una cosa molt habitual i no té perquè repetir-se, tot i que se que és inevitable que pensis que et pot tornar a passar, jo, si em torno a quedar algun dia embarassada sé que patiré molt.........
Hi ha una frase que m'agrada molt: lo que no me destruye me hace más fuerte. Així ens sentim el meu company i jo amb tot això, hem patit molt i assumeixo que podem continuar patint amb tot això. Ens hem enfonsat moltes vegades i hem plorat molt. Però això ens fa ser més forts, estar més units, estimar-nos més i tenir més ganes i més il·lusió de poder tenir algun dia un peke als nostres braços. Se que ho aconseguirem i vosaltres també ho fareu!
Una abrassasa molt forta!

[zeleste]

Nosaltres tenim una filla de 4 anys que va venir després de 9 mesos d’intentar-ho, o sigui que no ens podem queixar.
Però el cas és que aviat farà 3 anys que busquem un altre embaràs i no arriba. Fa 2anys que ens van derivar a Sant Pau i aquest setembre per fi va arribar la primera visita.
Val a dir que paral·lelament hem fet totes les proves pertinents per la mútua (seminogrames, histerosalpingografia, analítiques, controls de l’ovulació+punxades amb ovitrelle, etc.).
A les primeres visites de Sant Pau (andrologia+ginecologia) ens han dit que no hi ha cap problema aparent, esterilitat secundaria d’origen desconegut, li diuen. De totes maneres ens vam demanar un seminograma del seu laboratori i tornem a tenir visites els dies 22 (ell) i 25 (jo). Si tot segueix igual (esperem que sí) ens han dit que, amb la meva propera regla (finals de novembre) començaríem una tanda de com a màxim sis IA.
O sigui, que jo també estic a punt de començar l’aventura (i em moro de ganes, la veritat). La mala notícia és que si això no funciona estem descartats de FIV a la SS pel fet de tenir ja una filla (ho entenc i crec que és just). Si això passès, que espero que no, tornaríem a anar pel privat i a rascar-se la butxaca...

[carbasseta]

Hola noies!

El nostre cas han estat tres llargs i durs anys...
Vam començar al Juliol de 2008 i 8 mesos després de veure que res de res vaig anar a la meva gine. Ens va fer semonigrama i eco i el resultat ovaris poliquístics i bitxitos vagos. Vam començar amb omifin jo i complex vitamínic ell i res, així que ens van derivar a RA. Nosaltres vam tenir la sort que al Taulí fan IA així que vam avançar força. En vam fer 4 i el Desembre passat (justament el dia del meu cumple, el cumple més trist que he tingut mai) ens derivaven a St. Pau per FIV. Així que durant les vacances de Nadal vam fer la primera visita a l'institut Marquès i després d'un primer intent que no va arribar a punció per baixa resposta ovàrica el primer que vam arribar a fer tot el tractament PAM! Com pots veure estic de 35 setmanetes i molt aviat coneixerem l'Aina.

Així que molts ànims i no decaigueu!!!

[RedVelvet]

Carbasseta, quina il.lusió!! moltes gràcies per compartir la teva experiència. Aquestes històries ens dónen esperança a les que encara estem pel camí!! Moltes gràcies i felicitats!!

Zeleste, gràcies a tu també!! no pensis en la FIV, pensa que tens 6 oportunitats abans d'això, i que segur que sortirà bé!!

És tan certa aquesta frase Cayena... no ens queda més remei que anar superar tràngols per aconseguir el que desitjem. Jo tinc l'esperança que tard o d'hora ho aconseguiré!! Em fa por, però a la vegada estic il.lusionada i tinc ganes de començar ja!

Ja aniré explicant com va.. de moment hauré de tenir paciència perquè encara no he fet ni la primera visita, així que.. a esperar em toca.. (no vindrà de 2 mesos més.. jejeje)

petonets a totes!!!

[Miules]

Hola noietes!

Doncs jo també vull col·laborar a explicar la nostra història.
Ara fa un any que vam decidir anar a buscar un patufet. Vaig fer la revisió completa al ginecòleg, analítica... perquè tot estigués bé i cap a la búsqueda falta gent!
Després de 7 mesos d'intents fracassats vaig començar a tenir forts dolors a la zona de l'ovari. Vaig tonar a demanar visita al ginecòleg i amb la ecografia va veure un quist ovàric (amb molta pinta de ser endometriòsic), responsable del dolor i de la infertilitat. El ginecòleg volia probar un tractament per si es fonia però no hi va haber bons resultats. Em va aconsellar treure'l per laparoscòpia, i al mateix temps també miraria les trompes i la matriu exhaustivament per assegurar que pogués quedar embarassada i no hi hagués cap altre alteració.
A la cirurgia, que va ser fa pocs dies, hi va haver sorpreses: a part del quist endometriòsic tenia l'ovari enganxat a la trompa, la matriu i el budell. Van tenir feina per desfer el "mazacot" però va quedar tot desenganxadet i al seu lloc. La mala notícia vé quan miren les trompes: la que estava enganxada a l'ovari està molt malmesa i pràcticament no és funcional, i la de l'altre banda tampoc és permeable. Això vol dir que per a poder ser pares haurem de recórrer a la FIV.
Al primer moment em va caure el mon a sobre, tot i que el meu Miulo m'animava molt, pobret! Però entre que estava xafadeta de l'operació i que se't desmunten els esquemes, et quedes feta una coca!
Ara primer m'haig de recuperar de la cirurgia i haig de seguir un tractament per acabar de fer net de les possibles petites restes d'endometriosi i un cop acabat aquest, que durarà uns 6 mesos, començarem el tractament per la FIV. Això vol dir que aviat podem començar a mirar centres per tenir-ho tot lligat per quan acabi el tractament de l'endometriosi.

A mi també m'està ajudant molt llegir els vostres comentaris, recomforta saber que no ets la única personeta al mon que ha de recórrer al laboratori per a poder-se quedar embarassada.

Gràcies per voler compartir les vostres experiències!!!
Mooooltííííssssima sooort a totes!!!!!!

[rela]

Ostres Miules.. Molts ànims!! Ho aconseguireu!!

[Miules]

Moltes gràcies Rela! Això espero!
Tot i que ja em vaig fent a la idea de que serà un camí llarg i dur, tinc l'esperança que hi haurà recompensa!
Si més no és el que totes em transmeteu explicant les vostes experiències.
Gràcies a totes!

[RedVelvet]

Hola Miules,

gràcies per compartir la teva experiència també.. t'he contestat al post de FECUNMED. Només dir-te que tu també m'ajudes a mi explicant la teva història i demostrant la teva força!!

Molts molts ànims!!

[sardina]

La nostra història... ens vam posar a buscar ara fa 3 anys, jo tenia 30 acabats de fer. Al cap de 10 mesos, quan ja començavem a estar preocupats em vaig quedar embarassada. Tot anava superbé fins a la eco de la setmana 20, on el nen tenia les mides d'un nen de 18 setmanes i no de 20. Despres de tres setmanes de proves van detectar que tenia problemes greus amb la placenta i l'arteria umbilical, no li arribava prou sang al nen i no creixia. Vaig decidir avortar per que les opcions eren: esperar setmanes que es moris a dintre meu (85%) o que neixes a les 28 com un vegetal per la falta d'oxigen durant el desenvolupament del cervell(15%). La ILE, és una experiència que no desitjo a ningú, en fi. Em van fer les proves associades aquests tipus de problema i van sortir totes negatives, llavors 3 mesos despres ens hi vam tornar a posar a buscar.

14 mesos despres encara no estava embarassada. Mes proves ara relacionades amb la fertilitat i tinc una trompa obstruida, i de moment he començat amb les IA's, vaig per la segona. Tinc moltes ganes de tenir un nen, però em fà panic l'embaras, per que tenim el mateix % de que funcioni una IA a que em torni a passar. Però ho hem de provar i ser positius, no??? M'ha quedat una mica roollloooo..... sorryy

[RedVelvet]

Sardina, moltes gràcies per explicar la teva història. La veritat és que ha de ser una experiéncia terrible, i entenc que et faci por tornar a passar un embaràs. Has de tenir força i pensar en positiu. Segur que el proper embaràs anirà perfecte.

Una abraçada molt gran!!

[sardina]

Merci guapa, hem de pensar en positu, avui en dia hi ha moltes opcions de tractaments i si no també la natura fa el seu curs. Mira, nosaltres tenim uns amics que despres de 5 anys de buscar (i contra tot pronostic) s'han quedat de forma natural i ara tenen una nena preciosa.
També quan passes per tot això aprens que moltes altres coses que abans veies com un problema no ho son i que tot és relatiu. A mi particularment m'ha passat.
Una abarçada i ànims!!

[Ninetaa]

Nenes, us haig de donar les grácies!! la veritat es que tot just començo amb el mon de les proves i saber les vostres históries m'ajuda a entendre més o menys com poden anar les coses. Ara ja m'he fet els análisis hormonals i ha sortit tot bé, i el nineto s'ha de fer el semiograma i la veritat es que no ho porta gaire bé pobre... portem 14 mesos buscant i bueno... ja veurem com acaba tot... Moltes gracies!! i que l'any nou que comença ens porti a totes alló que dessitgem!