Amics invisibles

[Santandria]

Hola a totes!
El meu nen acaba de fer els 3 anys. Des de fa ja temps que té un amic invisible, però darrerament va amb ell a tot arreu. Sé que és molt típic tenir amics invisibles. Jo en vaig tenir fins ben grandeta, però a mi em costava relacionar-me amb els altres nens.
No li dono importància i li segueixo el joc sempre que el moment ho demana. Però suposo que per la meva experiència, hi ha moments que em fa patir que sempre jugui amb un amic invisible.
A l'escola sempre m'han dit que és un nen que es relaciona molt bé amb els altres, així que no hauria de ser un "problema".
Bé, m'agradaria saber què opineu dels amics invisibles i conèixer les vostres experiències.

Gràcies!

[nuscka]

el meu fill petit té animalets a les butxaques. Puces, lleons , tigres, cocodrils, i últimament exacavadores. La sort és que no mosseguen ni es barallen.

Quan s'aburreix, treu els seus animalets i hi juga. A més sempre en té de sobres i li agrada regalar-ne. Els seus amics ja en tenen tots!

ara trobo a faltar els amics imaginaris del meu fill gran! alemnys sempre eren els mateixos!

A mi m'amoina que no distigeixi realitat de ficció. Aquest matí m'ha explicat que un dia va anar amb els nens de l'escola a fer una excursió i va venir un mamut i li va fer un petonet. Jo intento dir-li que hi ha una diferència entre el que ens imaginem i el que passa de veritat, peró em sembla que no tinc gaire éxit.

[Danu]

el meu fill petit té animalets a les butxaques. Puces, lleons , tigres, cocodrils, i últimament exacavadores. La sort és que no mosseguen ni es barallen.

Quan s'aburreix, treu els seus animalets i hi juga. A més sempre en té de sobres i li agrada regalar-ne. Els seus amics ja en tenen tots!

ara trobo a faltar els amics imaginaris del meu fill gran! alemnys sempre eren els mateixos!

A mi m'amoina que no distigeixi realitat de ficció. Aquest matí m'ha explicat que un dia va anar amb els nens de l'escola a fer una excursió i va venir un mamut i li va fer un petonet. Jo intento dir-li que hi ha una diferència entre el que ens imaginem i el que passa de veritat, peró em sembla que no tinc gaire éxit.

Ai, Nuscka, perdona si et molesta, però he rigut molt amb això del mamut!! Jo no patiria, el teu fill té una imaginació molt bonica i desbordant, recordo que jo vaig ser així molt de temps... deia que era orfe i que m'havia criat en una illa amb dofins, tenia amics imaginaris... i escrivia uns contes preciosos Mireu quin article més maco que parla d'això: http://www.familia.cl/Educacion/edad_fantasia/edad_de_la_fantasia.htm

A mi m'agrada molt "entrar" en el món imaginari dels nens, sobre tot quan tenen pors, i anar donant la volta a les històries terrorífiques que es munten, de forma que es tornen contes de fades i els fan sentir millor. Ja arribarà el dia que, com a Calvin & Hobbes, els tigres de peluix deixin de ser reals i els mamuts no donin petonets, no trobeu?

[Lesmansdelapètal]

Doncs jo m'ho passo pipa amb els amics imaginaris dels meus fills. El gran en va tenir fins ben bé els 7 anys, i de tant en tant encara para de la Peki. I el petit, per imitació amb el gran en té una que es diu Pepi i és molt divertit perquè fins i tot ho ha encomanat a classe i alguns nens quan el veuen li diuen Pepi.
Jo no patiria per la imaginació, de fet és el millor que pot tenir un nen, una bona imaginació. Una de les coses que menys m'agrada del meu fill gran és que és massa racional i a l'hora de tenir imaginació per fer qualsevol activitat li costa un munt i jo veig que pateix.

[nuscka]

Danu, moltes gràcies per l'enllaç.
Sabeu que em va passar ahir? sempre em parla de que a l'escola tenen un cuc de joguina molt maco, de colors amb botons, i que el tenen guardat perque sino els nens ploren.... i ahir vaig descobrir que també és imaginari. la seva mestra no en sap res, i de fet, també viu a la seva butxaca. Peró a casa tothom pensava que era de veritat.
Si de fet ell deia que n'hi haviem de comprar un com el de l'escola per l'aniversari de son germà.
No se com s'ho fa per caminar amb unes butxaques tan plenes

[Raqueleta]

Què monos tots, no?, amb les seves històries i la seva imaginació.

Jo de petita no és que tingués un amic invisible pròpiament dit, perquè no jugava amb mi allà on fos, només que sembla ser que a la guarde tenia un gran amic que es deia Nico i sempre parlava del Nico. Un dia ma mare li va preguntar a la professora pel Nico i la mestra li va dir que no hi havia cap nen que es digués Nico, així que jo tenia (o feia veure que tenia) un amic imaginari que només estava a la guarde...
Em fa molta gràcia perquè ara la meva nena va a la guarde amb un nen que es diu Nico que sí és real!

[Danu]

Em fa molta gràcia perquè ara la meva nena va a la guarde amb un nen que es diu Nico que sí és real!

[Santandria]

Jajajajaja!!! El meu també porta les butxaques plenes d'animals!! normalment juga més amb la girafa però en porta de tota mena. I després té el seu amic "Petitó" que avui m'explicava que té una escola petita dins l'escola dels nens gran on va ell. El Petitó també juga amb nosaltres a tot: a fer "tau-tau", a caçar monstres i fantasmes, al que sigui!!!
Quina llàstima que de grans perdem la imaginació per ocupar la nostra ment amb altres assumptes més "importants".

[edae]

Quina gràcia!!
Santandria si vols aquest post és d'una noia que el va obrir fa temps que també en parla:
viewtopic.php?f=24&t=14936&p=785306&hilit=amics+invisibles#p785306

[nuscka]

de fet, el vaig obrir jo... és que a casa tenim ple bitxos!

[Santandria]

Quina gràcia!!
Santandria si vols aquest post és d'una noia que el va obrir fa temps que també en parla:
viewtopic.php?f=24&t=14936&p=785306&hilit=amics+invisibles#p785306

Jajajaja!! Com m'he rigut amb aquest post!!!
El meu el sents mantenint converses i si li preguntes amb qui parles et diu "Amb el Petitó"

[heaven25baby]

La meva gran parla sola i amb els seus ninos desde que va comencar l'escola. Els hi diu bon dia, bon dia... seu, seu!!! jejeje I a mi em fa molta gracia... jejeje