mal despertar de migdiada

[aivlis]

hola noies doncs això: el petit és bon dormidor no tenim problemes, el posem al seu llitet i al cap de mitja horeta, tres quarts de festa, crits, parlotejos i demés s'adorm i fins al matí següent que es lleva ben content!
Però a les migdiades el problema no és k no la vulgui fer...que sí...i a més la fa tanquil (que no està inquiet), sino que, tant si dorm molt com si dorm poc, es lleva de super-mala lluna! No el pots agafar, ni deixar sol, només rondina, te sed però no en té, si l'hi dius alguna cosa ni cas....de petons ni probar-ho! Ara he optat per assentar-lo al meu costat al sofa i allà s'està quiet i flipat (facin el k facin a la tele) fins que ell sol s'activa. Si algu l'hi diu alguna cosa com si estés sord... I clar quan hi ha algu a casa no vegis kins paperots!...La sogra que això és molt estrany....
Ben bé no sé com abordar el tema...

[núvol]

Una pregunta: es desperta ell sol o el desperteu vosaltres de la migdiada? T'ho pregunto perquè el meu fill és molt dormilega i a la migdiada sempre l'hem de despertar perquè si no empalmaria....i, tot i que no és de mal despertar, sí que necessita el seu temps des que obra els ulls fins que està despert del tot....potser el que li passa és que necessita el seu temps...

[aivlis]

Es desperta ell solet sempre.
I no és que plori, és que està de mal humor

[Menudeta]

No voldria desanimar-te però la meva parella de 36 anys fa el mateix i quan compartia pis amb altra gent també ho he vist això. Es lleva, no fa cas de res del que li dius, s'asseu a l'ordinador a o la tele i al cap d'una estona s'activa. Aquest és un moment perfecte per iniciar una discussió amb ell ja que qualsevol cosa que li pugui dir és!!!!! no tos els dies i a més ell és adult i se n'adona. No ho sé, jo no ho veig gens estrany, com la teva sogra, sembla que el nen sap com fer-s'ho.

Jo vivia amb dues noies que treballaven juntes i una d'aquestes tenia molt mal despertar al matí (durant el dia és una noia amb molt bon caràcter, alegre, etc) i l'altra es despertava amb alegria, i amb moooooltes ganes de parlar. Doncs van acabar anant a la feina cadascú per una vorera ja que la de mal despertar s'enfadava molt i la de bon despertar al final també pels mocs que rebia de l'altra.

a veure si algú es pot ajudar!

[glorieta]

Ai pobre! I si us quedem asseguts al seu llit una estona abans de sortir, o un conte.. no se! Com pots veure a mi no em passa. En Pol només es lleva de mal humor si es desperta pq li ha passat algo (tos, malson, soroll,...) i té més son. Té bon despertar fins i tot si el despertem nosaltres (a poc a poc, he!)
Potser només té mal despertar i només necessita temps. I digue-li a ta sogre que si no el vol veure de mal humor que vingui més tard

[Nenufar]

Hola!!
El meu la migdiada, tan si es desperta ell com si ho fem nosaltres (almenys a casa perquè entre setmana es queda a la llar i no m'ho han comentat) doncs has d'estar uns 10 minuts asseguda al seu costat sense dir-li res ni fer res, si et mous s'enfada, si li dius coses s'enfada, si l'acaricies s'enfada, si li intentes fer un petó també.... nosaltres ens asseiem tots dos allà esperant que l'angelet aterri del planeta dels somnis i després ell sol, al cap d'uns minuts ja ens abraça i fa petons, i ja està!!
De fet... jo també m'aixeco de força mala lluna de la migdiada... i també necessito els meus minutets per tornar a conectar amb el món real!!
per tant, nosaltres la solució que hem trobat és deixar-li un espai de temps que ell sol ja es refà!!

[artemis]

Eii guapi!!! no és tan estrany, hi ha molts adults que també els hi passa. A me mare no se li pot dir res, ni bon dia gairebé, fins ben bé mitja horeta que s'ha despertat, perquè té una mala lluna que no s'aguanta ni ella mateixa!!!!

Així que tu ben tranquila, que això són caràcters, si ell mateix després s'activa doncs res tu, és la seva manera de despertar-se i no passa res!!!!

Salut!

[Ítaca]

A la Txell no li passa, la veritat... ara, tant l'itaco com jo tenim molt mal despertar... per dir-te q fins q no va nèixer la Txell ens fèiem un petó, ens dèiem bon dia, i muts i a la gàbia fins passada mitja hora q començàvem a parlar! Ara amb la bitxu hem de deixar la mala llet de banda, hehe!

[mireiafor]

Hola aivlis,
el meu fill també té molt mal despertar de la migdiada i l'única solució que hem trobat és la que t'ha comentat una altra companya, que és deixar-li el seu espai fins que és ell mateix que et vé a buscar per parlar amb tu... El que sí que he notat molta millora des que li hem tret la cuna i dorm en un llit de nens grans on es pot baixar ell quan vol, així quan es desperta de la migdiada es passa una estona assegut al llit o a la seva habitació (ho veiem per el walkie amb càmera) i llavors baixa al menjador quan ell mateix ja vol estar amb nosaltres... Paciència!!

[montses]

jajajajajajaj!!!! jo tambè penso que no es tant estrany. El mes probable es que sigui així i ja està. A mi també em passa als matins!!!!

[aivlis]

jajaja el k jo dic....K la siesta és "muy mala"! (jo no l'he poguda fer mai, per cansada k estigui)...i suposo k ell es deu llevar de mal humor i k l'hi estiguem a sobre encara l'emprenya més!
Ja necessita el seu espai....!

[heaven25baby]

Jo crec que el mal humor al despertar-se és una epidemia... jejeje El meu marit de 30 anys i els meus 2 fills 2 i 1 anys també els hi passa... No et desesperis.

[Lluna_petita]

Si, la Judit també la majoria de dies necessita de la seva estoneta per tornar a ser ella mateixa després de la migdiada,
així que no desesperem, veig que és un cas habitual.

[Lalona]

jo tinc fama de tenir mal despertar però no és ben bé això, és que no m'agrada el soroll i que m'atavalin quan estic acavada de llevar! No em discuteixo amb ningú ni res per l'estil però sí que és veritat que escolto poc i vaig a la meva una estona. Crec que no és un mal despertar, és un despertar diferent.

Em sembla que mentre no presenti una mala conducta no cal que et preocupis. Crec que no ha d'entendre que té dret a estar antipàtic sinó que té dret a que el deixin tranquil. I a l'àvia si no ho ha caçat encara doncs mira, li ho explicaria jo mateixa que al nen no li agrada que li estiguin a sobre quan es lleva.

El meu fill de moment es lleva content però s'assembla a mi en el sentit que no li agrada gaire que li estiguin MOLT a sobre fent sorollets, tocant-li les joguines... quan algú es passa de la ratlla o fa un posat seriós, mira cap un altre cantó i a males acava plorant, no només quan es desperta sinó en qualsevol moment del dia. Però jo la veritat és que ho trobo normal.

Els nens són personetes petites i se'ls ha de respectar tal com són. Com et deia, jo només em preocuparia si la seva conducta no fos adeqüada (cridés, pegués...) que li diria que això no està bé però igualment respectaria que el nano necessita tranquil·litat.