ajudar a aprendre a dormir

[nius]

El meu petit té 2 anys, i des de que va néixer ha dormit amb nosaltres (hem fet collit) i s'ha adormit a la teta, tant a la migdiada, com a la nit. Seguim fent-ho així, perquè ell no sap adormir-se sol, i perquè ens ha vingut de gust fer-ho així.
Fa uns dies vam intentar fer el canvi a una habitació per ell, amb un llit gran. I sembla que la idea el motiva. Però segueix adormint-se al pit, tant al migdia com al vespre. De fet, tampoc ens importa gens que a mitja nit vingui altre vegada amb nosaltres.

Aquest no és el problema. A mitja nit, es semi-desperta i vol teti. Després de molta estona de teta, demana que el passegem amb el mocador. Ho fem (jo amb el fular, el seu pare a coll) però quan intentem estirar-lo, diu que no, que seguim passejant. Així una vegada i una altre. Si l'estirem, es posa a plorar desconsolat, demanant que el passegem -tot i estar mort de son-. M'estiro al seu costat, l'abraço, lli faig petons, però res.

Aquestes darreres nits després d'una estona mooolt llarga de pit, d'una llarga estona passejant, quan l'estirem i es posa a plorar, m'he estirat amb ell, i m'he resistit a agafar-lo. L'he abraçat fort, li faig petons, li dic que l'estimo mil vegades, li agafo la maneta. Vull que sàpiga i que noti que estic amb ell perquè l'estimo. Li canto una cançó, i al cap d'una estona de plorar moltíssim es calma i s'adorm.

Però em sento mala mare, em fa sentir mala persona, fer això. No vull ser dolenta amb ell! De sempre he estat anti-estivill i mètodes d'aquests que deixen plorar als nens. I ara em veig fent-ho jo. Em "consolo" dient-me que estic al seu costat, que no el deixo abandonat, però ell plora, i molt.

Què podem fer per ajudar-lo a, poc a poc, anar aprenent a adormir-se sol? Evidentment som conscients que ens necessitarà al seu costat molt de temps, que no serà posar-lo al llit i pam, adormir. Al contrari, sé que explicarem contes, que cantarem, que ens estirarem amb ell. De fet, ell és un nen que mentre hi ha jarana, o mentre hi ha un llum obert, és super actiu, juga, es mou, córre, s'ho passa bé, però no sabem ajudar-lo a relaxar-se, a estar-se estirat i adormir-se.

És com molt contradictori, perquè tot i que ell és de dormir moltes hores (en pot fer ben bé 12, demanant teti entremig, però vaja, que dorm) però a la vegada és desesperant.

Suposo que em deixo detalls importants que m'aniran venint al cap, ja els aniré afegint.

Em podeu ajudar? Sé que cada infants és un món, i el que li va bé a un a l'altre no li funciona, però de tot se n'aprèn, i se'n poden treure idees.

Gràcies, gràcies i gràcies!

[llumer]

jo penso que ho estas fent mooolt bé. I penso que quan plora no se sent abandonat (perque et te alla), simplement plora perque amb 2 anys que ja te, ell VOL queel passegis, i NO SE SURT amb la seva.
Penso que potser et sera dur, pero que ho estas fent genial i que en dos dies ja ho haura entes.
Jo ho he fet una mica a la teva manera, i n'estic contenta i m'ha funcionat...

[vallpresona]

Jo també penso que ho estàs fent molt bé.
Ara, crec que lo important és no decaure i seguir amb aquesta línea per a no "desorientar-lo" amb més canvis.
Amb 2 anys i amb una nova rutina diaria per dormir, a la llarga ell ho entendrà i veurà que tu sempre ets al seu costat. La persistència és bastant la clau ... t'ho diu una que tot just ara, amb un fill de 3 anys ha aconseguit que s'adormi sense la meva ajuda i sobretot que no m'hagi d'aixecar mil cops a la nit entre altres històries nocturnes ....
Molta sort i ànims!!!!

[neuetes]

No sé si ja has vist aquest post... viewtopic.php?f=17&t=12198&start=0.

A mi em va ajudar molt.

[Nuri g]

Hola Nius,

Des de quan ho fa això de despertar-se a mitja nit i voler passejar? Des de que l'heu canviat d'habitació? O abans també ho feia?

Si ho fa des de que l'heu canviat d'habitació.... jo faria això: posar el seu matalas a terra (o no, el que et vagi més bé) i ves a dormir amb ell durant 1 mes sencer. Si, és un pal.... dormir no gaire bé durant 1 mes, apretats, el teu home a l'altra habitació.... però només seran unes setmanes. Un cop s'acostumi a la seva nova habitació i que entengui que també si està bé (li ha d'agafar confiança, és un lloc nou i vosaltres esteu molt "lluny") començar a adormir-lo al pit i després marxa a la teva habitació. I si es desperta, cap a la seva habitació.... que vol anar a la vostre.... doncs hi aneu... a poc apoc.

Potser si el procés de que passi del vostre llit al seu i a la seva habitació és més a poc a poc, potser ho assumirà més bé...

[nius]

gràcies noies, de debó.

Llumer i vallpresona, merci pels ànims. Això de sentir-lo plorar ens trenca el cor, tot i estar amb ell tota l'estona. A moments també he pensat que ell sap què vol i què no, i per això rondina i es queixa... però dubto de tot!

neuetes, li faré un cop d'ull tant al post, com al llibre. Us ha funcionat, a vosaltres?

nuri, ell sempre s'ha despertat a mitja nit. Quan dormia amb nosaltres també ho feia, i també passejavem, també insistia una mica. No crec que sigui el canvi d'habitació el que l'afecta, perquè, de fet, s'hi queda bé, li encanta jugar-hi. I cada vegada que demana teta, hi vaig ràpidament. Alguna d'aquestes nits hi he passat força hores, si bé quan es semi-desperta, després de la teta, vol passejar. És aleshores quan li canto, l'abraço i intento ajudar-lo a relaxar-se...