Com motivar-lo per que mengi tot sol?

[cullareta]

Hola!

En Julio ja te dos anys i gairebe dos mesos i no hi ha manera de fer que mengi tot sol. Es a dir que agafi ell la cullera/forquilla i que intenti menjar algo. Jo se que ell ho pot fer, ja que quan s'ha quedat a menjar a la guarde, si que ho ha fet tot sol, pero a casa no hi ha manera.... tenint en compte que tinc una altra peque de 8 mesos... em seria de gran ajuda que ell fos una mica mes independent en aquest sentit. Algun suggeriment???

[surtelsol]

Potser és molt bàsic, però podries fer dibuixets amb el menjar. Per exemple un tronc de bròquil un arbre, l'arròs la carretera i el ketxut les ratlles de la carretera (si busques per internet veuràs que hi ha vàries coses) i fer com un joc! tu et menjes l'arbre i jo et dono la carretera i així progressivament de manera que cada vegada li donis menys tu.

[bipa]

Per mi és molt important que mengeu tots junts, si pot ser el mateix i que ell vegi com vosaltres mengeu i tingui el seu plat, els seus coberts i vagi fent (com menys cas li feu millor...)

[Ponioleta]

Com diu la Bipa, en el nostre cas el nostre peque vol menjar sempre sol (i això que té 14 mesos i no encerta amb la forquilla ni de conya!). Nosaltres mengem sempre junts i mengem el mateix tots i com que ens veu amb els coberts ell també els vol agafar i no vol que li donis tu... l'altre dia ens demanava el ganivet i al final n'hi vam donar un de postres que no talla gaire i intentava tallar els trossets de tofu que tenia... En fi, que la nostra guerra a vegades és perquè ens deixi que li donem nosaltres...

[cullareta]

Ponioleta, nosaltres tambe tenim el fill d'uns amics que nomes vol menjar sol.... no saps quina enveja!

Lo de menjar junts no sempre ens es possible ja que el Culleret no ve a casa a dinar... i al vespre, la peque es sempre molt oportuna i a mig sopar m'he d'aixecar a dormir-la o algo per l'estil.... pero bueno, que hem fet mes d'un dinar tots junts i amb tota la familia, pero res, no s'inspira....! I lo pitjor ja no es que no menja tot sol, sino que moltes vegades, no s'empassa el dinar.....!!!

[Alesta]

Cullareta, com va el menjar amb el Julio?
Us he llegit perquè volia veure si hi ha alguna solució perquè agafin la forquilla/cullera i aprenguin a utilitzar-la, però veig que no és el post adequat...
De totes maneres, et vull explicar la meva experiència: La nostra peke menja sola des de que tenia 9 mesos i mig (d'aquí res podràs començar a provar-ho amb la Carlota!!!! ). En aquell moment vam començar a donar-li un puré i després l'assèiem amb nosaltres i li donàvem tot allò que podia menjar del que nosaltres teníem per dinar. Ella ho anava agafant amb les mans i alguna cosa menjava (no tot, però com que ja havia menjat puré jo no m'estressava). Crec que va ser molt important que no ens vam agobiar en cap moment per si menjava o no menjava i no li vam donar gens d'importància, ho vam viure com una cosa d'allò més natural! (i això que hi ha hagut alguna vegada que s'ha aprimat i tot!!!!)
Al cap d'unes setmanes ens va dir que els purés ens els mengéssim nosaltres, ella ho volia tot com nosaltres i a partir dels 10 mesos ella va començar a menjar sola, això sí, amb les mans!!!
Crec que hi ha algunes coses necessàries:
1.- no insistir, no emprenyar-se, no donar-li importància
2.- oferir coses que li agradin, sobretot al principi, no passa res si no mengen fruita o verdura durant dies! (els esquimals es crien només amb carn i peix i viuen moooooolts anys!jejeje)
3.- menjar tots junts, al menys un àpat al dia, tant si en sou dos com tres com quatre (sempre que el quart pugui estar assegut en una cadira/trona)
No sé, aquesta és la meva experiència i la meva opinió, molt probablement no li vagi bé a tothom, però com que a mi m'ha funcionat aquí us ho deixo per si a algú li és útilñ!!!!
Molta sort!

[Lluna_petita]

Cullereta estic totalment d'acord amb les companyes que diuen que va molt bé menjar amb els petitons, que ells vegin que els pares mengem el mateix, que ens assentem tots junts a taula i compartim els àpats.
Nosaltres amb la Judit la veritat és que amb el tema del menjar no hem tingut mai cap problema, hem anat introduint-li els aliments a poc a poc, i quan vam creure que ja estava preparada per menjar sòlids els hi vem començar a donar.
Sobre el tema de menjar sola, depèn del dia, hi ha dies que vol menjar sola, i dies que ens dóna els coberts a nosaltres perquè l'ajudem, però estic d'acord amb les companyes que diuen que més val no donar-hi massa importància, ells al final acaben trobant interès amb el menjar, no amb tot, és clar, però veuràs com tard o d'hora li agradarà menjar tot sol també a casa.
Ja ens explicaràs, segur que tot millora.

[Alesta]

cullereta com et va? què tal el Julio? ja menja solet? i la petitona, ja comença a menjar soleta també?

[cullareta]

Hola guapes!

Recupero el post gairebé 6 mesos després perquè seguim igual de malament.
No hi ha manera de que en Julio prengui la iniciativa per menjar sol.... es que ni ho intenta ni vol. Un desastre!
Fa 2 setmanes vam decidir que es quedès a menjar al cole per veure si aixì, estant amb els altres nens, feia algun canvi, però les mestres em diuen que tmb l'han de donar de menjar pq sino no menja res....

No importa si menjem tots junts, si menjem el mateix, si el que li posso al plat és el seu plat favorit, ... el resultat és sempre el mateix: si toca el menjar, es per fer guarrades, tirar-hi aigua a sobre o llançar-ho al terra. Ah, i no importa si està amb mi, amb el seu pare o amb l'àvia......

Algun consell??

[edae]

Ostres noia, no sé com pots solucionar-ho, però el que sí que et diré és que amb la peque ja li deixis els coberts a l'abast quan li dones el dinar o el sopar, perquè vagi fent proves. En algun llibre vaig llegir (crec que al d'en Carlos Gonzalez) que vels voltants de l'any i mig mostren interès en els coberts i en intentar-ho sols. Llavors, si els hi deixes en van aprenent i s'hi acostumen, en canvi si "per anar ràpid" o "perquè no embrutin" els hi continues donant tu, hi perden l'interès i els és més còmode que els hi donguin a la boca.
A nosaltres ens ha funcionat. Des que ell va començar a agafar les cosetes amb les mans menjava el que podia amb les mans, i mica en mica va anar agafant els coberts. Ara ja ho fa molt bé, i la sopa ja gairebé mai li cau.

No sé, podries probar que ell te'n donés una cullerada de tant en tant a tu, o a la seva germana, per veure si hi troba el gustillo.

Sort!