Un problema de lactància

[Jbp]

Hola mares!

Tenim un nen que demà dia 2 d'agost farà un mes, el Jan. El cas és que només néixer ja me'l vaig posar al pit ràpidament, ja que tenia molt clar que volia fer lactància materna. Les llevadores de l'hospital em van dir que s'agafava bé i succionava bé. En Jan va fer les seves deposicions normals i els pipis normals per un recent nascut, i per tant, de l'hospital vam sortir convençuts que tot anava bé.
El tercer dia d'estar a casa vam veure que només havia fet 1 pipí en 48 hores i jo encara no em havia notat ni la pujada de la llet, ni cap canvi en els meus pits (des de la sortida de l'hospital) i vam decidir anar al cap; la pediatra ens va dir que estava deshidratat i que havia perdut massa pes (dels 3'900 del néixer a 3'400), per tant ens va prepara un pla de xoc: un suplement de 30 ml cada 3 hores (després de donar el pit) durant 24 hores. A les 24 h. vam tornar al pediatre i ja s'havia engreixat 160 gr. llavors ens va dir que ja podíem espaiar el suplement al nostre criteri. El vam començar a espaiar, però el Jan cada vegada estava més neguitós i plorava tota l'estona fins que li donàvem el bibi; llavors es calmava una mica.
En una visita posterior a la llevadora, se'l va tornar a mirar i va dir que succionava bé i s'agafava bé, i que jo tenia una "fàbrica de llet" i que no a totes les mares els ragen els pits; em va recomanar que li donés el pit a demanda indiscriminadament i baixéssim els bibis (també ens va recomanar que no donéssim el suplement amb biberó per no confondre al nen) però, també ens va dir que tenim un nen vago, ja que s'adorm de seguida que s'agafa al pit i normalment no dura més de 5 minuts despert -Jo el vaig despertant contínuament, però quan s'adorm no succiona, fa la pipa. Llavors l'aparto del pit, es posa a plorar, el torno a enganxar i als 2 minuts s'ha adormit, l'intento despertar, però res... i així tot el dia-.
Després de la visita, vam fer cas a les suggerències i vam tornar al pit exclusivament amb algun suplement amb xeringa. Vam estar tres dies així fins que els plors, els nèrvis i veure que tornava a aprimar-se i jo no notava cap millora en el meu volum de llet, ens van fer tornar a augmentar els suplements a biberons de 60 ml cada quatre cinc hores (després del pit, sempre). A més a més, vaig fer servir durant aquests dies, unes quantes vegades, un tirallets per estimular una mica més (no més de set cops en dues setmanes, i la vegada que més llet vaig treure van ser 60 ml dels dos pits abans d'una presa)
Vam tornar al pediatre en una revisió de control de pes i encara, dotze dies després del part, no havia agafat el pes del néixer, però havia millorat la cosa. Ens van recomanar que seguíssim amb els suplements que fèiem però potser que descansés una mica a la nit, amb un biberó fort de 90 ml, i li vam començar a donar, i al veure que quedava tan tranquil i per fi, dormia i començava a regularitzar caques i pips, li vam començar a donar de dia també biberons de 90; mica en mica va anar agafant la rutina i es va anar engreixant.
La setmana passada vam anar a pesar en Jan i havia augmentat el pes i estava guapo i rialler, dormint i tenint estones de vetlla tranquil·la però, a canvi de tanta millora, ara, rebutja el meu pit.
Aquí ha set quan ens hem tornat a plantejar què fem. De moment portem 3 dies que li hem disminuit els bibis, només en fa 2 al dia de 60 i 90, i la resta de dia pit, però el tinc tot el dia enganxat, de manera que entre presa i presa no passa ni vint minuts i quant no està enganxat, plora. De dia dorm un màxim de 15 minuts i a la nit dorm més, ja que fem collit. Aparentment sembla que s'ha aprimat (encara no l'hem pesat). Jo no noto cap canvi en els meus pits i encara no he notat la "pujada de la llet".
Pot ser que produeixi poca llet? A alguna de vosaltres us ha passat? El part va ser induït, i al final em van haver d'ajudar amb les espàtules i em va baixar molt la tensió, vaig patir anèmia i ara he de prendre reforços de ferro, creieu que pot tenir a veure amb la meva baixa producció de llet?
Si continuem reduint-li el suplement creieu que s'agafarà més al pit i si me l'estimula més, tindré més llet o perdrà massa pes i no és bo?
No m'allargo més, perdoneu, però estem molt amoinats i m'agradaria molt saber quina opinió teniu i què creieu que hauria de fer.
Moltes gràcies per la vostra atenció i bon estiu!

Ester

[msi251]

hola jbp,
jo també vaig tenir un part induït i amb espàtules, pero amb la llet no vaig tenir massa problemes, només que ella és molt de menjar i amb el pit no es quedaba tipa del tot i només feia que plorar. ho vaig comentar amb el pediatra i hem va dir que el pit era a demanda de la nena, però que si es quedaba amb gana l'hi dongués suplament.
jo si estigués en el teu cas, hem plantejaria donar.li els suplements que fagin falta ja que el més important és que el nen menji i sobretot que mai perdi pes. vaja és una opinió personal.
donar el pit es satisfactori per la mare i el bebe, però el més important és que el nen vagi agafant pes i estigui bé de salut i si has de fer ús de suplements... jo ho faria

[charito]

Hola guapa, primer molts anims, et deixo uns posts amb diverses experiencies, a veure si et serveixen:

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=14&t=23292
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=72&t=21370

T'explico la meva experiencia:

El Quim va neixer amb 3.550 Kg. A la clinica esperant la pujada de la llet que va trigar 4 dies va perdre pes fins a 3.060. Fins aqui normal, jo li vaig demanar a totes les llevadores que passaven si s'agafava be i em van dir que si. El primer dia fent proves em va fer una clivella en un mugró, pero a partir d'aqui be.

A la setmana ja pesava 3.320 Kg i tot semblava anar be. A partir d'aqui el nen comença a plorar a totes hores i jo posant-lo al pit a demanda, o sigui cada hora, i el nen vinga a xuclar fins que s'adormia. Als 15 dies jo tenia la mosca al nas perque el veia primet, pero no volia pesar-lo a la farmacia per no obsessionar-me, ja que jo pensava que no podia tenir gana perque en teoria el pit sempre te prou llet.

Al final pensant que li passava alguna cosa, me'n vaig al pediatra i el nen havia tornat a perdre pes fins 3.100 Kg. Jo plorant com una madalena, sentint-me malament per no haver-me'n adonat.

L'infermera em va explicar que el nen no s'agafava be, per tant un cop passada la pujada de la llet que surt molta quantitat, quan ell havia de fer la feina d'estimular el pit per augmentar la producció per cobrir les seves necessitats, doncs no ho aconseguia. Totes les hores que es passava al pit no treia mes de 30 ml. i el pobre s'adormia d'esgotament.

Aqui comencem amb el suplement, el llevallets, etc, ja que no podia continuar perdent mes pes, no podia ser que peses 3 kg als 15 dies. Un cop tastat el biberó el nen no va voler mes pit, em vaig passar 3 dies barallant-me amb ell perque s'agafes i no hi havia manera, al final plorava ell, plorava jo, molt malament. La infermera em va insistir molt que continues provant, que anes al grup de lactancia, pero no vaig poder mes. Se que hi ha noies que han aconseguit continuar amb la LM pq als peques els agradava mes el pit, pero no ha sigut el cas.

Aclarir que nomes vull compartir la meva experiencia, potser tu tens mes forces que jo!

[tolinso]

jo si estigués en el teu cas, hem plantejaria donar.li els suplements que fagin falta ja que el més important és que el nen menji i sobretot que mai perdi pes. vaja és una opinió personal.
donar el pit es satisfactori per la mare i el bebe, però el més important és que el nen vagi agafant pes i estigui bé de salut i si has de fer ús de suplements... jo ho faria

jo penso exactament el mateix Donar el pit es fantastic i es cert que es el millor aliment pels nadons, pero, la tranquilitat vostra i veure tambe la tranquilitat del vostre petit i que va engreixant i agafant pes es tambe molt i molt important!! jo vaig estar lluitant durant 1 mes perque l'inici de la lactancia va ser molt complicada, i ho vaig aconseguir, pero tambe amb molts moments de desesperacio i plorera. I vaig fer lactancia exclusiva fins als 6 mesos al final, pero reconec que ho vaig fer per tossuderia meva, i que potser si m'hagues passat al bibero la Julia hagues estat molt mes tranquila des d'un inici i nosaltres mes relaxats sense obsessionar-nos en el pes i en si menjava prou o no...
Tot i aixo, si tu estas convencuda que vols fer LM, et dono molts i molts anims i estic segura que ho acosneguireu i l'experiencia es meravellosa, aixo segur

[Martina32]

Hola JBP!

T'explico una mica el nostre cas. La Martina va néixer 15 dies abans de la data prevista per cessària i amb un pes de 2,860 kg. Als 2 dies d'estar a l'hospital ja havia perdut el 10% del seu pes i em van dir que havia de donar-li suplement. La nena mamava i mamava però es cansava de seguida i s'adormia, pobreta, gairabé no en treia res. Me'n vaig anar de l'hospital al cinqué dia esperant la famosa pujada de llet, vaja, que jo em pensava que els pits m'havien de rajar i que m'havia de posar empapadors, però això no va passar mai. Vam continuar fent pit a demanda i suplements una toma si una toma no fins el setè dia que vam anar al pediatra i al pesar-la ja havia recuperat el pes del neixement. Vam anar espaiant els suplements fins que ella mateixa va començar a rebutjar-los, pot ser va ser cap allà als 15 dies. Ella continuava mamant molt sovint, es cansava de seguida, li tremolava la mandíbula, xasquejava la llengua i jo tenia els pits ben destrossats i un dolor horrible. Tohom em deia que la nena mamava be, pediatra, infermera pediatra, ginecòleg, que si no no s'engreixaria però jo continuava veient alguna cosa rara. I així van passar quasi 2 mesos, la nena engreixant-se perfectament, mamant força sovint i jo amb un dolor terrible als mugrons. Fins que vaig començar a plantejar-me seriosament que allò no podia ser normal i que jo no podia suportar mes tant de dolor. Dóncs el resultat va ser que la nena tenia frenillo sublingual curt, ho vaig sospitar quan vaig començar a llegir els símpotmes i ho m'ho van confirmar a un grup de lactància, això m'havia provocat una infecció als mugrons que vaig solventar amb fucidine i probiòtics. Als 2 mesos a la meva nena li van tallar el frenillo i hem fet LM fins els 9 mesos, quan ella ha dit prou. Mai he rajat llet, mai he fet servir empapadors i treure'm llet amb el tirallets a partir del 6 mes era missió impossible. Amb això et vull dir que segueixis el teu instint, desgraciadament els professionals sanitaris no ajuden gaire amb la LM, sembla mentida que s'hagi de fomentar i ells et recolzin tan poc i estiguin tan desinformats. Fes el que et dicti el cor i si decideixes tirar endavant busca suport en un grup de lactància. El mes important és que facis el que estiguis convençuda que has de fer, en això ningú mes que tu és qui ha de decidir.

[mundotueris]

Jbp no deixis passar més dies. Ves a un grup de lactancia ja. Si no saps si hi ha algun aprop posa't en contacte amb mi per privat i jo t'el busco.
Un cop es comencen amb els suplements és un peix que es mossega la cua.
Aquí veig moltes coses que es podrien millorar, però son masses.
Cada mare és un món, cada bebé també.
L'important és que tu et sentis segura de voler donar-li el pit i deprés que vagis a un lloc a on et puguin assessorar de manera personalitzada. Sobretot una segona opinió de si el nen s'agafa o no s'agafa bé. Després descartar altres problemes.
Evita xumets.
Els bebés que prenen lactància materna NO dormen tota la nit, i si has implementat amb llet artificial és normal que estigui "tot el dia" enganxat, ell només intenta remuntar la producció.
Però tot això i si tu estàs convençuda, millor ves a visitar unes assessores de lactància, que segur que t'ajuden.

[mel]

Hola guapa,

Des del primer dia de vida del meu nen sóc un mar de dubtes amb tot, i el millor consell que m'han donat mai és que segueixi el meu instint i vagi fent, així que crec que és el millor que et puc dir.

Respecte als dubtes de l'anèmia, jo tinc una anèmia de cavall i prenc suplement de ferro, no m'ha afectat gens ni mica en la producció de llet així que per això no t'amoïnis.

Ànims i pensa que facis el que facis estarà ben fet.

[Santandria]

Hola!! primer de tot et vull donar molts ànims perquè per experiència sé que el que estàs passant és molt dur.
T'explico la meva experiència (que va ser idèntica amb els dos nens). En néixer me'ls vaig posar al pit i es van agafar la mar de bé. Als 2 dies vaig tenir la pujada de la llet i van començar a agafar pes (insisteixo, tant amb el nen com amb la nena em va passar exactament igual). A partir del 8è dia aproximadament van començar a plorar tot el dia desesperadament. Jo em passava les hores amb ells al pit perquè "a més estimulació, més llet", però ploraven histèricament de totes maneres. Amb el nen (el gran) a les 3 setmanes encara pesava 300 g menys que quan va néixer i cada dia que anava a pesar-lo al CAP (que era cada 2 dies) pesava menys. Al final li vaig haver de donar suplement. Quan ja va començar a agafar pes vam intentar anar reduint els suplements i aleshores el nen, automàticament, deixava d'gafar pes. Va seguir amb suplement fins que vam començar amb la cullera, aleshores, ell mateix va deixar el bibi i va passar a fer només pit i cullera.
Ho vaig passar tant, tant, tant malament de veure'l plorar perquè passava gana i que cada cop estava més prim i més prim, que tenia molt clar que si em tornava a passar no deixaria que el meu fill/a passés tanta gana per obsesionar-me amb la LME.
Quan la nena va começar a perdre pes no vaig dubtar a donar-li suplement. I ara seguim amb el suplement.
Després de l'experiència, jo tinc clar que el més important és trobar la manera que estigueu tranquils els dos. Sé que diuen que totes les dones tenen llet per alimentar els seus fills i jo n'estava moooooolt segura i convençuda (amb els 2) però, després de veure els meu fills estirar de la teta amb totes les seves forces i bramar amb ràbia perquè no els surtia llet, i després de veure el meu nen com anava perdent pes dia rera dia perquè jo insistia en només donar-li el pit, em sap greu, però crec que no totes les mares podem alimentar els nostres fills.
Per cert! el meu part també va ser induit (en els dos casos)
I bé, el meu consell és que facis el que facis estarà bé. I l'important és que, com ja t'he dit, els 2 estigueu tranquils i podeu gaudir d'aquesta etapa tan meravellosa.
Ah! el meu nen va fer pit fins els 10 mesos ( i no va fer més perquè no en va voler més) i la nena en farà fins que ella vulgui.

Molts ànims i confia en tu mateixa prenguis la decisió que prenguis perquè segur que estarà bé.

[surtelsol]

Hola guapa!
En primer lloc molts ànims i no t'angoixis.
T'explico, el que tu expliques és molt semblant al que ens va passar amb la nostra filla Marina. A l'hospital va perdre el 15% del pes pq no reclamava mai de gana (avui fa 7 mesos i continua sense reclamar quan té gana), jo la posava al pit cada 3h i tal com em deia feia 10 min a cada pit, però entre que la nena s'adormia i era mandrosa es veu que no menjava gaire. A l'hospital ens van fer quedar un dia mes i li van donar suplements a la peque i en 24hores es va engreixar 180gr. A casa ja no vam haver de fer ús dels suplements però les dues primeres setmanes es va engreixar 30 gr la setmana de manera que ens van fer tornar als suplements. Gràcies als suplements i al pit es va anar engreixant i agafant més força i va deixar de dormir-se al pit (va guanyar el pes de néixer quan tenia un mes). Jo vaig tenir sempre llet i mai vaig notar la puja de la llet i em van començar a rajar als pits quan la nena tenia uns dos mesos.

Em vaig assessorar amb una llevadora de la lliga de la llet i t'explico el que a mi em va servir molt:
· Sempre donar primer pit i després suplement (ja arribarà el moment de treure el suplement)
· Ser molt estricte i donar-li de menjar cada 3h dia i nit (nosaltres gairebé sempre l'havíem de despertar) i deixar-lo enganxat 1.30h (45 min a cada pit) ja que entre que s'adormen i mandregen de 1.30h realment fant pit 10min.
· Despullar-la i que passi una mica de fred pq no s'adormi.
· Apretar-li la planta del peu o tapar-li el tas quan s'adormi (jo em sentia malament fent-ho però funciona)
· Prendre llet d'ametlles, orxata i caldo que ajuda a fabricar llet.
· Donar el suplement amb cullereta o xeringa pq no s'acostumi.

Altres coses que pots fer són:
· Provar les mugronetes, ja que al ser "plàstic" potser ho veu semblant al bibi i s'hi enganxa més. Jo ho vaig fer i quan ella tenia 2 mesos els hi vaig treure i cap problema.
· Contactar amb alguna llevadora pro lactància materna pq t'assessori personalment.

Bé espero haver-te ajudat, no t'angoixis perquè en Jan ho nota, estigues tranquila que tot sortirà bé.

Una abraçada

[minerva2]

jbp,
Comentar que sembla que el teu part coincideix amb el meu de la nena gran, així que dirte que no te res que veure el part amb la lactancia.
En segon lloc, la meva gran també, estava enganxada tot el dia el pit, i jo ja et puc dir que tenia llet, també la tenia que anant despertant perque s'adormia, o sigui que tot el dia amb la teta a fora. A la que marxava es despertava i plorava, amb això nomes dirte que paciencia.

L'únic consell que et puc donar es que tinguis paciencia, que segur que finalment s'agafarà. De fet la llevadora ens va comentar que tinguessim paciencia que no llencessim la tovallola a la mínima (ja se que es molt fàcil dir i dificil d'aplicar), però crec que la llevadora té raò.

Molta paciencia... i si finalment no aconsegueixes donar-li pit tens la llet artificial.

[Helia]

No sé d'on ets, però jo miraria de contactar amb un grup de suport a la lactància que tinguis a la vora de casa. Les assessores tenen molta experiència i et podran orientar molt millor del que ho podem fer nosaltres al fòrum.

De totes maneres, m'agradaria dir-te quatre apunts, que has de tenir ben clars:
- El tipus de part no té absolutament res a veure amb la pujada o producció de llet. El que estimula la producció de llet és la separació de la placenta de la matriu, i per tant, això passa sempre, fins i tot en les cessàries. (jo vaig tenir una cessària i a les 44 hores em pujava la llet).
-Que encara que no t'hagis notat la pujada de la llet, no vol dir que no en tinguis! hi ha gent que en té, hi ha gent que no... però tu mateixa has dit que et rajaven, per tant, tens llet, això segur!
- En la LM la succió sempre és nutritiva. És a dir, sempre extreuen llet, encara que a tu et sembli que només fan la pipa... No succionen amb força, perquè el seu objectiu no és alimentar-se, sinó estar a prop teu, però de totes maneres, una mica de llet sí que ingereix.

Pel que fa a que el tens tot el dia enganxat. És NORMAL. Sí, tenir-lo tot el dia enganxat, és normal!! La meva al principi (els 2 primers mesos), a vegades entre toma i toma deixava mitja horeta i prou, i tampoc volia dormir de dia sola. Només amb mi. Necessiten els braços de la mare! Permet-li, perquè així ell també estimula el pit i per tant, estimula la producció.
Està clar que no pots deixar de cop els bibis, i el teu petit s'ha d'anar engreixant, però si el teu objectiu és fer LM exclusiva, de veritat, val molt la pena visitar un grup de lactància.

Molta paciència, molts braços, i molt pit! Ànims bonica!!

[normandie]

Hola jbp, primer de tot donar-te molts ànims!
Només volia dir-te que molta calma. La lactància és el mitjà per alimentar el bebè, no la finalitat! Sento molt contradir a algunes comadrones i radicals diverses de la lactància, però NO PASSA RES si et poses mugroneres, si fas servir un tirallets, si el bebè porta xumet o si li dones bibes de reforç. No passa absolutament res! Conec moltes dones que han hagut de deixar la lactància per seguir consells de "o tot o res". I d'altres que han portat al seu bebè a l'extrem d'haver-lo d'ingressar per deshidratació, desnutrició, etc. I tot, perquè una radical li ha dit que no li pot donar un bibe de reforç!!!!
Jo vaig passar una primera setmana dolentissima amb aquest tema: la nena es va aprimar (comadrona: "cap nen es mor de gana al primer món per passar uns dies sense menjar"... sense paraules). Jo tenia unes ferides tan bèsties als mugrons que fins i tot la meva gine es va espantar (comadrona: "aguanta't, no et possis mugroneres mai!"). També he de dir que vaig estar a punt de fer una mastitis, amb febre i tot, perquè la nena tenia el frenillo curtet i no s'agafava bé del tot (comadrona, com no: "no facis servir un tirallets!").
Al final vaig passar de tot: el pediatra em va donar bibe de reforç (perquè pensa en el millor per al bebè, jo encantada!), em vaig posar mugroneres (ferides curades en 24 hores) i vaig fer servir tirallets (mastitis curada també, com que ja no tenia bultos la nena treia llet més líquida tot i lo del frenillo). Tot va començar a funcionar bé i NO VA PASSAR RES!
Segueix el teu olfacte de mare. Hi han nens mandrosos, que segueixis els dogmes de la lactància o no, els hi costarà més menjar. No conec cap nen que hagi deixat el pit per preferir els bibes: és una decisió de les mares, es sugestionen i es diuen a sí mateixes que el nen ja no vol pit per culpa del bibe (llavors, li treuen el pit). En canvi les mares que conec que ho han combinat amb naturalitat el nen s'agafava superbé a tots 2.
Molts ànims. Ah, la meva també va tenir periode de dormir-se, feia servir un sonajero per despertar-la, uns que són per bebès petitons i no fan un sorroll molt fort jeje. SOOOORT!

[entrerius]

Jbp, felicitats per la teva nena.

Lamento que hagis tingut un inici complicat amb la LM. Malauradament moltes dones tenim problemes per instaurar la LM, però si realment és el que TU vols per la teva filla pensa que no és un camí de roses els primers mesos.
A demanda vol dir això, cada cop que ella vulgui: 5', 10', 3', 1h, 20'....... així dia i nit. Això serà l’únic que farà augmentar la teva producció i amb el temps espaiar les tomes.

Si realment és el que tu vols, pensa que ara es el moment de fer tot el que estigui en les teves mans per intentar-ho. Com més temps deixis passar, més costarà. I si realment sents que és això el que vols t'aconsello que el més aviat possible et posis en contacte amb un grup de suport a la LM. Allí et donaran el suport tècnic i emocional que necessites en aquests moments. Descartaran algun possible problema i t’assessoraran del que cal fer donat el cas.

Si prefereixes continuar amb el suplement com fins ara, molt possiblement la LM tingui els dies comptats (ara ja rebutja el teu pit), però el teu fill creixerà al ritme marcat i tu estaràs més tranquil.la.

Sort amb el que decideixis.

[estil]

Hola guapa!!
Jo vaig tenir molts problemes amb el pit i cap dels 3 pediatres que em van visitar em van donar cap sol·lució, lo millor es anar a un grup de lactancia i elles t'ajudaran moltissim.


si vols que t'ajudi a buscar un o si vols el telefon de un pediatre especialitzat en lactancia enviam un privat!!!

Si vols seguir donant-li el pit no tiris la tovallora!!!!! Que hi ha molta gent que t'ajudarà!!!!!

[Jbp]

Hola noies!!
Ostres, moltes gràcies per totes les vostres respostes i consells, la veritat és que va bé saber que hi ha experièencies similars i que moltes se'n surten bé!! tant amb la LM com amb la LA!!
AAvui hem anat al pediatre, i ens ha dit que de pes està molt bé! que és un nen molt llarg i gran i que te molta gana! que això qe fem ara, d'haver-li reduit els suplements dos al dia està molt bé, i que poc a poc podem anar provant de rebaixar-ho més.
Però ens hem llegit molt atentament també els vostres suggeriments i treballarem dur, si cal, però sense estressar-nos nosaltres ni al nen!
Hem buscat grups de lactància, però el de prop de casa està de vacances!! farem l'agost i seguirem avançant en aquest camí tant bonic i especial. (Espero que trobem aquest equilibri, vaja!!)
Una abraçada a totes i fills
Moltes gràcies per tot, seguirem en contacte!

Ester

[pietrafilla]

Hola Ester!
Ja veus que hi ha moltes marones amb dificultats.
Crec que el més convenient, com t'han dit abans, és anar amb un grup de lactància, però ja veig que estan de vacances. Tot i així, si tens l'ocasió, busca algún lloc on no hi siguin de vacances. Crec que, ja que tens una molt bona predisposició per la lactància materna valdria la pena que et possessis en contacte amb algún grup, ja que potser al setembre ja seria massa tard.

Jo personalment, no vaig anar a cap grup i em va costar moltíssim instaurar la LM. No per la nena, perquè ella no va tenir problemes de pes en cap moment, però jo vaig patir des de les primeres hores.... També vaig tenir un part llarg, acabat amb oxitocina i espatules, però tot bé. Però vaig tenir clivelles que em feien plorar de dolor, i un munt de dubtes.
Tothom m'insistia que res de mugroneres, ni de bibis, ni de xumets.... I al final vaig fer tot això que no havia de fer, i aquí estem, encara amb LM.
Les primeres setmanes vaig estar trampejant com vaig poder amb lactància mixta, i després a poc a poc, vaig poder fer LM exclusiva. Les mugroneres, tan que em deien que seria difícil que me les pogués retirar, doncs gracies a elles vaig poder seguir alletant, perquè amb les clivelles no podia em feia molt mal. Amb el bibi també, no li donis, que es tornarà gandula, doncs no vaig tenir cap problema. I amb el xumet, tampoc.... jo amb una setmana li vaig donar, perquè feia servir el pit per adormir-se i això tampoc podia ser, perquè em feien molt mal les clivelles.
I per no comentar-te el primer mes patint que no tenia llet, que no em sortia amb el llevallets.... que treia poc, que no notava la pujada. Buffffffff.... qui digui que la lactància materna és fàcil, que m'ho expliqui!!

L'únic que et puc aconsellar, que per molt que et diguin i t'expliquin, tú ets la seva mare i encara que no t'adonis saps el que necessita el teu nadó en tot moment. Després quan ja hagis passat tot això entendràs que sempre has fet el que creies convenient en aquell moment. I que no tots els nens són iguals, ni totes les mares, ni les situacions.
Tens un bon punt al que agafar-te i és la teva predisposició a donar-li el pit, que no moltes ho tenen... perquè a la primera de canvi ja llencen la tovallola. I també dir-te que els beneficis de la llet materna són molt importants, però si en algún moment no es pot, doncs no es pot. No cal frustar-se.
També pots fer una cosa, jo ho vaig fer per unes setmanes, o ho alternava.... Em treia la llet, i li donava. Però el que més estimularà la producció de llet és el teu nadó.
Fés el que creguis convenient, que per això ets tú la seva mare!!

[mamamimos]

Hola, crec que podries provar de fer una compresió quan tens el nen al pit, per tal que rebi més llet i no se t'adormi tant. En aquesta web ho expliquen molt bé:
http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tecnica-de-compresion-del-pecho

Ànims i , tal i com t'han dit, anar a un grup de lactància us podria anar molt bé.
Petons!