Una crònica SENSE FLORITURES...ens mereixem molt més no?

[tombarella]

ok, li donare una segona oportunitat amb aquest llibre que dius
mes que res perque no em venguin massa motos :)

Si no et barrufa massa el G.G., agafa't aquest llibre com un manual de LM. Com bé et diu la pèsol, no te'n penediràs.

[sandrajuli]

del Carlos González, seré rara, però tot i que les teories que defensa m'agraden, no m'agrada gens la forma que te d'exposar-les, i per tant, vaig decidir no llegir res d'ell. Prefereixo mil vegades a la Rosa Jové.

Precisament trobo que tenen una manera de pensar i d'escriure molt semblant... no?

[Julyet]

Jo el primer cop que vaig llegir al CG vaig pensar "què és això?? vaya xorrades!!" (era el Bésame Mucho). "Un milagro para toda la vida" me'l vaig llegir una mica escèptica (un llibre de lactància??? quina torrada deu ser, no?? jo ja sé que donar el pit és bo!!) i em va durar "2 telediarios", em va enganxar a tope.

Avui per avui sí, jo sóc d'aquestes que adora tot el que surt de la boca o les tecles del Carlos González, tan per contingut com per estil. Em vaig tornar a llegir el "Bésame Mucho" varies vegades (bé, i tot el que trobo d'ell) un cop va néixer la meva nena i la meva perspectiva era totalment diferent...

[tombarella]

Sí, el G.G. té un to que pot considerar-se descarat, políticament no correcte. Però és que precisament es tracta d'això: de parlar clar i deixar-se estar d'ambigüitats. A mi personalment m'encanta, però entenc que té una manera d'expressar-se que pot sobtar i, fins i tot, no agradar. Jo ara m'estic llegint En defensa de las vacunas i és genial! Deixa de volta i mitja els antivacunes, però no ho fa de qualsevol manera: ho fa amb arguments irrefutables. El que més m'agrada és com ho argumenta tot, com dóna referències de tot i sí, també com ho expressa, sense complexos!

[pesol]

Amb tots aquests arguments la kabbisa es pensarà que la voleu convertir al carlosgonzalisme!!!

i no és això, eh?! que cadascú s'informi tant com pugui i triï el que desitgi. Ja ens explicaràs si t'ha agradat

[Julyet]

Tens raó, pesol, però és que m'ha fet gràcia quan ha dit això, perquè segur que pel socpetit corre algun missatge meu dient que quin pal de llibre el BM i que el CG és un plasta del collit ;). "Quien me ha visto y quien me ve!".

[Alesta]

Hola noies, avui m'he trobat amb una amiga que va tenir bessones fa una mica més d'un any i mig i, no sé ben bé perquè, però ens ha sortit el tema de com va anar el nostre part... ella m'ha dit que no sap com va anar i que no va ser, ni de bon tros, el dia més feliç de la seva vida... li van treure les nenes amb una cessària programada el dia anterior quan estava de 31 setmanes perquè eren bessones i ella tenia una sensació extranya, com de pressió, però amb contraccions cada 30 minuts!!! Doncs li van dir que al ser bessones ja les podien treure i que no calia que marxés cap a casa, que si no li treien llavors potser tornava en un parell de dies trobant-se malament... bé, em sembla increïble!!!! a ella, ara, també. En aquell moment estava espantada, era novata i es sentia perduda i, el seu home, estava acollonit!jeje. El cas és que després que li treiessin les nenes la cosa tampoc va anar massa més bé...
Vaja, que una altra que tampoc té un bon record del part... de fet, no té record del part perquè no li van poder posar l'epidural i la van adormir del tot...
Aix... hem de demanar un part respectat!!!! (ja ho sé que ja ho fem, però a veure si algun dia tooooooootes ho aconseguim...)

[crissie]

OSTRES ALESTA!! que bèstia lo de la teva amiga...jo hi ha coses que no entendré mai...en fi! A QUEIXAR-SE!!

KABBISSA a mi tampoc m'agrada gaire el "to" del CG, però el llibre de "un regal per tota la vida" ha estat la meva biblia durant la LM (que encara mantinc)...inclús encara ara, de tant en tant hi faig alguna consulta (i jo era de les que deia que TETA com a molt els 4 mesos rigurosos i mira'm ara... )

[Su_]

ostres ALESTA pobreta la teva amiga, la entenc perfectament, al 100%, el que et treguin al teu fill de la panxa i tu ni veure-ho es una experiencia molt traumatica, el principi es molt dolent doncs quan veus al teu petit no el reconeixes com a tal, encara que saps que l'has de cuidar no pots perque estas totalment drogada i adolorida...

Referent al tema del llibre de CG jo me l'he llegit i la veritat es que per mi si que ha estat un gran llibre, de fet gracies a ell i a que soc molt tossuda la Maria fa 17 mesos que fa lactancia, vem estar 6 mesos de LM exclusiva, si fos per la infermera del CAP (ja que no la visita normalment la pediatra) hagues deixat la teta amb 4 mesos per pasar a donar-li fruita i verdura, no hagues donat teta per la nit amb 5 mesos (perque segons ella es gran i no s'habia de despertar ja) i un munt d'etcs..... i despres quan a la visita dels 6 mesos la veu la pediatra i em diu si continuu amb LM Exclusiva i li dic que si, em volia donar un premi!!! un premi??? es que resulta que quasi cap mare dona exclusivament fins els 6 mesos... em vaig callar, pero li hagues dit 4 coses, i es que no va ser pas gracies a elles que ho vaig fer aixi! el meu home em va acompanyar a la visita dels 4 i dels 6 mesos i ho va veure tot... va veure que la meva adversio a aquesta dona estava totalment fundada, i es que si jo deicidexo fer collit, donar teta, no deixar-la plorar.... ella no s'ha de ficar, es la meva manera de criar, que es miri millor la nena en aspectes medics i no en com s'esta criant! Aix nenes que amb aixo tambe m'encenc...

[tombarella]

Su, doncs a mi l'infermera del CAP, en la visita de revisió dels 2 anys, es va ben estranyar que seguís amb LM, ja que no era habitual en una "nativa" com jo! (paraula textual, eh??)

Al principi li tenia mania, ja que també em feia comentaris insolents (m'insinuava que la lactància no em duraria gaire, em mirava per sobre l'espatlla quan jo deia que l'AC la volia fer poc a poc i sense gaires triturats, etc.). Però el temps ha anat posant les coses a lloc i aquest comentari de "nativa" ja no el va fer de forma despectiva, tot s'ha de dir. I, tot i que sortosament he hagut de dur la nena molt poques vegades a la pediatra, quan hi he anat i m'ha vist a la sala d'espera, la mirada darrerament ha estat més de complicitat. (tot i que ja té penques, la cosa, de fer-me "coneguda" al CAP per ser la "nativa que fa pit més enllà dels dos anys" )

Jo crec que, en el fons, és que no confien en les mares. I és una bona llàstima! I, quan veuen que sí, que fem el que prediquem, doncs aleshores ens miren d'una altra manera. O potser sóc jo, que ja em rellisca més tot!

[kabbisa]

Precisament trobo que tenen una manera de pensar i d'escriure molt semblant... no?

Ja ho he dit, sandrajuli, que les teoríes que propugnen no em desagraden. Però la forma d'escriure del C.G. és molt ofensiva per qui no pensa 100% igual que ell (diguem que jo estic en un 85%).
La veritat és que de la Rosa Juvé només he pogut llegir parts dels seus llibres, però tot i que igualment és clara i directa, em sembla que és més tolerant, escribint té un tó més "dolç", i m'agrada més.

[kabbisa]

Respecte a un part respectat... tenim tendència a relacionar part natural amb part respectat. Quan els comento a amigues meves mamis que vull tal o qual cosa pel part, moltes em miren extranyades que m'estigui tornant hippy! però no té res a veure tenir un part respectat amb parir naturalment.
Per sort, hi ha una tendència evident a tornar a fer les coses com antigament es feien, sense utilitzar tant les modernitats al nostre abast per a fer-les. Entre això (que és gràcies a la feina de moltes plataformes socials), la informació creixent a internet sobre el tema i poc a poc un canvi entre els metges i llevadores, .. suposo que anirem anant per bon camí, fins que tenir un part respectat a qualsevol hospital.
El problema que li veig, és que molta gent relaciona part respectat amb part hippy a casa i crec que s'ha d'evitar que aquesta percepció vagi a més.

A part d'això, és una llàstima que els propis metges (gines, pediatres, llevadores, enfermers,..) posin primer el que és "habitual" abans del que creuen "recomenable".

[Helia]

Respecte a un part respectat... tenim tendència a relacionar part natural amb part respectat. Quan els comento a amigues meves mamis que vull tal o qual cosa pel part, moltes em miren extranyades que m'estigui tornant hippy! però no té res a veure tenir un part respectat amb parir naturalment.

D'acord al 100%! Jo vaig tenir una cessària necessària i respectada, o sigui que imagina't!

[Alesta]

Su, tombarella, vaja inferemes que teniu!!!! A la meva filla, per sort, li ha tocat una infermera que m'encanta! Ella té tres fills, la petita amb 2,5 anys i li segueix donanat teta, així que imagineu-vos lo recolzada que m'he pogut sentir!!! és genial, si no hagués estat per ella potser no seguiria fent LM perquè em va costar moooolt que s'agafés bé i vaig estar amb clivelles i mugroneres fins als 3 o 4 mesos (qué fort, fa res i ja no recordo si van ser 3 o 4 mesos...!!!) i la peke no agafava pes... la seva infermera em feia anar a veure-la cada 4 dies per anar controlant el pes de la nena i ajudar-me a mi amb la LM, així que va ser gràcies a ella que avui dia encara faig LM!!! Ella està en un grup de lactància, així que en aquest aspecte m'he sentit recolzada 100%. Què diferents que són uns CAPs i uns altres, oi?

[tombarella]

I tant, Alesta! Quina sort!! Jo també vull la teva inferemera!

[Helia]

La meva infermera amb mi sempre s'ha portat bé i no m'ha dit res estrany, però a una amiga meva li va dir, a la visita de la quarentena del segon fill, que si volia informació per fer-se una lligadura de trompes... que un embaràs era molt pesat, i que si en venia un tercer se li complicaria la vida... és molt fort!!! però sabeu el pitjor? que ella no té fills!!!!

[damir]

Noies, jo del CG encara no m’he llegit cap llibre, però sí que sovint llegeixo les respostes que dóna a cartes a les revistes on mames en apuros escriuen, i m’agrada com treu ferro als problemes amb naturalitat, sense fer una muntanya de res i respectant el ritme de cada nen.

Jo ara llegeixo un llibre de la Tracy Hogg, es diu el secreto de tener bebes tranquilos y felices, diria que és un entremig, hi ha coses que m’agraden i d’altres que no, però valoro que es basa molt en aprendre a entendre el nen i a compendre el seu caràcter

[sandrajuli]

El problema que li veig, és que molta gent relaciona part respectat amb part hippy a casa i crec que s'ha d'evitar que aquesta percepció vagi a més.

Crec que també és un problema relacionar part a casa amb part hippy...
A holanda, dinamarca, etc... tothom és hippy? Abans tothom era hippy? la meva sogra és hippy?
mmm,... part respectat per mi vol dir respectant la fisiologia del cos femení...Jo no considero un part respectat un part amb episiotomia i epidural, encara que la que pareix ho vulgui... considero que han respectat la voluntat de la partera, però no el procés del part.

[Su_]

sandrajuli totalment d'acord amb tu!

[kabbisa]

no m'has entès, sandrajuli.

Hi ha moltes i diverses maneres d'encarar el part. Totes elles la mar de respectables, excepte una, la que ens descriu la crissie al primer post: un part on no t'expliquen res, on no et donen ni la opció de dir si vols o no alguna cosa en concret, on no et deixen fer res més que estar allà mentre els altres fan la feina.

La resta de formes (part a casa, part a l'hospital amb o sense episio, o part super-mega instrumentalitzat, inclús la cesària), TOTES, si la parturienta està assabentada en tot moment, sap per què li fan el que li fan i està d'acord amb el que li fan, son formes de Part Respectat.

Un altre cosa és el part NATURAL.