Començar a buscar...o no

[ele83]

Hola!

Fa temps que segueixo el fòrum, però fins ara no m'havia decidit a escriure! I val a dir que m'han servit de molt tots els vostres comentaris, dubtes...I ara que em trobo amb una disjuntiva, la volia compartir amb vosaltres!

El tema és que amb la meva parella tenim ja moltes ganes de començar a buscar un fill, els dos estem molt il·lusionats, però, per la meva banda, tinc dubtes sobre la feina.

A veure, al mes de gener vaig començar a treballar en una empresa (ja havíem començat a parlar de quedar-nos embarassats, però vaig optar per no renunciar a la feina...), i el tema és que la feina no és tal i com em pensava, i les ganes de començar a buscar l'embaràs continuen estant allà...i no sé que fer. Tinc un contracte d'obra i servei - d'aquells que no tenen data final, però tampoc son indefinits...-, a la feina sóc la única persona que porta molts temes (m'han donat moltes responsabilitats d'entrada) i si em quedés embarassada aviat...no sé, faria poquet que estic a la feina, no sóc fixa, però tampoc tinc un contracte temporal, no m'il·lusiona massa la feina...sóc un mar de dubtes!
D'altra banda, la meva parella és autonom i té negoci propi, pel que per aquesta banda, de moment i creuem els dits, no cal patir!Ell és partidari de començar-ho a provar, i ja es veurà que passa!

Què en penseu? Esperaríeu a portar més temps a la feina abans de començar a buscar l'embaràs, tiraríeu endavant...

Gràcies per endavant!!

[Betth]

Personalment aniria a buscar, t'agradi o no ells acabaran fent el que els hi vagi millor independentment de si vas a buscar abans o després. Així q mai deixis de fer pels demés.
Salutacions!

[selsed]

Hola noieta,
vols dir que no n'estàs fent una bola de tot plegat? és molt fàcil: busca una balança, i a la part dreta hi poses la importància de la feina, i a la part esquerra posar-hi les ganes de ser mare. Quina pesa més? Simplement cal que hi actuiis amb conseqüència.... :-P

http://selsed.wordpress.com

[Takita]

Fa uns anys, vaig "aparcar" la cerca d'un fill, perquè tenia una feina que m'encantava (era fixa) i no volia perdre i és de l'única cosa que m'he penedit. Així que, en el teu cas, ni m'ho pensaria.

[Nap buf]

Crec que mai es troba el moment idoni per tenir un fill, perquè sempre hi ha coses: que si la feina, el sou, el pis que és massa petit, els estudis, la crisi... El que realment importa són les ganes que tu tinguis de ser mare, perquè pensa que sempre hi haurà naps o cols.

[ele83]

Gràcies pels vostres comentaris!!

Potser si que n'estic fent una bola de tot plegat!! I és cert que si hem d'esperar a estar en el moment perfecte en tots els aspectes (laboral, econòmic, formatiu...) per tenir un fill...no el trobaríem mai! Però, tot i així, no puc evitar donar importància a la feina...potser massa!! Total, ves a saber que passa amb els mesos, i si no seran ells els que, abans, prescindiran de mi, sense tenir tants miraments! I, a més, després potser passen mesos i mesos fins que ens quedem embarassats!

Si, definitivament, em sembla que m'hi estic capficant massa!!

Però moltes gràcies per escoltar (llegir) les meves neures!!

[yuyu]

Jo ni m'ho pensaria. Nosaltres quan vam començar a buscar la feina no estava pas massa be! I quan va néixer en Jofre el meu marit no tenia feina!! Crec que mai es pot saber quan es el millor moment... Es el moment en que estigueu segurs de fer el pas mes important de les vostres vides i també el mes bonic!!

[cosita]

hola!
jo no m'ho pensaria. si en teniu ganes, tira endavant. el "moment" no arriba mai si ho penses massa. a més, tampoc saps si serà a a la primera, a la segona... si l'empresa rutllarà...
jo he tingut la meva filla als 34 anys i ara que la tinc, penso que, com deia la mama, els fills s'han de tenir de joves... menys problemes físics, més energia....
i per la feina, no pateixis, que el que hagi de ser serà!

[abart]

Nosaltres també haviem decidit a que anavema buscar l'embaràs quan vaig deixar la feina... Vaig trobar feina al cap d'un parell de mesos i al cap de 15 dies de començar vaig saber que estaav embarassada!! Quan ho vaig dir a la feina em van despedir però ara tinc al meu fill, que val més que qualsevol altra cosa... I mira, al poc temps de nèixer el Martí em vaig presentar a unes oposicions que vaig aprobar i ara tinc feina a la Generalitat, per sempre!
Jo de vosaltres començaria a buscar perquè com ja t'han dit, mai trobes el millor moment i a la feina el dia menys pensat t'engegaran si no els interesses... i potser triga una mica a venir l'embaràs, no?

Molta sort!

[Riu]

Benvinguda ele 83,
mira jo em tiraria de cap a buscar la criatura i més si el teu marit te feina.
Jo estic també amb un contracte com el teu i si no fos perquè el meu marit no te feina, em tiraria de cap a buscar fill…no sabeu les ganes que en tinc!!!

[Lalona]

Noies, que treballar i estar embarassada és compatible eh?
Jo faria el que diu el teu company, anar provant i que vingui el que hagi de venir, no cal que et capfiquis tant! No saps què trigarà a arribar, ni com reaccionaran a la feina, ni com et trobaràs... Potser t'estàs amoïnant per coses que no cal. Jo també em feia mil pel·lícules (i me les faig) i mira, les coses van passant com volen per molt que intenti planificar. Si fa un any m'arriben a explicar que la meva vida en un any seria com és ara mateix: 1) no m'ho hagués cregut, 2) m'hagués amoïnat més del compte.
Ja t'aniràs adaptant al que arribi i quan arribi, ja ho veuràs!!
Et desitjo moltíssima sort!

[Pinguina]

hola ele83! com ho portes??

Jo faria el que diu el teu company, anar provant i que vingui el que hagi de venir, no cal que et capfiquis tant! No saps què trigarà a arribar, ni com reaccionaran a la feina, ni com et trobaràs... Potser t'estàs amoïnant per coses que no cal. Jo també em feia mil pel·lícules (i me les faig) i mira, les coses van passant com volen per molt que intenti planificar. Si fa un any m'arriben a explicar que la meva vida en un any seria com és ara mateix: 1) no m'ho hagués cregut, 2) m'hagués amoïnat més del compte.
Ja t'aniràs adaptant al que arribi i quan arribi, ja ho veuràs!!
Et desitjo moltíssima sort!

Estic completament amb la Lalona! De vegades gastem massa energia en imaginar-nos pel·lícules que no acaben mai de passar: o la realitat les supera o mai arriba i hem gastat energia en va El més important és que quan ens trobem en qualsevol situació ja fem tots els possibles per ensortir-nos-en...

(a veure si rellegeixo aquest missatge de tant en tant i m'aplico el cuentu)

[Irinna]

Hola!! jo també aniria a buscar el peke!!! no se sap mai què passarà d'aquí a que neixi el bebe.. però és que no es pot estar segur de res actualment! i els anys passen!!!!!

Au! a buscar el peke!!!!

[petiton@]

Hola!!!

estic d' acord amb les compis, jo també aniria a buscar..mai se sap i quan no es per una cosa és per una altra!!! ÀNIMS!!

[xuxe]

hola!!
jo tmb estic d'acord amb totes!!! sempre busquem pros i contres... però això de buscar no saps mai quan acabarà! penso que la vida dona moltes voltes... i si ens anem esperant i esperant per buscar el millor moment potser deixrem de fer allò que realment volem i ens dicta el cor!
vinga ànims i a buscar una bona ....

[ele83]

Hola a tothom!!

Gràcies de nou pels vostres comentaris!! Estic d'acord amb vosaltres en la majoria de coses que dieu...a més, quan el cor vol alguna cosa...què dificil es portar-li la contraria amb el cap!! Així que em sembla que li faré cas al meu cor, al que em diu el cos, i que passi el que passi després...la il·lusió de tenir i anar a buscar un ho guanya tot!!!

Espero anar compartint experiències amb vosaltres per aquí!! Ara que ja m'he iniciat a escriure i comentar...em sembla que m'hi enganxaré!

[Boop]

Buenas!!!

La veritat es que nosaltres tenim molts dubtes... Ens vam casar l'any passat, y deiem que un cop hagués passat la boda tindríem un nadó, y ja fa un any... Ho anem deixant, i la veritat es que mai trobem el moment...

Que si el pis es petit, que ara a l'Agost liquidem un préstec... Pff, estic totalment identificada amb ele83....

Sino ens tirem enrere, després de l'estiu ens posarem manos a la obra . De moment ja he deixat els anticonceptius per quan ens decidim no haver de patir !!!!!

[rosacatalana]

Hola noies!!

Sempre hi ha excuses per endarrerir la recerca... la feina, la economia, que si vull viatjar a no se on abans de tenir familia, les mil i una podem trobar...

Ara be, crec que sempre es un bon moment per tenir fills si aquest moment és desitjat. Segur que es pot trobar sortida a tot els imprevistos i situacions concretes. Les persones tenim la gran capacitat de l'adaptació a les noves situacions. Està clar que tenir un fill et canvia la vida, peró si aquest canvi és desitjat.. doncs ENDAVANT!!

[Sofi86]

M'encanta que totes estem d'acord amb això!
Rosacatalana, t'entenc completament! Jo també he passat mesos rumiant-m'ho. Jo tinc contracte fixe, però sé q on treballo no hi ha hagut ningú que s'hagi quedat embarassada en la meva posició i el més probable es que em facin fora.

Els cosins del meu marit també s'ho van plantejar i van decidir esperar per fer-se un lloc a l'empresa. Després per estalviar per comprar una casa.

Fa 1 any que han signat els papers de la casa. Tenen 37 i 38 anys, i ja en fa 3 que busquen un fill que de moment no arriba.

Quan m'entra la por de que em facin fora, penso en la por de no poder tenir els fills que tant volem.

[Inda]

Aquesta és la meva opinió...i és el que estic fent...sabem quan volem ser pares, però no sabem quan realment ho serem...pot trigar un mes com 1 any o 2...

Jo estic a l'atur i desitjo trobar feina aviat, però no pararem la recerca del per molta feina espectacular que surti...perquè ja podria haver arribat abans quan encara no voliem ser pares, no? jajaja...no ho podem planejar tot i un desig tant gran no l'hauríem de tancar dins d'un calaix. Mai saps si estaràs millor o pitjor l'any vinent.

Molta sort!!!!!!!!