a algú li ha passat?

[peixitu]

Hola, segurament pensareu que he obert molts post amb aquest tema, no és mala intenció , senzillament preocupació de mare primerenca.
He estat malalta quatre dies, i li he deixat el nen a ma mare, el nen ha dormit fora de casa, no ha tingut contacte amb mi ni amb el seu pare i el tio esta la mar de feliç. No és que estiguem preocupats però amb el seu pare ens preguntem si és massa normal.
el nen sempre està amb mi les 24h del dia, jo ara no treballo.
ens estranya que tots els manuals diu que als 8 mesos ploren si els deixes amb estranys, ma mare no es una estranya està clar,però....................
demà l'aniré a recollir i sé que quan em vegi em riurà igual que li riu a qualsevol que li faci una carantonya.... us ha passat? en roger té 8 mesos i tres setmanes........
tampoc troba a faltar el pit..... jo em continuu treient la llet per mantenir-ho.
gràcies per la vostra comprensió.

[tolinso]

Peixitu, cada nen es un mon i n'hi ha que des dels pocs mesos no es volen separar ni un moment de la mama, i n'hi ha que mai passen per aquesta etapa tan marcada. Jo si vols un consell es que.... deixa't estar de manuals, i segueix el teu instint. El mes important es que el teu fill sigui felic i les coses seguiran el seu curs. Si tens un nen sociable i que es fa amb tothom, per mi es una gran sort, i el tema pit... doncs pot passar dues coses, que quan torneu a estar junts s'hi torni a enganxar cap problema (els nens son llestos i saben que tu tens el pit, la iaia no, i per tant no el demana), o be que es vagi destetant sol... sigui el que sigui sera el que ha de ser.
Pero de veritat, sempre que et llegeixo et veig preocupada per aquest tema, i la meva recomanacio es clara: DISFRUTA DEL NEN, DE TAL COM ES, NO ET PREOCUPIS PQ EL NEN ESTIGUI CONTENT I FELIC AMB ALTRES, I APREN A AGAFAR-TE LES COSES D'UNA FORMA NATURAL, SENSE LLIBRES, NI MANUALS, NI DOCTRINES NI TEORIES... sino ho passaras malament, perque imagina't que el teu fill no camina fins als 18 mesos? t'agobiaras! i si no li surten les dents quan "toca"? noooo, cada nen es un mon

[peixitu]

gràcies tolinso. no puc evitar preocupar-me. fins i tot el seu pare, que es mes passota, ha comentat el tema que no em trobi a faltar.
pel tema del pit, jo m'he anat treient lallet, vull continuar amb el pit fins l'any mínim. ja us explicaré.
però de totes maneres no deixa de ser estrany que amb practicament nou mesos no estranyi gens............................ en fi jo l'accepto com és, només faltaria és el meu fill!!!!!!!!!!!!!!!!!1

[charito]

Peixitu, tu mateixa t'estas responent... ta mare no es una estranya, si el cuida, li dona de menjar, li fa petons, doncs el nen tan feliç, normal. I que si els manuals diuen aixo o allo? El teu nen es simpatic, sociable i obert, doncs millor!

Nena, disfruta i deixa de patir...

[Violeta]

Peixitu,

perdona però no acabo d'entendre la teva preocupació...dius que has estat malalta quatre dies i has deixat el nen amb la teva mare, dormint i tot. No sé (ni penso preguntar, perquè no n'he de fer res) quina malaltia has tingut, el violeto i jo sempre que hem estat malalts ens hem quedat amb el Jan a casa, en cap moment l'he deixat amb ningú, potser algú que el treiés a passejar una estona i prou...

No entens que no s'estranyi...la teva mare no és cap estrany, dius, i està amb ella, doncs ho trobo súper normal, està distret amb l'àvia, això els passa a tots els nens, i sempre patim més els pares que ells. Jo fa poc vaig deixar per primer cop al Jan a dormir una nit amb els avis, reconec que ho vaig passar fatal, però no perquè m'enyorés ell o hagués d'estar malament, no, era simplement el fet de separar-me'n després de 15 mesos intensos. I quan el vaig anar a buscar va passar de mi olímpicament, com si no hagués marxat mai!!!

No entenc que et preocupi que no s'estranyi, l'àvia no és cap estrany, ell se sent segur amb ella, i això és fantàstic per ell i la seva relació amb l'entorn. Però clar, és que tampoc entenc massa el fet que ni tu ni la teva parella l'hàgiu anat a veure en 4 dies.

Aix, és que no sé si ara m'he explicat bé, és que trobo que és força contradictori el que expliques, potser és que no ho he entès...

Estic d'acord amb la Tolinso, si esperes que el teu fill sigui de manual patiràs la tira!! Cada nen és un món, tu el veus feliç? doncs això és el més important!!!

[llunanova]

Hola Peixitu!

T'he llegit en altres post i tot i que estic d'acord amb les altres, et puc entendre perfectament! Jo també sento un lligam molt fort amb la meva petita i deixar-la amb els avis per a mi, al principi, se'm feia una muntanya. Tenia la sensació que com que si estava força hores doncs que es pensaria que la meva mare era la seva mama. Una bona tonteria, ho sé. De fet no ho he dit mai a ningú per la vergonya que em feia de mi mateixa, però era un sentiment que no podia controlar. Sortia de la feina pitant per tal de veure-la el màxim de temps possible i fer-li de mama (ja m'entens). Amb el temps m'he anat tranquil·litzant i superant l'error. Però trobo que hi ha una certa lògica si et sents molt unida i molt lligada amb el teu petit. La meva mare sempre m'explica que quan jo tenia 10 mesos em van haver de deixar uns dies amb els meus avis (qüestions familiars), doncs quan van tornar jo no volia anar amb la meva mare! Aquest fet suposu que m'ha fet tenir aquestes històries al cap.

Així que ja veus que per una part t'entenc però ei!!!! Has de disfrutar, la mama sempre és la mama. I és veritat, si ell està feliç i content, això és el que compta! Intenta treure't aquests fantasmes del cap que el temps passa volant i s'ha de gaudir cada moment!

Un petó bonica! i ànims

[tolinso]

La meva mare sempre m'explica que quan jo tenia 10 mesos em van haver de deixar uns dies amb els meus avis (qüestions familiars), doncs quan van tornar jo no volia anar amb la meva mare!

pero no devies voler anar amb la teva mare no perque l'haguessis deixat d'estimar ni perque no sapiguessis qui era, sino perque els avis fan funcio d'avis, i entre d'altres coses, ho deixen tot tot per estar amb els nets, amb els avis hi ha menys rutines, menys normes, i mes diversio... es el mes normal del mon!

no se noies... jo trobo que es normal que els trobem a faltar i que vulguem passar el maxim de temps possible amb nosaltres... pero el que no entenc es que no us alegreu moltissim (pero moltissim eh!!!!) de que estiguin la mar de be i felicos amb els avis, i tan se val si tenen 8 mesos com 8 anys! jo de petita em passava molts caps de setmana a casa els avis, i ho recordo com una cosa meravellosa! i evidentment sempre he sabut qui eren els meus pares, i no recordo haver-los enyorat (i millor aixi... perque m'ho hagues passat ben malament si els hagues enyorat). I no per aixo, vol dir que no estimi els meus pares amb bogeria, i que tingui clarissim que ells son els meus pares...

crec que us heu de relaxar i disfrutar mes, de veritat

[brinsijan]

Perdona peixitu, et conec d'altres post i crec que si no canvies la teva actitud amb el tema maternitat patiras molt i faras patir molt al teu fill....deixa de preocupar-te tant per tot dona ....jo ja t'ho havia dit molts cops i t'ho torno a repetir ...
I si , també tinc curiositat per com es que deixes el teu fill 4 dies sense veure'l a casa els teus pares , jo no ho he fet mai a la vida quan hem estat malalts ens n'hem encarregat sempre nosaltres que per alguna cosa som els pares ....com a molt algun descans per treure-re'ls a passejar i nosaltres puguem descansar una miqueta ....
Ho sento pero és la meva opinió, espero que no et sàpiga greu.

[peixitu]

he estat a 38.5 de febre i el meu marit treballa tot el dia. no m'he vist en cor d'agafar cotxe i demés per això no l'he anat a veure, de fet demà el vaig a buscar a primera hora, ha estat desde dimarts nit, dimecres i dijous nit.
gracies per les vostres opinions

[ariadna]

jo opino com la brinsijan... de fet, la setmana passada vaig estar amb una grip intestinal important, i el nen va estar amb mi les 24 hores cada dia igualment! evidentment, amb molt soffing i poc passeig, però amb mi!

[soclamarga]

Ostras el mateix penso jo...amb 8 mesets (ni amb 5 anys) jo no l'hagues deixat NI DE CONYA 4 dies si es que no m'han d'ingressar o no tinc una malaltia contagiosa greu. També podrien haver vingut els teus pares a ajudar-te, o en cas extrem anar tu a casa seva amb el nen a estar-thi els 4 dies si estaves fotuda, i de pas et cuidaven a tu.

Sí, jo també penso com elles... No ho sé, les vostres raons debeu tenir per no haver fet això que vinguéssin els teus pares a casa teva i no el teu nen amb ells 4 dies... potser no tenen cotxe, o viviu molt lluny, o no hi cabeu al vostre pis, o no ho se... però em costa d'entendre també que hagueu "col·locat" el nen 2 dies i mig. De fet, a 38'5ºC trobo més complicat estar-me traient llet amb l'extractor que posar-me el nen al pit, que va fent sol ( i més amb 8 mesos).

Per altra banda, jo ho trobo més o menys normal que s'hi hagi estat bé amb els avis. Els nens s'adapten ràpid a les noves situacions: estar-se 2 dies i mig plorant tot el dia tampoc hauria sigut massa normal, no?? El meu nen (que té 1 mes més que el teu) sí que em troba a faltar i quan em veu es posa molt content, i si quan arribo de treballar ens veiem però primer vaig al lavabo, sí que plora, com volent dir "eiii, que ara has d'estar per mi!!", però mentre estic treballant està ben tranquil amb el seu pare, o amb els meus pares o amb ma germana o fins i tot amb una cangur que no coneixia de res (encara que en aquest cas li va costar molt adormir-se...)! La veritat és que la tornada a la feina em va ser molt menys dura sabent que ell no s'ho passava malament mentre jo no hi era! Mentre estiguin ben cuidats, ells van fent!

[MONN]

Peixitu,

Jo també et conec de fa temps, com la brinsijan d'altres posts, i al principi també et donava consells que demanes tu directament, vull dir que no ens posem on no ens demanen, ets tu que preguntes. No sé pq obres posts sempre amb el mateix tema, en tots t'han respòs sempre diferents opinions, però gairebé totes en la mateixa línia: deixa't de preocupar, EL TEU NEN ÉS FELIÇ! però com sempre, a tu només et preocupa la teva de felicitat. Què esperes que et diguem? Per què no deixes de preguntar el mateix? Digue'ns que esperes que et diguem, jo no t'entenc...

VIU LA VIDA CONY!!!!! que només es viu una vegada i tens un nen preciós i feliç, què vols més?!
Perdona una mica el to però és que em treu de polleguera que has anat aconseguint tot el que et preocupava i sembla que mai estiguis contenta, ni disfrutis! Relaxa't i fes-ho dona!!!!

[criscris]

si esta amb l'avia i esta bé, no sé que et preocupa tant

[charito]

Peixitu,

Jo també et conec de fa temps, com la brinsijan d'altres posts, i al principi també et donava consells que demanes tu directament, vull dir que no ens posem on no ens demanen, ets tu que preguntes. No sé pq obres posts sempre amb el mateix tema, en tots t'han respòs sempre diferents opinions, però gairebé totes en la mateixa línia: deixa't de preocupar, EL TEU NEN ÉS FELIÇ! però com sempre, a tu només et preocupa la teva de felicitat. Què esperes que et diguem? Per què no deixes de preguntar el mateix? Digue'ns que esperes que et diguem, jo no t'entenc...

VIU LA VIDA CONY!!!!! que només es viu una vegada i tens un nen preciós i feliç, què vols més?!
Perdona una mica el to però és que em treu de polleguera que has anat aconseguint tot el que et preocupava i sembla que mai estiguis contenta, ni disfrutis! Relaxa't i fes-ho dona!!!!

Monn, estic molt d'acord amb tu!

Jo si que haig de dir que quan he estat malalta, que aquest hivern han sigut un parell o tres cops amb febre molt alta han vingut a buscar el nen els meus pares i se l'han emportat, 1 o 2 dies màxim. Però es molt personal pq ma mare es una pesada que no para i si estic fotuda i necessito descansar amb ella no hi ha manera, nena et trobes be, que vols que faci... i tambe crec que els avis estan mes comodes amb el nen a casa seva on el maneguen al seu gust. A casa meva no saben on son les coses, el meu pare s'aburreix...

[su392]

No... no m'ha passat mai.. bàsicament pq quan he estat malalta he tingut la meva filla amb mi. I si... he estat a 39º de febre, durant 1 setmana amb angines de cavall i la meva peque a casa. I si, el pare també treballava, i si.. tampoc em podia ni moure...
així que no sé com es comporta un nen quan el deixes 4 dies amb els avis i cap dels pares el va a veure....

[aivlis]

Hola, un consell si hi ha alguna cosa k et preocupi preguntali al pediatre (per tonta k et sembli) per això estan....I les taules i manuals són fantastiques si el teu fill es un avançat! Sino....horrible!
Mira el meu peke s'ha kedat sempre amb els avis, a la llar... sense problemes...a vegades penso k si el deixés a la panaderia tb es quedaria tan panxo....és super-sociable? Tampoc! ÉS així.
Als 8 mesos l'anava a buscar a casa dels avis (on evidenment s'ho passa pipa) em mirava i seguia jugant, me l'emportava i mirava l'avi però venia amb mi. Ara amb 15 mesos el passo a buscar i em riu..però després es gira i segueix jugant..marxem i diu adeu amb la maneta als avis, tan trankil! I a vegades tinc sort i a part d'un somriure em ve a abraçar!!!
Pensa k encara és petit, jo en aquest tema vaig notar molt canvi cap a l'anyet. O quan comenci a gatejar (no sé si ho fa ja) són més independents...xo a la vegada necessiten més.
Cada nen és diferent. No sé si vosaltres (pares) sou molt extrovertits, sociables?

[Ítaca]

No t'ho prenguis malament eh?
però penso q necessites ajuda d'un professional, pq això teu és obsessiu i malaltís.

I 4 dies SENCERS sense veure el nen? mare meva! Sembla q ho hagis fet per posar-lo a prova... Ho sento, però no t'entenc.

[PRUNAENSUCRADA]

Em sap greu ficar més el dit a la llaga, però penso com totes, estar malalta MAI ha estat un motiu per portar els nens a casa de ningu. De fet, quan l'Abril tenia 10 dies, vaig agafar una passa de ventre i em vaig passar uns dies a casa amb molts vómits i els dos nens (encara no havia començat el cole). I ni tan sols va venir ningu a ajudar-me, em passava el dia al sofà, amb una tovallola enorme i una palangana per si no arribava al labavo, el moises al costat, l'Abril a sobre enganxada a la teta tot el dia i en Dídac pobret fent-me companyia... De fet crec que ha estat de les úniques vegades que realment he estat malalta essent ja mare, pq aquesta és un altre, a la que tens un fill ja no et pots posar malalta... jo fa 6 anys que no sé el que es estar malalta al llit, no puc, i com que no puc no m'hi poso...i crec que totes feu el mateix...
No se noia, crec tb q et preocupes massa, i que poter, com diu la Tolinso, una mica de suprot psicològic t'aniria bé per gestionar millor aquestes pors que tens i que no et deixen viure tranquil.la i disfrutar del teu nen.

[brinsijan]

Noia, penso com la Itaca i crec seriosament que has de buscar ajuda professional , aquestes obssessions que t'agafen no son gens sanes ni bones , si no ho fas per tu fes-ho pel teu fill, no és normal.
Jo ja no dic que l'hagis deixat 4 dies expressament a casa els avis per posar-lo a prova perquè no m'ho vull ni creure ....ni vull ni puc .

[mireiafor]

No sé, ho trobo tot plegat molt estrany, tant les teves preocupacions i les teves actituds, això de necessitar veure el fill passant-ho malament com a mostra d'amor cap a tu, i propiciar expressament separacions (amb l'excusa d'estar malalta, per exemple) per posar-lo a prova, Ufffffff,no sé, com si ell amb 8 mesets tingués l'obligació moral de demostrar-te permanentment que et necessita per apujar-te l'autoestima, com si la seva funció com a fill fos aquesta, fer-te sentir a tu estimada, això és el que desprenc dels teus missatges. Ho sento però et llegeixo i tinc una sensació de mal rotllo

Sense que serveixi de precedent estic d'acord amb la Goga (ara no t'emprenyis Goga si us plau que ÉS CONYA!! ) També estic d'acord en que mai he deixat a cap dels meus fills encara que hagi estat malalta, ni quan vaig estar al llit clavada amb l'esquena i embarassada del segón. Tenia ajuda del meu home, de la meva família... però la meva nena a casa amb mi. També penso com ha dit una companya, gaudeix de la felicitat del teu fill i deixa de preocupar-te de la teva. Des que tenim fills el més important són ells, nosaltres i els nostres problemes, les nostres amargures... tot ha de passar a un segón pla, de fet com diuen les noies ni tan sols ens podem caure malaltes, posar malaltes sí però caure no perquè som el pilar de la família (tot i que el meu home és un sant qui sap el dia que tenen gimnàstica els nens, el dia que se'n van d'excursió, el dia que han de portar un material extra per al cole soc jo!!)

Gaudeix de la vida dona i consulta un professional si creus que ho necessites, si no ho fas per tu fes-ho pel teu fill perquè si continues amb aquesta actitud quan sigui més gran li pots fer més mal que bé.

Et desitjo el millor, de veritat

Edito per dir que com altres companyes ja t'he animat en d'altres posts però ara potser necessites una petita empenta perq canviar d'actitud