Adopció i racisme

[roger]

Estic seguint el tema, feia uns dies que no ho llegia i m´ha sobtat una mica.
Pel que veig, la opinió general és que no teniu preferència en el tema de etnia, color, digueu com vulgui...cosa que es sembla perfecte.
Jo en principi no tinc pas cap problema, però hi ha algu que m´amïna i no se si a vosaltres també en alguna ocasió...
No teniu por de que el dia de demà el vostre fill adoptat tingui "problemes" pel fet de ser d´un altre "color"? Em refereixo...exclusiones de feina, a l ´escola (menys probable per que hi ha molta diversitat), però sobretot que no el fiquin en embolics el dia de demà si es topa amb gent indesitjable que juyja només per la raça?? Sóc força patidora, el meu marit pel que veig també li preocupa i no ser qué pensar...com ja he dit, evidentment a nosaltres ens és absolutament igual el color, però patim..

[su392]

roger.. no sóc mare adoptant, per tant tots aquests dubtes que teniu em son desconeguts... pero crec que parleu de coses diferents.
Una és plantejar-te el futur, posar sobre la taula els pros i contres que es trobarà el vostre futur fill, si la seva integració serà millor o pitjor, més o menys problemes... l'altre és "escollir" directament perquè ets racista! Uns mireu pel vostre fills i d'altres miren per ells mateixos sense importar els sentiments dels petits....

[Lau]

Jo soc mare d'un fill negre i sí, em preocupa el racisme, n'hi ha i molt, sense anar més lluny en aquest post n'hi ha!

Jo penso que un nen sense familia té dret a tenir-ne una, el color no importa... i si és d'un altre color, doncs tindrem feina els pares a fer-li tenir una autoestima alta, a fer-li entendre que al món hi ha gent que té por, perquè ser racista no és res més que tenir por, tenen por de que qui vé de fora els prengui el que tenen... sino, perquè són racistes amb el noi que ven al top manta i però no ho són amb el que juga a futbol i guanya una millonada? o perquè ho són amb el que arriba amb patera i no ho són amb el jeque que té peles per llogar tot un hotel quan vé a espanya?

Ser pare adoptiu implica tenir una feina adicional a l'hora de ser pare... ser-ho adoptiu i d'un nen d'una altra ètnia, implica tenir una mica més de feina, o molta més... penso que cal tenir clar que racisme n'hi ha i n'hi haurà... a mi em fa mal llegir alguns pares adoptius que s'ilusionen pensant que quan els seus fills siguin grans la societat haurà canviat... buff, creieu que si? ojalá però jo soc pessimista... al meu poble de naixament quan jo era petita només hi havia una familia de negres, mai vaig veure racisme... ara que hi ha bastantes més families, ara veig racisme.

Cal també, quan decideixes adoptar a un nen d'una altra ètnia plantejar-se això que et planteges roger, és normal... podré, seré capaç... si t'hi veus en cor, endavant.

Jo quan decidia païs vaig parlar amb dues noies, una de costa d'ivori i una de ghana... totes dues han patit racisme, totes dues han patit discriminació a la feina (discriminació en plan, si hi ha dos persones que volen la plaça la donen a l'altra), pero malgrat tot, totes dues són felices a catalunya i no tornarien al seu païs, per tan, vaig pensar que com tot, el racisme el deus aprendre a portar i a conviure amb ell.

[Lau]

Ah! hi ha una altra cosa qeu em preocupa....

ara el meu fill pateix discriminació positiva... és petit i negre, fa gràcia a tothom, tothom que ens coneix encara que sigui de només saludar-nos amb un adéu pel carrer ara ens para... gent que ni tan sols coneixem de res se'ns para al carrer i li diuen coses... li toquen els cabells... tothom li fa bona cara... però arribarà un dia que el meu fill anirà sol pel carrer, serà gran i ja no serà un 'bombonet' negre sino que serà un noi negre, sense uns pares blancs al costat... li continuaran dient coses boniques i fent-li bona cara? segur que no. Arribarà el dia que la discriminació positiva, passarà a ser discriminació negativa, sense avisar, així pam! com una bofetada... i l'hem de preparar per aquell dia.

[ada_bcn]

potser hauriem d'obrir un post apart per parlar d'això

[Lau]

si, potser l'admin podria dividir el tema a partir del de 'roger' amb un titol que es digués racisme i adopció o algo aixi.

[ahierro2]

Només escric per dir a la Lau q xapó!!! Un aplaudiment per ella i per tot el q ha dit!! Jo soc mare biològica i en algun moment de la meva vida m'agradaria ser adoptant, i també soc mestra (ho dic pq per aqui se'ns ha nombrat) i no puc estar més d'acord amb tot el q has dit i noia ho sento però teniu feina i molta.... per desgràcia s'hi trobarà en aquestes situacions però segur q amb una família al darrera q el recolza tindrà un gran futur per davant!!

[Neu]

Hola, jo ja tinc la idoneïtat i per la meva experiència als cursos puc dir que no hi ha cap problema a dir que només vols adoptar nens caucàsics (blancs). Més aviat t'animen a ser sincers i a dir la veritat. Si no et veus en cor de ser la mare d'un nen negre, xinès, gitano, marroquí o sudamericà, ho has de dir. Ells no et jutgen, i just abans de triar la procedència (parlo d'adopció nacional), et diuen que vagis pel carrer i miris adults d'aquestes races. Et veus mare d'una dona xinesa? Quan són petites són molt mones, però ja t'agradaran de grans? I el mateix amb els negres i els marroquins, de petits poden fer gràcia, però de grans segur que han d'afrontar problemes de racisme importants i per això els pot costar obtenir una feina (per exemple a casa de la Meritmar). Ets un adult madur i disposat a ajudar a superar les dificultats que tindrà el teu fill per la seva raça (a banda dels que intrínsicament tindrà pel fet de ser adoptat)? Tot això tots ens ho hem de plantejar. FIns i tot les parelles amb estudis i sense prejudicis ho han de parlar seriosament, perquè a vegades pot sortir molta merda amagada. I és important que surti perquè això t'ajuda a créixer i al coneixement mutu de la parella. De totes maneres crec que la majoria no demanem nens blancs, i ens és ben indiferent l'ètnia que et toqui.

Ara, una cosa és ser sincera i dir que només et veus en cor d'adoptar un nen blanc i l'altre és dir directament que ets "racista". Aquí a Catalunya dubto que donin mai la idoneïtat a uns pares racistes, sobretot perquè des d'un punt de vista psicològic ja es veu que són persones que educaran al fill adoptat en uns valors que no són els millors en una societat multicultural com la nostra.

[Lau]

Això que comentes neu, és el què comenta la roger, de que ella es planteja si serà capaç amb un fill que pugui viure problemes de racisme, etc... i això és totalment normal.... jo quan escollia país i pràcticament tots els camins em guiaven cap a àfrica, em passejava per la meva ciutat (famosa per no voler empadronar inmigrants sense papers) en la qual hi ha molts negres, em mirava els grans, no els petits... me'ls mirava i m'imaginava jo d'aqui 20 anys com a mare d'un d'ells... no perquè m'ho haguéssin dit en les entrevistes, ja que no les haviem ni començat, sino perquè jo tenia clar que el nen que m'assignéssin d'aqui 20 anys seria un adult de 20 i pico, amb problemes per entrar a les discoteques, amb problemes per trobar feina, etc...

Si ho sabrem fer o no? no ho sabrem fins que ens hi trobem... estic segura que serà dificil per això ja des d'ara hem de començar a buscar els recursos i les eines.

De fet, jo he patit racisme pel meu fill abans de que arribés, he sentit coses molt grosses, com que un conegut nostre em va dir a la cara que el que hauriem de fer és montar un partit politic que linchi els negres ... vaig posar-hi ma, oitan! (per si us pregunteu si aquest conegut sabia que adoptavem un nen negre, si ho sabia).

Enhorabona per la teva idoneitat Neu!!

Lau.

[ada_bcn]

doncs és un tema interesant i complicat... suposo que cadascú ha de veure de què és capaç... però un nen, que un dia serà un adult, rus pot patir també racisme (jo no sé si la paraula racisme és la més apropiada) igual qeu una nena xina (i hi ha families uqe pensen que adoptar a xina és més fàcil pq la gent no té tants prejudicis contra els xinesos). a catalunya les etnies menys acceptades en adopció nacional són els magrebis i els gitanos (no són els negres...) són coses a plantejar-se.
nosaltres vivim en un entonr no-blanc, vaja la majoria de persones d el'entorn no són blacs i si ho són són imigrants (ja sigui d'un altre pais com d'altres llocs d'espanya), no tenim racisme en cap sentit... però quan surts un lloc on hi ha més blancs, un nen (un bebé) pot patir racisme (i no com diu la Lau, sino racisme). Pares que aparten els seus fills pq no juguin, comentaris pq no s'adonen que tú ets la mare (pq ets d'un altre color), culpar al nen negre si algú tira sorra, etc... i són petits.
jo si penso que les coses canviaran, diga'm ilusa si vols Lau, però crec que estan canviant, no la nostra generació però si la que ja s'ha criat amb gent de tots colors al voltant... jo crec que si. Però racistes n'hi haurà sempre... i no per ser aodptat en patirà menys, hi ha classisme però hi ha racisme i ningú li preguntarà on ha nascut, qui son els seus pares, si és adoptat o va venir en pastera... això molts pares adoptius tampoc ho veuen...
Bé, és complexe...

[Lau]

si si, estic segura que el meu fill patirà racisme de petit, no només de gran... de moment, només m'he trobat amb discriminació positiva (anant amb ell), he patit racisme dirigit al nen, quan encara no el tenia, però de moment encara no n'he/n'ha patit anant amb ell, per això tinc clar que tindrem molta feina...

edito: gràcies admin, per dividir el tema.

[ada_bcn]

jo acceptaria necessitats especials, no totes però la majoria de le suqe defineixen n.e. a xina per exemple... la majoria no estan considerades ni necessitats especials aquí en adopció nacional (espero i suposo, no ho sé del cert), per mi són assumibles amb la meva situació familiar i demés... però això no em fa millor persona, ni té res a veure amb el color de la pell (que no és una malaltia).
cadascú ha d'acceptar en el perfil el que es veu capaç d'assumir, si no et sents capaç d'adoptar un nen negre o magrebí (excepte els que semblen holandesos per poder dir que es adoptat a polonia) no l'adoptis.

[Lau]

meritimar, et contradius, i no cal que ho facis, no cal que et justifiquis, ja ens has dit el què penses, doncs ja està.

no pots dir que estimaries al teu fill si tingués la pell negra si primer dius que no vols un fill amb al pell negra... no, no tinguis por, no et sortirà un fill negre biològic si no teniu antecedents genètics. L'albinisme és una falta congènita de melanina a la pell i tan pot passar als negres com als blancs, però la falta de melanina fa que siguis molt blanc, no molt negre... així que tranqui.

[nacristai]

Hola boniques, jo no sóc de moment adoptant, tot i que tinc la sol.licitud emplenada des de fa mesos al calaix....us volia posar un exemple referent al tenir fills d'una altre ètnia, tinc una companya de feina que va néixer aquí, castanya, ulls blaus,cabell mooolt enrinxolat i fa 15 anys es va enamorar i casar amb un noi cubà, ténen 2 filles,la gran és rosseta, amb els ulls blaus i de pell NEGRE, la petita, té els ulls negres com la nit, el cabell ben fosquet i de pell BLANCA, són 2 preciositats. Si us haguéssiu enamorat d'un noi d'una altre ètnia, l'haguéssiu deixat d'estimar, o haguéssiu trencat la relació, per por al dia de tenir fills????? jo crec que totes les que tenim 2 dits de seny, i un amor ple respondríem que no. D'aquí trec la conclusió, un fill és un fill, biològic, adoptat, provinent d'una adopció d'òvuls o d'esperma. Discriminació sempre n'hi haurà, ja sigui per l'ètnia, el sexe o simplement la complexió física. El meu home sempre ha estat obès, i jo sempre havia estat de complexió més aviat primeta (ara, després de 5 avortaments, la complexió ha cambiat força,jeje), doncs quan el van conèixer a la meva feina, em van dir que què si de debò m'anava a casar amb un noi tan gordo....sempre hi haurà una raó per discriminar, i recordeu, "Nadie puede hacerte sentir inferior sin tu consentimiento." (Eleanor Roosevelt). Això, és el que crec que és important, i com diu el meu pare, el racisme es cura llegint i viatjant, i la ignorància és molt atrevida. Ànims i valentia, la maternitat sigui com sigui és molt dura, i a totes ens queda un llarg camí. Salut i cultura!

I perdoneu, si m'he posat on no em toca, però hi ha pensaments que m'indignen, i sí, hi ha llibertat d'expressió, però la llibertat d'uns mai pot ser la ofensa d'uns altres, parlem de persones, no de colors de cotxes.

[rocirita]

"Nadie puede hacerte sentir inferior sin tu consentimiento." (Eleanor Roosevelt).
Molt bona aquesta! Jo sempre he pensat que el més important és tenir un bon nivell d'autoestima. I en això estem batallant!

Laura

[isa]

nacristai, 100% d'acord amb tu, un fill és un fill, hagi vingut com hagi vingut....el color és una cosa que sembla que es pot triar, en l'adopció, però hi ha tantíiiiissims problemes o diferències o divergències que pot tenir el teu fill biològic amb la resta de persones el dia de demà....que el poden fer sentir malament, que el poden fer sentir discriminat.....així que, crec, que si es vol ser pare per davant de tot, el color és lo de menys....o penso que hauría de ser lo de menys. El meu home és equatorià, i tenim una nena. Mai de la vida vaig pensar en no tenir fills junts per la seva procedència!!!! I clar que he pensat que, un dia, pot patir racisme. Però també he pensat que un dia pot beure alcohol, o ser toxicòmana, o ....... mil coses més que em preocupen, que estan a l'ordre del dia, i que toooots els fills hi estan exposats, siguin d'on siguin! Això sí que són preocupacions i problemes!

en fi....que també penso que hi ha diferents opinions, llibertat d'expressió....però jo, hi ha coses....que em mossego la llengua.

I per últim, Meritimar, també deu ser que estàs ben influenciada pels aires aquests d'on dius que vius tu, oi? Aquest que ningú accepti a ningú de fora....clar, al final et deu influenciar i en les teves paraules se't nota, oi? Suposo que aquests que no accepten a ningú de fora són ben catalans, d'origen i cognom català de sempre, no?

EDITO perque acabo de llegir el post inicial on va començar aquest debat, i després de llegir totes les intervencions de la Meritimar, penso que o bé és un TROLL que s'aborreix molt a casa seva i entra a dir tonteries a un fòrum per fer cabrejar a la gent, o bé no té dos dits de front a entrar a un apartat com aquest del SocPetit a dir que "jo es que vull o una nena xina, o un nen que sembli espanyol....". Així que, Meritimar, gràcies per fer-nos "riure".

[ahierro2]

Isa estic molt d'acord amb tu, encara q un fill biològic tingui el mateix color de pell q tu, pot patir discrimanció per tantes coses... per si es gros o prim, per si es alt o baix, per si té les orelles enfora, el nas de ganxo, o els cabells molt arrissats.....i ja no ens posem en si son més tímids, més afeminats o més masculines....jo soc mestra i a l'escola hi ha moltes vegades q ens trobem amb discriminacions cap a alumnes amb el mateix color de pell, l'important es educar-los amb la tolerància i respecte i q aprenguin a pasar d'aquest tipus de comentaris...

[ada_bcn]

bé, no és sobre racisme i adopció, però si sobre nens i racisme així que m'ha semblat interesant: http://www.teachingforchange.org/files/027-B.pdf
m'agradaria poder seguir una mia més els posts pq surten coses molt interessant... però no tinc massa temps

[entrerius]

roger, jo em vaig casar amb un marroquí dels de procedència africana, amb els ulls molt negres, llavis grans i pell fosca ( ).

Sempre que ve a casa amb alguna "neura" per que s'ha trobat amb algú que li ha fet un comentari desafortunat, l'ha infravalorat pel fet de ser com és o l'han fet sentir malament sempre li dic el mateix:
"El problema no és teu, és de l'altra persona que és incapaç de veure la teva qualitat humana i la teva capacitat, per que tant sols és capaç de veure lo superficial, i en conseqüència ell/a es perdrà les coses més interessant d'aquesta vida, les més importants. Si no sap valorar les persones s’envoltarà d'hipòcrites i si no sap valorar les capacitat s’envoltarà d'ineptes. El teu problema és que no confies prou amb tu mateix i et deixes infravalorar per que no tens suficient autoestima."

El racisme és un problema pel que té els prejudicis, ja que no tant sols son racials, si no que s'estenen a tots els nivells en la seva vida superficial.
El racisme pel qui el pateix és un problema d'autoestima, i parlant d'un nen, son els seus pares els que li hauran de transmetre la seguretat en ell mateix. I per això suposo que es necessita molt d'amor i respecte.

[Raqueleta]

Sempre que ve a casa amb alguna "neura" per que s'ha trobat amb algú que li ha fet un comentari desafortunat, l'ha infravalorat pel fet de ser com és o l'han fet sentir malament sempre li dic el mateix:
"El problema no és teu, és de l'altra persona que és incapaç de veure la teva qualitat humana i la teva capacitat, per que tant sols és capaç de veure lo superficial, i en conseqüència ell/a es perdrà les coses més interessant d'aquesta vida, les més importants. Si no sap valorar les persones s’envoltarà d'hipòcrites i si no sap valorar les capacitat s’envoltarà d'ineptes. El teu problema és que no confies prou amb tu mateix i et deixes infravalorar per que no tens suficient autoestima."

Entrerius, m'encantes!