Perduda... Necessito consell.
Re: Peruda... NECESSITO AJUDA I CONSELL!!!
Doncs primer has d´omplir una sol.licitud que et surt a la pàgina del gencat i entregar-la a la oficina que et correspongui, allà ho posa, després fas una sessió infomativa on t´expliquen nacional i internacional, tramites uns papers i si ets idoni et donen el que es diu certificat d´idoneitat, amb aixó ja et poses a la llista de espera o bé de nacional o internacional, o les dues.
L´adopció naciona és gratuïta, de dos anys res, son mínim 3 sino més, aixó si, el primer any es diu acolliment pre adoptiu, després es fa un judici i si no hi ha inconvenient es formalitza l´adopció...
En internacional és pagant uns costos bastant elevats, has de viatjar, l´espera dons crec que més o menys però és adoptiu desde un principi, i si el voleu semblant a vosaltres doncs no se quin país podrieu escollir...
És una decisió que ha d´estar meditada i ser tots dos que estigueu convençuts....nosaltres hem trigat una mica, ara comencem el camí de nacional...
T´ho he explicat sense molts detalls, però ja tens una primera idea.
Aquí estem!
L´adopció naciona és gratuïta, de dos anys res, son mínim 3 sino més, aixó si, el primer any es diu acolliment pre adoptiu, després es fa un judici i si no hi ha inconvenient es formalitza l´adopció...
En internacional és pagant uns costos bastant elevats, has de viatjar, l´espera dons crec que més o menys però és adoptiu desde un principi, i si el voleu semblant a vosaltres doncs no se quin país podrieu escollir...
És una decisió que ha d´estar meditada i ser tots dos que estigueu convençuts....nosaltres hem trigat una mica, ara comencem el camí de nacional...
T´ho he explicat sense molts detalls, però ja tens una primera idea.
Aquí estem!
Re: Peruda... NECESSITO AJUDA I CONSELL!!!
Personalment mo pendria amb molta calma, sobre tot si encara no viviu junts,tot necesita el seu temps dadaptacio .. els tramits els teniu que fer un cop casats i trigareu uns anys pero crec que es algo a pendres amb moltisima calma ..
Aixo dadoptar es algo maravellos ..i si fos mes sensill jo no tindria cap biologic, sestimen exactament igual y ens necesiten .. et felicito !
Aixo dadoptar es algo maravellos ..i si fos mes sensill jo no tindria cap biologic, sestimen exactament igual y ens necesiten .. et felicito !
"Tu no te comes a mis hijos,asi que yo ya no volvere a comerme a los tuyos "
Re: Perduda... Necessito consell.
perquè vols que s'assembli als espanyols? hi ha espanyols blancs i espanyols negres, espanyols rossos i espanyols morenos, espanyols amb ulls blaus i espanyols amb ulls negres... quin és per tu el prototip d'espanyol? puc intuir el color de pell, però el color d'ulls o cabells ¿?
Re: Perduda... Necessito consell.
seid ha escrit:También para presentar la documentación debes estar 2 años casadas.
saludos
No fa falta portar dos anys de matrimoni per poder adoptar, poden adoptar parelles de fet, o recent casats (tot i que si ets recent castat, en algun païs demanen certificat de convivencia anterior al matrimoni, però no tots).
Re: Perduda... Necessito consell.
Hola Meritimar!
Jo crec que el que pensin els altres us ha de ser igual, heu de decidir vosaltres dos (i crec que us enteneu prou bé), ara, és una pena el que pensa el pare del teu xicot...espero que si adopteu canvii d'opinió...Jo no et puc parlar en primera persona, pq només tinc un fill biològic, pèro un bon amic meu té un fill biològic i un altre adoptat d'Etiòpia. En el seu cas, com l'embaràs podia ser de risc per la mare, van començar amb els tràmits de l'adopció, i crec que quan ja li havien acceptat, es va quedar embarassada (el va tenir i va anar molt bé). Tot plegat crec que va durar uns 2 anys i mig, però no estic segura. Total, que els dos nens es porten només un anyet i fan una parella fantàstica! Crec que el que et proposa el teu xicot de tenir l'embaràs primer és força raonable. En fi, no tinc experiència en el tema adopcions, però et dessitjo molta sort. El que sí et puc dir és que el part no és tan "horrible" com el pinten! (si el que et fa por és el dolor, et puc assegurar que amb l'epidural no patiràs gens, he passat dolors mooooolt més insuportables a la meva vida que el de les contraccions de part...). Sort!
Jo crec que el que pensin els altres us ha de ser igual, heu de decidir vosaltres dos (i crec que us enteneu prou bé), ara, és una pena el que pensa el pare del teu xicot...espero que si adopteu canvii d'opinió...Jo no et puc parlar en primera persona, pq només tinc un fill biològic, pèro un bon amic meu té un fill biològic i un altre adoptat d'Etiòpia. En el seu cas, com l'embaràs podia ser de risc per la mare, van començar amb els tràmits de l'adopció, i crec que quan ja li havien acceptat, es va quedar embarassada (el va tenir i va anar molt bé). Tot plegat crec que va durar uns 2 anys i mig, però no estic segura. Total, que els dos nens es porten només un anyet i fan una parella fantàstica! Crec que el que et proposa el teu xicot de tenir l'embaràs primer és força raonable. En fi, no tinc experiència en el tema adopcions, però et dessitjo molta sort. El que sí et puc dir és que el part no és tan "horrible" com el pinten! (si el que et fa por és el dolor, et puc assegurar que amb l'epidural no patiràs gens, he passat dolors mooooolt més insuportables a la meva vida que el de les contraccions de part...). Sort!
Re: Perduda... Necessito consell.
abans de començar vull dir que no vull ser borde tot i que ho sembli... als foros sempre semblo borde però és que tinc poca habilitat escribint...
uff... primer, si vols adoptar un fill que "sembli" español, entenc que vols que s'asembli als españols que t'embolten, o sigui, tu, el teu marit, la vostra familia... no als españols en generalq eu seria un concepte una mica abstracte ja que com ha dit la Lau d'españòls n'hi de tots colors... si vols que s'asembli a la gent de la teva familia etc... el millor i més pràctic, i fàcil com et diuen els amics, és tenir un fill biológic...
per altra banda la idea de que hi ha molts nens al mon que necesiten uns pares és una mica discutible... si segur que n'hi ha molts però la majoria no són adoptables pq no cumpleixen les condicions per fer-ho. ¿nenes? justament és el que sembla que vol tothom, nenes. si la idea és a més adoptar un bebé de 0-3anys per exemple, doncs resulta que hi ha no sé quantes families de més intentant adoptar, ja no a catalunya sino a tot el món... i no hi ha tant nens adoptables d'aquestes característiques... ja si a sobre poses criteris d'etnia doncs com et diuen els teus amics, el millor és que el tinguis biológic, cap nen es quedarà sense familia pq tu decideixis no adoptar.
és una decisió prou important pq tots hi estigue d'acord, com a mínim vosaltres dos, i ben convençuts... pq després, un cop està el nen a casa és una putada pel nen que un dels dos no ho tingui clar. la resta de la familia si és reticent, pelq ue he sentit un cop coneixen el nen canvien... però també he sentit de casos que no han conegut als avis o tiets, o que aquest fan diferències amb el tracte amb els fills biológics.... així que si que és important també en certa manera.
adoptar, adoptis on adoptis és un procés llarg o molt llarg, i molt dur... amb molt patiment la veritat, desgasta molt i no saps quan acabarà (a diferència d'un embaràs que almenys saps que són 9 mesos). jo ho comparo amb els embarassos de ma germana i ella no es recorda pas dels dolors del part... jo encara em desperto amb malsons de vegades pels meus dolors de "part"...
jo m'ho pendria amb calma
uff... primer, si vols adoptar un fill que "sembli" español, entenc que vols que s'asembli als españols que t'embolten, o sigui, tu, el teu marit, la vostra familia... no als españols en generalq eu seria un concepte una mica abstracte ja que com ha dit la Lau d'españòls n'hi de tots colors... si vols que s'asembli a la gent de la teva familia etc... el millor i més pràctic, i fàcil com et diuen els amics, és tenir un fill biológic...
per altra banda la idea de que hi ha molts nens al mon que necesiten uns pares és una mica discutible... si segur que n'hi ha molts però la majoria no són adoptables pq no cumpleixen les condicions per fer-ho. ¿nenes? justament és el que sembla que vol tothom, nenes. si la idea és a més adoptar un bebé de 0-3anys per exemple, doncs resulta que hi ha no sé quantes families de més intentant adoptar, ja no a catalunya sino a tot el món... i no hi ha tant nens adoptables d'aquestes característiques... ja si a sobre poses criteris d'etnia doncs com et diuen els teus amics, el millor és que el tinguis biológic, cap nen es quedarà sense familia pq tu decideixis no adoptar.
és una decisió prou important pq tots hi estigue d'acord, com a mínim vosaltres dos, i ben convençuts... pq després, un cop està el nen a casa és una putada pel nen que un dels dos no ho tingui clar. la resta de la familia si és reticent, pelq ue he sentit un cop coneixen el nen canvien... però també he sentit de casos que no han conegut als avis o tiets, o que aquest fan diferències amb el tracte amb els fills biológics.... així que si que és important també en certa manera.
adoptar, adoptis on adoptis és un procés llarg o molt llarg, i molt dur... amb molt patiment la veritat, desgasta molt i no saps quan acabarà (a diferència d'un embaràs que almenys saps que són 9 mesos). jo ho comparo amb els embarassos de ma germana i ella no es recorda pas dels dolors del part... jo encara em desperto amb malsons de vegades pels meus dolors de "part"...
jo m'ho pendria amb calma
Re: Perduda... Necessito consell.
ah! que recomenen sempre (els psicólegs i tal...) tenir primer el fill biológic.
Re: Perduda... Necessito consell.
no, si es donen CI a persones fértils que han decidit adoptar... crec que acostumene a fer més repguntes però és normal, suposo. jo de fet suposo que sóc fértil i vaig decidir adoptar directamente...
la veritat és que no sé pq el psicólegs aconsellen primer el fill biológic i després l'adoptat, suposoq ue té a veure amb el tema dels dols elaborats (se suposa, no es sempre així clar, que al adoptar renuncies al fill biológic), i també a que pe un nen adoptat pot ser molt traumàtic tenir després un germà fill biológic dels seus pares (per temes d'inseguretat i autoestima... i no sé que més...) Imagino que deu ser per algunes d'aquestes coses, ho desconec la veritat, i tampoco é suq eho hagi explicat gaire bé.
Jo ara que tinc un fill adoptat realment em costaria molt decidir tenir un fill biológic, no ho sé, tinc la sensació que no seria just pel fill que ja tinc, no sé, és una sensació que tinc que tampoc sabria molt bé com explicar aquí... en canvi tenir-ne un altre adoptat crec que seria molt més fàcil per ell entendre que vulgui tornar a adoptar que no pas que vulgui tenir un fill biológic quan el primer cop vaig decidir adoptar... no sé si s'enten gaire...
la veritat és que no sé pq el psicólegs aconsellen primer el fill biológic i després l'adoptat, suposoq ue té a veure amb el tema dels dols elaborats (se suposa, no es sempre així clar, que al adoptar renuncies al fill biológic), i també a que pe un nen adoptat pot ser molt traumàtic tenir després un germà fill biológic dels seus pares (per temes d'inseguretat i autoestima... i no sé que més...) Imagino que deu ser per algunes d'aquestes coses, ho desconec la veritat, i tampoco é suq eho hagi explicat gaire bé.
Jo ara que tinc un fill adoptat realment em costaria molt decidir tenir un fill biológic, no ho sé, tinc la sensació que no seria just pel fill que ja tinc, no sé, és una sensació que tinc que tampoc sabria molt bé com explicar aquí... en canvi tenir-ne un altre adoptat crec que seria molt més fàcil per ell entendre que vulgui tornar a adoptar que no pas que vulgui tenir un fill biológic quan el primer cop vaig decidir adoptar... no sé si s'enten gaire...
Re: Perduda... Necessito consell.
jo si t'entenc ada, de fet, nosaltes som pares adoptius, sense saber si som fèrtils, ja que vam decidir adoptar com a primera opció... no haviem (ni hem) descartat pas la via biològica per un segon fill però tampoc era una opció que sigui segura i que tirem endavant... penso que la vida dona moltes voltes i no m'agrada planificar tan tan. Però ara que sóc mare 'adoptiva' penso que només aniré per un segon fill (biològic) si veig que això al meu fill no l'ha de descolocar...
als psicòlegs? doncs no, no els agrada, nosaltres els vam deixar clar que ara per ara, ens centrariem en el nostre fill, l'actual... si en vindrien més o no i si serien biològics o adoptats, dependria de les circumstàncies, del moment, de l'economia, de les ganes i sobretot de si al nostre primer fill això li aniria bé o no. Vam suar molt per fer-lis entendre els nostres pensaments, vaig suar molt per fer-lis entendre que no tenia por ni a un part ni a un embaràs i per mi, com a dona, no era una necessitat viure un embaràs i una lactància. No ho entenien, vam haver de ser molt asertius.
no entenc, lo de... no estaria malament que el fill adoptiu visqui un embaràs... bé, has pensat que potser ja n'ha viscut algun? potser és el gran de dos germans.
nena? a xina també dónen nens, a més... els xinesos s'assemblen poc als espanyols, no? bé, exceptuant aquells espanyols d'orígen xinès, que amb aquests si que s'assemblen. Per cert, no m'has contestat a la pregunta de perquè vols que s'assembli als espanyols.
No sé, crec que veus la adopció molt idilica i no ho és tan... almenys és el què n'extrec de les teves paraules, potser m'equivoco... l'unic 'entrebanc' de les adopcions no és el temps d'espera.
als psicòlegs? doncs no, no els agrada, nosaltres els vam deixar clar que ara per ara, ens centrariem en el nostre fill, l'actual... si en vindrien més o no i si serien biològics o adoptats, dependria de les circumstàncies, del moment, de l'economia, de les ganes i sobretot de si al nostre primer fill això li aniria bé o no. Vam suar molt per fer-lis entendre els nostres pensaments, vaig suar molt per fer-lis entendre que no tenia por ni a un part ni a un embaràs i per mi, com a dona, no era una necessitat viure un embaràs i una lactància. No ho entenien, vam haver de ser molt asertius.
no entenc, lo de... no estaria malament que el fill adoptiu visqui un embaràs... bé, has pensat que potser ja n'ha viscut algun? potser és el gran de dos germans.
nena? a xina també dónen nens, a més... els xinesos s'assemblen poc als espanyols, no? bé, exceptuant aquells espanyols d'orígen xinès, que amb aquests si que s'assemblen. Per cert, no m'has contestat a la pregunta de perquè vols que s'assembli als espanyols.
Lau ha escrit:perquè vols que s'assembli als espanyols? hi ha espanyols blancs i espanyols negres, espanyols rossos i espanyols morenos, espanyols amb ulls blaus i espanyols amb ulls negres... quin és per tu el prototip d'espanyol? puc intuir el color de pell, però el color d'ulls o cabells ¿?
No sé, crec que veus la adopció molt idilica i no ho és tan... almenys és el què n'extrec de les teves paraules, potser m'equivoco... l'unic 'entrebanc' de les adopcions no és el temps d'espera.
Re: Perduda... Necessito consell.
està bé teni les coses tant clares... jo crec que si un dia us decidiu a adoptar, ho plantegis tal qual a les entrevistes, sino et podrien asignar un nen i a més a més negre. Explica bé lo de que vols una nena i pq vols una filla "blanca".
les barriguites xines no et feien repelús doncs? o mai te'n van regalar cap? és per curiositat, pq m'ha semblat curiós...
les barriguites xines no et feien repelús doncs? o mai te'n van regalar cap? és per curiositat, pq m'ha semblat curiós...
Re: Perduda... Necessito consell.
opino com l'ada... està bé que tinguis les coses tan clares. Jo també t'aconsello que quan vagis a les entrevistes de la idoneitat, diguis clarament que ets racista i que vols una nena, perquè seria una pena pel nen que t'assignéssin un nen i a més, negre, perquè no, jo no crec que l'estiméssis igual.
I dues coses... si adoptes a nacional, el nen pot ser d'orígen marroquí, d'orígen africà, sudamericà, etc... i si adoptes a xina també pot ser que t'assignin un nen, en conec un personalment.
Ah! i espero mai haver de coincidir amb tu anant amb el meu fill, perquè és negre.
Salut.
I dues coses... si adoptes a nacional, el nen pot ser d'orígen marroquí, d'orígen africà, sudamericà, etc... i si adoptes a xina també pot ser que t'assignin un nen, en conec un personalment.
Ah! i espero mai haver de coincidir amb tu anant amb el meu fill, perquè és negre.
Salut.
Re: Perduda... Necessito consell.
Hola,
he llegit totes les aportacions i m’ha sobtat bastant algunes coses
Meritimar, res, només et volia donar el meu punt de vista per si et pot ajudar
:
1. Crec que si et cases al mes d’octubre i encara no heu ni conviscut junts, decidir que voleu ser pares, tant sigui adoptius com biològics, és com fer volar coloms. Primer s’ha de conviure i veure que la relació és forta i va endavant. No sé si mires la Riera, però mira que li ha passat a la Mireia ...
2. El millor per conèixer el tema de les adopcions són les sessions informatives que es fan a la Generalitat. Nosaltres ja hi hem anat i ara estem recollint la documentació que ens demanen per sol•licitar el CI. Crec que et seria de gran ajuda anar-hi així coneixeries de més a prop aquest tema i podries preguntar els teus dubtes. He vist que ets de Girona, així que solament has d’anar a la seu de la Generalitat a Girona (a l’antic Hospital Sta. Caterina) i dir que vols assistir a aquesta sessió informativa (és gratuïta i sense cap compromís de res).
3. Per passar el CI els psicòlegs de la Generalitat faran un estudi vostre com a parella i us avaluaran per si sou aptes per ser pares. Haureu de fer un curset i us faran una visita a la vostra casa. Per ser pares biològics ningú t’avalua, ho pots triar lliurament si no tens problemes de fertilitat. Llavors hi ha parelles que tenim problemes d’infertilitat i hem d’acabar en tractaments de RA.
4. He viscut diferents adopcions molt properes - amistats i família- i la raça i el color no importa, el més important per aquestes famílies era ser pares i que els infants creixin amb el seu amor. També he vist el refús inicial de famílies que no volien acceptar els nens “porque no eran de su sangre” i ara se’ls estimen amb bogeria i ni se’n recorden que són adoptats.
5. Resumint, res que hi ha diferents formes de viure la maternitat i que cadascú ha d’escollir la que millor li sembli i millor si senti, i a vegades, a mesura que se’t van retallant les possibilitats n’has d’anar obrint de noves. Crec que està molt bé que et plantegis totes aquestes qüestions, però primer heu de formar el vostre niu i la vostra família, conviure vosaltres dos i estar d’acord amb el tema dels fills, perquè és una cosa de dos, i els fills no són un capritxu, són uns éssers vius que dependran de tu, que els hauràs d’educar, ensenyar, estimar,.... i que no es trien a la carta.
he llegit totes les aportacions i m’ha sobtat bastant algunes coses
Meritimar, res, només et volia donar el meu punt de vista per si et pot ajudar
:1. Crec que si et cases al mes d’octubre i encara no heu ni conviscut junts, decidir que voleu ser pares, tant sigui adoptius com biològics, és com fer volar coloms. Primer s’ha de conviure i veure que la relació és forta i va endavant. No sé si mires la Riera, però mira que li ha passat a la Mireia ...
2. El millor per conèixer el tema de les adopcions són les sessions informatives que es fan a la Generalitat. Nosaltres ja hi hem anat i ara estem recollint la documentació que ens demanen per sol•licitar el CI. Crec que et seria de gran ajuda anar-hi així coneixeries de més a prop aquest tema i podries preguntar els teus dubtes. He vist que ets de Girona, així que solament has d’anar a la seu de la Generalitat a Girona (a l’antic Hospital Sta. Caterina) i dir que vols assistir a aquesta sessió informativa (és gratuïta i sense cap compromís de res).
3. Per passar el CI els psicòlegs de la Generalitat faran un estudi vostre com a parella i us avaluaran per si sou aptes per ser pares. Haureu de fer un curset i us faran una visita a la vostra casa. Per ser pares biològics ningú t’avalua, ho pots triar lliurament si no tens problemes de fertilitat. Llavors hi ha parelles que tenim problemes d’infertilitat i hem d’acabar en tractaments de RA.
4. He viscut diferents adopcions molt properes - amistats i família- i la raça i el color no importa, el més important per aquestes famílies era ser pares i que els infants creixin amb el seu amor. També he vist el refús inicial de famílies que no volien acceptar els nens “porque no eran de su sangre” i ara se’ls estimen amb bogeria i ni se’n recorden que són adoptats.
5. Resumint, res que hi ha diferents formes de viure la maternitat i que cadascú ha d’escollir la que millor li sembli i millor si senti, i a vegades, a mesura que se’t van retallant les possibilitats n’has d’anar obrint de noves. Crec que està molt bé que et plantegis totes aquestes qüestions, però primer heu de formar el vostre niu i la vostra família, conviure vosaltres dos i estar d’acord amb el tema dels fills, perquè és una cosa de dos, i els fills no són un capritxu, són uns éssers vius que dependran de tu, que els hauràs d’educar, ensenyar, estimar,.... i que no es trien a la carta.
Que tinguem sort
Si vens amb mi ... No demanis un camí planer ... Ni estels d'argent ... Ni un demà ple de promeses sols .. Un poc de sort ... I que la vida ens doni un camí ... Ben llarg
Si vens amb mi ... No demanis un camí planer ... Ni estels d'argent ... Ni un demà ple de promeses sols .. Un poc de sort ... I que la vida ens doni un camí ... Ben llarg
-
raquelsabadell
- :: granota
- Entrades: 248
- Membre des de: dt. des. 08, 2009 2:30 pm
Re: Perduda... Necessito consell.
No suelo ser nunca tan radical, pero espero que se cuiden mucho de darte la iodoneidad para tener un niño. Miedo me da pensar con que conceptos morales vas a educar a la criatura, sea o no biologica. Qye te crees, que hay un catalogo de niños??
Solo espero que cada vez sea menos gente la que tenga esas cosas en la cabeza
Solo espero que cada vez sea menos gente la que tenga esas cosas en la cabeza
Re: Perduda... Necessito consell.
No sé però... jo penso com la raquellsabadell i la seid.
Crec que abans de planificar tant primer hauries de conviure amb el que serà el teu home, i llavors Déu dirà.
Pots tenir les idees molt clares, però a vegades la vida et dóns sorpreses i te'n adones que no pots planificar, que has de viure el dia a dia, està bé saber què vols fer més o menys, però per causes X no sempre surt com voldries.
De veritat que et desitjo moooooooooooooolta sort.
Crec que abans de planificar tant primer hauries de conviure amb el que serà el teu home, i llavors Déu dirà.
Pots tenir les idees molt clares, però a vegades la vida et dóns sorpreses i te'n adones que no pots planificar, que has de viure el dia a dia, està bé saber què vols fer més o menys, però per causes X no sempre surt com voldries.
De veritat que et desitjo moooooooooooooolta sort.
-
raquelsabadell
- :: granota
- Entrades: 248
- Membre des de: dt. des. 08, 2009 2:30 pm
Re: Perduda... Necessito consell.
Noia... ho sento però si t'agrada ser tant sincera... a mi també.
Espero que no et donin la idonietat mai per adoptar... de cor que ho espero.... pq per tenir un nen a la carta, val més que te'l fabriquin amb un laboratori eh! A més, podràs escollir sexe i color d'ulls....
Primer parles de nens "necessitats", ah! però que no sigui nen, ni de pell fosca, ni marroquí,.. però no per por a saber si la seva integració serà més o menys traumàtica noooooo!! pq ets racista !!!! au va! Una miiica de respecte... siusplau!
Espero que no et donin la idonietat mai per adoptar... de cor que ho espero.... pq per tenir un nen a la carta, val més que te'l fabriquin amb un laboratori eh! A més, podràs escollir sexe i color d'ulls....
Primer parles de nens "necessitats", ah! però que no sigui nen, ni de pell fosca, ni marroquí,.. però no per por a saber si la seva integració serà més o menys traumàtica noooooo!! pq ets racista !!!! au va! Una miiica de respecte... siusplau!
Re: Perduda... Necessito consell.
Em sap greu, moooooolt de greu, però ahir no podia concialiar el son pensant que hi ha persones que són així. No vull entrar amb polèmiques, cadascú és com és, però sóc mestra, i em va venir al cap, saps que a les aules catalanes està plena de "nens de tots colors"?
Si mai tens fills, què faràs? Evitar que els teus fills juguin amb un nen negre, marroquí, indi, equatorià...?
Déu vulgui que mai, mai, mai, mai de la vida em trobi pares com tu. Em sap molt greu dir-ho així però és tant fort que et descriminin pel teu color de pell, ulls, cabells,... en definitiva RAÇA.
Has pensat que potser a aquell infant que estàs excluint és una personeta que té sentiments? Que no té culpa d'haver nascut fosc o mulato?
Ai no sé, però jo ara mateix ploraria....
Si mai tens fills, què faràs? Evitar que els teus fills juguin amb un nen negre, marroquí, indi, equatorià...?
Déu vulgui que mai, mai, mai, mai de la vida em trobi pares com tu. Em sap molt greu dir-ho així però és tant fort que et descriminin pel teu color de pell, ulls, cabells,... en definitiva RAÇA.
Has pensat que potser a aquell infant que estàs excluint és una personeta que té sentiments? Que no té culpa d'haver nascut fosc o mulato?
Ai no sé, però jo ara mateix ploraria....
Re: Perduda... Necessito consell.
Meritimar ha escrit: De totes maneres, us vaig demanar que em recomanèssiu països per adoptar... i això tampoc ho heu fet!
Si, t'hem recomenat coses, una altra cosa és que no les vulguis llegir...
Si vols un nen que sigui blanquet i que s'assembli a tu, el millor és que el tinguis biològic.
Adoptar a qualsevol païs implica qeu el nen tingui 'rasgos' diferents als teus. Ni tan sols a russia et pots assegurar que el nen sigui ros i blanquet, ja que hi ha zones de russia que toquen Mongòlia.
Adoptar a catalunya implica que el nen tan pot ser ros i blanquet, com d'orígen africà, sudamericà, etc...
També penso que els teus fills mai tindran amics negres o marroquins, perquè els nens neixen verges, no neixen racistes, tal com tu creus... tu no vas néixer racista, t'hi has tornat... per tan, els teus fills tindran una mare racista, per tan, ells ho seràn.
Ah i acabo i finiquito el tema perquè no cal donar-hi més voltes... raça només n'hi ha una, la humana.
Demanes on anar per informar-te de l'adopció... has d'anar a ICAA (institut català de l'adopció i l'acolliment) a la provincia de Barcelona és al paralel. A girona no ho sé. La web és http://www.gencat.cat
Lau.
Re: Perduda... Necessito consell.
Noia, penso igual que la Lau, i que et contradius molt.
Res, jo tampoc penso donar-hi més voltes allà cadascú amb la seva manera d'actuar i de ser.
Molta sort noia!
Res, jo tampoc penso donar-hi més voltes allà cadascú amb la seva manera d'actuar i de ser.
Molta sort noia!
-
raquelsabadell
- :: granota
- Entrades: 248
- Membre des de: dt. des. 08, 2009 2:30 pm
Re: Perduda... Necessito consell.
Lau ha escrit:Meritimar ha escrit: De totes maneres, us vaig demanar que em recomanèssiu països per adoptar... i això tampoc ho heu fet!
Si, t'hem recomenat coses, una altra cosa és que no les vulguis llegir...
Si vols un nen que sigui blanquet i que s'assembli a tu, el millor és que el tinguis biològic.
Adoptar a qualsevol païs implica qeu el nen tingui 'rasgos' diferents als teus. Ni tan sols a russia et pots assegurar que el nen sigui ros i blanquet, ja que hi ha zones de russia que toquen Mongòlia.
Adoptar a catalunya implica que el nen tan pot ser ros i blanquet, com d'orígen africà, sudamericà, etc...
També penso que els teus fills mai tindran amics negres o marroquins, perquè els nens neixen verges, no neixen racistes, tal com tu creus... tu no vas néixer racista, t'hi has tornat... per tan, els teus fills tindran una mare racista, per tan, ells ho seràn.
Ah i acabo i finiquito el tema perquè no cal donar-hi més voltes... raça només n'hi ha una, la humana.
Demanes on anar per informar-te de l'adopció... has d'anar a ICAA (institut català de l'adopció i l'acolliment) a la provincia de Barcelona és al paralel. A girona no ho sé. La web és http://www.gencat.cat
Lau.
lau, mmejor explicado imposible
Torna a “Adopcions i acolliments”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |