Com els hem de preparar per l'arribada d'un nou germanet/a?

[llunàtica]

Hola,
PErdoneu si ja hi ha un altre post obert sobre aquest tema!
M'agradaria molt saber les vostres opinions com a mares de més d'un fill o com a futures mares d'un segon fill respecte a la preparació, tractament del tema amb el fill/a gran. I també com els canvis previs al naixement o posteriors poden afectar-lo.

El meu fill té ara 1 any i 9 mesos, i quan neixi el seu germanet/a tindrà 2 anys i 4 mesos més o menys. Volem que l'experiència sigui el més bonica i menys traumàtica possible per a ell. Suposo que totes les mares pensen el mateix: que no pateixi en excés, que l'accepti amb amor i alegria, que no se senti destronat....Tinc moltes preguntes al cap i realment no sé què és el millor.

- Li anem explicant que a la panxa de la mama hi ha un nenet, que jugaran molt després...però sincerament, no entén res de res el pobre! jajaja Suposo que quan vagi veient la panxa ho podrà anar entenent una mica més. Como ho heu fet vosaltres? ho arribarà a entendre?

- Després hi ha el tema de la logística de casa: ell ara dorm mitja nit a seva habitació (que és al costat de la nostra) on hi ha el llit convertible, i quan es desperta ens l'emportem al llit i llestos. La idea és (tard o d'hora) canviar-lo a l'habitació que ens queda a l'altra punta, posar-lo en un llit de nen gran (amb varana) i arreglar-li l'habitació, i que el petitó/petitona acabi dormint (un cop el moisés li quedi petit) a l'habitació del convertible (bàsicament per economitzar). Però clar, ja m'imagino la situació del petitó al llit nostre i jo donant-li el pit, llavors el germà gran pensant-se que està mig arraconat a l'altra punta. Però clar, la idea de posar-nos-els tots dos al llit és inviable...és que no hi cabrem ni dormirem. Se m'ha ocudit començar-lo a acostumar a dormir al seu llit tota la nit...però és que encara no dorm del tirón. I clar, anar a l'habitació del costat és un moment, però anar a l'altra punta és una altra cosa. Amigues meves em diuen que el que hauria de fer és canviar-lo d'habitació ja i així no relacionaria l'arribada del germanet amb el canvi, però encara falten 6 mesos, més tot el temps que el petit pot estar-se al moisés (5 o 6 mesos més)...vull dir que perquè passar-lo a un llit de nen gran ja si ens és cómode que estigui a prop? no sé si fem el canvi després que neixi serà negatiu per a ell. Si us hi heu trobat, us agrairia que expliquéssiu qué us va funcionar.

-Tema passejar. Al Biel li encanta caminar, però encara se m'escapa molt, persegueix coloms...pateixo una mica per com m'ho muntaré amb el petit i ell quan anem sols tots tres al parc. L'opció 1 és comprar una plataforma i posar-la al cotxet (però no sé pas si els agrada això), l'opció dos és posar-me el petit en una bandolera o a la motxilla manduca que tinc, i el gran a peu o al maclaren. Us demanen molt coll els grans quan porteu els petits a sobre?

Bé, ja veieu que tinc molts dubtes..suposo que com tot en aquesta vida vas improvitzant i et vas adaptant, però penso que seria interessant explicar què heu fet en els vostres casos. Gràcies pels consells, mames expertes, ja us ho dic per endavant!!!

[Tara]

Hola,llunàtica!

Els meus petitons es porten 20 mesos,i quan va nèixer el Quim el Cesc tenia,doncs això,20 mesos.Et recomano iniciar els canvis quan abans millor perquè no els relacioni amb el germà.Jo el vaig passar al llit gran amb 14-15 mesos,perquè el bressol l´havia de fer servir el Quim,i no volia que pensés qe li havia pres.

Pel que fa al carrer,pensa que cada cop serà més gran i entendrà més el que li dius i et farà més cas.Nos no vam comprar la plataforma i el vam anar acostumant a caminar,i sempre portava el cotxet i la manduca o el pouch,i així me´ls anava alternant.

També li anav explicant que aviat tindria un germanet,però clar,són molt petitons i tampoc ho acaben d´entendre.

Et recomano que no et mengis massa el cap,perquè jo vaig patir bastant pensant en com es sentiria al deixar de ser l´únic rei de la casa,i amb els gelos, ja que hem fet LME,i encara estem amb LM,i patia per com es prendria que el tingués tan al damunt al petit ( a més ha resultat ser molt demandant); però des del primer dia que n´està molt de son germà,i cada cop exerceix més de germà gran,explicant-li les coses i fent-lo partícep del seu món.No et negaré que ara el petit té 1 any i el Cesc 32 mesos ) ja es barallen,però també juguen molt,i el gran l´abraça i petoneja en qualsevol moment.Sempre hi ha moments de gelosia,però res a destacar.

[GLG]

Nosaltres ens estem plantejant tenir un segon. També em surten dubtes d'aquest temes, a part dels logístics i d'espai.

I us volia fer una pregunta: les que heu tingut el segon, us dúieu el "gran" a les ecos del segon? Hi ha gent que diu que els va molt bé per a fer-se més a la idea, però jo penso que potser els impressiona massa.

[mireiafor]

Nosaltres ens estem plantejant tenir un segon. També em surten dubtes d'aquest temes, a part dels logístics i d'espai.

I us volia fer una pregunta: les que heu tingut el segon, us dúieu el "gran" a les ecos del segon? Hi ha gent que diu que els va molt bé per a fer-se més a la idea, però jo penso que potser els impressiona massa.

Jo no vaig portar mai la nena a les ecos perquè a part que coincidien en horari escolar, no volia que associés el seu germanet a metges, hospitals, proves que li fan a la mama (ells no entenen que no ens estan fent mal) i de fet quan vam tenir al nen vaig seguir el mateix mètode que una amiga meva, vaig preferir que la gran vingués a conèixer el germanet al dia següent d'haver nascut, quan ja t'han tret el suiro, et pots aixecar, etc. perquè no volia que em veiés amb medicines o massa feta pols com per poder estar per ella. És una opció personal que entenc que no tothom comparteix, però a mi em va donar bon resultat. Si ella hagués demostrat qualsevol tipus d'angoixa per veure'ns a mi o al germanet per descomptat que l'hagués portat però ella estava superfeliç amb els avis i sent la protagonista a l'escola on tenen preparades unes activitats especials per quan un nen té un germanet. I la cara que va fer no l'oblidaré mai (ara m'estic emocionant, seré tonta!!)

[GLG]

Mireiaflor, i li ensenyaves les ecos?

Jo es que tampoc no ho veig clar això d'involucrar-la tant amb temes que no acaben d'entendre

[mireiafor]

Mireiaflor, i li ensenyaves les ecos?

Jo es que tampoc no ho veig clar això d'involucrar-la tant amb temes que no acaben d'entendre

Les ecos al principi li ensenyava però no veia res de res, en comptes d'insistir en el contingut de la eco el que li agradava més és quan anava enganxant les ecos a un album i llavors aprofitava i treia el seu, veia les seves ecos i jo li explicava les cosetes que sentia quan la tenia a ella a la panxa.

Ho torno a dir: QUE M'EMOCIONOOOOOO!!!!

[llunàtica]

Sí, és veritat, potser no ens hem de menjar tant el coco, suposo que s'acaben adaptant.
Tara, o sigui que el vas canviar d'habitació abans del naixement i ja el vas posar al llit gran...interessant. A veure com ho fem. Potser sí que ho hauria de fer ja. I vas fer lactància en tàndem? felicitats, això sí que té mèrit!! El biel es va destetar sol quan tenia una mica més d'un any. Tot serà que s'hi vulgui tornar a agafar, però no ho crec.

Gràcies pels vostres comentaris, vaig llegint!

[Tara]

llunàtica,no,no vaig fer tamdem.El Cesc es va destetar als 3 mesos d´estar embarassada del Quim,i ja no es va reenganxar.Volia dir que amb el petit encara fem LM gairebé amb exclusivitat,ja que li donc AC,però tal com indica el nom,de forma complementària,la seva base alimentària és la llet de la mama.El fet de tenir el petit tan en braços per donar-li el pit és el que més em feia patir pel tema gelos,i el que feia/faig,és amb un braç aguanto el petit i amb l´altre abraço al gran si li entra un atac de mamitis/gelosia mentre el Quim està mamant.

[Irinna]

HOla noies! jo estic amb el mateix "problema"... el petit naixerà quan la Claudia tindrà 1 any i un mes. No vull que relacioni l'arribada del germanet a la pèrdua de possessions.. jeje.. així que clar... vull començar a que utilitzi més el maclaren enllos del bugaboo bee que és el que utitlitzem ara.. cambiar-la de llit...

L'habitació de la Claudia és gran, i hi posarem els dos peques junts.. així que el moisés li quedi petit. Però clar.. la nena està molt acostumada al seu bressol... de tant en tant hi fa una migdiada al llit gran però no sempre vol! i rondina fins que la poso al bressol... i francament no sé com fer-ho!! la cambio i no la torno a posar més al bressol? només per fer les migdiades? o per les nits també? ara o més endavant?

En quant a com portar-los.. he pensat el següent: si vag sola amb els pekes... el petit al fular i la gran al maclaren... i anar provant el patinet que he comprat pel bugaboo bee... la idea és que es vagi acostumant a caminar i a anar en el patinet... si es cansa... la idea seria seure la nena una estona al cotxet i posar-me el petit al fular... no sé...

Espero no tenir problemes amb els gelos però em sembla que la nena sí que en tindrà! és suuuuper carintosa, ja li he parlat de que a la panxeta hi creix un bebé..i es passa el dia aixecant-me la camisa i tocant-me amb un ditet mentre em diu: bebe, bebe... i ahir es va apropar a la panxa i li va dir hoooola! jejeje ... és taaant dolça! però no sé jo eh! quan vegi que agafo al petit i no la puc agafar a ella,... quan li dediqui temps a l'altre... uff

La meva idea és fer-la participar en tot.. que vegi que em pot ajudar amb tot! a donar el bibi, cambiar el bolquer...

Espero que després sigui tot més fàcil!

[formiga]

Nosaltres ja fa temps que li hem explicat que la mama té un bebè a la panxa. De fet, ha vist varies amigues meves embarassades i li hem explicat que els nens surten de les panxes de les seves mares. Ara que estic de 22 setmanes ja veu com va creixent i a vegades li diu coses al seu germà. He intentat que posi la maneta a sobre i el noti però no té prou paciència. Quan neixi, al cap d'un mes farà 3 anys. M'hagués agradat que es portessin menys, però entre unes coses i altres... no ha pogut ser.
Sovint em demana que li expliqui què passarà quan neixi. Jo li dic que el podrà agafar, donar-li el biberó i quan sigui més grandet, podrà jugar amb ell. Em sembla que li fa molta il·lusió.

[itzel]

Formiga tu i jo estem més o menys igual. Jo estic de 24 setmanes i la Noa tindrà 3 anys quan neixi el germanet. Ella ja té ganes que surti perque diu que li canviarà els bolquers, li donarà papilla de fruita... ai la que m'esperaª
El que més por em fa son les nits com a vosaltres. Sempre hem coallitat i ara per reis li vem comprar un llit de nena gran, i si que hi dorm però perque jo dormo amb ella. Ara que la panxa comença a ser més gran ja no hi estic comoda dormint amb ella al llit de 90 i marxo però si es desperta i se'n adona haig de tornar sino ja la tenim liada. El que em fa por es quan neixi el petit. Al principi suposo que dormirà al moisés però despres no se que fer. Si es dormilega el possaré al bressol i la Noa diu que llavors si que voldrà dormir soleta perque vigilarà al txermanet però i si em surt malament i també es mal dormidor, com ho faré? tots no hi cabem al llit gran. Bueno suposo que sobre la marxa anirà sortint però s'accepten suggeriments.

[llunàtica]

Hola noies,
feia setmanes que no entrava ara per aquí. Sí, estem igual nosaltres.
Es portaran 2 anys i 4 mesos més o menys, i de moment no hem decidit res de res. jajaaja

El biel, el meu fill gran, dorm la primera part de la nit al seu llit convertible, i quan es desperta me l'emporto al nostre. Em passarà el mateix que a tu Itzel, que no sé pas què faré si el petit em surt mal dormidor. Estic pensant en comprar-me un bressol per acoplar-lo al costat del llit, però clar, això només funcionarà els primers mesos....vull pensar que d'aquí a un any la cosa haurà canviat molt i que al biel ja no li farà res dormir en un llit de nen gran en una altra habitació. Ara el veig petit per canviar-lo ja, enviar-lo a l'altra punta del pis. O sigui que apurarem lo màxim. Però si encara vol dormir amb nosaltres quan l'altre ja no hi càpiga al moisés, doncs tindrem un problema. Ara ja em dóna puntades a la nit i es mou molt, doncs imagineu-vos quan sigui més gran. Definitivament el pobre haurà d'aprendre a dormir al seu llit. ai no sé....suposo que acabarem improvitzant, com tothom.

Irinnna, jo crec que també faré el mateix que tu. El petit al cotxet i el gran o, en plataforma d'aquestes o a peu (ara ja li agrada força caminar, però clar, distàncies raonables). I sinó, el biel al macclaren i el petit a la manduca o en un fulard. Estic intentant que no se m'escapi caminant, que es fixi ens els passos de peatons, però és petit i li encanta descobrir coses....anem fent passets de tortuga.

També li explico que l'Eloi és a la panxa de la mare, que el pot tocar i dir-li guapo. I l'altre dia el vaig enganxar tocant--se la seva pròpia panxa i dient Eloi. o sigui que porta un cacau mental. jjajajajajaja

Bé, aniré entrant a veure què expliqueu i recomaneu.
petons

[nena83]

Ei, m'ha agradat trobar aquest post. Jo estic igual que vosaltres, quan neixi el germanet@ la Marta tindrà 2 anys i 3 mesos. La sitaució d'ara és que tenim un llitet "adossat" al nostre i ella hi comença la nit però quan es desperta es passa al nostre fent la croqueta o gatejant. És molt mala dormidora i no em veig amb forces de passar-la a la seva habitació i haver de fer dos i tres camíns cada nit, ara és molt còmode. Quan hi hagi el germanet@ ja hem pensat que els primers mesos posarem el bressol a l'altre costat del llit i la Marta dormirà al seu llitet però al costat del papi però... i si el petit em surt com ella que no va voler dormir mai al bressol i sempre vam fer collit?? Com ho fem??? Suposo que fins que no ens hi trobem...
Però jo havia pensat en aprofitar els dos mesos d'estiu que jo tinc vacances per passar-la al seu llit i així no tenir aquests problemes...
Una altra qüestió és el tema de treure el bolquer i el xumet??? Com ho faig perquè no coincideixi tot amb l'arribada del germà?
Tema passeig: jo tinc pensat portar la Marta en el cotxet i el petit al fular o a la manduca... una amiga em va aconsellar que abans de sortir de casa deixi escollir a la gran on vol anar: si a la manduca o al cotxet, i així no es posa gelós...
Ah! La Marta fa LM i si no es desteta m'agradaria fer tàndem, però també veig que pot ser un problema quan ella vegi el petit al pit i ella vulgui, suposo que haurà d'aprendre a esperar el seu torn...

[lileta]

hola a totes!

Jo ja tinc dos nens, el petit té 18 dies, i es porten dos anys i tres mesos. El que us volia dir en primer lloc és que jo tenia molts dels vostres dubtes, i que alguns s'han solucionat sols perquè amb els nou mesos de l'embaràs el gran ha fet uns canvis brutals, per exemple, pensava en si comprar o no la plataforma, vaig decidir esperar-me i finalment he vist que no la necessitarem. Amb tot aquest temps el biel ha anat caminant sol, sense cotxet i ara he vist que amb el petit ho continua fent. Vull dir que nou mesos amb aquesta edat és molt temps, els nanos canvien a una velocitat espectacular!!!! Ara bé, coses que tenia clar que havien de canviar les vaig fer abans que nasqués el petit, perquè el gran no les associés a l'arribada del petitet i provoquéssin així més gelos, com per exemple l'adormir-se sol (bé, acompanyat durant els contes però aconseguir deixar-lo despert i que no s'aixequés). espero haver aportat alguna idea.

[xasevi09]

Ai noies,

Jo que em pensava que en Xavi portava tant i tant bé els gelos ara fa una setmana que la cosa s'ha torçat... per mi que ha començat a entendre que en Marc es queda per sempre... Estem passant per uns dies complicats amb més plors, no vol menjar, se'ns planta a les 5 o les 6 del matí al nostre llit i no li agrada que doni pit al seu germà!! Quanta paciència i quina peneta que em fa...

[formiga]

Jo crec que és bo que els nens mostrin el seu desacord en l'arribada d'un germanet/a. És una manera que tenen de canalitzar els seus sentiments. Penso que això que dius és cert, que ara que ha passat un temps i que veu que es queda a casa i que se li ha de donar atenció, és quan pli sorgeix el conflicte.
Ànims! Penseu que molts de nosaltres hem estat germans grans i ho hem patit i superat!

[llunàtica]

Hola noies,
ara feia dies que no entrava. Veig que hi ha noves aportacions, què bé!!!

Formiga, sí, és veritat, jo sóc germana gran, i vaig tenir molts i molts celos de mon germà. Suposo que és normal que es manifestin i lluitin per recuperar el seu lloc d'abans. A mi també em van dir que lo pitjor no és a l'arribada del petit sinó uns quants mesos després, sobretot quan els germans petits comencen a fer coses, gatejar i cridar l'atenció. Suposo que la situació requereix de comprensió, molt amor i buscar maneres de fer coses sols amb els germans grans.

Sí que trobo que és bona idea preparar-los, ensenyar-los rutines abans que arribi el germanet/a, però els mesos van passant i el biel per exemple encara li costa molt caminar al costat del cotxet, a bon ritme, es desperta un parell de cops a la nit, vull dir que fas el que pots però no me l'imagino caminant encara sense plataforma ni res...a veure com evolucionen aquests mesos.

aniré entrant a veure què dieu.
una abraçada!

[xasevi09]

Hola noies!!

Llunàtica, felicitats pel Biel, en el tiker veig que avui és el seu aniversari, ja és tot un homenet!!

Naltres el que vam fer quan va nèixer el Marc i en Xavi ens va venir a veure a l'hospital (les poques hores que hi vam estar ja que vaig fer alta domiciliària a les 6 hores d'haver parit) va ser que vam posar un regalet pel Xavi al llitet del Marc i li vam dir a en Xavi que aquell regal li havia portat el seu germà.
El regalet era un tren petit que encara avui quan hi juga sempre diu "el tren del Marc, el tren del Marc!!". Crec que això ens va anar molt bé.

Tema cotxet: Naltres finalment hem decidit que no comprarem la plataforma pel cotxet ja que en Xavi camina molt bé i per una banda ens fa por tirar endarrera amb el tema de caminar i per l'altra creiem que no li agradaria massa anar allí dalt. Quan sortirm al carrer li agrada molt agafar-se al cotxet del seu germà o bé portar-lo ell sol. A més molts dies sortim amb el Marc a la motxileta i en Xavi agafat de la mà caminant. Ara bé, quan vaig saber que estava embarassada vam arraconar bastant el cotxet i va acabar entenent que la mama no el podia pujar al coll i que havia de caminar, el curiòs és que ara quan va amb mi mai em demana per anar al coll i quan anem tots quatre sempre demana anar al coll del seu pare!

Tema dormir: quan vaig saber que estava embarassada li vam treure el llit de baranes i el vam posar en un llitet petit (d'aques d'ikea per nens). Si va adaptar bé i ràpid i ara no veu gens estrany que tinguem muntat el llit de baranes pel seu germà.

Això si, com us vaig explicar ahir des de fa uns dies està molt més sensible i emarat, sobretot ho passa malament quan dono pit al petitó, i el que faig és el que ja ha explicat una altra mare, amb una mà agafar el Marc mentre li dono pit i amb l'altre braç fer moixaines i acaronar en Xavier.

Apa, com m'he enrotllat, no??

[llunàtica]

Hola!
Ara feia dies que no entrava en aquest post.
Xasevi, gràcies!!! va fer els dos anyets fa pocs dies, el dia 2 d'abril. Vam fer una festeta molt maca!

Tema cotxet: Naltres finalment hem decidit que no comprarem la plataforma pel cotxet ja que en Xavi camina molt bé i per una banda ens fa por tirar endarrera amb el tema de caminar i per l'altra creiem que no li agradaria massa anar allí dalt. Quan sortirm al carrer li agrada molt agafar-se al cotxet del seu germà o bé portar-lo ell sol. A més molts dies sortim amb el Marc a la motxileta i en Xavi agafat de la mà caminant. Ara bé, quan vaig saber que estava embarassada vam arraconar bastant el cotxet i va acabar entenent que la mama no el podia pujar al coll i que havia de caminar, el curiòs és que ara quan va amb mi mai em demana per anar al coll i quan anem tots quatre sempre demana anar al coll del seu pare!

Ja us diré com va l'aventura de la plataforma. De moment me n'han deixat una i la provarem abans que neixi l'eloi, a veure si el biel s'hi acostuma. Quina sort que el teu camini agafat al cotxet, el meu se m'escapa molt, camina al seu rotllo, no vol ni que l'agafi de la mà. La meva feina tinc en explicar-li que m'ha d'agafar la mà als semàfors...la veritat, m'agradaria tenir-lo més controlat al carrer, perquè sense el cotxet és complicat anar a fer encàrregs, suposo que és qüestió de temps.

I per la resta, doncs ara li parlo de l'eloi cada dia, li dic: va, cantem-li unes cançons a l'eloi que està a la panxa de la mama, i també me l'acaricia. Altres cops em diu: no, eloi no! jajaaj i així anem tirant. Ara li aniré a buscar el conte del Teo que parla de la seva germaneta, i així li aniré explicant lo de l'hospital, l'arribada del nadó ,etc...no sé si entendrà molta cosa, peró li explicaré en forma de conte a veure si hi troba la lògica.

No sé, tinc la sensació que tots els canvis que volia ja superats no els aconseguiré abans de l'arribada del nou germanet: no el tinc arrenglerat per dormir (encara es desperta), anem tirant amb el menjar, li costa caminar pel carrer i fer-me cas, ara provarem de treure-li el bolquer de dia. En fi, farem amb el que ens trobarem. Per això ja tinc les alternatives en ment: plataformes, manduca, collit, etc...i deixar-lo que evolucioni al seu ritme. Potser li demano massa pobre.

Bé, anem parlant.
Una abraçada!!!

[Aglaya]

hola llunàtica!!!!!!!

pujo el post perquè a mi també m'interessa l'opinió de les expertes i de les mamis que ja tenen el segon petit a casa o d'aquelles que el tenen en camí!

doncs això.. que ja tenim el segon en camí i passada la etapa inicial de sorpresa ara em començo a plantejar com serà la vida a casa nostra en uns mesos. la Júlia farà 2 anys en uns dies i és una nena molt expressiva, molt emotiva, cosa que en certa manera agraeixo perquè així expressa les seves alegries i preocupacions però també és una nena gelosa i m'encantaria tenir la fórmula màgica per saber quina és la millor manera de tractar el tema amb ella... parlar-ne o no parlar-ne massa?
es que ara potser semblaré una paranoica però a mi em sembla que és més espavilada del que jo em penso i que ja pesca alguna cosa i encara que no entén massa el què, nota algo. porta uns dies que pega molt (ja sé que és una etapa) però a la vegada també està molt mimosa i com que algun vespre li dona el sopar l'aglayo mentro jo descanso i no està acostumada... jo crec que mira tot una mica en lupa... a més li vam dir que tindria un germanet i que el porto a la panxa però la veritat és que no en parlem massa (més aviat molt poc) i no li recordem cada dia... en fi, que agrairia consells o experiències de com vau viure aquesta etapa...

o si sabeu d'alguna tècnica miraculosa o algun llibre que parli sobre el tema i estigui bé i pugui oferir algun consell útil????

gràcies mares!!!!!