No vol sopar!

[Ixena]

Hola noies!

Us escric des de la desesperació més absoluta!!! De debò, ja no sé què fer ni què deixar de fer, ja no sé què faig bé, ni què malament... Us explico: fa molts dies que el nen a l'hora de sopar no vol sopar i en principi és un nen que menja bé, que li agrada força tot i que mai fins ara havia tingut cap mena de problema. Al matí i al migdia i berenar, cap problema! (hi ha dies que ho fa amb mi, i altres amb les iaies).
Doncs des de fa uns mesos que les hores de sopar són fatals: no vol menjar, et diu que "no", t'aparta el plat, si no vigilies te'l tira a terra, ho escup... ara, llavors sí que vol el petit suisse (perquè ell mateix te'l demana, va a la nevera...), una galeta, krispies, etc. etc. He fet servir el meu sentit comú i a vegades me'n surto i a vegades no. Evidentment he intentat que no se surti amb la seva, però ni l'he castigat, ni l'he obligat a menjar... i com ho faig perquè ho entengui si només té 18 mesos? com ho he de fer?
Desesperada, en una consulta al pediatre li vaig comentar i em va fotre la gran bronca. Jo necessitava un consell, una indicació, perquè realment no sé què ha passat, no sé què he fet malament... i l'últim que necessitava era una esbroncada. Només us he de dir que vaig sortir plorant de la consulta... Doncs primer em va dir que potser era una mare autoritària i que havia obligat a menjar el nen, però això no és així; a més, què passa amb els altres àpats? després em va dir que si no era així, doncs que aquest nen no tenia límits i m'havia pres el pèl. Ah sí, com m'ha pres el pèl? al cap i a la fi és ell que hi surt perdent, que no menja. A més, em pren el pèl a la nit i al migdia no? li vaig dir que no li donava el petit-suisse si no havia menjat i que anava a dormir sense menjar, i em va dir que ja estava bé. També li vaig comentar que això havia començat a fer-ho des que va començar la llar d'infants, però que ja feia molts dies... també és lògic que no tingui gana quan ha estat malalt i tot això, però i els altres dies? però la conclusió final va ser que era per culpa meva!!!
Em va desmuntar i ara de veritat que ja no se´què fer. Em sento una fracassada, que no me'n surto, que ja no sé què faig bé ni què malament...

De veritat que si algú em pot donar un bon consell, o una ajuda serà benvinguda perquè us prometo que no puc més!!! I em sento fatal amb mi mateixa...


Merci per escoltar-me!

[petitindis]

Hola Ixena,

Abans de res dir-te que no et sentis una mala mare perquè si ho fossis no estaries tant preocupada pel teu fill. Puc entendre com et sents perquè tinc un nen que al maig farà quatre anys i més d'una vegada m'he sentit completament perduda ja que n'he passat de tots colors.

Jo et puc aconsellar segons les vivències que he tingut amb el meu nen i pel que he anat veient crec que a vegades els hi va bé canvis de rutina, o sigui, fes-li sopars diferents al que està acostumat i amb menys quantitat per començar, que no vegi uns plats molt plens, intenta espaiar més entre el berenar i el sopar i no el presionis si no vol sopar perquè llavors relacionarà aquella mala estona que passa amb l'hora de sopar i la bola es farà més grossa. No sé si li dones el sopar triturat, si és així fes-li sòlid.

Això em fa pensar que quan el meu nen tenia nou mesos durant uns dies no em volia els biberons i estava desesperada i resulta que el que no volia era prendre-ho més amb el biberó, quan veia el biberó l'apartatva amb una força i es posava a plorar histerir, va ser donar-li la llet amb una cullera i tot va tornar a la normalitat però fins que no em vaig adonar que el que no volia era prendre-ho amb el biberó ho vaig passar realment malament, i a mi el pediatre el que em deia era: "no hi ha cap nen que tingui menjar a l'abast que es mori de gana" i tampoc m'agradava aquest comentari, per tant, no et posis nerviosa i segueix el teu instint de mare i veuràs com a poc a poc tot anirà tornant a la normalitat.

[Nneta]

Ixena vols dir q no parles del meu fill???????? Estic completament igual q tu amb la diferència que nosaltres vam començar amb els sopars i ara ja estem tbé amb els dinars.... i estic en l'absoluta desesperació! Tothom em diu que és una cosa passatgera, que ja canviarà, q els nens ja ho fan però se m'està quedant com un fideuet i ningú em fa cas!
I tens raó: que coi em fet malament???????
Amb l'Arnau va coincidir quan va començar a menjar a la llar i li van ensenyar a mnejar sol i trocets.... no sé si això pot ser indicatiu d'alguna cosa!
A més l'Arnau, el molt trasto, quan es queda a dinar a la llar d'infant,s menja com un rei, a vegades fins hi tot demana repetir i a mi quan m'ho expliquen se'm queda una cara d'idiota que us podeu imaginar! (i per dins meu penso:. clar que us menja si ve mort de gana de casa meva!)
Desesperada és com estic i moralment enfonsada pq a part de l'angoixa de q es pugui possar malalt en qualsevol moment, de que s'aprima cada cop més i no hi pots fer res; hi ha el sentiment de culpa de no saber-ho fer millor.......

[evawin]

Molts ànims Ixena!!!

Jo et recomanaria que llegeixis el llibre del Carlos Gonzalez "Mi niño no me come". Parla que els nens a partir de l'any (uns abans i altres després) comencen a menjar menys, ja que ja no necessiten créixer tant ràpid, que no ens hem d'amoïnar i que s'han de deixar al seu ritme.

A nosaltres també ens ha passat el mateix: el nen menjava molt més quan tenia un any que ara... Intenta no donar-li massa importància. Segur que si no vol sopar és perqué el nen no ho necessita. Potser ja s'atipa amb els altres àpats i ja en té prou. Tu com veus el nen? el veus desnutrit? fa poc pes? el veus que passa gana? I si vol petit suís, dona-li petit suis sense cap remordiment dona! Jo ho faig així, i si no sopa, ja menjarà més a l'endemà... A vegades no sopa, a vegades no esmorza, a vegades menja més fruita, a vegades més carn, un dia es menjaria tot el que hi ha a la nevera, els altres no vol menjar res... Confia en el nen: jo crec que ells van compensant. Potser li dono poca importància, però a nosaltres ens està anant molt bé.

El que m'he adonat és que menja més si sopem tots junts en família i ens veu a tots menjant amb ell.
L'altra cosa que podries intentar és que arribi a l'hora de sopar amb més gana i no donar-li res després de berenar. A vegades els atiborrem de galetes, palitos i es clar àrriben a sopar massa tips i no volen menjar res...

Parlant amb moltes mares, veig que totes hem passat per aquesta situació i per tant estic segura que és lo més normal del món...

Nneta: tens comprovat que s'aprima el teu petit? Al fer-se grans es van estirilitzant, però continuen guanyant pes. Si el nen perd pes, jo si que ho faria mirar i estaria preocupada...

Molts ànims totes! I

[mireiamom]

Hola!
A mi em va anar molt bé llegir en González per adonar-me que la quantitat no és important. Sí que ho és la qualitat i varietat, per mi.
I l'Estivill per aplicar el mètode de no fer-li ni cas quan no volia menjar i premiar-la quan menjava.
Ara és bona menjadora. Vaig fer un mix d'ambdós i m'ha donat bons resultats!
Ànims!

[Elidé]

No sé quin consell donar-te perquè encara no ens hem trobat en aquesta situació, però trobo que ja li val al teu pediatra... Quin poc tacte!

Segur que tenen raó les noies i és un problema passatger, ànims!

[su392]

Hola noies!
Primer de tot dir-vos: NO SOU EN ABSOLUT MALES MARES!!! Per l'amor de déu! NO HEU FET RES MALAMENT. Que no mengi no és pas culpa vostra.... i pels comentaris del pediatre... doncs bé! No Comments!

Hi ha molts factors que poden influir en el NO menjar.....
- Poden estar cansats.. maaaassa cansats... Es tard, tenen son, gana, mal humor.... No sé a quina hora sopeu, però podrieu avançar una miiica l'hora de sopar.
- Poden estar enfadats. Enrabiats. Han tingut un mal dia....
- Poden estar piocs... o surten les dents.... Jo m'he trobat que en el moment que surten les dents, la petita menjava menys...
No sé... hi ha tantes coses.... jo he optat per:
- Menjar tots junts... La millor solució a tots els problemes.
- Posem el menjar, primer plat, i es menja el que vol. Ni més ni menys. Si aparta el plat... allà es queda. No li torno a oferir, senyal que no en vol. Desprès poso el segon. Es menja el que vol. I seeempre, mengi el que mengi, hi ha postres. Sempre. No es ni un premi ni un càstig. Els postres entren a dintre el conjunt del sopar.

No expliques si menja triturat o no... i si mengeu junts o no.... podries variar la manera de "plantejar" el sopar. Si es triturat, començar amb trossos i si no en menja mooolt.. doncs làctic desprès ( que si es un nen amb una dieta equilibrada , que pel que dius si) es el millor que hi ha.
Intentar menjar junts.
Potser berena molt tard.... avança una mica horaris...

Pero sobretot, no encaris el tema "menjar" com una obligació, o mala estona, no hi vagis amb el pensament: segur que no menja!. Ells ho noten i si tu ja ho encares a la defensiva, ell es rebotarà. Se que es difícil, que et sents malament, se que es perd la paciència, sé que arriba a un punt que no saps per on tirar.... pero quan arribis a aquest punt. Torna a començar. No tens mes remei.... Hi ha mooolts nens que els apats son un suplici... pero es una etapa....

Anims reines! segur que d'aquesta també us en ensortiu!

[entrerius]

Primer de tot tranquil•la…… això no serà així per sempre!!
Comparteixo el que t’han dit es companyes.

Com t’ha comentat l’evawin, jo també penso que ells mateixos es van compensant. És a dir que igual un dia sols volen proteïna i a l’altre fruita i verdura.... Jo també li faig confiança al que ell em demana. Sempre li dono opcions, per que en el fons a nosaltres també uns dies ens ve de gust alguna cosa i pot ser un altre dia no tenim ganes de menjar-ne....la natura és sàvia.

I també tal com t’ha comentat la Su392, potser arriba molt cansat a l’hora de sopar, o està fent alguna cosa que no vol deixar de fer....... i aleshores es rebota.......

El menjar no triturat i el sopar en família també t’ho recomano.

I si et serveix de consol, el meu fill menja molt bé amb tothom menys amb la mama. Jo penso que és per que no em veu gaire i vol més atenció o la vol d’una altra manera que no pas estar sopant... té ganes de jugar amb mi.....
I també tinc comprovar que és amb mi amb qui es reafirma més. Es a dir amb la mama és amb la que pot ser més ell mateix i intenta sempre sortir dels límits... no sé si m’explico.

Ànims.

[Ítaca]

Doncs a nosaltres ens va passar una cosa semblant... de cop i volta, quan veia el bibe de cereals del sopar era un drama... no hi havia manera. Vaig deduir q el q volia era cullera i pim pam, cap problema.
Jo potser ho faig malament, però per sopar no li dono trossets, li faig encara tot triturat i és la única forma q sopa. Amb els trossets, el primer bé, el segon també, però el tercer ja començava a marranejar (i això q menja bé qualsevol cosa q li doni a trossets), però per exemple, menjar-se una truita a la francesa sencera era massa per ella... o sigui q ja menjarà trossets quan estigui més preparada. Ara li alterno, un dia li faig verdura amb peix, un altre papilla de cereals (pq prengui una mica més de llet), un altre puré de patata o carbassa amb truita (tot triturat), i així anem fent...
Cada nano té el seu ritme, i quan tornem a la pediatra, depèn del q vegi tampoc li explicaré q no menja tot a trossets encara... per mi és més important q vagi a sopar amb la panxona plena, q no pas q no sopi gens sols pq toca donar-li a trossos....

[hiolambda]

Ixena, Nenita... què va!!! Esteu exposant el meu cas!!!

Em passa exactament el mateix i ja fa temps que dura!

A l'escola em diuen que és tant bon menjador... que repeteix també de segons què... I jo penso el mateix, clar! ve mort de gana.
Jo li preparo el sopar. El primer plat... si no el vol, no l'obligo. Li vaig oferint, faig veure que m'ho menjo jo. Poso el mateix menjar a un plat meu... Bé, mil històries. Però si no vol, no el segueixo obligant i ja no hi ha segon plat i menys postre. Com a molt, si em demana fruita sí que li dono, però res de "ninos" (Danoninos) o pa, que d'això ja en va ben servit. No té mancances.
El que sí que li dono és un bibe de 250 ml. de llet per a què no se'n vagi en buit a dormir.

Evidentment, no sé si ho estic fent bé o malament, però si per ell fos, només menjaria croquetes i patates fregides i "xixa". jo vull que mengi una miqueta més sa.

Això també m'ho fa quan dina amb nosaltres. El cap de setmana de nadal no va menjar absolutament res que no fos pa, iogurts o llet. I no exagero. La setmana passada que estàvem de vacances vam tenir moguda perquè no es menjava una sopa... Mil i una, en sèrio.

NO t'estic servint de gran ajuda, perquè ja veus que tinc el mateix problema. Només de consol.

SMUACKA!!!

[pitita]

Ixena, Nneta, no penseu mai que ho esteu fent malament!! Ja us ho han dit, però poden ser moltes coses

A nosaltres ens ha anat molt bé poder sopar tots junts i el mateix. D'aquesta manera, el nen també menja molt millor. Això sí, tampoc el forço: si un dia diu que ja en té prou, doncs res, iogurt i a dormir! Potser s'ha atipat massa al berenar o entre hores...

Ixena, jo canviaria de pediatra!!! Aquests comentaris... vaja, no m'agradaria que NINGÚ em fes sentir culpable per això...

[Ixena]

Miiiiil gràcies, noies, sou uns !!!

La veritat és que ja m'he llegit el llibre de Carlos González i em va ajudar uns dies a desangoixar-me i pensar en això, que potser ell ja en té prou, que potser ara menja una mica menys, que és una etapa... però com que van passant els dies i estem força igual, doncs cansa mooolt!

Sobre els horaris, doncs ell berena d'hora (cap a quarts de quatre) i no torna a menjar fins al sopar, a excepció d'algun dia que menja alguna galeta o una mica de croissant si anem a fer una cafè amb algú i ell també ve.
I també sopa d'hora perquè sempre de fet hem fet la mateixa rutina i és un nen que tot ho fa d'hora (s'aixeca, dina, berena, sopa i se'n va a dormir d'hora), normalment cap a quarts de vuit sopa i a quarts de nou, com a molt les nou, ell ja demana per anar a dormir (normalment fem un bibi petit de 90 o 120 i això li dono igualment perquè no té res a veure amb el sopar, és una altra cosa...). Sopar per tant no ho fem junts perquè al sopar tan aviat... però sí que és una cosa que em falta provar! mira, potser intentaré sopar amb ell aviam què passa...el meu home fins a les 9 no arriba així que res.

I ja menja trossets i també li vario cada dia el sopar (intento combinar-ho amb el dinar, vull dir que cada dia mengi una mica de tot: si al dinar menja carn, doncs el sopar peix;....), també li faig purés alguns dies, també li continuo fent algun dia papilla de cereals perquè li agraden i penso que també li van bé (que no li passa pas l'edat)... ja veieu que intento variar-ho i fer-ho el millor que sé, de debò!

I tinc molt present, com comentes Su, que a vegades està malaltó i no té tanta gana, que a vegades li surten dents, que a vegades ja en té prou... de veritat que no el forço, encara que mengi la meitat, per mi ja és suficient!
L'horror ve quan només de començar ja diu NO, NO, NO; et treu el plat, etc. etc. I penso: però si tot just comencem!!! Potser sí que nota que m'amoïna! i primar no s'aprima, perquè és un nen que és de menjar (els altres àpats perfecte i les iaies en els dinars no tenen problemes...) i per tant de moment (i creuo els dits!!!) no s'aprima.

I el pediatre... doncs com us vaig dir em va desmuntar... jo em pensava que em donaris un consell de com reconduir-ho, una ajuda, que em tranquil·litzés... i res, que és culpa meva! que ell és més llest que jo i per tant, i suposo que conclusió que m'ha pres el pèl i que per això no vol menjar el sopar, però sí el que ell vol (petit suisse, galetes...). Per això intento fer-li entendre que primer va una cosa i després l'altre!!!

Perquè no us ho perdeu, sabeu com ho faig i és la única manera que menja??? doncs li dono el petit suisse i mentre intentem obrir-lo i cançons i tal, va menjant. A vegades l'obre, perquè molts cops ja pot, doncs ell es menja el petit suisse i jo li vaig donant el sopar, i així menja i no protesta ni res! i quan acaba diu: ja està!!! i tan content!!! però és clar, em prengunto: és així com ho fem de fer??? m'està prenent el pèl? se surt amb la seva o jo amb la meva? si li dic al pediatre em mata... i és el que m'ha passat que ara ja no li tindré confiança per preguntar-li dubtes...

En fi, ja ho veieu!!!

Gràcies per tot, de debò...

I les nits també s'han espatllat, però això és una altra història.... aquí sí que reconec que al començar la llar d'infants, no veure'm tant i error meu perquè també hi he ajudat... doncs anem com anem... però això del sopar és desesperant!!!

Gràcies de nou!!! M'ajuda molt poder-ho compartir i parlar-ne, a casa ja no saben què dir-me, i tampoc tinc amigues amb qui compartir-ho!

[entrerius]

veus dona com si que sopa... barrejat amb petitsuise
Jo crec que s'ha de negociar..... i això és el que tu fas. No crec pas que ho estiguis fent malament, el que passa es que voldriem fer-ho sempre millor i de vegades tot no pot ser.

[Ixena]

Sí és l'única manera que sopa, però no funciona sempre, eh? a més, tampoc vull avusar-ne perquè és com un "as" a la màniga.

És que m'agradaria que sopés normal, sense protestar, ni cridar, ... vaja, com ho feia abans!
I també vull que torni a dormir solet, com feia abans!!!

Aix, què ha passat??? és per això que em sento malament, penso que l'he "cagada", que sóc jo...

En fi...

[pruneta]

Ixena guapa!

Jo encara no m'he trobat amb aixó, la Gina és petita, però quan he vist aquest post no m'he pogut estar d'escriure't:
ETS LA MILLOR MARE DEL MON! I del teu pediatre... em guardo l'opinió!
Estic segura que ho anireu solucionant!

Ànims!

[petit2009]

Hi ha pediatres que tela marinera! Tu endavant! Considero que ho estas fent be! El meu fill moltes vegades no vol sopar pero si vol petitsuisse...

El que he fet de vegades es donarli hamburguesses amb formes de mickey mouse o altres ninos i amb la gracia va menjant... pero segurament es una etapa que s'ha de passar...

Anims!

[su392]

Ixena.. com aneu ??

[Ixena]

Ai nenes, toquem ferro i creuo els dits i tot el que faci falta, però fa un parell o tres de dies que tornem a anar força bé a l'hora de sopar... no sé si és que ja s'ha estavilitzat una mica o jo què sé, però estic més contenta!!!! Espero que continuï així i torni a recuperar el meu tresor (que em tenia tan ben acostumada!!! )

Gràcies pel suport, de debò, és que estava que no podia...

Mira, potser desfogar-me al SP, vaig treure energies negatives i va funcionar!!! ha, ha, ha

Ja us aniré informant de com anem... ara només falta el dormir i serà genial genial!!! jo per demanar... no quedo, oi?!

[petit2009]

Me n'alegro Ixena,

Al final jo crec que tot funciona a etapes i cada vegada amb manies noves.... mica en mica les superarem totes!!!