dubte (no té res a veure amb nens)

[Visitant]

no sé si recordareu la decepció que tenia amb aquella amiga que passava una mica de mi... però que sempre m'ha tingut al seu costat quan ho ha passat malament. Fa un mes que no em truca. Ha estat el meu aniversari i no m'ha felicitat. L'any passat vam anar a passar el dia fora i l'ha vaig convidar i ella es va presentar amb el seu nebot de 5 anys que és un maleducat!!! i jo amb una paciència...
bé, desde que som a casa no ha pogut venir cap dia a veure'ns. Cap ni un. Cada cop em truca menys i quan ho fa és perque necessita saber com va l'ordinador o alguna cosa així.
Així que he decidit que ja em trucarà. Però avuí he rebut un mail amb fotos d'ella i del seu nen a la platja, al tren... i són d'ahir!!!! i si no és la platja de Montgat poc li falta!
o sigui que pot agafar el tren, pot venir a la platja però no em pot venir a veure i a sobre té la "desfachatez" d'enviar-me les fotos com si res.

El meu dubte és, continuo ignorant-la o li escric un mail on li dic tot el que en penso del que està fent?
i segur que ella pensa que soc una mala padrina pel seu fill perque fa 3 mesos que no el veig!
de fet els mateixos que fa que ella no veu a la meva filla, que va estar un mes a la incubadora sense que ella vingués a fer-me costat. Només un cop i per veure com era la nena...
em sento com una imbécil, la veritat.

[Visitant]

BUFFF, NOIA ÉS MOLT DIFÍCIL DONAR CONSELLS EN AQUESTS CASOS....

L'AMISTAT ÉS I HA DE SER UNA COSA BONICA, AGRADABLE DE RECORDAR I DE GAUDIR, I NO UN CONTINU MALESTAR.

NO SÉ QUÈ HAURIES DE FER.
PER UNA BANDA, AMB EL CARÀCTER QUE SE T'ENTREVEU AQUÍ AL FORUM, M'ESTRANYA QUE ENCARA NO LI HAGIS DIT RES!! ETS UNA PERSONA MOLT DIRECTA I PASSIONAL, I POTSER L'HAURIES D'AGAFAR PER BANDA I DIR-LI TOOOT EL QUE ET PASSA PEL CAP. PER ALTRA BANDA PENSO QUE DE VEGADES ÉS MILLOR NO ..."REMOURE LA MERDA", PERQUE AL FINAL TOT ACABA SORTINT, I ENCARA QUE L'AMISTAT JA NO SIGUI LA MATEIXA, HI HA SIGUT, I VAL MÉS NO ESPATLLAR MÉS LES COSES (ENCARA QUE NO HAGIS SIGUT TÚ QUI LES HA ESPATLLAT)...

MMMMMM, EM SEMBLA QUE NO T'ESTIC AJUDANT GENS, EH???

ÉS QUE A MI EM PASSA EL MATEIX AMB UNA AMIGA MEVA: DURANT L'EMBARÀS JO NO VAIG EXISTIR (ELLA VOLIA UN FILL I EL BUSCAVA AMB UN "ELEMENT" DE CUIDADO, I JO LI DEIA LES COSES TAL I CO LES PENSAVA, QUE PER AIXÒ ESTAN LES AMIGUES, NO? PERÒ ELLA PREFERIA ESCOLTAR GENT QUE LI DONÉS LA RAÓ...), A LA MEVA FILLA L'HA VIST POTSER TRES VEGADES I L'AMISTAT JA NO ÉS LA QUE ERA.
DE VEGADES M'AGRADARIA ENGEGAR-LA A PASSEIG, DIR-LI TOT EL QUE PENSO D'ELLA I DE LES SITUACIONS QUE HA PROVOCAT...PERÒ NO HO FAIG, I NO CREC QUE HO FACI...ELS RECORD SÓN BONICS I NO VULL ACABAR D'ESPATLLAR-HO. M'AFARTO DE PACIÈNCIA I PENSO QUE JA S'HO TROBARÀ MÉS ENDAVANT, I QUE QUAN SIGUI ELLA LA QUE ESTIGUI SOLA...JA VEUREM, POTSER HI SÓC O POTSER NO.

MMMM, ENS PODRIEM AJUNTAR TÚ I JO I DESFOGAR-NOS MÚTUAMENT DE LES AMIGUES TOCAPILOTES, EH?????

ÀNIMS GUAPA!!!! QUE QUI NO ET VOL COM AMIGA ES PERD UNA PERSONA MERAVELLOSA!!!!

[Visitant]

gràcies patufa guapa!!!!
és que qui m'aconsella normalment, el Néstor, no hi és...
i per mi li enviava un mail ben escrit i rellegit on li deia 4 coses fines i acabava amb tot ja.
Però clar, ho penso i sé que a la gent l'has d'agafar tal com bé i tal com és, però cada cop que he tingut un problema ella no hi ha estat...
i no sé...
si que tinc bons records, i tota la vida que ens coneixem, però ara per ara només estic molt emprenyada amb ella.

[Aqualata]

Bruna em sembla que casi totes tenim amigues d'aquestes.........
jo no et puc aconsellar el que hauries de fer.. crec que això cadascú tè una perspectiva de les coses molt diferent..... jo no conec tots els detalls, nomès sè el que he anat llegint de tot el que has posat......
I estic amb la patufa tu ets na noia amb molt de caràcter i sembla mentida que no li hagis plantat cara.....
Jo nomès et puc dir el que he jo he fet amb una ex amiga meva....... deixar de trucar-la, deixar d'anar a casa seva i deixar d'intentar sàpiguer com va la seva vida, perque a ella la meva tant se li'n fot......
JO tenia una amiga que erem molt amigues..... de cop i volta es va enamorar i em va deixar plantada, em va convidar a la boda desprès d'un any de no saber res d'ella, va venir a casa a portar-me la invitaciò i vaig passar d'ella, estava molt dolguda...... un dia me la vaig trovar pel carrer quan estaba embarassada i per mitjans de la meva cosina que es amiga de la seva germana em vaig enterar que havia tingut la nena i vaig anar a casa seva i li vaig fer un regal....
Jo m'he casat,he tingut la nena i res........ fa dos mesos me la vaig trobar al carrefour, em va dir que no sabia ni que m'havi casat ni res..... mentida perque tè qui la pot informar...... pero jo sempre he passat.......no sap on visc ni com se'n diu la meva filla.........a mi m'es igual..................
La vida continua per mi sense ella.........
Fes tu aquest pensament......... Necessites que ella formi part de la teva vida???????

[Visitant]

S VERITAT CREC QUE TOTES TENIM ALGUNA AMIGA AIXI.
A MI EM VA PASSAR UNA COSA MOLT RARA AMB LA MEVA MILLOR AMIGA DE LA FEINA. CADA DIA ESMORZAVEM JUNTES, QUEDAVEM DESPRES PER ESTUDIAR LES OPOS, ENS VAM APUNTAR AL CATALA D...
DONCS TOT MOLT BE FINS QUE UN DIA VAM ANAR A DINAR UNS QUANTS DE LA FEINA I ENS VAM DISCUTIR PEL TIPIC TEMA DEL CATALA-CASTELLA A CATALUNYA. EL SEU HOME ES VASC. TOTAL ELLA ES VA POSAR D'UNA MANERA QUE TOTS VAM FLIPAR I A PARTIR D'AQUI ELS DIES QUE FEIEM CATALA JA NO VOLIA ANAR A FE UN CAFE I A L'HORA D'ESMORZAR NO EM PARLAVA.
VA PASSAR ALGUNA COSETA MES I LA SITUACIO CADA VEGADA ES VA ANAR ENRARINT MES. UN DIA FINS I TOT SORTINT DE LA FEINA, ANAVEM EN LA MATEIXA DIRECCIO I EM VA ADELANTAR I VA DIR ADEU, EN COMPTES D'ANAR CAMINANT JUNTES.
I ENVIANT-ME DE TANT EN TANT ALGUN EMAIL BORDE. JO NO ENTENIA QUE PASSAVA PQ NO EM PODIA POSAR AL CAP QUE PER LA DISCUSSIO D'AQUELL DIA ESTES AIXI. A MI EM FEIA MOLTA PENA LA SITUACIO I FINS I TOT VAIG DEIXAR D'ANAR A ESMRZAR AMB AQUEST GRUP. L'ULTIM DIA QUE VAIG ANAR ATREBALLAR EM VA ESCRIURE UN EMAIL PER DIRM-ME QUE M'ANES TOT BE PERO EN PLAN UNA MICA BORDE DIGUENT QUE S'ESPERAVA QUE M'HAGUES ANAT ADESPEDIR .... JO NO SABIA SI CONTESTAR-LI NORMAL FENT VEURE QUE RES O DIR-LI EL QUE PENSAVA. JO ENCARA VOLIA ARREGLAR LES COSES, PQ QUAN HI PENSAVA EM FEIA PLORAR I OT LA SITUACIO. VAIG PENSAR QUE PREFERIA DIR-LI EL QUE PENSAVA , LI VAIG ESCRIURE I EM CONTESTA QUE ELLA NO HA NOTAT QUE PASSI RES I QUE SOC JO QUE UN DIA VAIG DECIDIR NO ANAR A ESMORZAR AMB ELLS. O SIGUI QUE NO PUC PARLAR, PQ FA VEURE QUE NO HA PASSAT RES. HE PLORAT PERO AL FINAL HE ARRIBAT A LA CONCLUSIO QUE ELLA MAI EM VA CONSIDERAR UNA AMIGA

AMB AQUEST ROTLLO VULL DIR QUE NO SE QUE ES MILLOR FER PQ A VEGADES TU POSES DE LA TEVA PART PER ARREGLAR LES COSES PERO L'ALTRE NO DIU TOT EL QUE PENSA I NO ES POT ARREGLAR.

POTSER EL MILLOR ES PASSAR D'ELLA, JO TB HO VAIG PENSAR PERO VAIG VOLER INTENTAR ARRGLER-HO PQ EM FEIA MOLTA PENA.

[Pukeko]

Ai, filla, què et podem dir?? Que complicades que som les dones a vegades, eh?

Crec que tot el que t'han dit les nenes és ben veritat: no la necessites a la teva vida o sigui que passa d'ella. I si que és extrany si que no li hagis dit res encara, però a vegades, per no embolicar la troca.....

Però jo hi afegiria una cosa més: si de veritat és amiga teva, podràs dir-li el que penses i el que sents sense que la vostra relació se'n ressenteixi. De veritat que ho crec: si a una bona amiga no li pot explicar el rau-rau que tens per dins, no val la pena. Potser val més que la deixis de considerar amiga i la passis a l'apartat de les conegudes.

No sé noia, és complicat aconsellar des de fora.........

[Visitant]

Jo el que no suporto és el tipus d'amigues que sí, val, molt solidàries, molta ong i molt preocupar-se pel món sencer, fins a fer-te sentir culpable i egoista pel fet de no ser voluntària de res... I aleshores vé quan la meva mare es mor d'un càncer fulminant, estant jo embarassada de 6 setmanes, i no és capaç de trucar-me ni un cop per preguntar-me com estic.
Però clar, no sóc de cap minoria maltractada, ni passo gana,ni visc en un país en guerra,ni estic malalta. Jo rai, que sempre me'n surto!
Potser sí que és molt altruista, però en certa manera pateix, com ho diria?, d'hipermetropia social: veu molt bé el que passa a quilòmetres de casa, però no s'adona del que hi ha a uns centenars de metres.
Sap greu.

[helfa]

Bruna yo te aconsejo que hables con ella porque sino siempre te quedara esa cosa de pensar el porque de su comportamiento. Mas que nada porque tu la consideras como una amiga, y luego depende de la explicacion que te de tu decides que hacer. Por lo menos yo lo haria asi....

[Visitant]

Uau!!! Montse!!! sap molt de greu això que expliques...
Amb aquesta amiga fa com 10 anys ens va passar una cosa semblant. jo tenia un ex plasta que només volia quedar amb mi i tirar-me la canya i li vaig demanar a ella que m'hi acompanyés per evitar-ho. Ella no es va presentar.
total que vaig pensar ja trucarà i no ho va fer...
un dia, un any després em vaig enterar, una mica tard que el seu pare acabava de morir d'un càncer fulminant també i m'ho vaig empassar tot i la vaig trucar. Avui encara m'enrabio de pensar que no la vaig acompanyar en aquells moments tant dificils. M'ho podrien haver dit abans els que em van avisar de la situació!!!!!!!!
quan vaig tenir l'avortament tampoc em va trucar gaire. vaig pensar que s'estimava més deixar-m'ho païr...
sempre l'he justificat.
Però és que ara ja no puc. I precisament perque l'estimo molt i valorava la nostra amistat no li he tirat res en cara i quan em truca l'escolto, perque ella ja no pregunta mai.
Però és que he arribat a un punt en que penso que a la meva vida ja no hi pinta res i estic molt més que emprenyada!
a sobre m'envia les fotos de com agafa el tren i ve al poble del costat del meu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
i ni tant sols pot felicitar-me l'aniversari? però que espera que faci? que li digui que guapo és el seu fill?
donç no, mireu, te la mateixa cara que son pare, lleig com un pecat.
En fi... deixaré passar uns dies, més val no fer certes coses en calent...
i teniu raó, l'amistad hauria de suportar dir les coses com les pensem. però hi ha coses que no s'haurien d'arribar a dir mai.
no?

[tuki]

Bruna yo te recomiendo que no remuevas más, como dice mi abuela "el mayor desprecio es no hacer aprecio", yo tb tengo mucho carácter y en alguna ocasión he mandado a alguien a freir espárragos, pero me he dado cuenta de que eso no va a ninguna parte pq es lo que los demás esperan de ti, ves como algunas chicas te han dicho "con el carácter q tienes", por eso, pq de las personas q tienen carácter se espera eso, que explotes, y al final la que quedas mal eres tú, mi consejo es o borra el mail sin más para no tener tentaciones o guárdalas de recuerdo, la vida da muchas vueltas y seguramente el tiempo te dará la oportunidad de devolvérsela de otra manera, sin tener un rencor de por vida tampoco, pero por experiencia te digo q si la pones de vuelta y media tú te sentirás peor luego q ella, que será la pobre chica q mira lo q le ha dicho su amiga.

[Daina]

Hi ha vegades que la vida que fem ens separa d'aquells amics de tota la vida, sobretot els de la infància. Quan anem creixent cadascú madura d'una manera i agafem diferents camins. És una merda però malauradament és així.

A mí m'ha passat amb diferents amics. Ja no ens truquem ni ens veiem sovint però quedem molt de tant en tant, i quan estem junts ens ho passem bé, tot i que ara no tinguem moltes coses en comú.

Suposu que aquest no és el teu cas, però potser has de pensar en els bons moments passats i quedar amb la teva amiga, per parlar i veure si realment val la pena continuar amb l'amistat.

Ara que entenc que quan entren en joc els fills tot ens toca més la moral. Jo vaig anar l'altre dia al casament d'una amiga, i si no és perquè hi vaig amb l'Aina encara no la coneix. Però com he dit abans, en el casament ens ho vam passar genial i vaig intentar oblidar l'emprenyament.

[Mamalaia]

Per mi una amiga es algu que hi es sempre, algu amb qui poder compartir penes i alegries, algu amb qui compartir tot. Tothom te els seus defectes i entre amics hem d'aguantar moltes coses, allo de hoy por ti mañana por mi, per mi aixo no es una amiga Bruna es nomes una amistat interessada, abans li convenies i ara ja no et necessita, si tu ja t'esta be aixi vale pero crec que esperaves alguna cosa mes d'ella no?
Les meves millors amigues les tinc desde que vaig neixer com qui diu i se que encara que no em truquin en 2 mesos pensen en mi pq sempre que les truco venen de seguida o si sen van de viatge sempre tenen un detall o mil coses aixi, cadascuna fa la seva vida pero jo se que les estimare sempre.

[muflona]

[Visitant]

No Ninna, no és que no m'ajudis, és que ens passa el mateix. no sé ben bé per què però aguantem d'elles el que no li aguantariem a ningú...
però no hi ha solució, ni per tu, ni per mi...
fem el que fem no estarem fent el correcte. si les deixem de banda ens ho retraurem a nosaltres mateixes i si seguim sent nosaltres les que tirem les regnes de la relació també ens farà mal.
i és que la culpa no és pas nostra, sino de les amigues que no ho son de veritat. com ja m'han dit per aquí pel fòrum.
jo he decidit no fer res.
no escriuré dient el que sento, però tampoc la trucaré ni res i si no em truca... tal dia farà un any.
total, quan la necessito no la tinc.
i ella ara deu tenir una nova amiga a la que s'enganxa com una lapa fins qeu s'hi baralla. sempre fa el mateix, i aleshores s'enrecordarà de mi, i jo ja no sé si encara voldré ser-hi.

[cabreta]

OStres noies jo tambe m'apunto al club, el que passa es que jo a aquestes no els dic mes "amigues", ho sento algu que actua aixi no es mereix aquest titol... per tant quan me la trovo, la saludo i tot aixo, pero res mes... el meu temps i la meva vida ja no tenen espai per aquestes "amigues". Potser sona molt cru pero la veritat es que em dolia massa el recordar i pensar el perque i com arreglar-ho i qui tenia la culpa i tot aixo. Se amiga meva es molt facil si no te temps o anes doncs adeu siau.
per cert Bruna FELICITATS

[Aneris]

b, això ens ha passat a gairebé totes, és q nosaltres ens prenem l'amistat com algo q s'ha de donar i rebre, xò hi ha qui només espera rebre sense donar re, i clar, al final cansa!

jo el q si q us recomanaria és q si us decidiu d parlar aquestes coses (q és el q jo faria xq les coses q et fan mal no es poden guardar dins, s'han de solucionar), no ho feu x mail o x sms, el millor seria qdar cara a cara i explicar el q sents i el q et fa mal, i si no pot ser, com a mínim x telèfon. penseu q llegint es poden malinterpretar molt les coses.

ja ens diràs com acaba la història, un petonet i no t'enrabiis, q no val la pena

[muflona]

[muflona]

[Visitant]

Ai Ninna!
donç jo no he pecat!!!!!
ahir la meva mega amiga es va despertar i es va passar tot el dia trucant-me. Jo estava a la feina i no m'anava bé parlar amb ella. Crec que potser la truco i li dic el que sento, perque ella notarà que no "estic normal" així que millor respirar fons i tranquilament dir-li que em sento moooolt decepcionada d'ella.
i que s'ho prengui com vulgui.

[muflona]