Parlem de sexe??

[ariadna]

doncs això... que sembla un tema tabú, però no ens hem d'oblidar que si som en aquest sub-fòrum (o fins i tot podríem dir en el fòrum en general) és una pràctica habitual!

la pregunta clau és: Quan heu tornat a tenir relacions "bones" després del part? (vull dir sense molèsties i vaja! com abans...)
Suposo que, com tot, cada dona és un món, però si més no m'agradaria fer-me una idea de per on va la cosa...

[potrita]

Ariadna .. jo crec que no seran normals mentre que segueixis pensant quan ho seran.
No hi ha una data, ni un temps, ni un moment .. simplement quan arriba el moment en què tornes a veure a la teva parella amb desig .. t´oblidaras del quan, del que i del com.
El meu consell .. que no sigui un tema tabú entre vosaltres i que parleu del que et molesta o et fa mal, del que t'agradaria i del que sents .. com tu bé has dit en la pregunta és normal .. doncs cal tractar com a tal.

Hi ha moltes pàgines que parlen del tema .. per exemple aquestes em semblen força completes.

http://espanol.babycenter.com/baby/sexo ... z0x5sJaUjR

http://www.babysitio.com/bebe/sexo_trastornos.php

Un petonàs

[Gerginag]

Ariadna,
nosaltres quan la ginecòleg ens va dir : ara ja vida normal, i ens va donar uns lubricants perquè deia que al principi potser notaria molèsties. Mai hem fet serbir el lubricant i si que durant uns mesos he notat alguna molèstia, peró cada cop menys

[Julyet]

Jo enlloc de "quarentena" podria parlar de "cinquentena". La veritat és que al principi no em veia en cor en molts sentits. El part va anar molt bé, no vaig tenir episiotomia, un parell de puntets per un petit desgarrament que no em van molestar... però jo estava molt cansada i amb una revolució d'hormones brutal. No sé, sentia que en aquell moment "no tocava".

Les primeres relacions (a partir del mes i mig - 3/4) em van fer una mica de mal, i no vaig gaudir-ne gaire. De mica en mica la cosa anava a millor, però jo tampoc és que tingués la líbido pels núvois, ja que tenia molta son crònica (vaig estar un temps que quan es despertava la petita de nit em llevava o em despertava totalment... ) i poques ganes de marxa.
Si que és cert que si m'hi posava una mica m'animava ràpid.

Cap al 4t mes de postpart la cosa va anar cada cop millor, i crec que al 5è ja ni tenia mal ni res (i segueixo amb lactància a tope).

Us passo un enllaç a un vídeo de la Laura Gutman que m'agrada molt:
http://criatures.cat/2010/05/laura-gutm ... -del-part/

Igualment el meu cas és una experiència més. Segur que hi ha gent que de seguida s'hi posa (quants embarassos durant la quarentena...) i gent que ha trigat més mesos en recuperar les ganes, i no és degut a cap problema.

[Bombolla]

Home, és evident que un part és un procés traumàtic pel periné, i que musculatura i teixits en queden ressentits, i per tant és necessària una recuperació. Si hi ha episiotomies pel mig encara es complica més el tema.
A més a més, el desig sexual després del part no és molt alt, no només per la por psicològica a la penetració (per posar un exemple), sinó que les hormones no hi ajuden gaire, i menys quan es dóna el pit. El clima hormonal, durant els mesos que segueixen al part no és favorable per tenir relacions sexuals.
Clar que hi haurà dones que abans de la quarantena en tindràn ganes i no els farà mal, però no és el més habitual.
Al principi es pot començar amb altres jocs sexuals que no requereixin de penetració...es poden fer moltes coses, i poc a poc, quan el teu cos estigui preparat física i emocionalment ja començareu amb el coit.
A mi al principi també em feia mal, però poc a poc, quan vaig aprendre a relaxar-me i tot va tornar al seu lloc, cada vegada van anar a millor!

Jo el què et recomanaria és paciècia i comprensió.

[ariadna]

ei gràcies noies!!

Potrita, nosaltres en parlem força! (d'aquest tema i de tots, per sort!)... clar, en intentar-ho i veure que molestava ell va recórrer ràpidament a allò de: "això és normal? què no en parleu d'aquestes coses al fòrum?" i d'aquí la meva pregunta
ara em miraré els enllaços que m'has posat, gràcies!

Gerginag, jo crec que el meu "Problema" no és pas la lubricació! suposo que clar, fa només 6 setmanes que vaig parir el meu petit i, tot i que el part va anar genial, la zona deu estar una mica ressentida!

Julyet, moltes gràcies per la teva experiència! nosaltres és que ja fa díes que anàvem "contant" quant quedava per acabar la quarentena... els últims mesos d'embaràs van ser de bastanta "sequera" i tots dos teníem ganes de juerga!
vull dir, que no és falta de ganes i motivació! (tot i que el cansament sí afecta una mica...)
Ara miro l'enllaç de la Gutman! merci!!

Bombolla, precisament això és el que m'interessava... la recuperació! el temps que pot durar... però evidentment, com dius, depèn del tipus de part que haguis tingut...
En tot cas, m'aplico aquest consell: paciència! (la comprensió per les dues bandes ja es compleix!)

el tema de la recuperació del sòl pèlvic, també hi té a veure? què es pot fer, a part dels Kegel?

[klara]

Hola! m'interessa molt el tema perque de fet ganes en tinc, em passa igual que a Ariadna, al final de l'embaraç hi va haver bastanta sequera i ara els dos en tenim moltes ganes, pero em fa molta por provar-ho. Suposo que com mes capficada estigui pitjor.

[JOBAAL]

Doncs jo durant tot l'embaràs vaig estar bastant "activa", en tenia moltes ganes però el meu company no estava per la labor, aquella panxota li feia por!
Després de tenir al petit, vam passar la quarentena i ben passada, no va passar res de res (la nostra líbido se'n va anar de vacances...) i al cap de 1 mes i mig aprox. vam fer alguna cosa. Vaig tenir un part natural amb espàtules, pel que em van haver de cosir un munt, així que tenia pànic a tenir relacions. Però bueno, algun dia ens hi haviem de posar no? Al començament em feia realment mal, suposo que el factor psicològic hi tenia molt a veure, però a mida que vam anar fent millorava la cosa.
Potser fins als 4 mesos no vam tenir relacions "normals" com les d'abans (sense mals, tibantors o falta de lubricació). Ara la única pega que tenim és que no tenim ni un moment per nosaltres! Com que al petit li costa tant de dormir, no coincidim quasi mai! O bé s'adorm a les tantes i nosaltres estem rebentats o simplement no dorm i és clar, amb el ninu reclamant-nos no hi ha manera de concentrar-nos...

[nius]

Jo, de sempre, he estat molt poc soferta al dolor. Una cagada, vaia. Però de les aprensives de veritat, cagadíssima.
Tot i que el part va ser boníssim, i tot va anar de perles, em feia pànic. Però PÀNIC del gran. A les 2 setmanes la gine em va dir que tot estava perfectament cicatritzat i a lloc. Ens va dir que podiem fer-ho amb lubricant, etc.

Per dir-vos que potser vam trigar 4 o 5 mesos a tenir relacions "normals". Abans, doncs poquet a poquet.

Nosaltres també hem estat de parlar-ho molt, moltíssim, de mostrar un respecte, una paciència, unes ganes controlades, etc. Sort de les abraçades, els mimos, la comprensió.

Se'ns hi va afegir que el nen només volia dormir en contacte amb nosaltres, que era deixar-lo i plorava. Per tant, la cosa era esporàdica.

A mi em feia una mica de dolor. Suposo que dels nervis em contreia i encara era més difícil. Però vaja, paciència i poquet a poquet.

Les vacances ens han anat molt molt bé per recuperar-nos

Sí que són importants les relacions sexuals, però tranquil·lament, cada dia un passet més, fins que us sentiu segurs del tot tots 2.

[TXETA]

Jo no vaig passar per part vaginal, l'Aleix va néixer per cesaria. Pensava que com el periné el tenia intacte no tindriem cap problema. El problema venia pel mal que em feia la ciactriu de la panxolina a part de la recuperació dura que vaig passar, en la que se'm va juntar una diastasis de rectes (tinc les abdominals separades de l'embaras i tota la distensió abdominal anava a la cicatriu i veia les estrelletes). Al cap del mes de la cesaria el gine ens va dir que endavant, però fins semanes posteriors ni se'm passava pel cap. A poc a poc ho intentavem però res de res... així que amb el temps i moolta paciència les coses van tornar a lloc, no us sabria dir el temps exacte però vaig trigar a poder tornar a tenir vida sexual

[Noe]

Doncs jo vaig tenir cessària, però una recuperació fantàstica!! L'endemà ja caminava i em trobava perfecta! Així q vam esperar just la quarentena justa.

En el meu cas no es va cumplir cap de les coses q diuen, ni vaig tenir mala recuperació i ni les hormones em van matar les ganes (en tenia i moltes).

[Eimy]

a mi em van fer episiotomia i vam estar uns 2 mesos a tenir relacions amb penetració, pq el tall em va costar bastant de curar, la nena va ser gran i el gine va haver de fer pas perquè no em desgarrés.
El desig va disminuir una mica respecte del que tenia durant l'embaràs (que vaig gaudir molt del sexe), però com diu la Bombolla es poden fer altres pràctiques que fan gaudir i poc a poc la zona es cura i agafes confiança altre cop.
L'important és no agobiar-se i tard o d'hora tot torna al lloc

[cuqueta]

Jo per dir que van ser bones totalment com abans de tenir el nen, uns 3 mesos després de parir, quan ja no notava el tallet per dins, al principi de tornar-ne a tenir m'escoïa una miqueta. També dir-vos que quan em van donar l'alta de la quarentena i el lubricant (perquè donant el pit jo sí que el vaig utilitzar i ben bé fins 8-9 mesos després de parir) la ginecòloga em va dir que em volia veure al cap de 2 mesos i que obligatòriament volia que li expliqués què tal les relacions sexuals, que no ho deixés, encara que em fes mandra, perquè com més tardés més em costaria tornar a la normalitat, potser us sonarà una mica bèstia dit així, però a mi em van anar de conya aquestes paraules perquè em vaig "obligar" a intentar-ho de mica en mica, com dieu els primers cops amb jocs i després ja normal, em va anar de conya fer-ho així per tornar a la normalitat d'abans i us puc dir que no em sento diferent en res de com em sentia abans de tenir el Marc

[entrerius]

Bona tarda.

En el regne animal hi ha molts exemples de com funciona la sexualitat desprès del part en els mamífers, i com la femella no està disponible fins que no acaba d’alletar a les seves cries.... i de fet alguns mascles intenten matar les cries per que la femella pugui tornar a estar en cel.

Deixant de banda la recuperació física, que dependrà molt del part que hagi tingut cadascuna, i lo que ens pugui afectar la component psicològica, nosaltres no som una excepció, i mentre donem el pit al bebè, les hormones fan que no estem sexualment actives i que no tinguem desig.
Un altre factor molt important és el temps de que disposem i l’atenció que li podem prestar depenent dels cicles de son del nouvingut.

És obvi que podem mantenir relacions sexuals en un temps relativament curt per nosaltres i etern per la parella, però la meva experiència és que vaig trigar mesos llargs a tenir-ne ganes (encara li dono el pit).
Les primeres van ser doloroses i no les vaig poder gaudir gaire, la veritat..... però amb carinyo, amor, mimitos i molta comprensió mútua hem anat trampejant la situació.

El nostre problema sempre ha estat el temps que hi podiem dedicar...... el petit continuament reclamava atenció.... i conciliar la vida familiar i la sexual ha estat un veritable repte.

[ahierro2]

Hola!!

A veure la meva experiència...

Jo vaig tenir un part molt bo, sense episio i em vaig recuperar molt bé, cap al mes el gine em va dir q podia tornar a fer vida normal, van esperar 4-5 dies perquè jo encara tenia pèrdues i després vam tenir relacions, jo no he notat ni dolor ni res estrany, tampoc falta de lubricació (q m'havien dit q era un dels problemes habituals i haviem comprat un lubricant..) o sigui que en el meu cas no hem tingut gaire problema...Potser no portem una vida sexual moooolt activa, també perquè un bebe d'un mes i mig absorbeix moltes hores i energies, suposo q com tot s'anirà regulant!!

El que si tinc la mosca al nas es amb la regla, el gine ja em va dir q al no donar pit em vindria la regla als 30-40 dies, llavors li vaig comentar si podia utilitzar l'anell vaginal com a metode anticonceptiu, jo sempre havia pres pastilles però volia provar l'aro perquè diuen que té menys efectes secundaris... em va dir el gine que ok que el 1er dia q em vingués la regla m'el poses....Va haver un moment en que jo pràcticament no tenia pèrdues i llavors sembla q em va venir la regla, em vaig posar l'aro i al dia següent ni rastre de la regla, pe`ro m'el vaig deixar posat.... avui sembla com si m'hagués vingut la regla més forta que l'altra vegada i clar m'he tret l'aro, me n'he comprat un de nou i me l'he posat avui i ara m'el treure d'aqui 3 setmanes... però nenes no entenc res.... m'ha vingut la regla 2 vegades en 15 dies???? i en aquest cas, la segona vegada perquè m'ha vingut si portava l'anell??? Potser la primera vegada no era regla sino loquis i per això l'aro no ha fet res???? Estic feta un embolic!! Alguna experta???

Petonets

Anna