Documental "Un preescolar Alternatiu" - Educació Lliure

[Julyet]

Indai, jo tinc els tres ;). "Nuestros Hijos y Nosotros"està molt bé com a curiositats i reflexions antropològiques, sobre com i per què fem les coses i el pes de la cultura. "La Crianza Feliz" me'l vaig llegir 2 vegades (i igual d'aquí un any el torno a llegir). Et fa pensar molt. De vegades tenim coses interioritzades perquè les hem viscut així i ni les qüestionem. I mira que és senzill, tractar als nostres fills com volem que ens tractin a nosaltres!

"Como hablar para...." és el que estic llegint ara. És molt amè però vaig molt lenta perquè només puc llegir quan l'Emma dorm (bé, ja saps de què va). Un dia que l'enganxi segur que me'l llegeixo d'una tirada!

[indai]

Ostres JULYet,som animes bessones!

[indai]

Després de llegir-me el post,m'ha entrat el cuquet de la curiositat i he busct informació sobre algun màster o curs de formació sobre Waldorf.Decebedor. He trobat un màster a La Salle, Barcelona, els caps de setmana. I un curs, que és un cap de setmana al mes durant 3 anys.

Tant de bo hagués sentit a parlar d'això fa un temps, ara amb el nen no em veig capaç de fer res,i menys pensant de que l'any que ve volem tornar a estar embarassats.Si no encara podria fer la formació de 3 anys,però amb un embarass futur i dos nens, no crec.

Per cert, a la facultat ningú va nombrar MAI el nom de Waldorf.Curiós,no?

[Noe]

jo a les facultats (ni a magisteri ni a psicologia) tampoc no ho havia sentit mai, i sí, és molt curiós! A més, el meu home va fer filosofia, i tampoc no havia sentit a parlar de l'Steiner...

Per cert, jo l'any passat vaig fer el postgrau q es fa a La Salle. Quan vaig començar la Joana tenia 16 mesos. I aquest any començo la formació de tres anys, de fet marxo dijous cap a Madrid. Jo també tinc pensat tenir aviat un altre fill, però de moment faré aquest any, i els altres anirem improvisant sobre la marxa. Si no ho faig així, no ho podria fer mai de la vida. A Madrid, aquesta vegada q són 5 dies, jo marxo dijous, en Joan ve amb la Joana dissabte, i després tornem junts dilluns. Aquesta vegada ho fem així, i d'altres si són molts dies, vindrà alguna de les àvies.

[juliet]

El master de la Salle no el trobo!!

He trobat aquest
http://www.escolawaldorf.org/

Noe, què et costa el master i després el curs a Madrid?

[indai]

El master de la Salle no el trobo!!

He trobat aquest
http://www.escolawaldorf.org/

Noe, què et costa el master i després el curs a Madrid?

Ostres, l'enllaç em porta a l'escola dels Til.lers però no veig res de cursos.

Noe, quina és l'organització del curs de Madrid?

[nius]

ufff, m'encanta el tema!

Bé, pel principi: sóc mare i mestra. Mare des de fa 1 any. Mestra des de fa 7. I crec que durant aquest any de mare he après moltes coses per millorar com a mestra. El meu fill m'ha fet veure que a vegades puc no haver estat prou dins les sabates dels nens. Ell m'ha ajudat a veure que el primer són els nens, el segon també, i el tercer també. I com a mare, m'encantaria poder viure aquestes experiències amb el meu fill.

Com a mestra, dir que també m'encanta la meva feina. Sóc mestra d'infantil a l'escola pública, i estic molt contenta de com ho fem: una escola lliure, basada en els racons, l'experimentació del nen, etc. Però sí que és cert que ens basem en rutines, i segurament no sempre es fa el que el nen vol. M'agrada poder veure com ells evolucionen solets, descobreixen territoris desconeguts, quelcom que no coneixen. M'agrada veure'ls flipar, perquè se'm posa la pell de gallina. M'agrada la seva espontaneïtat, la seva manera lliure de fer. Suposo que pel fet de ser mestra d'infantil no entenc l'escola com quelcom quadrat, ja que ens basem molt en el dia a dia, en el que va passant a l'aula i a l'entorn, en el que els passa als propis nens (però no ens enganyem, seguim uns horaris, unes rutines, etc...)

Però a la vegada tot és taaant contradictori. Jo he de treballar, perquè visc dins aquesta societat, i necessito el sou per passar el mes. I el meu horari és el d'escola (ara faré reducció de jornada, però vaja...). Com es podria convinar tot això? A la vegada, és coherent que jo pensi en això quan estic dins un sistema diferent a aquest?

Aquesta formació de la que parleu, ha de ser una passada. I segur segur que moltes moltes coses es poden adaptar a l'escola ordinària.

[nius]

Sinera,no volia dir pas això!!! Quin desastre he degut escriure perquè entenguessis això! No no!

Jo sóc d'infantil i us juro que hi ha temporades que odio la meva feina.Odio fer plàstica amb 25 criatures i jo tota sola.Odio fer JO les 25 tapes d'àlbum superbenfetes perquè al cicle s'ha decidit de fer "x" tapa que és supercomplicada i els nens no la saben fer,odio fer JO la targeta de nadal, odio fer "JO" la postal...i tot pel mateix motiu: els pares han de quedar satisfets. Odio fer murals per l'entrada,els passadissos només perquè quedi bonic i els pares vegin que és una escola maca i quedin contents.

Quan el meu fill em porti a cas un àlbum ple de fitxes tontes amb una tapa molt ben feta, ja sabré que l'ha fet la mestra.

Tema fitxes.Està bé reforçar els continguts amb una fitxa, també hi ha fitxes que els hi agrada fer als nens i també aprenen.

EL que odio´és haver de fer el "llibre" i les fitxes complementàries "perquè si",perquè toca.Si fas poques fitxes encara et vindrà alguna companya o algun pare demanant explicacions. No veuen que l'aprenentatge és viencial. Tenia una nena que quan treballavem manipulativament i vivencialment era una fletxa,quan li donavam la fitxa...pff...un desastre. Una mestra que només valora la fitxa hagués pres la nena com un desastre i en realitat la nena era un crack,però es perdia sobre el paper.

També em fa molta ràbia fer que els nen spintin fitxes perquè si, pintar les cançons de música o les d'anglès...La música s'ha de fer cantant,ballant,saltant i l'anglès parlant NO PINTANT sempre.

Em fa molta ràbia ensenyar ja la lectoescriptura as P3 i encara més ràbia em fa que a P4 els nens copiïnm paraules de la pissarra i llibres com a "loritos".

Els millors sistemes educatius són els que ofereixen una educació vivencial a infantil i a primària fan assigantures quotidianes com ara fusteria.Per mi el sistema educatiu ideal seria de 9 a 1 treballant a l'ecola o l'entorn fent moooltes activitats manipulatives i creatives,pintura,jardineria,teatre,etc. A primària doncs inclouria a més del que diu el currículum matèries per la tarda que no les donarien mestres sinó altres professionals. Aquestes activitats poderien durarfns i tot fins les 6 de la tarda.Serien activitats d'allò més variades:música,fusteria,ceràmica,cuina,cosir ( avui en dia poca gent es sap fer la vora dels pantalons,xom una mica inutlis),esports...I evidentment ho pagaria la gene,els pares poca cosa.

Bé, ja m'he desfogat...Ho sento per les flates,tinc molta pressa.El nen avui està nerviòs,no para de moure's de cantó a cantó del llit i tinc por que es desperti plorant en qualsevol moment i no em trobi.Es la muerte!

nena, em trec el barret. Ole ole i ole.

Jo també odio el fer pels pares. Ells ja saben llegir, ja saben escriure, ja saben pintar. Però es prefereixen els cracks en paper que els mega-feliços i cracks en vivència.

A la meva escola no tenim llibres, anem amb fitxes. Unes fitxes que fem nosaltres, segons el que programem. I que podem anar modificant si sorgeixen altres coses. Jo he fet classes al pati mirant formiguetes (i les comptavem, i miravem formes, etc...) però cert, són ben poques. Hem fet projectes (i sovint, demanant col·laboració a casa, i oh, no rebem massa resposta, o les coses les porten els pares i veus que els nens ni papa...).

[nius]

Jo també sento que ser mare m'ha canviat molt com a persona i com a mestra. Em considero una persona empàtica, però tenir l'Emma em fa ser-ho encara més. Ara em puc posar més al lloc dels pares, saber què senten en tot moment (no imaginar-m'ho i prou) i entendre més els sentiments dels petits. Ara bé, també em faig creus del que ja hem anat parlant (tot i que crec que era el post de "amar sin miedo a malcriar"...).

totalment d'acord!

[juliet]

Indai, aquí t'ho copio:

Benvolguts/des amics/gues,
Ens plau donar-vos a coneixer les activitats del curs 2009-2010 que organitza el Cercle per a la Pedagogia Waldorf a Catalunya.

Seminari de formacio Waldorf Steiner de 3 anys 20010-2013 Primer any
El seminari pedagògic de tres anys del Cercle Waldorf de Catalunya ofereix un nou curs de 3 anys en blocs mensuals de 2010 - 2013

Dates: setembre 2010 a juny 2013

Horaris: Bloc mensual de cap de setmana

Contacte: Telf: 93 899 51 26 (cercle Waldorf) o 93 592 97 95 (escola Waldorf-Steiner El Til.ler) Correu electrónic

Calendari 2010-2011Primer any Formulari informació



Seminari de formacio Waldorf Steiner de 3 anys 2008-2011 Tercer any
El seminari pedagògic de tres anys del Cercle Waldorf de Catalunya ofereix un nou curs de 3 anys en blocs mensuals de 2008 - 2011

Dates: setembre 2008 a juny 2011

Horaris: Bloc mensual de cap de setmana

Contacte: Telf: 93 899 51 26 (cercle Waldorf) o 93 592 97 95 (escola Waldorf-Steiner El Til.ler) Correu electrónic

Calendari 2010-2011 Tercer any Docents 2008-2011 Historia de la Formació



Us demanem que feu circular la informació a qualsevol persona que cregueu interessada.

Rebeu una cordial salutació,
Cercle per a la pedagogia Waldorf a Catalunya

[indai]

Moltes gràcies Juliet.La formacií dura 3 anys i tot i que encara falta molt, l'any que ve ens agradaria tornar a estar embarassats i és clar, amb un embaràs i un recen nascut pel mig...No vull fer res més.Però me'n moro de ganes!

[Noe]

El master de la Salle no el trobo!!

He trobat aquest
http://www.escolawaldorf.org/

Noe, què et costa el master i després el curs a Madrid?

et poso l'enllaç http://www.centrowaldorf.com/index.htm

Aquí trobaràs tots els cursos q fan, tant aquí a bcn com a madrid. Ara, si s'arriba a un mínim de 25 persones, es començarà al gener una formació en pedagogia de suport, tb al Til·ler de Bellaterra. I tb és de tres anys. Molts interessant, però jo ara amb la de Madrid, no m'ho puc plantejar (tot i q durant un parell de dies ho vaig fer ). La formació de tres anys de madrid és semblant a la de Bellaterra (al Til·ler), però a mi em van recomenar més la de Madrid.

Per cert, ara us escric des de Madrid, avui ha set el primer dia, i ha estat senzillament genial!!

El postgrau em va costar 2100 euros, i a MAdrid són 1500 cada any, però a l'haver fet el postgrau em fan un 30% de descompte.

[Noe]

Us copio la informació del curs de pedagogia de suport:

CENTRO DE FORMACIÓN DE PEDAGOGÍA WALDORF
FORMACIÓ DE PEDAGOGÍA DE SUPORT WALDORF
Un nou enfoc de les dificultats d’aprenentatge:
La pedagogia de suport, surgeix dins del moviment pedagògic Waldorf com a resposta a l’augment de les dificultats trobades a l’aula, tant en l’aprenentatge com en el comportament dels alumnes. Parteix de la visió de l’ésser humà que ofereix l’Antroposofia. Aquest enfoc permet descobrir els obstacles que impedeixen al nen desenvolupar tot el seu potencial oferint unes eines que li permetin al nen assolir el seu camí en llibertat.
A qui va dirigit:
El curs està dirigit especialment a mestres, però també a professionals vinculats amb el món del nen en el seu desenvolupament; metges, psicòlegs, pedagogs, logopedes i altres terapeutes.
Ja que és un curs d’especialització, és necessari que els participants hagin realitzat la formació de mestres Waldorf o altres formacions sòlides amb base Antroposòfica. A més a més, han de tenir experiència docent o que la seva professió estigui vinculada als nens amb dificultats.
Estructura del curs:
Aquest curs es desenvolupa en tres anys. Cada un dels anys constarà de nou trobades, (tres trobades per trimestre) amb un total de 270 hores presencials. Una trobada llarga de cap de semana (de divendres a diumenge) i dues més de dissabte tot el dia, matí i tarda.
Professorat:
El professorat del curs inclueix a formadors de pedagogía de suport, provinents d´Europa i dels Estats Units; metges antroposòfics, especialistes en neuropsicología, euritmistes i altres terapèutes.
Certificació:
El curs està acreditat pel Ministeri d’Educació i Ciència (Institut Superior de Formació del Professorat).
Lloc:
Les trobades tindran lloc en l’Escola Waldorf-Steiner El Til.ler, C/ Alonso Cano 31, 08193 Bellaterra, Cerdanyola del Vallés, Barcelona
Preu del curs:
El preu del curs és de 900 euros anuals (300 euros trimestrals).
Calendari i programació:
El curs començara el gener de 2010.
Els interessats poden dirigir-se als organitzadors per a sol.licitar complet.
Metodologia:
La metodologia és eminentment pràctica. És necessàri experimentar tots els exercicis per a la correcta percepció de les seves qualitats terapèutiques. Les activitats més destacades seran:
Conferències Posta en comú de les conferències i les lectures recomenades. Presentacions d’observacions, avaluacions i estudis de casos. Pràctica d’exercicis terapèutics de moviment, pintura i dibuix. Desenvolupament d’activitats artístiques.
Continguts:
La classe de suport, teoria i pràctica. Etapes del desenvolupament infantil Sentits i organització sensorial Tipus constitucionals Lateralitat i dominància Dibuix de formes Euritmia higiènica Activitats saludables de moviment i pintura per a l’aula Observació de nens Teoria i procediments d’avaluació Estudi de casos Teràpies complementàries Treball multidisciplinar amb, tutors, families, metges i altres terapeutes o especialistes
Treballs individuals:
Els participants hauran de realitzar treballs teòrics i pràctics:
Lectures recomenades. Presentació d’una avaluació. Elaboració d’un pla terapèutic. Elaboració d’un estudi d’un cas per a la seva posterior exposició. Pràctica d’exercicis terapèutics. Treball de desenvolupament interior.

[nius]

Hola!
Ja fa dies que volia escriure, però bé, que ara m'he decidit. He tornat a treballar després d'haver passat 1 any amb el meu petit, i ara estic fent P-5. El petit ha començat a la llar, tot molt bé.

Des del 1r dia que noto que em falta rodatge, que no estic acostumada a posar-me davant d'un grup-classe. Em falta una mica de rodatge.

Però ja des del 1r dia, estic sentint moltes contradiccions en tot el que faig, i el que m'emvolta. No puc evitar pensar i imaginar-me el meu fill què farà quan vagi a l'escola (al pati, a la classe, etc.) i em miro els nens del parvulari de l'escola, els observo, intento pensar què deuen pensar o sentir. I m'adono que no fan el que volen/senten: és a dir, ara toca seure a la cadira i fer una feina, o ara toca posar-se la bata, o ara toca estar callats perquè he de parlar jo, ara toca córrer pel pati, però no ho poden fer quan ells ho necessiten, o ho senten així.

Considero la meva escola molt respectuosa amb els infants, que els fem partíceps del que aprenen, parlen, s'expressen, demanen, fan, etc................ Tot i així, veig que els estem tallant les ales. I d'una manera molt bèstia. Què és això de petits de 3, 4 o 5 anys haver de i haver de i més haver de? si el que ells necessiten és saltar, brincar, xerrar, explicar.

Em sento molt rara, aquests dies. Rara perquè tot el que m'emvolta laboralment trontolla (suposo que sóc jo que ho faig trontollar, però vaja, pel cas és el mateix). Tinc una feina que m'agrada, que m'encanta! però amb la que ara per ara no em sento satisfeta. No m'agrada haver d'aixecar la veu perquè ells xerren i no em senten, no m'agrada enfadar-me perquè passa tal cosa. I sé que no puc fer res perquè les coses siguin diferents. Dins la meva aula xerrem molt, experimentem, seiem a terra, sortim al pati, però a la vegada hem de fer feines, hem de posar-nos la bata, hem de fer grafisme, hem de fer lllenguatge matemàtic, etc. D'aquí res tindrem la reunió d'inici de curs, i segur que es prioritzarà la lectoescriptura, la lletra lligada quan s'introdueix, bla bla bla. Noooooooo, el que cal tenir present és que són nens! són petits!!!!

Estic dins un sistema en el que pensava que hi estava disfrutant, però ara em sento amb les ales tallades. I no és tant fàcil com deixar de treballar pel Departament, perquè no m'ho puc permetre. Però tampoc puc canviar aquest sistema.

Avui he fet un reforç de 12 a 13 a 2n de primària, són nens que vaig tenir al parvulari. Els he vist, tot i que grans, taaaaaaaaaant petits per estar-se aquella hora asseguts, atents a la mestra (i estava fent una classe super distesa, ho he de dir). No m'agrada el sistema. No el puc canviar.

I veig que no vull això pel meu fill. No vull que li tallin les ales amb 3 anys, o amb 4, o amb 5. No sé, em plantejo tot, però només puc intentar "canviar" el que passa dins les 4 parets de la meva aula.

Necessitava desfogar-me una micona

[Noe]

Nius t'entenc perfectament, em sento igual q tu, i com tu tinc clar q això no ho vull per la emva filla, i per això no ho he triat.

Així q si necessites desfogar-te, endavant, som aquí!

[juliet]

Nius, no sé si et servirà de consol, però estic com tu, bé de fet encara no estic a l'escola (sóc interina pendent de nomenament), però després d'estar 5 anys amb els meus fills, ara que em reincorporo tinc moltes coses al cap sobre l'educació que abans de ser mare no tenia...
Al començament (encara no estava al SP) pensava que potser les nostres dificultats per tenir fills, i acabar aconseguint-t'ho, amb molta lluita, em van fer "diferent" respecte a una maternitat sense cap dificultats. Tot allò relacionat amb els meus fills era i és un primer pla a la meva vida...he sigut mare que "malcria" als fills i sóc mare que donc importància a molts aspectes de l'educació dels fills que avui dia passen per alt, tant per les famíles com a les mateixes escoles. Però he vist per aquí que aquest "canvi" no té res a veure amb les dificultats que vem tenir i per les quals sóc aquest "tipus de mare", he vist, per sort, que algunes de nosaltres també tenim les mateixes inquietuts i en materia d'ensenyament, ganes de fer canvis dins del nostre abast, gràcies a tot el que ens ha despertat la maternitat .
Jo estic ara "en blanc" començo de 0 tot i haver estat a l'escola durant 10 anys, tinc la il.lusió que encara que el sistema no m'agradi, en la mesura que pugui i em deixin, seré coherent amb el que penso de com ha de ser l'educació.
Però per molt que això ho tingui clar, entre que seré substituta, que d'altres companys seran d'altres pensaments i els pares que sempre acaben per tirar-ho tot al terra....no sé com me'n sortiré....
El que èstà clar és que vagi com vagi a l'escola, torno a casa i trobo als meus fills i això val més que tots els maldecaps professionals del món!!!!, amb ells puc ser lliurement coherent amb el que penso, sento i faig i això realment és el que més m'importa.

[nius]

torno...
juliet i Noe, gràcies per entendre'm.

Penso que és molt difícil tot això. M'encanta la feina, però no em sento capaç de forçar als nens a llegir, a escriure, quan no han fet el clic (sóc de les que pensa que els arriba una moment en que alguna cosa en ells canvia i comencen a pillar-ho bé, com el clic de caminar, o el clic que fa que comenci un part). L'altre dia vam tenir la reunió d'inici de curs, i si haguéssiu vist algunes mares, haguéssiu flipat (bé, segur que n'heu vist moltes, així). Es van posar super braves amb el llegir i escriure, que n'han aprendre bla bla bla. Els vam acabar dient que a infantil no és obligatori, que s'ha d'iniciar i prou. I clar, no entenen que a P5 no sigui obligatori i a 1r tot siguin llibres (ara jo tampoc ho veig massa lògic, tot s'ha de dir).
Em vaig sentir donant cops de cap contra mils de parets, i dient-los que els seus fills són nens, que els respectin, que ja tenen temps d'estar forçats. Bueno, ja veurem.
Per més inri, la meva paral·lela és de matxar i matxacar. Però ja he tantejat el terreny, i la línia d'escola no va per aquí, així que li anem dient. Però clar, dins la classe cadascú fa el que vol.... No m'agrada, però puc dir que "per sort" està fent una substitució.

I per altra banda, com tu comentes, no m'agrada això pel meu fill. Ja veig que no m'agrada una classe massificada (tot i que sé que estaria bé, etc........). Però a la vegada no veig opció. He de treballar per pagar rebuts i factures (no podria deixar de fer-ho, cosa que m'encantaria!)
Hi ha una altre cosa, quan penso en el petit i la seva educació, pensem que és important que tingui els amics on viu. Què en creieu d'això?
Noe, com li va a la Joana? et puc preguntar si tu estàs treballant actualment? és a dir, si estàs a una escola "normal" o no...

Bé noies, seguiré per aquí, amb les meves crisis existencials-laborals....

[Julyet]

nius, jo fa uns 10 dies que he tornat a l'escola i també estic en "crisis pedagògica". Coses que trobava normals i importants sense qüestionar ara no les veig gens clares. Alhora m'esgarrifa la manca de valors que considero super importants, tant a dins com a fora l'escola...

Us passo una entrevista que vaig llegir fa temps que reflecteix algunes de les coses que hem anat parlant per aquí:

http://www.diariodesevilla.es/article/e ... rasis.html

Jo sóc especialista d'anglès, i em trobo amb: nens apassionats per aprendre, que fan exactament tot el que dic, que s'esforcen a tope... però molts altres que quan jo els hi parlo anglès no se senten bé, no m'entenen, no veuen per què s'han de concentrar en fer-ho, em demanen de jugar en català quan jo els "obligo" a fer-ho en anglès. Creieu que aprendran alguna cosa? Jo per a mi saber anglès és de les millors coses que he fet a la vida (m'ha donat feina, experiències fantàstiques, seguretat a l'hora de viatjar...), però quan estic davant de 25 nens asseguts on no hi ha espai per fer més coses, on es demana una avaluació sistemàtica... em costa...

[Noe]

Nius, a la joana li va fantàstic, està encantada amb la seva escoleta, i sobretot crec q li ha estat fàcil pq hem fet una adaptació beeen lenta i al seu ritme. Se la respecta molt i se la intenta guiar en tot moment. FANTÀSTIC!!

jo aq any estic fent substitucions a la pública. Sóc especialista d'infantil però també tinc l'especialitat d'anglès, i clar, de moment només he treballat d'anglès. M'agrada bastant, tot i q com tu Julyet, em trobo amb moltes diferències de nivells i de motivació. I a més, si afegim q sovint m'estic amb ells ben poquets dies, doncs intento fer-ho tan bé i suau com puc. En fi, no és el q més m'agrada, però de moment és la opció q he triat per a aquest any.

[juliet]

Noe i Julyet, com es pot aconseguir mantenir aquesta línea de pensament al cicle mitjà i superior?
Tinc força clar com ho podem fer tan a l'ed.infantil com al cicle inicial, quan jo treballava l'anglès encara no era obligatori en aquestes primeres etapes i tenia "via lliure" per anar fent sense haver "d'obligar" als nens.
Jo parlava majoritàriament en anglès, bé, frases curtes (repetitives i amb expressió corporal), vocabulari bàsic (feia servir "flash-cards"), i poques vegades ens sentavem a les cadires, tot era en plan contes, cançons, jocs...
L'objectiu no era que aprenguéssin res "obligat", sino que es familiaritzessin amb un idioma nou, i a partir d'aquí cada nen adquiria segons el seu ritme, uns de seguida et deien tots els colors o comptaven fins a 10 o .... i d'altres ho feien fins a 5 o et deien 4 colors...no passava res.
Després al cicle mitjà les coses canviaven radicalment, havies de "matxacar" per tal d'arrivar als objectius, i ho feia, però ara m'ho miro diferent, però tampoc trobo quina seria la millor manera, i menys dins del nostre sistema educatiu.
Ja no és un problema que com a mestres ens han format d'una manera que potser ara no es acaba de fer el pes, sino que tot i que nosaltres ens volguem formar en altres metodologies, l'escola no funciona així, quan no hi ha continuïtat en aquestes metodologies és impossible treure'n bons resultats, no?
I tot això, en l'ensenyament de l'anglès encara es complica més. 25 alumnes per classe, ensenyar l'idioma, motivar, respectar els ritmes d'aprenentatge, arrivar als objectius....i tot això en quantes hores a la setmana?
S'haurien de canviar plantejaments?
Ai! no sé, és que quan m'ho paro a pensar no trobo gaire possibilitats de poder encaixar sino és seguint el que hem estat fent fins ara....
No sé si són els anys que fa que no trepitjo una classe, però estic força perduda, quan abans sempre havia tingut les coses clares, Aquest "canvi maternal" també m'ha produït un "canvi professional d'idees"....si no fos mestra una cosa no implicaria l'altre, però com que no és el cas, així estic!!