culpabilitat quan trobo la meva filla molt pesada

[Didac]

Tranquila, jo crec que es normal, o al menys aquí hi ha un que li passa.

La meva dona i jo a vegades ens diem l'un al altre que si no fos perque el gran es el nostre fill fa temps que l'hauriem tirat per la finestra.

Entra en modo rabieta molt facilment i aleshores es imposible raonar amb ell i segons el moment del dia en que t'exampa (el proces de banyar-s'hi, vestir-se, sopar, rentar dents i anara a dormir es tot un clasic) acabes perdent tu els nervis. sobretot si es un proces en que hi ha un temps limit perque si va a dormir tard al dia seguent s'aixeca amb una mala hostia que no l'aguanta ni sa mare.

I lo de que al anar tant lent no tens despres temps de fer res amb ell ens cansem de dir-s'ho. Quan s'enravia li dic "Es que prefereixes enfadar-te en comtes de jugar amb el pare despres de sopar?". No se si ho enten o s'ho pren com una amenaça de castig pero a vegades funciona.

[sharey]

pues la veritat es que a i tambe em passa am l'àlex em desesperu i akavo dels nervis no vui ni pensar komm sera kuan tingui en marti fins i tot quant vaig a fer pipi e que venir am mi i si li dic que no es tira per terra crida fins que em deskicio

[martina]

Aqui tens una altra noia, i això que només tinc una filla, ... no vull ni pensar si tinc un altre el que passarà.
Ara està en una fase (3 anys) molt parlanxina, vol ser el centre d'atenció, s'ha de fer el q ella vulgui i quan ella vulgui, no vol jugar sola.
A part li hem d'anar molt a sobre perquè sopi, vingggaaa que es fa tarrddd, per esmorzar és un altre follón, ... anem sembla estressats tots perquè ella té el seu ritme (i ho entenc perfectament), però clar, en aquell moment vas tant pendent del temps i arribar just a la feina que l'escanyaries quan està a punt de passar l'autocar i ella diu que vol veure més dibuixos (amb la seva corresponent rabieta, tirada al terra, com si l'estiguessim matant).
Bueno, i de vegades els papes volem veure la tele (simplement poder escoltar les notícies), ... això és missio impossible. Ella xerra que te xerra amb un tó de veu q sembla q estigui venent a la parada del mercat, i ens fa posar molt nerviosos ...

nena, et comprenc perfectament ...

[Espiadimonis]

No pateixis, és ben normal! I això no vol dir pas que no t'estimis els teus fills més que res i ningú del món!

Jo en tinc un d'aquests que no callen. Mira, llegeix això que vaig escriure, potser t'ajuda:

http://criatures.cat/2010/06/el-nen-que ... a-i-parla/

Mooolts ànims!!!

[Seira]

uF !!! a casa també tot el dia és el mateix........i amb dos de la mateixa edat, l´Ot és més bon nen i més conformista, però l´Àfrica és una guerrera, i com que tots dos volen el mateix, lo mateix i lo remateix al mateix temps.............
És molt difícil de fer rutllar les coses , la paciència s´acaba abans d´hora !!!

Em sembla que tots t´entenem !!!

[mireiafor]

Cosma no et facis mala sang per els teus sentiments, hem de ser realistes i acceptar que podem tenir aquests tipus de sensacions, això no vol dir que no te l'estimis ni res semblant sinó simplement que ets humana i que hi ha dos bitxillus amb necessitats i ritmes molt diferents i tu estas allà al mig, intentant donar-ho tot i tenint la sensació que tot i així, no és prou.

Jo també em sento igual de vegades, la gran és com un altaveu amb potes, és el que jo anomeno "mentalment hiperactiva" (espero que la ciència mèdica em doni la raó d'aquí a un temps ) i el petit encara necessita la meva atenció física i mental de forma exhaustiva, perquè a més és molt depenent només de la mama.

Tot aquesta situació que descrius crec que és completament normal i habitual en quasi totes les cases amb més d'un nen i un sol pare o mare que passa amb ells gran part del temps, així que no pateixis per la nena perquè inconscientment entendrà que la mama està molt enfeinada, i no pateixis per tu perquè tot el que sents forma part de la maternitat. Jo també sento de vegades que la nena és una pesada, de vegades em sento frustrada, de vegades sento que ningú com ells em poden treure de pollaguera...

L'únic consell que et dono és que sentis el que sentis en els moments de més cansament no li transmetis mai a la teva filla,així ella només sentirà que la mama està cansada, no que la mama pensa que és una pesada. Això sí i una estona al dia, encara que sigui quan ja has posat a dormir al petit, estigues només per ella. Un conte o una cançó, només 5 minuts és prou per fer-los feliços

[CarmeD]

Una més! A més, estem separats del seu pare, i encara em sento pitjor perquè hi ha la meitat dels dies de la setmana que no el veig, i el trobo a faltar, i quan el vaig a buscar, estem bé 3 horetes, després al vespre... bufffff! Jo també li he dit alguna vegada: ets un plasta i també m'he sentit malament. I ara encara, però recent parida estava fatal!!!!!!!!!!!!
Jo crec que és normal! Però m'agrada veure que no soc la única!

[bixu]

Això que comenteu, passa a les millors famílies.
Amb el meu home em comentat més d'un cop: treu-li una estoneta les piles...

[vicesa]

puff pues ja som dos.. jo en tinc un nen de 5 anys i un altre de 14 mesos.. i a part de se pesat molesta al seu germa.. jo tambe acabo.. ubff que avegades et deseperes i tot jejej jo avegades no se ni que fer