Pauta TDAH infantil

[rela]

Hola mares!
M'han passat aquestes pautes per tractar dèficits d'atenció, hiperactivitat.. espero us pugui servir...

TDAH- Orientacions a pares de nens d’Educació Infantil

Dificultats:
- Per regular l’activitat motora.
- Per controlar els impulsos motrius i verbals.
- Per fixar i mantenir l’atenció.

COM SE’L POT AJUDAR:
En quant al comportament i a la manera de relacionar-nos-hi:
- Fer que la seva vida sigui el més previsible possible: RUTINA, ESTRUCTURA, CONSISTÈNCIA.
Estructurar-li les activitats diàries. Controlar els canvis d’activitat.
- Acceptar-lo tal i com és enlloc d’imaginar com ens agradaria que fós. És important que se senti comprès i acceptat.
- Dels adults necessita paciència, tolerància, coherència i constància.
- Descobrir què desencadena les pataletes i el mal comportament.
- Atendre’l, jugar, escoltar-lo, estar per ell una estonenta de qualitat al dia. Els moments que l’adult hi estigui predisposat i no hagi de fer-ho a la força.
- Millor no fer dues activitats simultàniament com ara menjar i veure la tele alhora. Fer-ne primer una i després l’altra.
- Fer-li sempre proposicions, suggeriments, ordres a curt termini i que estiguem segurs que pot realitzar. Ajudar-lo a resistir, a mantenir l’activitat i acabar.
- Poques normes, breus i molt clares i que estiguem segur que pugui assumir-les. Ajudar-los a recordar-les i respectar-les.
- Ajudar-lo quan les coses no li surten a la primera. No deixar que abandoni. Oferir-li suport i ajuda. Evitar que deixi coses a mig fer.
- Ajudar-lo a pensar i a preveure les conseqüències dels seus actes.
- Sempre que es pugui el deixarem escollir entre dues opcions, entre dues propostes, així l’ajudarem fer-se més responsable de les coses que fa.
- Evitar les discussions i el contraatac.

En quant a la manera de parlar amb ell:
- Captar la seva atenció quan volem dir-li alguna cosa: Agafar-li la cara, fer contacte ocular, instruccions simples i pas a pas.
- No fer cas de tot el que digui, sobretot allò que digui de forma impulsiva.
- Utilitzar el llenguatge per descriure comportaments i mai per jutjar. Evitar la crítica sistemàtica.



- Felicitar-lo verbalment a la mínima que faci alguna cosa ben feta, sempre que es pugui.
- Ajudar-lo a verbalitzar, a posar paraules a les seves emocions, sobretot en les situacions que li generin frustració i emocions negatives o en els canvis sobtats d’humor per tal que pugui comprendre què li passa i se senti comprès pels adults: -ja veig que això no t’ha agradat, que estàs molt enfadat, que tu voldries alguna cosa que ara no pot ser….

CLAUS DE L’EXIT:

- Anticipar els problemes abans que es presentin.
- No barallar-se per tot. Prioritzar allò que és més important. Quan faci una pataleta, assegur-se que no pugui fer-se mal ni a ell mateix ni als altres i no fer-li cas.
- Comunicació de forma autèntica: clars i convincents.
- Respectar el seu torn i escoltar-lo
- Intentar veure les coses des de fora i no deixar-nos portar per l’escalfor del moment.
- Oferir-li suport constant.
- Deixar-li llibertat de moviments.