començar P3 a mig curs?

[sandrajuli]

Noies, m'agradaria saber si algú de vosaltres ha portat al seu nen/a a mig curs de p3...
Ens ho estem plantejant pel curs que vé... En Juli no ha anat a la guarde i la profe de p3 d'aquest any m'ha explicat que els nens han estat un mes plorant, i fins i tot els que no haurien plorat, que s'haurien adaptat bé, ploraven per empatia o estaven tristos, clar. Per tant em va dir que si ens decidíem a portar-lo a p3, el que podíem fer era portar-lo al gener o així, que tots ja estiguessin adaptats i contents, i llavors l'entorn acompanyaria més per a ell.
No sé si algú ho ha fet així, i si més no, m'agradaria saber què ens penseu les que sou profes, etc...

[MIRJAN]

Jo personalment no ho faria. No sóc mestre ni res que s'hi assembli però si sóc mare d'una nena que aquest curs està fent P3. Crec que no és tant dur com ens pensem, s'adapten fàcilment i més depressa del que t'imagines. Sóm nosaltres, els pares els qui patim més però en realitat l'adaptació l'han de passar igual si començen a principi de curs com si el portes un cop començat el curs, que llavors jo crec que si que es pot trobar una mica descol·locat, sense coneixer als altres nens, l'escola, la mestre, etc.

Ara, al gener, tots els nens de la classe ja es coneixen perfectament uns als altres, tenen els seus amiguets, etc. Crec que, al igual que als adults, és molt més fàcil adaptar-se a un grup que s'està adaptant on ningú encara te el seu "lloc" que adaptar-se a un grup que ja està format.

Aviam, és una opinió molt personal i ja veus, sense cap fonament "pedagògic". Potser algun expert/a ens diu el contrari.

[UXIA]

jo sóc mestra i mare i NO HO FARIA. La meva filla de dos anys va a la guarde...no saps les voltes que vam donar al coco buscant possibles solucions pq la seva adaptació fos progressiva pq estavem convençuts que la nena ploraria i mooooolt. Doncs quina pèrdua de temps angoixant-nos per res!!! només va fer un petit intent de plorar el segon dia....el tercer ja deia COLE COLE!!! està encantadíssimaaaa!!!

[mima2008]

Hola noies!! Sóc mestra d'educació infantil, i no ho faria mai això!! D debó, la por la tenen més els pares q els fills. Ells ploraran al principi, és normal, però s'adapten facilment a la situació. Els pares han d'ajudar a millorar l'adaptació dl nen, ja q és important q el nen no vegi patir als pares.
Em trobo moltes vegades amb pares q es despedeixen dls seus fills amb cara d pànic, espantants! Això mai! Els nens ho noten, i no els hi fa cap b. S'ha d portar amb normalitat, i amb el temps s'aniran acostumant.
Cada nen és un mon, i cada nen tindrà el seu temps x adaptar-se. Però al final estarà feliç!

[mariami]

Sóc mestra d'educació infantil i estic d'acord amb el que t'han dit. El més important és que us vegi segurs i feliços del que esteu fent. Que en sigueu tots partíceps i ho porteu amb molta naturalitat.
Crec que a un nen li és molt més difícil trobar el seu lloc en el grup a mig curs que al principi. Pensa que els altres nens ja tenen unes rutines i hàbits interioritzats que han anat assolint de mica en mica això de cop és molt per un nen de 3 anys i potser que ho passi pitjor que no pas començant a l'inici de curs.

[nataespessa]

Hola! Estic totalment d'acord amb les altres companyes, portar-lo a mig curs encara faria que ell se sentis més desplaçat.
Penso que avui en dia es sobreprotegeixen massa els infants, les coses son com son, hi som els pares d'avui que estem creant unes situacions que son molt més planeres del que les fem.

És la meva opinió eh!

[juliet]

aisssssshhhh!!!havia escrit una "parrafada" i se m'ha penjat l'ordinador...quina ràbia...grgrgrgr..
Bé, no em queda temps per reproduir tot el que havia escrit, quan pugui hi torno, però de moment vull dir que NO estic d'acord amb el que esteu dient.
Sóc mare, mestra i sé el que són els problemes d'adaptació dels nens, el que pateixen ells, tan la Júlia quan va començar p-3 com el Roger que va començar p-2.
Cada nen és diferent, i per molt que per molts els canvis no hagin estat gaire problema, per pocs d'altres sí, i és aquí on s'hauria d'intentar buscar un terme mig, fer una adaptació gradual, per tal d'evitar engoixar-los i fer-los patir més del compte (que patir ja pateixen en el mateix moment de la "separació").
Tot té un moment i tot té una edat, i per les necessitats dels pares no crec que s'hagi d'infravalorar els sentiments dels petits.
Sandrajuli, no trobo tan descabellada la idea que t'ha proposat la mestra.

[núvol]

Totalment d'acord amb les companyes; és més, el que més em sorprén és que la pròpia mestra t'ho recomani.

[UXIA]

la veritat és que jo també he flipat que fos la mestra qui li recomanés....no sé pas on deu tenir el cap !!

[eli75]

també t'aconsello que comenci quan toca, el setembre.
No heu de tenir por, dur el fill/a a l'escola és el millor per la criatura, es relaciona amb altres nens, juga i apren... el que varem fer nosaltres i aquí estem, oi?

pensa en totes les reflexions que fan les mares/profes en aquest post.
Jo també conec a gent a qui sembla que li faci por dur als seus fills a l'escola i això és el pitjor perque, són les pors dels pares o sembla que sigui com que tinguin posat un fre a que el nen/a es faci gran i vagi asumint rutines i obligacions.

De debó, penseu que no li fareu cap mal, just al contrari si la porteu a P3 des de l'inici del curs.

[sandrajuli]

A veure... potser no he acabat d'explicar-ho bé...
L'escola on en teoria anirà en Juli té un percentatge una mica ald d'immigració, per tant, a p3 hi ha molts nens que no han anat mai a la guarde, molts nens que no s'han separat mai de la seva mare (les 24 hores del dia) i que fins i tot no entenen el català ni castellà... o sigui que el primer mes, o fins i tot més temps, hi ha un munt de nens plorant tota l'estona... La profe aquesta diu que el primer mes se'l van passar al pati, perquè no s'agobiessin tant amb els plors!
Nosaltres en principi havíem decidit no portar-lo fins almenys p4... no estic gens d'acord amb tu, eli75 amb que l'escola és el millor per la criatura. Amb els pares és amb qui millor estan els nens (això ho tinc claríssim). A mi si em diguessin que el puc portar 2 hores al cole a p3, segurament ja ni em plantejaria res...
Però he comprovat que el peque s'ho comença a passar bé jugant amb altres nens, i també em sap greu depèn de com, que no ho pugui fer més estona del que fa ara.
El que no m'agrada de l'escola a aquesta edat són moltes altres coses, però això és un altre tema.
A part, m'estranya que flipeu amb què una mestra pugui aconsellar lo de començar a mig curs. Jo precisament ho vaig trobar molt bé, en plan que es preocupava pel benestar dels nens.
A mi de fet, com més hi penso, més m'agrada la idea, ja que crec que això que dieu que ja estan els grups d'amiguets fets i que li costarà més adaptar-se... mmm... estem parlant de nens de 3 anys, no pas de nenes de 10 o 11... dubto molt que els nens a aquesta edat facin grupets tancats, a més, amb nens que acaben de conèixer fa pocs mesos... i això de que ja tenen apreses les rutines i hàbits, el problema el tindrà ara i després i sempre que canvïi de lloc, i no veig gran problema acostumar-se a uns hàbits diferents dels d'ara al gener, en comptes del setembre...
En fi, que pot semblar amb tot el que acabo de dir que ja ho tinc clar, però no és pas així eh... però més que setembre o gener, el que no tinc clar és gener de p3 o p4...!
juliet, m'agradaria, si tens temps, que em tornessis a escriure la parrafada...

Jo també conec a gent a qui sembla que li faci por dur als seus fills a l'escola

realment no em fa por dur al meu fill a l'escola, simplement sé que no és el millor per a ell, tot i que li pot aportar coses bones, serà hipotecant-ne moltes d'altres, potser millors.

[musica]

Hola noies!! Sóc mestra d'educació infantil, i no ho faria mai això!! D debó, la por la tenen més els pares q els fills. Ells ploraran al principi, és normal, però s'adapten facilment a la situació. Els pares han d'ajudar a millorar l'adaptació dl nen, ja q és important q el nen no vegi patir als pares.
Em trobo moltes vegades amb pares q es despedeixen dls seus fills amb cara d pànic, espantants! Això mai! Els nens ho noten, i no els hi fa cap b. S'ha d portar amb normalitat, i amb el temps s'aniran acostumant.
Cada nen és un mon, i cada nen tindrà el seu temps x adaptar-se. Però al final estarà feliç!

mima2008, penso igual, igual que tu!!!!! quan arribi el moment, perquè arribarà sí o sí, seràs una mami exemplar!!!!!

[sandrajuli]

"]

Ells ploraran al principi, és normal, però s'adapten facilment a la situació.
S'ha d portar amb normalitat, i amb el temps s'aniran acostumant.
Cada nen és un mon, i cada nen tindrà el seu temps x adaptar-se. Però al final estarà feliç!

doncs en aquest aspecte no puc estar en més desacord... el fi no justifica els mitjans. Vull dir que, que s'acabin acostumant no justifica que hagin estat 1 mes plorant, ja que més que acostumar-se o adaptar-se s'haurà conformat... i per res del món vull que el meu fill sigui un conformista.

[entrerius]

estic d'acord en que si has de deixar-lo a l'escola, ho has de fer convençuda. En Juli no pot veure que la seva mare dubta en aquest aspecte, si no aleshores li transmetràs inseguretat.

El tema de al gener o al setembre, jo crec que depèn de com ho vegis tu o quina necessitat en tinguis. I si l'escola i la mestra no hi posen inconvenients... doncs quan a tu et sembli que esteu tots preparats.

[juliet]

Sandrajuli, hi ha moltes coses que s'han dit que no comparteixo en absolut.
Primer de tot dir que el fet de portar els nens a l'escola als mesos, any, dos, tres...és una qüestió de NECESSITAT dels pares, doncs vivim en un país on la conciliació laboral-familiar és nul.la. Aquí ja no entro en els pensaments de moltes mares que creuen que és bo i necessari que els fills, des dels mesos vagin a l'escola per aprendre, immunitzar-se, sociabilitzar-se....
Dit això, et diré perquè penso que la proposta que t'han donat de l'escola no és descabellada.
Els nens, són nens, i no ens enganyem, els primers anys de vida on estan millor és amb els pares, per aquest motiu crec que és ideal no haver-los de dur a la llar. Un cop arrivats aquí, amb el plantejament de l'inici de l'escolarització a P-3 (recordo que encara NO és obligatòria), trobo que també l'ideal seria que s'iniciessin en el món escolar unes hores, no de cop TOT el sant dia!!
Estem parlant de nens de 3 anys, nens que són molt petits, per molt que molts pares els vulguin fer grans de cop, no deixen de ser nens petits, que aniran creixent i evolucionant, clar, però no és necessari ser dràstics..."si ploren ja ho deixaran de fer quan s'acostumin que és el que toca", "si s'angoixen ja aprendran a desengoixar-se que és el que toca"....blablba....
Doncs no, tu!!que les necessitats socials siguin unes no vol dir que s'hagi de creure i fomentar la idea que els hem d'acostumar a tot de cop, no!, tal i com vaig dir a l'altre aportació cada cosa té una edat i un moment.
Amb el julieto sempre havíem parlat que hagués estat ideal començar p-3 (la Júlia no va anar a llar)anant dues horetes, el suficient en aquestes edats, però clar això cap escola ho admet.
L'opció de començar al gener, crec que pot afavorir l'adaptació del Juli, jo sóc mestra d'anglès a primària, però a l'inici també estava a Infantil i sé com és un començament de curs....i realment l'adaptació de molts nens costa, també dels que venen de llar d'infants (en contradicció al que molta gent diu).
Tots els canvis produexien angoixa als nens, el que coneixen els dóna seguretat, i el que no doncs els crea angoixa (uns ho demostren d'una manera, altres d'una altra).
L'inici a p-3 vol dir separar-se de la mare, bé o la iaia-àvia, si això es pogués fer de manera paulatina (no parlo de la primera setmana que moltes escoles fan, parlo del llarg del curs) seria el més adient, i per paulatinamet no només són les hores d'estada a l'escola sino també fer torns d'inici. Clar, tot això és inviable per molts pares i impossible a moltes o la majoria d'escoles, però aquí no estem parlant dels pares o les escoles sino dels nens, no?
Sandrajuli, l'altra opció que has comentat és que comencés a p-4, no? doncs tampoc la veig malament. No sé on vius però potser tens altres opcions, per exemple si l'apuntes a música o a natació també és una bona manera de començar activitats amb altres nens unes hores a la setmana. A Anglaterra es fa molt, molts nens no comencen l'escolarització fins a mínim 4-5 anys, i fins llavors els nens estan amb els pares i solen anar unes hores a la setmana a fer alguna activitat d'aquestes on es troben amb altres nens i s'ho passen molt bé.

[juliet]

Hola! Estic totalment d'acord amb les altres companyes, portar-lo a mig curs encara faria que ell se sentis més desplaçat.

Desplaçat??els nens en aquestes edats no tenen noció del temps, tan és que un comenci el primer mes que comenci al tercer mes, els nens solen acollir molt bé companys que arriven nous a mig curs, i més en aquestes edats tan petites on encara no hi ha "grupets" d'amistats.

Penso que avui en dia es sobreprotegeixen massa els infants, les coses son com son, hi som els pares d'avui que estem creant unes situacions que son molt més planeres del que les fem.

Més aviat els pares volen pensar això per tal de "sobreprotegir-se"de les angoixes que poden patir els seus fills

també t'aconsello que comenci quan toca, el setembre.

les coses no han de ser sempre "quan toca i perquè toca"

[mima2008]

Hola noies!! Sóc mestra d'educació infantil, i no ho faria mai això!! D debó, la por la tenen més els pares q els fills. Ells ploraran al principi, és normal, però s'adapten facilment a la situació. Els pares han d'ajudar a millorar l'adaptació dl nen, ja q és important q el nen no vegi patir als pares.
Em trobo moltes vegades amb pares q es despedeixen dls seus fills amb cara d pànic, espantants! Això mai! Els nens ho noten, i no els hi fa cap b. S'ha d portar amb normalitat, i amb el temps s'aniran acostumant.
Cada nen és un mon, i cada nen tindrà el seu temps x adaptar-se. Però al final estarà feliç!

mima2008, penso igual, igual que tu!!!!! quan arribi el moment, perquè arribarà sí o sí, seràs una mami exemplar!!!!!

Gracias Musica!! Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

[mima2008]

Noies, penso q podem tenir opinions molt diferents amb aquest tema. Es normal. En l'educació sempre hi ha opinions d tot, i amb les mestres tb. Dins d'una mateixa escola, hi pot haver mestres q pensin diferent...
Jo tinc una nena a l'aula q falta mltíssim. I ja dsd P3 q faltava. Va venir molt poc a l'adaptació, el 1r trimestre, i dps li ha costat molt adaptar-se a tot. Ha anat perduda molts temps. Amb això no vull dir q tots els nens els i passi el mateix, però si q influeix.

[UXIA]

UFFFFFFFFFFFFFFFFF.................PASO PALABRA!!!

[juliet]

UFFFFFFFFFFFFFFFFF.................PASO PALABRA!!!

no sé a què ve!!
aquí tothom diem el que pensem i "pasarpalabra" no és una opinió, no?
Ei! que no passa absolutament res perquè cadascú opini el que pensa, en el teu cas, el fet que la teva filla a p-2 s'hagi adaptat des de l'inici és genial per ella i per tu, això no vol dir que per d'altres sigui més difícil, i això no vol dir que TOTS els nens hagin de seguir el mateix procés ni tan sols vol dir que aquest procés, en molt casos dràstic i forçós, sigui el més adient per aquestes edats.
Ja ho he dit abans, no confonguem les NECESSITATS dels pares amb les NECESSITATS dels petits.