Documental "Un preescolar Alternatiu" - Educació Lliure

[juliet]

M'estic endinsant en el tema, i he trobat aquesta entrevista a Christopher Clauder, per afegir a tot el que anem dient

La pedagogía Waldorf fue fundada en 1919 por Rudolf Steiner y desde entonces existen cientos de escuelas que siguen esta metodología en todo el mundo. Christopher Clouder es el presidente de la Federación de Escuelas Waldorf y fue entrevistado hace dos años en La Vanguardia.
La idea fundamental es que la educación debe respetar y apoyar el desarrollo fisiológico, psíquico y espiritual del niño. Para conseguir un buen desarrollo intelectual debe existir una base emocional sólida.
La enseñanza se divide en septenios (ciclos de siete años), siendo el primero el comprendido entre los 0 y los 6 años. Clouder comenta que en esta etapa el aprendizaje viene a través del juego. Los objetivos se centran en estimular los sentidos y la imaginación y en fortalecer la voluntad de cada niño.
Los niños necesitan sentirse arropados y seguros para poder desarrollar sus virtudes: “Cuando ellos saben que los adultos a su alrededor respetan esos talentos, pueden hacerlos florecer”, comenta.
Lo más importante en esas edades es que los niños sean niños: “Hay mucho tiempo para ser adulto y muy poco para ser niño”. Esto quiere decir que juegan y aprenden con el movimiento, dejando un poco de lado la típica disposición de las escuelas tradicionales en que los niños aprenden sentados en una silla.
Si en esta etapa prima el juego sobre todas las cosas muchos padres y lectores se preguntarán: “¿Y cuándo estudian?”. La respuesta es que lo hacen a partir del segundo septenio, es decir, en el primer período no les enseñan a leer ni a escribir aunque eso no quiere decir que se desatienda esta faceta: “A través del juego se les dan las capacidades del lenguaje para que en la siguiente etapa aprendan rápidamente a leer y escribir. Lo fundamental es que perciban que aprender es una experiencia alegre, así pasan a la segunda etapa con muchas ganas de aprender.”
Desde la pedagogía Waldorf tratan de permitir que los niños tengan desafíos en la educación desde una perspectiva integral. Tan importante es el qué se aprende como el cómo se aprende y por eso otorgan especial importancia al crecimiento personal y al establecimiento de un buen grado de empatía.
Para que los niños sean felices y para que se establezca un clima de cooperación y de sentimiento de grupo formado por personas de igual valía cada “niño debe competir consigo mismo, no con sus compañeros, esa educación emocional les da seguridad y capacidad de colaboración.”
Clouder habla también de un problema acuciante en la infancia actual como es la hiperactividad y/o el déficit de atención y lo achaca a que “convertimos a los niños en consumistas. El consumo, por definición, nunca se satisface, siempre hay algo mejor, y los niños son muy vulnerables a eso” y a que tienen “demasiadas obligaciones. La tensión de medirse con los otros y la que soportan por un suspenso es un drama en su vida”.
En referencia al importantísimo papel de los padres en la educación de nuestros hijos comenta que “ser padre hoy día es difícil, porque la extensión de la familia tradicional se ha perdido y con ella la diversidad de modelos. También han perdido el contacto con la naturaleza, que es muy nutritiva para ellos. Mi consejo sería que los padres sean conscientes de que sus hijos necesitan naturaleza y tiempo, porque la palabra que más oyen es corre. Einstein decía que si quieres que tu hijo sea sabio, cuéntale historias; y si quieres que sea más sabio todavía, cuéntale más historias. Cuéntenles a los niños historias cada día, cuentos y más cuentos de hadas”.
Nuestro hijo empieza el colegio dentro de 8 meses y andamos enfrascados en la difícil elección de un colegio que nos guste para él. En plena preocupación pienso: “¿Por qué no habrá una escuela así donde vivo?”
La filosofía de trabajo de las escuelas Waldorf se asemeja bastante a la empleada en Finlandia, de la que ya hablamos en Bebés y más. No aprenden a leer ni a escribir hasta los siete años y si a algún niño le cuesta le permiten empezar a hacerlo incluso a los ocho. Puede resultar paradójico, pero los finlandeses son los que mejores resultados académicos obtienen según el informe Pisa (spain está en el puesto 35 de los 57 países participantes).
El objetivo de ambas es que los niños crezcan los primeros años sentando unas bases emocionales sólidas que hagan crecer el amor por uno mismo y por los demás.
Más adelante, una vez se dan cuenta de su importancia como personas y como seres individuales (autoestima y confianza en sí mismos) comienzan a aprender, de esta manera empiezan a leer cuando son capaces de entender lo que leen y más importante aún, cuando tienen el interés y la curiosidad de hacerlo.

[juliet]

a mida que vaig coneixent més informació m'estan entrant ganes de formar-me en aquesta pedagogia, però no sé si us passa a vosaltres que penso que de què pot servir en aquest país on no tenim aquest tipus de cultura ni es valora el suficient aquest tipus d'educació? com es pot aconseguir que des del Departament d'educació i dins dels plans de la carrera de magisteri entrin pedagogies alternatives que per la informació que ens donen estan tenint tan bons resultats en països modèlics a nivell educatiu i familiar??
Ja us he explicat l'experiència amb la meva filla fins als tres anys i del meu fill fins als dos(instintivament i sene pensar-ho he fet un "model Waldorf a casa"), però clar, la "gran" després va entrar a P-3 i sempre he tingut la sensació que allò que jo he fet prevaldre en la seva educació s'ha perdut a l'educació infantil, i això que va a una escola on dintre de les escoles convencionals, m'agrada molt, però no deixa de ser la filosofia d'escola tradicional i les pautes que aquesta marca.
Però clar, què fer per no perdre això? si totes les escoles amb pedagogia Waldorf són privades no són assequibles a tothom, per tant de moment seria difícil aconseguir una expansió d'aquesta al nostre país. Si són uns 300 euros al mes i tens fos fills són 600 euros al mes, i moltes famílies no poden tenir aquestes despeses, perquè després hi ha la hipoteca que s'endu la palma!!.
La meva cunyada és mig alemana i aquest estiu han anat a Alemania a presentar a la família el seu fill, i la majoria d'amigues amb fills porten als nens a aquests tipus d'escoles que són la majoria públiques, i com a curiositat, la majoria viuen a cases amb jardí i paguen poquíssim per elles, i apart el govern dóna ajudes fins als 18 per l'escolarització dels nens (apart de tota la baixa maternatl que s'allarga gairebé fins als 3 anys), o sigui que venen a pagar per escola uns 30 euros mensuals (les que més paguen!!)
Però a què es dediquen els nostres polítics??

[Noe]

M'ha encantat l'escrit d'en Clouder, és un dels autors més representatius. De fet, el primer llibre q vaig llegir era seu, i em va entusiasmar. Era molt amè i molt bo com a una petita introducció a la pedagogia. La meva germana se l'està llegint ara, pq aq curs comença la formació amb mi, i li està agradant molt. Es diu Educación Waldorf, és aquest: http://www.holistika.com/infancia/educacion-waldorf.asp

Juliet, jo quan vaig conèixer aq pedagogia vaig tenir clar q per mi no n'hi havia cap de millor per la Joana. De moment són privades, però esperem q amb el temps acabin essent almenys concertades. La de Bellaterra, el Til·ler, ja és homologada, i el proper pas seria el concert. El problema del concert sovint, és que llavors perdrien l'essència d'aq pedagogia, i de vegades (com a la de Madrid) en renuncien.

Pel tema dels diners, quan l'escola és molt gran, com el Til·ler, entre les famílies s'ho munten per ofertar algunes beques, perquè els diners no han de ser un obstacle per accedir-hi. I pel segon sempre pagues menys q pel primer, i pel tercer també menys... però això ja depèn de cada centre, com més famílies més opcions.

Sí que sembla q aq metodologia no pugui funcionar en un país com el nostre, però mira, mica en mica la gent cada vegada té més ganes d'un canvi, ja que als cursos de formació és ple de mestre de l'escola pública q veuen que no anem bé de la manera com s'estan fent les coses. Aquests dubtes q t'estan sorgint crec q són els mateixos q ens han sorgit a tots els que hi portem els nostres fills.

D'altra banda, jo sovint m'he sentit a dir q la Joana anant a aq escola viurà en una bombolla i q aq no és el món real, però sempre els hi responc el mateix: com més temps pugui viure d'aquesta bombolla millor, i jo tampoc no em considero q visqui en aq realitat q és la d'ara, ja q sovint em sento un bitxo raro. No miro la tele, no em sento identificada amb la societat en general, o sigui q visc a la meva.

[Noe]

La meva cunyada és mig alemana i aquest estiu han anat a Alemania a presentar a la família el seu fill, i la majoria d'amigues amb fills porten als nens a aquests tipus d'escoles que són la majoria públiques, i com a curiositat, la majoria viuen a cases amb jardí i paguen poquíssim per elles, i apart el govern dóna ajudes fins als 18 per l'escolarització dels nens (apart de tota la baixa maternatl que s'allarga gairebé fins als 3 anys), o sigui que venen a pagar per escola uns 30 euros mensuals (les que més paguen!!)
Però a què es dediquen els nostres polítics??

Li acabo de comentar això al meu home, i em diu: a Alemanya, el país q acaba de tenir un creixement econòmic més gran de tota Europa!!

[sinera]

A mi aquestes metodologies em semblen genials, però penso que l´adaptació a la primària, si es fa en un centre ordinari, ha de ser complicada, perquè, a nivell de congintugs (que no d´aprenentatges), les diferències deuen ser molt grans.
La realitat és que quan els nens arriben a primer, ja els espera la mestra amb les avaluacions inicials a la mà i, si venint del parvulari tradicional, ja se sent sovint que "tenen un nivell molt baix"... Com deu afrontar una mestra l´arribada d´un nen que no sap llegir, que no domina la lletra de pal i no coneix la lligada...??????

[Julyet]

A mi aquestes metodologies em semblen genials, però penso que l´adaptació a la primària, si es fa en un centre ordinari, ha de ser complicada, perquè, a nivell de congintugs (que no d´aprenentatges), les diferències deuen ser molt grans.
La realitat és que quan els nens arriben a primer, ja els espera la mestra amb les avaluacions inicials a la mà i, si venint del parvulari tradicional, ja se sent sovint que "tenen un nivell molt baix"... Com deu afrontar una mestra l´arribada d´un nen que no sap llegir, que no domina la lletra de pal i no coneix la lligada...??????

Doncs jo no per venir d'una escola lliure, però vaig ser tutora d'un nen que el van fer repetir primer i els pares van decidir canviar-lo alhora de centre. Un dels grans motius de la repetició (per no dir el principal) és que no coneixia les lletres.
Què tenia? bloqueig emocional - una autoestima per terra.

[Noe]

Aquestes pedagogies treballen molt l'emocionalitat del nen i la seva voluntat. I amb una voluntat enfortida tot canvi és possible, en ocasions ho porten millor q d'altres. Al postgrau una mestra de Mallorca d'infantil, ens va comentar q tots els nens q passaven a primària de la seva escoleta s'adaptaven en com a molt dos o tres mesos, i un cop començaven a llegir, q els costava res pq es trobaven en el moment idoni (com quan un meló és madur, ejeje), no només es posaven al nivell dels altres sinó q els passaven per davant. Com a conya, explicava que les mestres de primària en ocasions havien anat a veure què feien per què estaven molt encuriosides.

No se, jo com a mare ho veig una qüestió de confiança en el propi nen. Donar-li temps de descobrir i formar-se sense presses, per a que pugui arribar a l'etapa de coneixement amb tranquil·litat i respecte. No haver-ho de fer tot abans pq els altres també ho fan, i confiar en que quan estigui preparat tot li serà més fàcil i ho gaudirà més. Una cita del llibre q us comentava d'en Clouder: és el nen qui ha de perseguir el coneixement i no a l'inrevés.

[sinera]

No, si a mi em faria patir més l´actitud de la mestra, que la del propi nen!!!! Segons on, encara l´enviarien a EE, fins que agafés el nivell!!!!
Quina pena de sistema!!!! grrrrr

[indai]

JULYET,jo crec que si funcionaria aquest sistema al país on vivim.Amb adaptacions,però sí.No sé, serà massa somiadora?

[Noe]

Jo crec q ja està funcionant, i que tot i viure en el país q vivim, el que compta són les famílies q s'hi involucren. I si entre elles hi ha consens i confiança, el projecte tira endavant; perquè és un projecte que l'interès principal és el benestar i respecte cap als infants, per tant si tots tenen clar això la cosa rutlla.

[sinera]

La llàstima és que, a les escoles ordinàries hi ha molt poca gent que entengui els infants i la seva educació així. Quan només hi ha un, dos o tres mestres, de tot un claustre, amb aquesta ideologia, es fa molt difícil fer-se entendre. Penso que l´ideal seria que aquesta manera de fer s´extengués a tot arreu i no només es dués a terme en alguns centres, pel que això comporta. No amb la idea d´imposar una pedagogia en concret, però si amb la intenció de començar a donar un tomb a aquest sistema educatiu actual que, pel meu gust, no rutlla!!!

[juliet]

No amb la idea d´imposar una pedagogia en concret, però si amb la intenció de començar a donar un tomb a aquest sistema educatiu actual que, pel meu gust, no rutlla!!!

penso el mateix, però com aconseguir donar aquest tomb??ja veiem que de cada claustre hi ha poques mestres amb ganes de millorar la situació educativa d'aquest país, i les que potser encara tenen motivacions moltes d'elles estan "tancades" a d'altres sistemes, o no hi veuen o desconeixen o els falta formació i informació o senzillament no volen...
Jo haig de reconèixer que abans de tenir fills, només tenia una visió educativa a l'escola, potser per formació, per l'educació que em van donar tant a casa com a l'escola o pel que sigui. Amb el temps i des que sóc mare he canviat bastant la manera de veure les coses, tan com a mestra com a mare.
Suposo que com jo, moltes d'altres mestres i/o mares, però clar això no és suficient per poder canviar "el món", quan parlo de tot el que penso en aquest aspecte a amics i familiars (tinc una mare mestra, una germana mestra, una tieta mestra i el meu company és profe també!!)molts d'ells m'escolten com dient?què dius??el julieto està a secundària i batxillerat i aquests dies li estic parlant molt de tema, i ell està obert a noves propostes doncs és conscient que el que passa amb els alumnes a les escoles s'ha de solucionar d'alguna manera, però no veu clara la solució
bé segueixo després que vaig que el Roger ja s'està rascant els ulls per la migdiada

[juliet]

El que deia, tot i que el post és sobre el preescolar, els resultats d'aquest tipus de pedagogia han de ser d'inici a fi, des del preescolar fins al final dels estudis. Si fem funcionar bé el preescolar però després ho perdem tot no servei de res, els alumnes adolescents van perduts, apart de la necessitat de psicòlegs (cada cop més creixent) s'ajunten molts problemes familiars i molta falta de valors, i això provoca el "desencant" tan per part dels mestres com dels alumnes i el resultat és el que estem veient continuament...
No vull ser pessimista però per molt bona predisposició que hi posem el mestres, si no hi enteniment amb pares i menys amb els valors de la societat on vivim i aquest sistema laboral que no deixa espai a l'implicació de pares en l'educació dels seus fills (comptant que els pares ho volguéssin clar!!que amb això també tinc els meus dubtes...)i el govern va d'aquí cap allà sense cap criteri sobre educació seriós ....què fem??busquem una illa per nosaltres i mentalitats afins a la nostra??

[Noe]

Totalment d'acord amb vosaltres, ara bé, si no es pot tenir tota una educació així, q seria l'ideal, llavors penso q com a mínim la infantil, q és quan es donen les bases de la futura personalitat dels infants. Donant-los així eines per a sortir-se'n en els següents anys.

Juliet, sóc igual de pessimista/realista q tu, i tb he fet el canvi de mentalitat en quant a pedagogia ara un cop he set mare. Però de moment, no vull mirar més enllà de la meva filla i de mi com a mestre. Penso q els canvis aniran arribant mica en mica, però de moment em centro en "casa meva". El que no puc fer és no triar-ho per ella i per mi, pq tinc clar q és el q vull per nosaltres, perquè veig difícil un canvi a nivell de societat: si ha d'arribar ho farà més tard o més d'hora... i crec q ja s'està començant.

[juliet]

Penso q els canvis aniran arribant mica en mica, però de moment em centro en "casa meva". El que no puc fer és no triar-ho per ella i per mi, pq tinc clar q és el q vull per nosaltres, perquè veig difícil un canvi a nivell de societat: si ha d'arribar ho farà més tard o més d'hora... i crec q ja s'està començant.

Sí, jo també porto centrada anys a casa meva i aviat a l'escola, però no puc deixar de pensar que si tot el que envolta als meus fills va en contra del que jo vull i faig per ells, tot es perdrà, perquè les influències de l'escola i la societat són tan fortes que per molt que a casa jo vagi per aquí la resta va per allà!!bé no sé si explico bé el que "m'inquieta"

[Noe]

T'entenc perfectament, i per això jo trio aquesta escola, i alhora amb això i amb el q rep a casa espero q se'n pugui sortir en aquesta societat.
Però sí, és ben trist q ens haguem de veure així.

[Julyet]

M'encanta haver-me "trobat" amb vosaltres per aquí, trobar mares/mestres (i les dues coses alhora) que tenen aquests valors i aquesta manera de pensar. I sobretot amb molt de criteri. Em torna molt optimista

Jo penso que el més important ho reben els nens a casa. És on donem les eines perquè puguin desenvolupar-se en la resta d'entorns. Clar, l'escola és el 2n lloc...

Jo també sento que ser mare m'ha canviat molt com a persona i com a mestra. Em considero una persona empàtica, però tenir l'Emma em fa ser-ho encara més. Ara em puc posar més al lloc dels pares, saber què senten en tot moment (no imaginar-m'ho i prou) i entendre més els sentiments dels petits. Ara bé, també em faig creus del que ja hem anat parlant (tot i que crec que era el post de "amar sin miedo a malcriar"...).

[indai]

quIN ÉS AQUES POT JULYET? oN EL PUC TROBAR?

[Julyet]

quIN ÉS AQUES POT JULYET? oN EL PUC TROBAR?

viewforum.php?f=22

Llegeix l'entrevista, t'agradarà molt.

[indai]

Gràcies!Miraré de trobar un moment.JO tinc ganes de llegir-me aquest llibre i també el de "nosotros y nuestros hijos" i "como hablar para que los niños escuche y como escuchar para que los niños hablen".El que em falta és temps. També m'han dit que el de "crianza feliz" de la Rosa Jové est``a molt bé.