patir amb els embaraços de les amigues

[manumima]

Ei Tilepa, nosaltres estem en la mateixa situació. És cert que quan ens van dir el diagnòstic també em vaig relaxar, tot i que a la vegada també tindre pensaments altre cop de perquè nosaltres i que ens havia tocat el camí més llarg, doncs just al novembre ens van ficar a la llista per FIV i tenim 3 anys d'espera!!!!!!!! Mentrestant encara esperem uns resultats, però no confio que podem fer cap altre tractament a banda de la FIV.

Bufff a més a més, les amigues que ho saben ara em diuen, bé, no pateixis, molta gent s'hi queda abans de fer el tractament!!!!! Arrrgggg….!!!!! Bé, no hem de pedre l'esperança i l'optimisme, ja cal que ens ho anem recordant, perquè almenys jo, algun dia els perdo!!!

Bon cap de setmana guapetes!

[sergem]

Tilepa, jo ara al febrero em toca anar al gine i no sé si passarem a proves o a probar uns mesos més. Si et sóc sincera tampoc em cor pressa doncs a la vegada estic buscant per canviar de feina ja que potser els meus problemas poden venir d'aquí (últimament vinc a treballar amb desgana degut al desenteniment de la meva jefa cap al seu propi negoci i això em fa perdre les ganes de tot i volguis o no m'angoixa bastant). També m'ho prenc amb calma perque farà uns 4-5 mesos em vaig veure molt obsessionada amb el tema (coincidia amb amigues i familiars que estaven començant a parir els seus fills) i necessito recuperar la calma que tenia avans i que veig que estic aconseguint (independentment dels nervis de la feina).
Com he estat una temporada amb cicles alterats (sembla que ja porto 2 cicles més normals) provaré amb els TO que fins ara no havia provat. Entre això i el que em digui el gine farem.
El meu marit tb s'ho pren amb molta calma i això em fa més o menys tranquilitzar-me a mi i pensar que quan hagi de ser, será.
Jo ara estic en un periode de mig relax... jajajajajaja

[Mirela]

Bona tarda guapes,
Cayena el teu escrit m'ha arribat al cor.M'he sentit plenament identificada amb moltes coses que has ecplicat.A nosaltres ens ha costat mes de dos anys aconseguir el postiu i hem passat per tractaments de RA -FIV-.Ara estic embarassada de tres mesos i la veritat es que tot i que estic contentissima em costa disfrutar d'aquests moments.Com comenta la Cayena es molt doloros voler un fill i que no arribi.I mentrestant la vida continua i la gent al nostre voltant s'embarassa i tenen fills.A mi em feia molt mal els consells gratuits que la poca gent que ho sabia em donaven.Aixo que comenta la Manumima que la gent li diu que s'hi quedara abans de començar la RA a mi no paraven de repertir-mo.I tambe que estava massa nerviosa,obssessionada i que per aixo no m'hi quedava i que m'havia de relaxar i no pensar-hi.Aixi que al final vaig optar per no explicar res.Practicament nomes en parlava amb una companya de feina que tambe estava en FIV.
Jo us vull animar molt a totes,ens ha tocat un cami una mica mes llarg pero el moment arribara.A les que comenceu amb probes molts i molts anims i paciencia.I les que esteu a punt de començar RA a l'apartat de Reproduccio Assistida trobareu molta informacio i noies en la mateixa situacio
Molts petons a totes.