nens i avortament

[crisfran]

perdoneu avans de tot per si no es el joc correcte on posar aquet post, pero suposo que vosaltres entendereu més aquesta situacio.

tinc una nena de tres anys i acabo de patir un abortament ( aquesta paraula encara em costa de dir), vam estar dos anys buscant aquet embaras i la petita ja feia gairabe un any que damanba una germaneta, aixi que cada dos per tres em preguntaba si tenia un bebe a la panxa, cuan em vaig enterar del embaraç, amb tota la ilusio del moment, li vam dir que la mama portava un bebe ( ara em plantejo si ho vam fer be aixo de explicarli) estaba encantada cada dos per tres la tenia enganxada a la panxu donatli petonets, abarçades i mimitos a la seva pinipona (aixi la va batejar ella desde el primer moment) a les 9 setmanes d´embaraç vaig sapiguer que la placenta estaba buida ( més tard em van dir que l´embrio va parasr de crixer a la setmana 4-5) i em vam programar un legrat per ahir, finalment el dia 6 vaig començar a tenir perdides, i vaig anar d´urgencies, em van dir que aixo estaba començant a expulsalo que estigues un dies a casa ahir vam anar a una visita de control i ja no hi havia res. o vaig expulsar de forma natural i no va caler el legrat.

el cas es que desde que ho sabem jo si ho he pogut anant asaimilant d ´una mamera o altre pero la meva nena esta perduda amb tot, el tema embaras tot i ser petitona ho tenia controlat mes o meys com funcionaba, ( em poc temps ha viscut molts embaraços molt propers) pero aixo que la pinipona ja no estigui i tots els moviments que ha hagut en casa en aquets dies no ho acaba de pair be. pero ella diu que l´estima molt i pregunta si la pinipona l´estima, (li responem que si) dilluns va dir que els reis havien de tornar perque no havien tornat el bebe a la panxa, cada dia pregunta si ja s´ha posat bona, a l´escola esta diferent, com mes revel, sensible i seriosa, i a casa encara necesita tocar la panxa i la mira amb tristor.

avui no la he portat al cole perque les dues necesitvem pasar el dia juntes, pero em sap tant de greu veurala aixi, se que no ho enten, que quan torni a la panxa la " pinipona" tronara a estar feliç, pero aixo no sabem qaun tardara. voldria consell de com els fills grans han pasat aquet "luto" ? o com la puc ajudar perque ho porti mijor.

moltes gracies!

[petitaemma]

Crisfran, sento molt pel que heu pasat, jo no et puc ajudar amb aquest tema, només donar-te ànims; m'he emocionat molt... lo que està clar és que tens una nena fantàstica i sensible. A veure si algú te pot donar un cop de mà. Molts petons!

[charito]

Noia ho sento moltissim, estareu passant uns moments molt durs.

Segur que es complicadissim, pero et voldria preguntar quina mena d'explicacio li heu donat?

Tinc una amiga que va patir la mort de la seva filla quan encara estava a la panxa, la nena gran tenia uns 3 anyets i el que li va dir es que la germaneta havia mort i era un angelet al cel, el fet d'imaginarsela en un lloc encara q tan inconcret ajuda i dirli que no tornara, en fi tractar-ho com una mort. No se si ets partidaria de parlar del cel etc, la meva amiga no es pas religiosa pero es una explicacio que serveix. Aixo no treu que els petits en parlin i segur que tu no en tens ganes.

Tambe tinc un amic que va tenir un bebe molt malalt que va morir al poc de neixer i jo no sabia res. La germaneta gran quan la vaig coneixer deuria tenir 3 o 4 anys i de seguida que vam estar soles em va dir que el seu germanet estava al cel. Em vaig quedar sobtada pero crec que ella ho tenia molt clar.

Tambe ajuda fer alguna mena de ritual per dir adeu, no tinc ni idea de que, pero a mi personalment em va ajudar molt anar a una esglesia i encendre dues espelmes, i mira que no soc religiosa pero ho necessitava.

No se si t'he ajudat gaire, molts anims i una abracada molt gran!!!

[madrona]

Primer de tot em sap greu. Ànims.

Tot el que expliques és calcat al que em va passar, excepte pel fet que nosaatres no li havíem dit res a pràcticament ningú. I la nostra filla no ho sabia tampoc. Si ja té tres anys crec que pot assumir el fet de "no tornar", ja sigui al cel, les estrelles....però jo ho faria en positiu. Sempre. "La pinipona ha marxat a les estrelles per cuidar-te cada dia, i més endavant la mare tindrà un germanet a la panxa perquè hi puguis jugar". És difícil, ja ho sé, a mi mateixa em costa escriure-ho. En fi, és una idea.

Una abraçada.

[cendre]

Hola Crisfan,

Primer de tot hem sap molt greu veure't per aquest raconet..

Del tema que preguntes, t'explicaré la meva experiència.

el meu avortament va ser aquest Setembre.
No els hi vam dir als meus fills fins que estava de 8 setmanes. Estàvem súper emocionats. en aquell moment tenien 4 anys llargs.
Els hi van dir que era un secret fins que anessim al metge i digués que el bebé estava bé.

Quan vaig anar a la primera visita estava bé, però era massa petit l'embrió. Així que al tornar del metge i van preguntar, els hi van dir que no ho sabiem encara, que seguía essent un secret.
Però a les 10 setmanes, a una eco, l'embrió ja no bategava.
Jo estava fatal. Ademés no sabía com dir-lis, perquè ells estaven molt contents de ser germans grans d'un bebé.
La idea de dir-lis que había anat al cel, no hem feia gràcia, perquè a la edat que tenen ja són una mica conscient de la mort (molt per sobre), perquè va morir a meva àvia i ho van saber.
Així que en contes de fer un drama del asunto, hem vaig carregar de valor, i fent el millor dels somriures, els hi vaig dir que teniem un metge que era un despistat!!!!
ells alucinant! i jo els hi vaig dir (tot en tó de broma), que el metge s'había equivocat, i que no hi había cap bebé, que la mama había menjat un día una hamburguesa massa gran, i que per aixó la panxa s'estava fent gran i el metge s'había pensat que era un bebé!!!!

Imagina't quina història!! pero jo crec que era tan surealista i hem veiem a mi rient i convençuda que s'ho van creur. Ens vam fer tots un tip de riure (jo per dins plorava, és clar), i MAI més han tornat a preguntar pel bebé.

Si que alguna vegada diuen que si algún día tenim un bebé, que busqui un metge que no s'equivoqui..

Així que jo crec que el que has de fer, es explicar-li d'alguna manera alegre, positiva. Que ella no es mengi el cap pensant que al bebé li ha passat algo dolent.

Bé, aquí estem pel que necessitis!
Petons

[crisfran]

moltisimes gracies a totes per les vostre respostes i per els anims!!

roser i tant que no em sap greu dir que li vam explicar, tot i que reconec que va ser una mica sense pensar i va vidre rodat amb les seves respostes.

ella va entrar amb nosaltres al gine, perque tenia moltisimes ganes de veural, pero quan jo mateixa no vaig verure res, sense pensar ho vaig dir que no hi habia bebe ( pero com per confirmarlo amb el gine),

al sortir de la consulta ella mateixa em va preguntar si no havia bebe per on havia sortit si encara no tenia cames? i vaig respondre sense pensar pel pipi. hasta aqui be, per que va entendre que dins ja no habia res. pero el que no enten es perque no torna. ella mateixa va arribar a la conclusio que s´havia posat malalta i que per aixo va marxar, per posarsi bona i tornar, no se com caray va arribar a aquesta conclusió, perque mai ningú li hem explicat que estava malalta. es una nena que no li val cualsevol reposta, si no ho veu clar, tornar a preguntar fins que li dius algo que ja li cuadri més. de fet vam volerli dir aixo del cel pero, no li va cuadrar gaire, perque si no tenia ales no podia pujar al cel. el tema mort encara no ho enten, precisament perque mai ha viscut una propera. i el que ella vol es que torni perque se l´estima molt.

pot ser una bona idea aixo de donarli un joc en concret perque ella vegui que la seva "pinipona" no tornara i que el que vindrá mes endevant sera un altre germanet que li estimarà molt també.
al menys ahir a l´escola va estar molt mijor.

cendre que bons els teus nens, demanate que busquis altre metge, perque el proxim cop no s´equvoquin, mira com raonen, son massa els nens.

Sento que haigueu tingut per aqesta experencia, tan desagradable per una dona i una parella, desitjo que aviat totes poguem tindre el que tant volem petonets!

[Meri]

CRISFRAN, abans de tot sento molt el que t'ha passat. Jo vaig tindre un part prematur de 25 setmanes fa un parell de mesos, en Biel va nèixer viu però al cap de 10 hores s'en va anar, al meu fill de 3 anys, assessorats per la psicològa, li vam dir que va nèixer MOLT petit i estava MOLT malaltó ( ens va dir que exageressim molt) que els metges no el vam poder curar i ara està al cel, jugant amb el gos d'uns amics. La resposta del meu fill és tocar-me la panxa, per si era veritat que no hi era en Biel, després passats unes hores va començar a plorar que el volia veure, vam sortir a fora, vam buscar una estrella i li vam dir que era en Biel.

La psicòloga sobretot ens va dir que exageressim de petit i malaltò, perquè no pensi que qualsevol persona petita o amb malaltia pot morir, i que sobretot li diguessim que s'havia MORT i no pas que "s'ha anat", perquè pels nens si s'en va la gent després esperen que tornin. Ell ha d'entendre que si algú és mort no tornarà mai més. Després que nosaltres mateixos d'on es trobava ara, que si volien dir idealitzar la mort diguet que estaba en el cel jugant, nosaltres mateixos, sempre que tingui clar el nen, que no necessita menjar ni res perquè està mort.

De tant en tant ens pregunta pel Biel, o vol comprar.li joguines amb en Biel, o es de dia i no veu estrelles, ... ens anem ensortint com podem. Ell a la seva manera, sap que ha tingut un germanet però que no podrà veure'l.

Petons!

[ganxet]

El llibre "La cuna vacía" tracta també aquest tema. Jo el vaig trobar a la biblioteca. El que diu va bastant en la línea del que et diu la Meri (ser molt clars pel que fa a la irreversibilitat, dir-los la veritat...). Potser et pugui ajudar.