Em costa superar el tràngol
Re: Em costa superar el tràngol
Hola isona,
Sento molt el que t'ha passat. Avui fa dos mesos que vàrem perdre el nostre fill a les 10 setmanes i a sobre vaig haver de patir un legrat.
Entenc molt bé el que estàs passant, la tristesa, la solitud, la incomprenssió de la gent....és tot molt doloros i costa de superar-ho. Has de passar el dol, plorar, enrabiar-te, ser egoista. Jo vaig estar un mes plorant tot el dia, i encara ara tinc estones fluixes. La "bona notícia" és que a poc a poc t'aniràs trobant millor, començaràs a riure, a voler fer coses.... Quan m'ho deien no m'ho creia però és veritat, no se supera però aprens a viure amb aquest dolor.
Molts ànims.
Sento molt el que t'ha passat. Avui fa dos mesos que vàrem perdre el nostre fill a les 10 setmanes i a sobre vaig haver de patir un legrat.
Entenc molt bé el que estàs passant, la tristesa, la solitud, la incomprenssió de la gent....és tot molt doloros i costa de superar-ho. Has de passar el dol, plorar, enrabiar-te, ser egoista. Jo vaig estar un mes plorant tot el dia, i encara ara tinc estones fluixes. La "bona notícia" és que a poc a poc t'aniràs trobant millor, començaràs a riure, a voler fer coses.... Quan m'ho deien no m'ho creia però és veritat, no se supera però aprens a viure amb aquest dolor.
Molts ànims.
Re: Em costa superar el tràngol
Isona passa pel post de les que ho volem tornar a intentar. T entenem perfectament, moltes hem passat per situacions similars. i potser t hi trobaràs bé.
Mare de l'Aida, 17-12-2011
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |