Fiv? Ovo? Adopcio? Res?

[DavidiAnna]

Hola noies

Us volia explicar el meu cas a veure si les vostres opinions em poden ajudar ja que no tinc experiencia en RA i tot i que tenim ja analisis i cita m'agradaria anar una mica mes preparada.
Resulta que tinc casi 45 anys, una nena de 4 (no em va costar gens quedar-m'hi) i estem buscant el segon. AMh de 3.
Al desembre em vaig quedar al primer cicle de busqueda pero el vaig perdre al febrer. Ara hem començat a buscar de nou pero em fa una mica de por que torni a passar el mateix i que l'ovul no estigui be i el perdi com ja m'ha passat o que l'embaras segueixi pero em trobi amb un nen que no esta be... sento que el temps s'acaba i que cada cicle sera mes dificil trobar un ovul que estigui be.
Per aixo hem començat amb una clinica. De moment m'he fet les proves i esta tot ok. Si fos per mi faria ADO directament pero la meva parella no ho te clar pel tema genetic entre d'altres.
Com ho veieu vosaltres?

[gateta10]

Hola maca,
sento que l'hagis perdut i la teva angoixa. Crec que has fet molt bé en demanar visita a RA, deixar fer a la naturalesa, es a dir, l'opció de no "fer res" és posar-ho difícil, ja que per assaig i error podries tenir sort (més que la loteria per mi seria jugar a la ruleta russa...) però també un camí molt dolorós. Evidentment el camí de la RA tampoc és fàcil però al menys podràs decidir amb més coneixement de causa i, és clar, tenir més possibilitats de tenir un fill. És la meva opinió, eh, que també he llegit testimonis de dones que als 45 i més han aconseguit un embaràs natural, però això d'anar "contra" la natura i les probabilitats no és per mi.

La tècnica dependrà del teu pressupost però també del teu "apego" a la pròpia genètica. Possiblement per edat et recomanin l'ovodonació; l'adopció d'embrions segurament no te l'oferiran de primeres perquè no és un tractament tant personalitzat (i també perquè és més econòmic) tot i que crec que és una bona opció.

Una FIV sola no crec que valgui la pena, també és una mica per assaig i error perquè no se sap com venen els embrions. Et podrien recomanar una FIV amb DGP, això vol dir, intentar-ho amb els teus òvuls, analitzant que els embris que no tinguin anomalies cromosòmiques i aixi transferir un de "bo". Aquesta opció és la que he pres finalment jo, després de considerar l'adopció d'embrions com a primera opció per ser més econòmica i menys invasiva.

Et desitjo molta sort!!!

[Capgrossa]

Si vols ser mare jo no m'ho pensaria.

Pregunta-li al teu home, quan veieu un nadó pel carrer, si seria capaç de criar-lo com si fos seu... Si la resposta es sí, ja ho teniu.

Podeu fer ovo (ovul de donant i el seu esperma) potser així ho pairia millor. O Adopció d'Embrions, més economic.

Sigui com sigui sereu els seus pares. Tu el pariràs i tots dos el tirareu endavant.

Moltissima sort.

[LlunadeXocolata]

Hola!!! Et donaré la meva humil opinió...

Amb el que expliques crec que el millor és deixar-te assessorar per experts... Tal com diuen....és cert que buscar embaràs és una mica jugar a la ruleta russa... Tan sols la dada de que de cada 4 embarassos 1 acaba amb abort... és esgarrifosa i fa por. Jo he patit un abort, no sabem ni sabrem mai el motiu... Mala sort? Genètica? Mala qualitat? I em fa pànic pensar que pot tornar a passar... Penso que en el teu cas les preguntes són les mateixes... qui sap perquè t'ha tocat a tu....
El meu únic consell és... Deixa't guiar pels professionals i analitzeu bé les proves... hi ha dones que a la teva edat tenen una bona reserva ovàrica i bona qualitat... Segons el que surti llavors veuràs quin panorama tens al davant i quines són les opcions.

Molts i molts ànims!! Espero que ben aviat ho aconsegueixis!!