Mares de més de 40 sense recórrer a l'ovodonació?

[fivicim]

Bones,

Doncs això, que em penso que m'he decidit massa tard. Fa uns mesos vaig tenir un positiu però a les dues setmanes el vaig perdre. Ara portem ja prop d'un any intentant-ho i res. I clar, a aquestes alçades ja ens hem posat a parlar amb clíniques. Allà directament ens diuen que ens oblidem de FIVs i que tirem per l'ovodonació. Que no coneixen cap cas o bé que han tingut un però amb una reserva bastant inusual per l'edat.
Com que es una opció que no em plantejo, volia saber si és veritat que els casos d'èxit en dones de més de 40 (en el meu cas concret, 45 :( són tan residuals (entre un 1% i un 5%) perquè no tinc gens clar qué fer, si treure-m'ho del cap o qué. Què en penseu, sou o coneixeu algú que hagi sigut mare a aquestes edats?

Gràcies.

[Dalilala]

Jo ho estic intentant amb els meus amb 42...

Quina reserva ovàrica tens? (antimullariana) Tens les regles perfectes, sempre iguals i sense dolor?

Jo crec que depèn d'això. I si vols primer provar amb teus intenta-ho. Ara has d'anar a totes. Jo faria acupuntura especialitzada i alimentació especial. Més complements per millorar qualitat. Dedicar entre entre 2 i 6 mesos per fer tot això i assegurar que ell té els espermatozoides perfectes.

Jo et recomano CIMAB per ell i Durga per tu.

I si no vols patir, no perdre el temps i tenir més possibilitats fes ovodonació.
Molta sort!!

[jellwill2]

Hola,

jo em vaig quedar embarassada del segon fill a la segona amb 39 sense suport (pastilles, medicacions, etc... diguem de forma "tradicional"). Crec que el que et diu la Dalilala sona assenyat. Heu d'anar a per totes, i no teniu tot el temps del món per esperar que passi de forma "espontània". Així que a per totes, tots els recursos naturals, d'alimentació i el que calgui, els faria. I crec que tampoc està de més que el Fivicimo es faci algunes proves, per anar fent via.

Ànims, no som tan grans com algunes clíniques fan creure. Ànims positius i a posar els mitjans que ho favoreixin.

[Apolonia]

Perdoneu, però crec que no és el mateix 39 o 40 com 45 com diu que té la FIVCIM.

Jo personalment, ja ho he expressat en anteriors ocasions, no perdria el temps. Aniria a la millor clínica que poguessis, òbviament que us fessiu proves, antimulleriana, seminograma, etc, i escoltaria l'opinió d'una clínica seria. Els porcentatges són els que són. Si us voleu aferrar a l'1-5% doncs endevant, però pensa el cost moral, de temps i econòmic que et suposarà si et quedes en el 99%-95% restant que no ho aconsegueix.

Jo ja ho he explicat en anteriors ocasions, a mi ja amb 41-42 em va sortir una antimulleriana molt baixa i a IVI em van dir que directament a OVO. El primer intent d'adopció d'embrions va ser fallit, i el segon l'he fet amb 45 anys. Les possibilitats d'èxit malgrat la meva edat eren d'un 50% (si és ovo és més alt, d'un 60%, adopció embrions crec que es queda en un 50%). He tingut molta sort i estic en el meu tercer trimestre d'embaràs.

Personalment no em volia embolicar en un procés llarg amb desenganys, després de veure durant anys en foros com moltes dones es desgasten esperant òvuls, fertilitzar.los, fer DGPS, que no en quedi cap, tornar a començar, aborts, etc etc.

Amb 39-40-41 i tant, però amb 45... clar que hi han miracles... però ...

En fi és una opció molt personal.

En tot cas que tingueu molta sort!

[fivicim]

Però és que hi ha una cosa que no entenc. Una amiga d'una amiga s'ha quedat embarassada amb la meva edat. Sé que en aquests tipus de casos moltes vegades es tracta d'ovodonació, però aquesta dona en concret, no. I no sé, suposo que n'hi haurà més. Llavors jo em pregunto: serà que si només es tracta de l'edat (vull dir, que no hi ha altre factor implicat com en el meu cas) és millor anar probant de manera natural i oblidar-se de fivs? Perquè clar, si moltes de les clíniques et diuen que no han tingut cap cas exitós...
Per això preguntava per aquí.

[Apolonia]

Clar, casos n'hi han.
Ma mare em va tenir amb 44 anys. N'hi ha hagut i n'hi haurà. Però clar... com saps que tu seràs de les afortunades que ho aconseguiràs? com saps que la amiga de la teva amiga realment és natural? (molta gent ho tapa!).. Aquestes dones que ho aconsegueixen de forma natural amb aquesta edat són un percentatge petit.

Més jove una es pot donar un marge de temps.. amb 45.. com saps que en 6 mesos ho aconseguiràs? tant de bo tinguis tanta sort!! amb l'antimulleriana ja tindràs pistes....

Edito: jo el què et dic és de passar directament a OVO, no a FIV...

[aliganiu]

Hola

Subscric tot el que diu Apolonia. I afegiré una cosa més: si aconseguissis embaràs, a sobre hi ha el risc elevat que no sigui evolutiu. No saps com desgasta això. I lo malament que es passa.

[alaska]

Francament, en el teu cas faria l'antimulleriana, q és ràpida i indolora (anàlisi de sang) més recompte de folicles antrals (ecografia) i a no ser q t'ixca un valor miraculosament alt per a la teua edat, aniria de cap a ovodonació. I d'eixir-te un valor molt alt, provaria FIV màxim 6 mesos, 2 o 3 com a màxim. A aquesta edat és pràcticament impossible un embaràs natural i fins i tot dificilíssim amb els teus òvuls. La baixa reserva (antimulleriana baixa més pobre recompte d'antrals) es tradueix també en molt mala qualitat, pel q con et diuen, si aconsegueixes embaràs és molt poc probable q evolucione i en els embarassos evolutius s'incrementa molt el risc d'anomalies genètiques.
I del q et diga la gent no et cregues massa, quasi ningú reconeix q ha fet ovodonació i les xifres són del 40% q en fan ús de la gent q recorre a fertilitat assistida.
També et recomane anar a IVI, són els millors.
Per últim: sóc mare d'un xiquet de 3 anys per ovo i no podria estar més feliç. No tinc ni la més mínima espineta pq no siga genèticament meu, q l'he tingut 9 mesos dins i l'he parit. Al cel done gràcies q els meus òvuls no estigueren en condicions pq si no no haguera sigut ELL.

[alaska]

Apolonia, encara q no escriga pq només us puc seguir des del mòbil i és un infern escriure-hi, estic molt pendent de vosaltres, em dolen els negatius i m'alegre moltíssim dels positius. Concretament, el teu cas el seguisc amb il.lusió pq ja et queda poc pq pugues entendre en carn pròpia el q jo intente transmetre-vos.

[Ishtar74]

Hola a todas,
Yo tengo 44 años.. y estoy en ese punto de plantearme que hago.
Tengo algo que decir... y es que nada es imposible .... y TENED CLARO QUE ESTO DE LA OVO ES UN NEGOCIO.
No cuesta lo mismo una OVO que una IA... y las clinicas cuando pones un pide dentro y ven nuestra edad.... ya se frotan las manos... tienen LA EXCUSA PERFECTA para decirnos que lo mejor es un OVO.

Os digo todo esto porque a una amiga mia le paso... y no es una amiga de una amiga... es que yo la acompañe en el preoceso... yo la acompañe a la psicologa porque lo primero que le dijeron al entrar el LA CLINICA EVA.. y lo digo bien fuerte CLINICA EVA es que en su casa tendria que ser OVO.

Le hicieron analisis... y aun la hundieron mas... ella no lo llevaba bien.

Al final se decidio por iniciar una ovo... empezo tratamiento hormonal en noviembre..... nada un pinchazo...... y chicas...... en diciembre se quedo embarazada de forma natural....

Evidentemente ha denunciado a la clinica y le han devuelto el dinero.

Yo no digo que la realidad es la que es y tenemos que ser conscientes PERO OJO QUE PARA ELLOS SOMOS UN NEGOCIO,.

Besos a todas

[Apolonia]

Gràcies Alaska!!! sí! ja queda poquet!! us recordo a tu i a la Aliganiiu.. espero que tot bé amb els vostres peques!!

[Mirinda_Taronja]

Hola,
si entres al forum de "Buscant un embaràs" veuràs el fil "embarassades amb 42" on algunes expliquem els nostres casos. Ja he dit allà també que a fbk hi ha un grup "Mama Llum 40" on nombroses dones expliquem com ens hem quedat embarassades de manera natural o no a aquesta edat.
En el meu cas em vaig quedar embarassada 3 vegades als 41, de manera natural, la que va tirar endavant just el mes abans de fer els 42.
Com t'han dit cada dona és un món. En el meu cas la antimulleriana va donar un recompte altíssim per la meva edat, fins i tot la vam repetir! És una prova molt senzilla que pots demanar i t'ajudarà a conèixer les teves possibilitats. Tot i això, com t'han explicat una cosa és quedar-te embarassada i l'altra que l'embaràs segueixi endavant.
Jo ara tinc la teva edat i tot i que m'agradaria ser mare de nou i que segueixo amb un recompte elevat d'ovòcits, la realitat és que em fa més por que un cop embarassada no vagi tot bé.
De tota manera, t'animo a que et facis la prova i després decideixis amb coneixement de causa!!!
Ja ens explicaràs!!! Molta, molta sort i que tot et surti rodó!

[alaska]

Ishtar, així ens enganyen? Són uns estafadors tots? Les clíniques de reproducció assistida i també els dentistes, els fisioterapeutes, els metges en general. Ningú coneix el que és l'ètica professional i el codi deontològic, no?
Francament, a mi em semblaria q el q te vol estafar és aquell ginecòleg q amb 44 anys te diga q com hi ha dones q es queden embarassades naturalment amb els seus òvuls, aneu a fer una FIV darrere d'un altra, pq el negoci està en el camí i no tant en el resultat. Del q et diga amb 44 anys q començarem amb IA, q sino seguirem amb FIV i tal, d'eixe sí q podria desconfiar.
I dit aixó, les clíniques EVA són famoses en el sector per ser uns pirates: també cal saber triar. Ànim amb les IA!

[Ishtar74]

Gracias Mirinda por tu info,

Gracias Alaska por tu respuesta... es así.....

[Ishtar74]

Una consulta, la antimulleriana te la pueden realizar en un laboratorio sin autorizacion de la mutua o se necesita el papel del medico?

[fivicim]

Vaja, havia escrit una resposta aquest matí però no s'havia enviat. Us deia:
Gràcies per les vostres respostes, però com ja he dit al principi, la ovodonació no me la plantejo. Tinc fetes totes les proves i la reserva és baixa. Bueno, lo normal per la meva edat, segons em diuen i llegeixo.
Suposo que al final faré un intent (per no penedir-me en el futur) i si no va bé, intentaré treure-m'ho del cap.

[alaska]

Fivicim, això és un altra cosa, clar. Si tens clar q eixa opció no és per a vosaltres, entenc q vulgues provar pq impossible no és, és poc probable però sempre serà més eixs xicoteta probabilitat a no intentar-ho gens. Sort!

[fivicim]

Mirinda, gràcies per indicar-me el fil d'embarassades de 42. I Alaska, gràcies pels bons desitjos :)

[Capgrossa]

Fivicim, la meva àvia va parir a la meva mare als 46, però com ja t'han dit, no és usual. Jo em vaig quedar embarassada de manera natural als 41, però el vaig perdre estant de 5+6. Vam estar mesos probant amb el métode "diver" i res, a les hores vaig anar a dos metges (un de la S.S. i un altre privat), després de veure les analitiques tots dos em van recomanar el mateix: ovo. No ho vaig païr bé, va ser dur haver de renunciar a la genética. El privat em va dir: “sé que buscaràs més opinions, però em semblaria indecent que algú animés a una dona en la teva situació (43 aleshores) a intentar una FIV amb els seus òvuls. Arribaries al mateix punt on ets ara, però amb la desfeta emocional i econòmica.”

Em va costar un any d’intents i d’automedicar-me per adonar-me que volia ser mare, i la genética m’era igual.

Ara t’escric mentre el meu home dorm la nostra filla, de gairebé sis mesos, a la motxilla de porteig. Ella és el millor que he fet a la vida, la millor decisió. Ho vam aconseguir a la primera a IVI. Ningú del nostre entorn ho sap, llevat de dues persones.

L’he dut dins el meu ventre gairebé 9 mesos, i l'he dut quatre anys al cor. Jo li he sentit les patadetes. Jo em moria de ganes de escoltar-li el cor. Jo l’he parida (als 45). Jo li dono el pit i la dormo a les nits, que ningú gosi dir-me que no sóc la seva mare, perque no podria estimar-la més ni que l’òvul fos meu. ÉS LA MEVA FILLA, punt. De fet, en el dia a dia ni hi penso/pensem, i a sobre tothom diu que se m’hi asembla! Fins i tot la persona que sap el tema ovo, flipa. (algú va fer molt bé la seva feina)

Agrairé tota la vida la cel·luleta que una dona meravellosa ens va donar, però aquesta petita cel·lula no hagués tingut cap sentit sense el meu home i sense mi.

Aquí tens la meva experiencia... Ser mare és una experiencia BRUTAL.

Facis el que facis: moltissima sort.

[alaska]

Subscric cada paraula que diu Capgrossa. És més, m'alegre que fallaren els intents amb els meus òvuls, pq al meu fill no podria voler-lo més si fora genèticament meu.