Problemes amb la parella i RA

[lleida13]

Hola Xiquetes,
He volgut obrir aquest post per poder compartir malts rotllos / alts i baixos amb el Lleido.
Sempre em diu que estic obsessionada, i moltes vegades ja no li explico el que penso, perquè no surti amb el mateix. Hem fa por aquest camí duri molt mes temps i ens pugui distanciar...
A vosaltres us passa? ???

[Sabela]

Bona nit Lleida,
jo tinc clar que ells no són iguals que nosaltres,no senten com nosaltres i encara que ho passen malament,no tant com nosaltres.Ho he comprovat moltes vegades,a mi la meva parella em diu que són negatica,potser sí,pero sempre que començo un tractement ho faig amb il.lusió i alegria,també por que no surti bé,peró quan surt malament és quan m'enfonso,pero aixó sóc negativa???és que he de passar el "luto",no es que sigui negativa,és normal que em senti malament i sense ganes si no he tingut el resultat tan esperat.
Les típiques frases de...tu cuando?para cuando un niño?ya es hora de que tengais un hijo...aquestes frases que molesten tant quan una persona per molt que vulgui no es queda embarassada,per ell són normals,a mi em posen dels nervis.
Al maig vaig fer la primera FIV negativa,al juny vaig quedar amb dues amigues,una amb un nen per fiv,que sabia que jo havia passat el mateix procés i l'altra embarassada de 5 mesos a la primera pero FIV als 40,i que no ho sabíem.Vaig arribar a casa meva molt molt trista,plorant,amb una barreja de sentiments confosos...bé,el meu marit no va entendre que em posés així per la meva amiga.Per tant,moltes coses me las callo,sentiments que queden per mi,no ho he de compartir tot.Crec que és difícil que ell m'entengui al 100 per 100.
Menuda parrafada,Petonets.

[lleida13]

El Lleido mai hem diu que be!!!! Ostres quina sort un nou cami. Ara anem a immunoleg i només va dir ..500€ mes. Quan parlem de fiv hem diu?? Una altra???qui ens assegura?? Jo busco camins per arribar al nostre positiu. Ningu ens assegura res a 100% no es una ciència exacta. Ja se que ell aguanta les meves ratllades. Pero moltes vegades no m' escolta.
Com es prenen els negatius els vostres marits????

[july10]

hola lleida! està bé que hagis iniciat aquest tema, malauradament la parella s'acaba resentint davant intents fallits de reproducció assistida!!!

nosaltres portem 2 fiv negatives i pesen!!! ara estem betaesperant un tercer intent!!! davant el segon negatiu s'ho va prendre molt malament, jo també però al veure que es derrumabava vaig fer el cor fort per animar-lo, després ho vaig patir en silenci... no sabia com consolar-lo ja que no era capaç de consolar-me a mi mateixa!!!! i evidentment no pots evitar sentir-te culpable... i llavors penses, i si es cansa de mi?

no sé noietes, és molt durilo!!! fins ara no m'havia dit res sobre el tema, però l'ultim dia que estavem a l'ivi, esperant per fer transfer, ell estava super serio!!! i em va dir: ara veig que en començo estar bastant cansat del tema!!! això que vol dir? que si no va que hem de fer? no ens queden congelats, seria tornar a començar des del principi!!! ufff!!!

[nell]

Hola noies,

Els homes ho porten moooooolt diferent, està clar. En el fons, i encara q facin tot el possible per empatitzar amb nosaltres, som les que ho patim més: físicament i emocionalment.
A partir d'aquí, cada cas és un mon: hi ha parelles q s'han separat i d'altres q s'han unitunit encara més. En el nostre cas (veieu historial), crec q jo he portat el pes del tractament i el Nello, sincerament, no ha estat un gran suport. Entenem-nos: ell sempre ho ha vist tot més fàcil, que ja arribarà, i jo he tingut sempre la necessitat de planificar què fer en cas de negatiu. No s'ha enfonsat però tampoc ha estat un salvavides, vaja....
De fet durant aquest temps he pensat molts cops en deixa-ho, a ell i a tot.
Però el meu desig de crear una familia fins ara ha estat superior. Ja veurem en el futur...
Molta sort i anims guapes!

[BLAUCEL]

AYYY NOIES
la veritat que es complicat, perq ni ells ens entenen ni nosaltres a ells.
Nosaltres estem molt al ppi delk tractament, pero si q sento que totes les decisions les haig de pendre jo, i buscar camins, la veritat q la seva implicació és diferent.
Aquest cami es dur i com dieu o t'apropa o t'allunya, pero hem d'intentar comunicar-nos i empatitzar amb l'altre.
Jo sempre penso que si ells haguessin de pasar per tot el proces no ho farien, pq no ens enganyem som molt mes fortes psicologicament, pero tb mes sentimentals.
Som unes campiones!! i ells tb tenen moltaaaa paciencia la majoria de les vagades i aixo els hi hem de reconeixer!
Pensem q es cosa de dos, i que si heu arribat a quest punt es pq voleu tenir una familia amb ell, sino ho fariem soles, i q la part important es tb aquesta, aixi q intentem cuidar.nos mutuament i recuperar els moments junts
molttts petons

[Ninetaa]

Menos mal ja pensaba que el meu cas era extrany i que toooots els vostres homes entenen a la perfecció tot el que us pasa... el Nineto ho intenta no dic que no, pero sovint em sento sola en aquest tema i també hem pasat per moments de crisis . Ell vol ser pare i hi té ilusió, pero aqui s'acaba tot, no s'implica en buscar info, no te iniciativa per dir podriem provar aixó o alló altre, només s'atabala quan parlem de centims i a vegades em fa sentir com 'culpable' per gastar tot el que gastem en tractaments etc.. no ho fa amb aquesta intenció, ho sé perque ho hem parlat, pero es el resultat que té.
Li haig d'anar al darrera per tot, vam anar a la SS el dia 17 i li van manar proves,..jo no li he dit res pq vull esperar a vere si surt d'ell pero, alla estan les proves sense programar, ni ho fará fins que a mi se m'omplin els ovaris i no de folicles i li canti la canya.

[judita]

Hola noies! Em sembla q som forces les q estem igual!! D'exemple només us diré q li acabo de proposar q es llegeixi aquests post i la resposta és: passo!!
Ell segurix el tractament, mira les punxades i sé q pateix x mi i es posa nerviós, però mai en diu res!!
Per ell hem d'estar tranquils, res de fòrums i paciència!! Si fos per ell encara no hauríem fet cap prova!!
Sort de les dones q portem el mando i ho organitzen i fem!!!
En fi, molta paciència!! El meu és aixi i no el canviaré! Però ens estimem i volem fer aquest camí junts i ser una familia feliç!!
Petonets i paciència!!

[lleida13]

Hola Xiques,
Nosaltres portem 3 cicles de FIV negatius. Amb 5 transfer d' embrions. Ara estem fent proves per saber si tenim problemes genètic o problemes implantació. Estem amb un immunòleg, hem mirat Ovodonació, Un assaig clínic de la Dexeus...i diferents tècniques...al LLeido li han fet fish i l' altre dia me va preguntar:" Si surt problema cromosomic que farem???? Jo semen de donant no en vull, ja que no seria fill meu. Jo li vaig comparar amb si jo fes ovodonació que no seria meu geneticament. Ell me va dir que jo el portaria a la panxa i el notaria creixer. Que ell si fos semen de donant no se sentiria el pare i no seria seu!!!! Que ell semen de donant no en faria. Ho vaig trobar tant egoista, que no ho podia creure. El Lleido es una persona honesta, afable i bona persona. La seva manera de ser es el que fa que l' estimi i estigui enamorada d' ell. Però no m' hauria esperat mai aquesta resposta. Desitgem ser pares i ell en te moltes ganes. No entenc com pot dir això... Sempre podem fer una FIV amb DGP, però la seva resposta me va deixar descol-locada. Ho vaig trobar egoista, rastrer...A algú li ha passat??? Com ho veieu vosaltres???? Tinc un sentiment mes estrany, l' estimo però m' ha deixat sobtada.
Judita el Lleido també em va dir un dia que no volia llegir un post i després el vaig pillar llegint-lo!!! Jo no li vaig dir res. Son diferents els costa parlar de sentiments. El Lleido te por, quan començo a parlar i li dic que tinc un buit al meu cor... ell s' enfada i em diu que el deixi...I jo li dic que el vull a ell com a pare del s meus fills. I que l' estimo. Però ell sent que no me pot fer 100% feliç. Que dur es aquest camí!!
Bon dia guapes.

[BLAUCEL]

doncs haig de dir-te que a mi va passar-me igual, i no m'ho esperava, abans de començar amb les proves, tot i que ja sabiem que el probelma era meu, però no sabiem si tindriemel complet de problemes els dos, vaig plantejar aquest tema i la resposta va ser la mateixa. Vaig quedar.me molttt descolocada pq no m'ho esperava. sincerament jo tb ho trobo egoista, pq jo si hagues de fer ovo no crec q tingues cap problema. En el meu cas tampoc es partidari d'adopcio, i per ell es com si fos mlo mateix, aixo de no portar la "seva sang" no li agrada gens. Pero crec q s'ha de respectar i tb penso q arribat el moment potser canviara d'opinió, i sino ho haureu de parlar amb tranquilitat.
Ho viuen d'una altra forma, i les seves ganes no és la nostra necessitat, és diferent.
Mireu la meva mitja taronja m'acompanyarà al fi del mon i ho compartira tot, pero no li puc demanar ni q llegeixi el foro, ni que faci una cerca d'informació ni q estigui al dia d les ultimes tecniques, bueno hem de viure amb aixo, jo se que està al meu costat, i q pateix per mi, pero tb tinc clar que si ell hagues de passar per aquest proces no ho faria.
animsss noies i no estem soles!!!!

[nell]

Desgraciadament és una reacció bastant habitual.
El Nello va fer el mateix. Vaig tenir els mateixos sentiments que explica la Lleida. Va ser una etapa molt dura, però al final ho va acceptar, va accedir a la donació. Moltes vegades ells no estan tan preparats emocionalment com nosaltres. Per nosaltres és més "fàcil" acceptar una donació perquè sabem que, en el fons, el nen/a creixerà dins nostre, i per tant, encara que genèticament no sigui fill nostre, tenim una contribució molt important en el seu desenvolupament.
Hem d'entendre que el paper dels pares és diferent, ho viuen més a través de la parella i d'alguna manera, els hi pot semblar que si no hi posen ni "la semillita", és que no fan res.
El Nello també tenia por que jo en algun moment li retregués que els fills no són seus, si ens separéssim, per exemple... quina tonteria, oi?? És que de vegades el que els bloqueja són coses tan estúpides com aquestes.
Amb el temps ho va anar acceptant i ara, doncs cap problema!
Ja veuràs com tot anirà bé. Ànims guapa!!