Algú més en RA que tingui totes les amigues embarassades??

[zoui81]

Bon dia a tothom,

he obert aquest tema pq després de 3 IAs negatives, fa dos dies ens van donar la beta negativa de la nostra primera FIv. Ens ha fet molt i molt mal perquè en aquesta sí que hi havia posat forces esperances. Però el que pitjor porto, és la pressió social i l'ambient. Totes les meves amigues estàn embarassades!!! és horrorós!!! a més l'últíma m ho va dir el mateix dia de la beta negativa , i ja és el seu segon fill.

Doncs res, que me n'adono que el meu xicot més o menys pot seguir fent vida normal, pq encara que els seus amics siguin pares, ells no s'embarassen! per tant, pot seguir anant en moto... etc.

Per això voldria saber si hi ha més gent com jo per la zona del Valles Oriental, i que si algú vol quedar ja sigui per fer un cafe, o fer una volteta en moto, o anar a jugar a volei, jo que sé... doncs que m'ho faci saber. Pq veig que sino no em puc desfogar enlloc i aquesta situació (portem més de dos anys) ja m'està començant a ofegar!

Suposo que nosaltres de cara a setembre ho tornarem a provar, amb la transfer de dos embrions congelats, però mentrestant...

a totes!!!

[Cuca84]

Hola zoui!

Entenc el que dius de que sembla que hi hagi un baby boom.. a mi cada vegada em costa més, me n'alegro quan m'ho diuen però després del subidón inicial penso "i quan seré jo?" i m'entra molta pena. Ja que realment, i encara que sigui dur dir-ho i sobretot assumir-ho, ningú ens garanteix un embaràs i, tot i que segurament ho aconseguirem tard o d'hora, això a mi almenys m'angoixa i molt.

Em fa molta pena pensar que és molt improbable que un bon dia em quedi embarassada fent l'amor amb el meu home i se'm trenca el cor quan veig que molta gent ho acosegueix així, abans o després.. deu ser tan maco i emocionant..

Sé que al final el que compta es poder ser pares, però a mi això em fa molta pena.. espero que si em quedo prenyi (que espero que passi tard o d'hora) se m'oblidi tot pel que he passat

Jo sóc de Tarragona, pel que el tema quedad ho tinc difícil, però vull que sàpigues que t'entenc i que em téns pèl que necessitis! espero que al setembre sigui la transfer definitiva, és un camí dur però no hem de perdre l'esperança, encara que a vegades ho veiem tot negre. Molt panims bonica!!!

Un petó ben gran

[Helen77]

Ostres zoui guapisima. Kin greu k estiguis tan xafadota, thas d'animar. Si vols jo visc a Caldes de Montbui. Tu mateixa. De dimarts a dissabte treballo a barcelona pero diumenge i dilluns tinc festa. Si vols kedar i desfogar-te aqui estic. Una abracada reietona.

[vader83]

hola guapa

jo estic casi igual! totes amb els nens petits o embarassades! son les meves amigues i m'alegro molt per elles pero es veritat que m'ofega sortir sempre amb elles del "rotllo" amb nens... es posen a parlar dels bibis.. de que si dorm, que si menga... i et quedes totalment fora de conversació!! aixi que segueixo anant amb elles, son les meves amigues!!! però no com abans, ara surto més amb companyes de treball o l'unica amiga que encara no te fills.

Jo també soc de Tarragona estem una mica lluny però segur que trobes a gent de la teva zona!

petons!

[manu23]

Bona nit,

Tot i que ara tinc 2 nens he passat per tot el que dieu, el meu primer nen va ser fruit d'una FIV despres de 6 IAs negatives i 2 aborts, durant aquell temps totes les meves amigues van tenir nens i a mi s'em feia costa amunt, pero nenes tot passa i us arribarà el vostre moment, i Cuca et puc assegurar que per mi va ser molt més emocionant el positiu del gran tot i ser per FIV que el del petit que va venir sense buscar-lo perque no ens podiem quedar embarassats de forma natural segons els metges...

Anims i tot i que tota aquesta experiencia no s'oblida es veu desde una altre perspectiva.

Zoui jo tinc 2 nens pero si necessites parlar o sortir a fer un café jo visc al Valles...

Molta sort a totes

[zoui81]

Moltes gràcies a totes per contestar! avui estic una mica millor. He recuperat una vella amistat que estranyament encara no té fills ni s'hi ha posat!!!!!!!, s' hi posarà l'any que ve. Oleeee!!! Però si tinc algun dia de bajón potser sí que us envio un privi a les del valles.

[JULIA12]

Hola noies, ara he descobert aquesta entrada i dir-vos que fins ara ho portava força be aixo dels nens i els embarassos de les amigues pero aquest capdesetmana m'ha afectat molt quan m'han donat la noticia d'embaras de la meva millor amiga...tambe es el segon fill i realment me n'alegro molt pero cada vegada que em ve al cap m'enfonso en un sentiment de frustracio!
Nosaltres fem tot el que ens diuen, ens punxem cada dia, estem hormonades fins a les entranyes, estem caa dos per tres espatarrades a les maleides camilles de ginecolegs i hi posem totes les nostres il.lusions als tractaments...tot i aixi ningu ens garanteix que algun dia aconseguim el nostre somni!! Si aixo no frustra no se que ho fara!
Com vols que no ens afecti aquests embarassos miraculosos d'una relliscada o una nit de passio!!
I com mes intima es l'embarassada mes ens afecta!
Pero,noies, es lo que hay! I no ens queda altre que tirar enavant amb totes les nostres forces!!!! Ningu ems parara!!! Almenys haurem esgotat totes les possibilitats, no?!
Anims!!

[Mara17]

Uf, és que és complicat, eh? Te molta raó la Júlia: com més íntima, pitjor. Com a mínim a mi em passava.

Jo ara sabeu què em passa? Quan vaig pel carrer amb el cotxet de vegades detecto mirades com la que devia fer jo quan veia cotxets i no sabia si mai podria ser mare. I em sap un greu... Els explicaria tot el que em va passar i el que vaig sentir. Ja sé que em flipo i que potser m'equivoco, però hi ha cares que, quan veuen el cotxet, canvien de cop (com la meva fa temps).

És tot molt injust. Molts ànims, perquè és possible!

[zoui81]

Mara sí que és dur sí i només persones com tu que ho han passat poden entendre-ho. Me n'alegro moltíssim que tu ho hagis aconseguit! quants tractaments vas haver de fer per aconseguir-ho? si no et sap greu... A mi cada positiu m'alegra una miqueta i em dona una mica d'esperança... pq de debò que hi ha moments en que la perds i ho enviaries tot a pastar fang!

Si no fos pq aq desig de ser mare és cada dia més fort... i de moment no s'apaga...

[Mara17]

Mara sí que és dur sí i només persones com tu que ho han passat poden entendre-ho. Me n'alegro moltíssim que tu ho hagis aconseguit! quants tractaments vas haver de fer per aconseguir-ho? si no et sap greu... A mi cada positiu m'alegra una miqueta i em dona una mica d'esperança... pq de debò que hi ha moments en que la perds i ho enviaries tot a pastar fang!

Si no fos pq aq desig de ser mare és cada dia més fort... i de moment no s'apaga...

Vaig fer tres tractaments (però només una transfer). Em quedava embarassada i els perdia. La meva gine no hi donava importància, però resulta que tenia una endometriosi de cavall. Em van operar d'endometriosi al cap d'un any i mig de començar a la cerca, al mig any s'havia reproduït (volíem fer una IA), em van proposar induir una menopausa i fer FIV (en teoria els resultats havien de millorar), vam fer FIV amb un sol fol·licle que vam punxar, però l'òvul era immadur, al cap de tres-quatre mesos, segona FIV (amb protocol llarg) amb 5 folis, 4 òvuls, cap embrió. Vam canviar de clínica i vam fer protocol curt, però per provar-ho (perquè ja m'havien enviat a donació d'òvuls): 2 folis (ja veus que la reserva ovàrica no era gaire brillant), 2 òvuls immadurs, 2 embrions, 2 nens. Aquelles coses que no passen gairebé mai. Em sento com si m'hagués tocat la loteria. En total 3 anys i mig fins que em vaig quedar embarassada definitivament.

Fa poc vam anar a veure el doctor i ens va dir que em menciona a moltes noies que passen per allà amb poca reserva. És que vam trencar totes les estadístiques.

Molts ànims i força. Quan arribes on sóc jo, no s'oblida tot el que has passat (perquè tampoc cal, al contrari), però queda llunyà, i tens la sensació que ho tornaries a fer mil i un cops més.

Una abraçada.

[JULIA12]

Mara17, gracies per compartir la teva experiencia! Ens demostres que per moltes pedres que hi hagin al cami si les vas apartant ina a una al final arribes al teu desti!
Ets una mare molt valenta i els teus fills estaran orgullosos de tu!!

[cargol]

Jo tb ja ho he aconseguit i al igual q la mara notes mirades d gent q saps q esta al mon de RA. I sobretot nosaltres q anem amb bessons eh mara.
Jo de gent q se q estan en ello m ofereixo a parlar-ne pr la gent no ho fa. Els dic tb aq web pq hi ha gent marevellosa i a mi, q no coneixia ningu m ha anat mt be.
Jo vaug passar per 2 ia negatives i 1 fiv positiva( avui fa un any d la punció).

[Mara17]

Sí, Cargol, amb bessons més. És exagerat.

Jo no me n'amago gens que hem fet tractament. Al contrari, m'agrada explicar-ho, perquè al final les clíniques de RA són plenes però resulta que tothom s'hi queda a la primera i mig d'accident. Au va. I, a més, no sé si qui tinc al davant es troba com em vaig trobar jo i la puc ajudar amb la meva experiència (com a mínim a mantenir l'esperança).

Molta gent se n'amaga, els deu semblar que ets menys per haver hagut de recórrer a RA, però jo ho dic amb el cap ben alt. Hem hagut de superar molts obstacles (i com a parella això uneix molt, però també pot separar molt) i és la meva història. A qui li sembli que faig pena per haver hagut de fer-me tractaments, que miri cap a una altra banda.

Endavant, valentes!

[arlet78]

Hola guapes!!

Fa molt de temps que seguiexo aquest post en el que m'he vist reflexada moltes vegades, però no havia escrit mai.

Tinc un fill preciós que ara farà mig any després de passar per 2 FIV's. La primera negativa sense conglelats i la segona positiva del meu nen, també sense congelats.

Zoui 81,cuca, vader us entenc perfectament el que esteu passant, nosatres vam estar en total un any en RA i es la pitjor època que recordo. Jo em prenia les coses molt malament cada cop que algu es quedava embarassat ( i era molt sovint) em sentia molt malament. Recordo que pensava vull que em tanquin en una bombolla i no sortir-n'he fins que estigui embarassada. Només estava bé a casa amb el meu home i les famílies corresponents que no treien mai el tema nens pq coneixien la situació. Lo pitjor va ser a la feina, una companya em va dir que ho estava just un dia després del negatiu, per mi era un infern anar a treballar i veure-la cada dia com es queixava de em fa mal aquí i allà, això és un rotllo, i jo pensava com pot ser que es queixi d'una cosa per mi tan desitjada. A més les meves companyes sabien el que estava passant (pq em vaig veure obligada a dir-ho ja q es pensaven que era mentida que hagués d'anar tan sovint al metge) i no es tallaven un pèl parlant d'embarassos tot el dia i de nens etc... els hi vaig arribar a agafar mania i tot.

Us explico tot aixó pq veieu que aquest sentiments són absolutament normals, i que si els tens els tens i no hi pots fer res, i no us heu de sentir malament per això. Si algu m'hagués dit que ho aconseguiria segur i que tot era questió de temps pot ser m'ho hagués pres diferent. Però això ningú t'ho diu, doncs ja us ho dic jo, us asseguro que sigui com sigui ho aconseguireu, perquè sou super valentes i lluitareu com feres per tenir les vostres !!


Molts Ànims !!!

[zoui81]

Ai Arlet moltíssimes gràcies per entrar i explicar-nos la teva experiència amb el aquest final tant feliç!!! Moltíssimes felicitats pel teu fillet! La veritat és que no podries haver expressat millor el que sento en aquests moments tant i tant durs! Si no és indiscreció em podries dir quin era el vostre diagnòstic i quants embrions et van posar cada vegada?
Nosaltres d'aqui un parell de mesos farem una segona transfer de dos embrions, perquè per sort tenim 6 de congelats !! i de bona qualitat. La 1a transfer va ser tb de congelats però només un blastocit pq no en volíem dos... ilusos... però com que ha estat negativa ara ja hem decidit arriscar-nos i tirar pel dret! i si han de ser dos doncs benvinguts!

Doncs crec que tens molta raó quan dius que si sapiguéssim que ens costarà però ho aconseguirem ens ho pendríem millor, i això és el que jo intento però sempre hi ha moments baixos, en que una veueta et diu que potser tu mai podràs ser mare, i llavors et cau el món a sobre.

[*Fiona*]

Hola Zoui, com la resta de companyes, entenem perfectament aquest sentiment.

Al començament de la meva búsqueda per sort no van haver-hi moltes embarassades al meu costat...porto 3 anys i mig...
Però es van concentrar totes en aquest últim any: cunyada, cosins, totes les amigues menys 1... un baby boom vamos..!
Però vaig intentar alegrar-me per elles...d'algunes més que d'unes altres clar! jejeje!
Però jo tenia un truc, el vaig llegir fa temps per aquí i em funciona: de tant en tant penso en tota les noies que conec, que fa temps que viuen en parella i podrien ser els següents. Els imagino com si ja ho estiguesin o em donen la noticia... Així el dia que la donen el cop no es tan dur. Sembla una tonteria, però em funcionava (menys amb una, que no m'ho esperava per res del món i vaig estar 1 setmana plorant... avegades és normal explotar, no?)
També he de dir que ser tieta és maravellos, i intento viure l'experència. Haver vist tantes paunxus ha sigut dur, amb sentiments contradictoris, però sobretot s'em cau la baba amb la meva neboda i cosineta! jejeje!
Intento sempre mirar cap al costat positiu...tot i que tenim tot el dret del món a aquest dies foscos on no és veu cap llum...(que en tinc uns quants)...Però tranquila, al dia següent sempre surt el sol!

[hera]

hola noietes!!!
ara que us llegeixo, jo també tinc amigues embarassades i és veritat, te'n alegres, però al mateix moment penses quan ens tocarà a nosaltres? i inclús, despres de dos fiv negatives, penso interiorment... em sembla que no em tocarà mai.

l'altre dia, estavem amb les amigues i amigues de les amigues (unes més intimes que altres), i una va deixar anar la noticia (de fet no totes saben lo de les meves fiv, però s'ho pensen)... ara em passa que quan rebo la noticia d'un embaràs, no sé quina cara fer i penso que les que ho saben, noten la meva reacció.

va dir que ho estava tot ensenyant una eco i totes la vem felicitar aixecant-los de la taula... el que no em va agradar gaire és que les que sabien la meva història, es van passar la resta de la tarda parlant de l'embaràs i de les coses que tenien elles per deixar-li una vegada hagués nescut i revivint les tipiques anècdotes del part etc.

tot i que són amigues, penso que tenen poc tacte i a mi em sap greu...és perquè estic sensible amb el tema, ho sé, jijiji
si mai tinc un fill i estic amb una persona que li està costant, crec que intentaré no esplaiar-me massa amb el tema per respecte a l'altre.

així que veig que a totes ens passa per un igual... és fotut, mai ho hagués dit!!!

però molts anims a totes!!!! algun dia ho conseguirem

[arlet78]

Zoiu,
el nostre problema era q l arleto tenia pocs bitxets.En cap de les fiv ens van quedar congelats o sigui q si mai li volem donar un germanet haurem de tornar a començar!!
Fas molt bé de posar-t'en dos en la fiv positiva els dos embrions eren de qualitat A i finalment només va implantar un!!
Segur q aquests congeladets et donen una alegria!!!
Petons!!!

[nòmada]

Jo també fa temps que llegeixo el fòrum però no m’havia atrevit a escriure. No m’agrada això dels fòrums d’internet, però és que si no, una es sent tan sola, no? No coneixo ningú en aquesta situació...

Em sento molt identificada amb el que dieu sobre la quantitat de bebés i amigues i familiars embarassades, que sembla que es multipliquin cada dia!, i sobre les ganes de viure en una bombolla o en una ciutat on estigui prohibit estar en estat! Hi ha dies que fins i tot anar al supermercat és un malson ple de bebés preciosos i mares satisfetes. El problema és que aquest sentiment de ràbia em fa sentir-me fatal també amb mi mateixa, perquè no és gens positiu, perquè és pura enveja. Veure que vosaltres també el teniu em fa sentir més acompanyada. Suposo que és normal i que l’hem d’assumir i intentar viure sense que ens faci molt de mal.

Ara estic esperant el resultat de la segona transfer per a finals de mes. En l'anterior cicle em vaig sentir malament físicament, amb dolors de regla, però ara em trobo bé, cosa que no sé si és bona o dolenta. Tinc absolut terror. En l’anterior beta negativa em va tenir una setmana plorant i sense voler parlar amb ningú. Tot i que encara em queden dos blastos congelats crec que cada cop se’m fa més difícil tot el procés. Quan em desespero intento pensar que durant aquest temps d’intents he aprés moltíssimes coses, sobre els judicis de molta de gent que fa comentaris que fan mal, o sobre com dintre de mi hi ha forces ocultes que sorgeixen quan és necessari, sobre la importància de la meva relació de parella i el suport que ens hem de donar...

M’agradarà saber de les que passeu el mateix que jo i també de les que ho heu aconseguit a la segona... o la tercera... o a la quarta, que sempre anima.

Molts d'ànims i una abraçada molt forta!