Començo ara i tinc por

[llumí]

Bé, el títol ja ho diu tot, alguna de vosaltres heu tingut el presentiment de què tot anirà malament malgrat no haver ni començat?
Ara ens estem fent les analítiques i proves per fer una FIV i tinc por de no poder aconseguir-ho, és com una sensació. Suposo que sóc rara de "picarols"...
El cas és que de vegades les sensacions es compleixen i això encara em fa més por :(

[labego77]

Hola llumí, el camí de la reproducción assistida es dur sigui llarg o curt, i sempre es poden tenir aquests sentiments. Jo també els he tingut, pero tot i que encara no no he aconseguit, segueixo lluitant. Que tianguis molta sort.
Passat pel post de primera fiv i veuras diferentes histories que etc poden ajudar!

[llumí]

Ui, em sembla que ja em sé totes les històries, ja fa dies que us llegeixo però fins ara no m'he decidit a escriure... Jo sempre he cregut molt en les percepcions i aquesta m'espanta. M'agradaria ser més optimista, com moltes de vosaltres, malgrat costa molt.
Algú de vosaltres va al psicòleg? Jo m'ho estic plantejant seriosament

[Soraya]

Bé, el títol ja ho diu tot, alguna de vosaltres heu tingut el presentiment de què tot anirà malament malgrat no haver ni començat?
Ara ens estem fent les analítiques i proves per fer una FIV i tinc por de no poder aconseguir-ho, és com una sensació. Suposo que sóc rara de "picarols"...
El cas és que de vegades les sensacions es compleixen i això encara em fa més por :(

Com t'entenc! Jo aquesta és la meva segona FIV i des del principi que he pensat que tot aniria malament, demà surto de dubtes. De totes maneres també em va passar amb les meves IA's anteriors i si que va sortir malament. De totes maneres sigues positiva, tard o d'hora ho aconseguirem (esperem que sigui d'hora )

[Aina74]

Hola llumí!

Entenc perfectament com et sents. Els porcentatges són el que són i no podem fer més, i jo també penso i si no funciona....

Però la ciència ens ajuda a on la natura no hi arriba. Jo vinc de una laparo per un possible hidrosàlpinx acabant amb extracció de les dues trompes malmeses per les adherències causades per endometriosi.

Per tant,es la única opció que tinc per ser mare, i si no surt bé hi ha ovo i sinó la adopció, ara, després de dies de plorera ja no descarto res. Però el que si hem de fer és ser positives i fortes que el món és dels valents i tinc comprovat que sempre després de l-esforç ve la recompensa.

Amb lo que estic feliç de començar, em sento afortunada de que la ciència ens pugui ajudar i agraïda de poder accedir ja que el món es tan injust que fins i tot per això fa falta tenir diners...

Endavant! que a cada pas queda menys camí a recòrrer

petons

[ciriante]

Aina aqui totes hem passat mals moments, jo vaig tocar fons a la meva 1era FIV negativa, el meu marit i jo vam plorar lo inimaginable, i ja pensaba que no era possible conseguir-ho, pero quan les coses no poden anar pitjor, nomès poden anar millor.. i així va ser, vaig deixar que passes el que tenia que pasar, i que la ciencia em dongues el que la natura no ha volgut, vaig pensar que ja no era cosa meva, que eren els metges qui ho farien.. tenia massa pressió sobre meu, i així va estar.

tema psicòleg, jo no vaig anar pel tema cèntims.. pero ho veig una bonisima idea, estan per això..

ànims guapa!!! continua lluitant! sempre hi ha una recompensa

[llumí]

Ciriante, m'ha agradat la teva filosofia. Que m'ho implantin i que passi el que vulgui, no depèn de mi!
Intentaré pensar-hi, crec que treu ferro a tot plegat. Gràcies!

[cher31]

Hola! Jo també fa dies que us vaig llegint. Suposo que tenir por a que no surtin les coses bé es el mes normal, jo també en tinc. El meu marit i jo portem dos anys buscant un embaras; finalment el vaig poder convencer per fer-nos les proves i a ell li han detectat que en te pocs i a més son lents. Li varen receptar l'Androferti i a mes li han comentat que te un petit varicocele, pero que encara que s'operi no creuen que millori. En fi, ens varen aconsellar una clinica i fa un mes més o menys i varem anar (anteriorment varem anar a la Dexeus on ens varen dir que nomes podiem fer ICSI, varem sortir d'alla molt decepcionats...), doncs bé, el que us comentava de la clinica, ens varen fer fer un test de recuperació espermatica (els dos teniem clar que sortiria fatal) i la nostra sorpresa es que va pasar de tenir 5milions per ml a tenir-ne 25 ; genial!! Jo a ell sempre li dic que ha de ser positiu perque les coses surtin bé, si penses que les coses aniran malament, segur que hi van. A mi el dilluns em varen fer un histerosalpingograma per veure les trompes i tot es correcte; per fi ha sortit el . El dia 4 he de començar amb la medicació fins que em vingui la regla i despres a per les banderilles! jajaj. La veritat es que tinc por de tot; potser per aixo també m'he decidit a escriure aqui, perque totes tenim les mateixes pors, les mateixes il·lusions, situacions similars,... i res millors que entre nosaltres per poder-nos donar suport i tirar endavant. Que totes tingueu molta sort i a veure si el nou any ens porta el millor regal del mon, el nostre .

[Dormilega]

Molt bones,

és cert... com ja he llegit en altres post. És un camí llarg i molt molt dur, xò un cop s' aconsegueix l' objectiu et quedes amb els bons moments. El dia que la beta surt positiva, el dia que ho comuniques a la família, la primera eco, etc...

Només un consell... sigues OPTIMISTA xq el cap té molt poder. Posa't en bones mans i tot arribarà.

Una abraçada,

[mca76]

Jo tenia aquesta mateixa sensació i no podia estar més equivocada. Reconec que sóc de les afortunades, tot va anar segons el previst, positiu a la primera (bessons: nen i nena) i està anant tot de meravella (estic de 18 setmanes)... Lluita contra els pensaments negatius! Trigaràs més o trigaràs menys, però veuràs com ho aconseguiràs! Ànims!!!

[llumí]

Moltes gràcies a totes, no entro molt per no capficarme tant (ja sabeu que tot i així et capfiques igual per això :).
Tranquilitza saber que és un sentiment-pensament comú i que pot donar bons fruits de totes maneres.
Nosaltres encara estem mans a l'obra amb proves vàries, ara em faran una mica d'histerscòpia ja que tinc l'úter una mica bicorne i m'han dit que podria donar lloc a aborts, res, a fer el que convingui!!!
Salut i bon any a totes!

[sandradani]

Com us entenc a totes, jo ja he passat per on esteu ara vosaltres, nomes PUC dir q paciencia, optimisme, ser realistes I el cap fred. Jo ho he aconseguit, porto bessones, espantada, pero cada día donó un pas mes. Sort per totes!