els comentaris dels pares i la familia quan hi ha problemes

[sachpremkaur]

Hola noies

estic embaraçada de 6 mesos, pero el meu germa porta tot aquest any intentant cercar ser pare, i resulta que no pot per absencia total despermatozoides. ja han probat un parell de cops la inseminacio artificial i no, de moment no shi queden.

el cas es que ma mare esta fatal, porta un any amb una depressio insoportable.

em costa molt passarme per casa en aquestes circumstancies, em sento 0 recolçada, i la meva mare sembla que nomes veu els problemes del meu germa. els he ajudat a tots dos, varies vegades, pero sembla que continuen nomes veient els que els hi passa a ells, i res mes.

es bastant extrany tot plegat.

petonets i gracies.

[image]

Hola sachpremkaur, quin nom d'usuari mes dificil!!! he tingut que fer un Copiar/Pegar, jajaja
m'ha cridat l'atenció el teu comentari perquè jo vaig viure durant el meu embaràs algo semblant. La germana de la meva mare estava molt malalta i tot al meu voltant era negatiu, jo em sentia malament el dia que vam decidir dir-li a la família la notícia, fins i tot vaig pensar que venia en un mal moment, pensament del qual m'hen penedeixo moltissim, ja que ara se que no hi va haver un millor moment. Ho vaig passar molt malament i vaig plorar molt, perque als meus pensaments i desitjos mai m'hagues pensant que em sentiria tan sola en un moment suposadament tan meravellos.
Ara que ho veig tot de lluny penso que l'important en aquells moments erem jo i el meu fill i que amb això n'hi havia prou, ni ell ni jo teníem la culpa del que estava passant, la vida continua i per sort tambe passen coses bones.
Per descomptat crec que estan sent del tot injustos amb tu, però si em permets que et doni un consell, et diré que no centris la teva atenció en això, viu cada segon del teu embaràs per que passa volant i somnia amb el futur tan meravellós que t'espera, a partir d'aquí, qui vulgui viure'l amb tu que et busqui.
ja veuràs com quan neixi el teu nen tots ells passaran a segon pla, comença ara a donar la importancia que es mereix la teva petita pero gran familia.
se que no es la resposta que voldriem, pero en aquests moments t'has de cuidar molt i no et pots permetre estar amb aquesta tensio i nervis.
I no perdis l'esperança, segurament un d'aquests dies reaccionaran i tot cambiara.

petons i que siguis molt feliç.

[rela]

Hola sach.....

A veure, estic segura que la teva mare i el teu germà se senten molt feliços per la part que els toca de ser tiet i àvia, i tot i que no haurien de passar la seva negativitat, has d,entendre, sobretot el teu germà..

Primer de tot em crida l,atenció que si el teu germà té absència d,espermatozous hagin pogut fer INseminació, això no és possible, a no ser que sigui esperma de donant.. Sé que em falta molta informació per opinar, eh? Però potser podries parlar amb ells amb tota confiança, saber ben bé com funciona tot aquest procés... Jo t,ho dic des de l,altra banda.. No saps com és de complicat aquesta situació d,haver de passar per reporducció assistida per tenir un fill, i encara que ho expliquis, la gent, sense voler, i gent que estimes moltíssim, et fa mal i a vegades, sense que et facun res, et sents molt malament... I sé que pot semblar molt difícil d,entendre.. A vegades et sents un desgraciat, estas trist, et sents incompres... Però després canvies el pensament i penses en totes les coses bones que t,envolten, la parella, la familia, els amics... Estic segura que el teu germà ho està passant malament, encara que no t,ho digui, intenta parlar amb ell, que t,expliqui com se sent i explicar.li també com et sents tu..

I la teva mare.. Ai.. Les mames són les mames.. Estic del tot segura que és feliç de tenir un net/a en tres mesets, però suposo, i això va a caràcters, que el patiment del seu fill la supera.. Et diria el mateix, que li obris el cor i li expliquis com et sents...

Espero que tinguis molta sort!

[Mara17]

Sachpremkaur,

Jo no ho veig estrany, com a mínim no és l'adjectiu que faria servir per definir-ho, potser perquè he viscut al "cantó fosc" més de tres anys i mig i ho comprenc perfectament. Jo, com la Rela, estic segura que se n'alegren, però és que una situació com aquesta desgasta qualsevol fins a un punt que no et reconeixes. I molts cops et sap un greu que ni t'imagines no poder expressar l'alegria que sents per l'altra persona, perquè justament el motiu de la seva alegria et recorda més el motiu de la teva pena. No sé si m'explico. No és que pensis que té la culpa de res, ni que et sàpiga greu que ella pugui, és que et fa evident que TU NO POTS. És simplement això. Suposo que ta mare el que no vol és centrar-se exageradament en tu per no ferir el teu germà, i de rebot és a tu a qui fa mal, però no ho fa amb mala fe, n'estic convençuda.

Mira de posar-te en el seu lloc, i potser entendràs que aquesta actitud cap a tu no és personal, és fruit d'una situació determinada.

Només un exemple. El dia que una amiga meva em va dir que estava embarassada jo acabava de tenir un avortament. Creus que vaig reaccionar com ella esperava? No. Vaig fer el que vaig poder, vaig felicitar-la i abraçar-la, però en aquell moment, l'única cosa que jo podia pensar és que en el que havia perdut, i aquella notícia m'ho feia encara més evident. Em va saber un greu terrible, perquè de debò que me n'alegrava, però era incapaç de somriure com ho hauria fet en un altre moment. Parlar-ne sempre és el millor, per evitar malentesos.

Molta sort!

[gateta10]

Hola noia,
hi ha tantes maneres de plantejar les coses i les famílies són tan complicades!

Dir-te que estic en tractament de reproducció assistida i has d'entendre que és molt difícil. També, però, al menys des del meu parer, dues inseminacions artificials no suposen un estrés insuportable...I en aquest sentit si em sembla estrany, o també el fet que la teva mare estigui deprimida, potser hi ha informació que et manca.

També és comú persones amb problemes d'infertilitat no puguin gaudir d'embarassos de gent propera i que estima (sentiments d'injustícia, enveja, "per què jo no"...) i això també els provoca molta culpabilitat i patiment.

Crec que si et sents així, a més imagino que estaràs més sensible que mai, podries "demanar" també una mica de comprensió cap a la teva situació tan especial, que es visqui amb més alegria o atenció, el que no implica no donar el teu suport al teu germà i cunyada.
Bé, que es veu que tens una familia molt "emocional", en aquest sentit, potser és més fàcil expressar com et sents.

I com t'han dit, el més important ets tu i el teu petit!!!

[mina2010]

Hola,

Té sort el teu germà de tenir a la seva mare al costat. Jo estic en procès de reproducció asistida i la meva mare no li dona importància, ja té nets per part del meu germà, no em pregunta mai com em va el tema, sempre em comenta coses d'altres noies que estan o s'acaven de quedar embarassades, etc
Quan el meu germà em pregunta em sento molt recolçada...
Si parles amb ell segur que ho entendràs i ell a tu.

[sachpremkaur]

Hola noies

el meu germa ha estat molt deprimit aquests mesos, i ma mare igual. el tema es que ara ell ha marxat fora lextranger per feina, i el tema de la paternitat sembla que lhan parat temporalment i la seva muller. pero em consta les ploreres que han patit el meu germa i ma mare. i entenc que aixo es un proces.... doloros. intern i doloros.

pero ma mare continua obsessionada totalment amb el fet que ara té el fill que està fora. en un mes dono a llum noies, i fins ara que ma mare realment no se n'adona que no ha fet res amb mi i lembaraç.

en fi... el temps posa a tothom al seu lloc, suposo.

de tota manera veig que hi ha un enganxe molt gran a tot lo dolent, i jo ara es que senzillament estic que la panxa em peta, mhan tornat a venir unes nausees de caball, i descanso molt malament per les nits. ara estic molt tranquila, pero reconec que els plors dels familiars aquests darrers mesos, i que cadascu estava trist de picarols, no es que mhagin anat excessivament be. el que es recolzada... no mhi vaig sentir noies.

el que tinc clar es que en poc temps tinc un bebe a les mans, i suposo que tot aixo ho viure amb perspectiva i sense lafectacio i tristesa daquests mesos. la mare del meu marit es va morir fa poc dun mes també. aixi que ell ha estat per larrastre tots aquests mesos.

si que he sentit una soledat extrema amb el meu fill a estones. pero crec que tot lo forta que he estat a voltes val la pena totalment. nomes desitjo el milllor per a tothom.

petonets

[sachpremkaur]

Ah, i si... donantvos més info, la inseminacio l'han probada un parell de cops, amb esperma de donant... si...

[sachpremkaur]

Hola mina2010

sento que ta mare no estigui sensibilitzada amb la teva situacio

el cert es que jo estic mega sensibilitzada amb la situacio dels pares que no poden tenir fills. de fet tinc amigues a les quals també els hi ha passat aixo, i les he ajudat, perque faig terapies naturals, i crec que el meu embaraç no treu que estigui mega sensible amb les mogudes dels altres.

es a dir, es tracta de ser sempre molt sensible amb lo propi i lo dels altres. es tracta de ser empàtic, jo ho sento aixi. pero forma part de la meva manera de ser, saps? en canvi diguem que molta gent que esta acostumada a tenir problemes es tanquen en banda i nomes acaben parlant de lo propi, sense fixarse que a part de les histories propies, hi ha mooooltes mes coses que ens envolten. es tracta de tenir més perspectiva, no creieu?

molts petonets