Que hem de fer ara????

[nani2]

Hola a totes, la veritat es q feia molt temps q no escric, he necessitat desconectar una mica i com totes vosaltres no pensava q havia d'acabar escrivint en aquesta part del foro, pero q li farem ens ha tocat el cami llarg.
Portem mes d 'un any buscant i no hi ha manera fa 2 setmanes vaig anar al ginecoleg i ja em va començar a parlar de relacions programades, de IA i de FIV, jo pensava q aixo de buscar un fill era la cosa mes bonica del món i per mi s'ha començat a convertir en una cosa horrible i estresant i lo pitjor ho estic començant a pagar amb el meu marit, si estic ovulant i el no te ganes pq esta molt cansat, (pobre s'aixeca a les 6 torna a les 19 i la seva feina es bastant fsica) ja m'emprenyo i m'ho agafo molt malament.
Perdoneu per el rollo pero ho necesitava , bueno ara ens trobem q jo vaig per la mutua pero ara arriba l'hora de tractaments sabem q per la mutua serà més rapid pero la veritat he estat mirant i no esm podem permetre aquesta despessa economica, llavors no se q he de fer, anar al centre d'atenció a la dona de la meva ciutat? Em faran esperar un altre any pq a ells no els hi consta q ja portem mes d'un any??
Aix nenes moltes gracies per llegir-me, sento el rollo.

[Elidé]

Nani, la ginecòloga us ha demanat alguna prova o us ha parlat de relacions programades, IA i FIV només perquè porteu més d'un any buscant? Si és el segon cas, pren-t'ho amb calma fins que algun resultat objectiu digui que no podeu tenir fills sense ajuda de la ciència!
El que dius de pagar-ho amb el teu marit és normal, jo crec que ens ha passat a totes les que hem buscat un embaràs durant molt temps sense aconseguir-lo. Però te n'adones del que et passa i pots intentar canviar-ho, així que tranquil·la! Parla amb el teu marit i explica-li com et sents, i demana-li disculpes per enfadar-te sense motiu. Si finalment heu de fer IA o FIV, pensa que és només un altre camí, i que el dia que tinguis el teu fill o la teva filla seràs una mare més i res d'això tindrà cap importància.
Ànims!!!

[Kora]

Hola,

Arribats a aqest punt és llarg..... el camí i estressant per la parella.... ara el tema temps t'ofega.... però s'ha d tenir molta paciència....... respira fons...... i posat la màqinaria a treballar per anar avançant pases.....

Encara q no hagis anant per la SS tot aqest temps.... no vol dir res..... els hi pots explicar la teva situació i crec q seran comprensibles... en el meu cas ho van ser..... també el q pots fer és portar totes les proves q tingueu i fins hi tot una carta per el metge....

Vinga molts ànims!!!

[arona]

HOLA NANI2!
quan et llegia semblava que ho havia escrit jo !!! ..fa bastant que busco quedarme ... i fins aquest estiu no ens hem posat les piles i ens han fet les primeres proves...per saber quina es la causa de fertilitat, pot ser per moltes causes i tant tu com el teu marit...depen la mutua, alguna cosa et pot entrar...a mi no m'ha servit de gaire, la veritat...dilluns de la setmana que ve tinc la primera visita amb SS...(has de trucar a la Rda. Prim)...els de capçalera no ho tenen gaire clar ni saben per on guiar-te (almenys la meva)...però si s'enrotllen, t'envien ells a fer les analítiques...Només pensa en animar-te i que ara ja veuràs com col.labora el teu marit...amb el meu em passava igual...jo esperant als dies fertils i ell era el dia q més cansat estava!!! M'EMPRENYAVA COM UNA MONA... i quan em venia la shsbgsd...pensava que la culpa era d'ell de no haver fet el que tenia q fer el dia que tocava!!!...però en realitat aquest no era el problema...ara en canvi, ha anat el uroleg,s'ha fet seminogrames, anem al ginecòleg....preparem i busquem la manera de pagar-ho...que encara no sabem si será una IAD o una FIV...i varia molt el preu...respira fons i ...no et capfiquis...ens en sortirem d'aquesta!!!
t'envio un MP, ok?

[nani2]

Bon dia nenes,
moltisimes gracies per animar-me, si q hem començat a fer proves, semnograma OK, i jo analitica hormonal només un peit hipotiroidisme ( si el lmit és 4,7 jo estic a 5,03) el gine va ir q era tan poc q l'endocri ho donaria com normal, el q i mha demanat q m'aprimi al meny 10 kg q segurament era pel sobrepes i es regualria sol aixi q en aixo estic, ecos normals ni edomatriosi ni SOP res, i estic penent de poder fer-me la histero el proper cicle ja.
Sé q vosaltres m'enteneu a vegades tinc la sensació q el meu marit no ho fa i a la nostra familia ni tant sols saben q estem buscant pero crec q ha arribt el moment d dir-li i se que ens ajudaren durnt el procés.
Trucaré aquesta setmana a la SS suposo q mentre em donen hora m'ahaura donat temps d fer-me la histero.
He llegit q per la FIV a Sat Pau hi ha una llista d'espera de 4 anys, es veritat? (suposo q aixó influeix molt en q ho porti tant malament) Peró per fer IA quant trigen?

Un altre vegada moltisimes gracies, sé q m'enteneu perfectament , aniré amb vosaltres per el cami llarg.

[juliet]

Si finalment heu de fer IA o FIV, pensa que és només un altre camí, i que el dia que tinguis el teu fill o la teva filla seràs una mare més i res d'això tindrà cap importància.

ho corroboro, he tingut els meus dos fills gràcies a les FIV, després de tot el viscut (físicament i anímicament) en els processos ara ja no té més importància. De fet, si no fos perquè estic al SP i aportant el que puc als post de RA, ni pensaria tot el passat (els post són els que em fan recordar), tinc els meus fills i sóc la mare més feliç del món, independentment del patiment anterior.

Pensa que gràcies als avenços que hi ha avui dia en RA, la majoria de possibles "problemes de reproducció" són salvables,
Molts ànims

Amb la teva parella és important que cadascú entengui com viu l'altre la situació, potser tu necessites parlar-ho molt i l'altre no tant o a l'inrevés, respectar i entendre, l'empatia és la clau.
L'error que de vegades es comet és que les preocupacions i les angoixes que un viu ens pensem que l'altre les ha de viure de la mateixa manera, i si no ho fa podem pensar que és falta d'interès, quan potser l'altre pateix igual però ho demostra d'una altra manera.
Parleu-ho, amb tranquil.litat, cadascú a la seva manera ha d'arrivar a l'altre.

[IsaBcN]

Bon dia nenes,
moltisimes gracies per animar-me, si q hem començat a fer proves, semnograma OK, i jo analitica hormonal només un peit hipotiroidisme ( si el lmit és 4,7 jo estic a 5,03) el gine va ir q era tan poc q l'endocri ho donaria com normal, el q i mha demanat q m'aprimi al meny 10 kg q segurament era pel sobrepes i es regualria sol aixi q en aixo estic, ecos normals ni edomatriosi ni SOP res, i estic penent de poder fer-me la histero el proper cicle ja.
Sé q vosaltres m'enteneu a vegades tinc la sensació q el meu marit no ho fa i a la nostra familia ni tant sols saben q estem buscant pero crec q ha arribt el moment d dir-li i se que ens ajudaren durnt el procés.
Trucaré aquesta setmana a la SS suposo q mentre em donen hora m'ahaura donat temps d fer-me la histero.
He llegit q per la FIV a Sat Pau hi ha una llista d'espera de 4 anys, es veritat? (suposo q aixó influeix molt en q ho porti tant malament) Peró per fer IA quant trigen?

Un altre vegada moltisimes gracies, sé q m'enteneu perfectament , aniré amb vosaltres per el cami llarg.

Vinga nani, ànims!!!!! el millor que pots fer és agafar-t'ho amb optimisme. Et deitjo molta molta molta sort!!!!!!!!!!! i tant de bò no et faci falta arribar a la FIV, perquè abans ho hagis aconseguit.

Ja fa temps que ens venim seguint, i t'entenc perfectament.... l'espera es fa dura...

[nani2]

Si finalment heu de fer IA o FIV, pensa que és només un altre camí, i que el dia que tinguis el teu fill o la teva filla seràs una mare més i res d'això tindrà cap importància.

ho corroboro, he tingut els meus dos fills gràcies a les FIV, després de tot el viscut (físicament i anímicament) en els processos ara ja no té més importància. De fet, si no fos perquè estic al SP i aportant el que puc als post de RA, ni pensaria tot el passat (els post són els que em fan recordar), tinc els meus fills i sóc la mare més feliç del món, independentment del patiment anterior.

Gràcies Juliet, aixó ja m'ho imagino, q una vegada ho has aconseguit ja no importa tot el q hagim passat fins arribar.

Felicitats Seid, ja havia llegit una mica de la teva historia i mira al final embarassada de forma natural (amb tot el heu d'haver passat) A més fa poquets dies q ha nascut, moltisimes felicitats

Isa pereciosa quant de temps!!!!! Se q m'entens has estat uns quants mesos de buscadores juntes,feia molt de temps q no entrava a veure si desconectant, peró res. Tu tb estas esperant per RA?

Bueno, ja hem donat el primer pas, he anat a demanar hora i al principi m'ha dit la de la recepció q hauria de ser ja per Gener, no si quina cara he posat pq no li he dit res, i al moment em diu o el 30 d'aquest mes a les 11.30, i tant alli como un clavo.

Ho anem portant millor o almeny jo pq el meu marit no parla molt del tema aixi q entre vosaltres i un parell d'amigues q ho saben em vaig desfogant. Com m'heu dit només es una altre manera d'aconsegui-ho i al final quna tiguem al nostre fill ja ni ens enrecodarem. Se q encara queda molt pero tinc ganes d'anar a la visita i almeny començar a pasar el temps i amb tranquilitat
Moltisimes gracies a totes

[Aza]

Nani,

El primer que heu de fer es tranquilitzar-vos (ja se que no es gens facil).
No hi ha cap problema si mai has anat per la s.s. tu tb cotitzes i tens tot el dret del món, en el meu cas quan jo vaig anar em van derivar directament al vall d'hebró sen-se ferme cap tipus de proba, aixo em va desencantar molt, perque la primera visita me la van donar pel cap d'un any, desprès me la van adelantar uns tres mesos, una vegada alla, el tema proves si que va molt mes ràpid, evidentment et fan totes les necessaries abans d'intentar cap tractament, i tens la tranquilitat de que no ho fan per treure't diners (que potser et pot rondar el cap quan vas pel privat). A partir d'aqui tens el diagnostic, i aleshores si que depenen del tractament la cosa es pot allargar bastant, de tres a quatre anys.
En el meu cas el problema era que jo no ovulaba, nosaltres creiem que el tema seria per qualitat de l'esperma, i com tota la resta de proves incluida la de l'esperma estaven be, em van receptar l'omifin, i a la primera em vaig quedar, aixi que per quan m'havia de fer la primera visita ja estaba embaraçada.
No et diré que no ho vaig passar malament, i el primer dia de visita vaig plorar un munt quan ja era a casa, pero mira, al final no va ser tan greu, vaig tenir sort, i potser em vaig preocupar massa sen-se saber quin era el problema.
Ells tb deien que molta gent m'entre s'espera i tal es queda, perque ho dona per algu poc probable, i com ja tenen el tema en marxa aixo els tranquilitza, aixi que tu ves fen i intenta treure't l'estres.
Per cert de la llista d'espera per la IA, no m'han tret, ja em van dir que algun dia em trucarien, perque sen clars en un primer moment s'ha de ser caute, que mai se sap com pot anar l'embaraç.

[IsaBcN]

....

Isa pereciosa quant de temps!!!!! Se q m'entens has estat uns quants mesos de buscadores juntes,feia molt de temps q no entrava a veure si desconectant, peró res. Tu tb estas esperant per RA?

No, encara no. Com vaig per la seg soc i ja en tinc una filla, doncs em van donant llargues, i em diuen que son nervis. De totes maneres, tinc pensat demanar hora i possarme seriosa amb la gine..... no se si em farà cas...

[jolie_vila]

Molts anims nani2!!
Es un cami llarg pero sobre tot... es te que tenir paciencia i estar tranquils, encara que es molt dificil!!
Nosaltres portem 1 any i mig buscant i no hi habia manera fins que el meu gine ens va dir de fer les proves, i quant va veure el resultat del meu marit... ja sabia on fallaba la cosa, pero ara estem amb el tractament de FIV i amb moltes ganes de que vagui be.
La esperança es l'ultim que es perd guapi!! ja veuras com tot va be!!

[silviapml]

Com et diuen per aquí: sobretot molta calma (tot i que sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho).
T'explico el meu cas, però abreujo molt: un any provant i ens vam fer proves. Teníem un problema de bitxets del meu company (els bons eren pocs) i vam fer dues IA que no ens van portar en lloc, entre d'altres coses perquè jo també tenia el cap a un altra puesto: jo estava a l'atur i la meva mare estava molt malalta. Poc després de la segona IA ella va morir i tot i que teníem els diners per a fer una FIV, jo vaig decidir que fins que no assimilés la seva mort i trobés feina, no m'hi posava. No estava anímica preparada per a una cosa com aquesta i prou malament ho havia passat amb les dues IA.
Un any més tard de la mort de la meva mare m'estaven fent la punció per a treure'm els òvuls i l'endemà tornava a la feina.
Avui tinc una bitxeta preciosa de sis setmanes a la que estic intentant fer dormir al seu moisès.
Sobre tot, de nou, molta calma, fes els descansos que necessitis perquè forçar aquest tema és el pitjor que pots fer i consulta tots els dubtes que tinguis amb el teu metge.