PRIVACITAT/AMISTAT

[Nina que camina]

Bon dia a totes!

Necessito consell... Resulta que treballo en un hospital que tenim centre de reproducció assistida (PRA) i l'altre dia em vaig trobar a un amic de la colla del meu home a la sala d'espera de PRA i la seva dona estava a dins, visitant-se. Vem estar parlant i jo no li vaig demanar en cap moment què hi feien allà (per mi era obvi) però ell em va comentar que li feien una revisió d'uns quistes a l'ovari que havia tingut (no ho fem, em mentia, però l'entenc). La qüestió està en que no sé si, quan la vegi amb ella, dir-li que no s'angoixi que no diré res a ningú o si és millor no dir-li res... i si la truco o espero una trucada casual de la colla o com fer-ho...

No sé, he pensat que vosaltres em podríeu donar consell sobre què fer perquè sabeu com us sentirieu en una situació com aquesta!


Un petó a totes!! I gràcies per avançat!!

[coseta]

bones, jo tractaria la situació amb total normalitat. Si ella et diu per favor no comentis res,li dius que evidentment que no diràs res a ningú, que et deus al secret professional, però crec que si no et diu res, la deixaràs més tranquila si et limites a estar normal amb ella.

[martina]

Uys ... jo tampoc tocaria el tema sempre q ella no te l'avançi. Ella ara ja sap q els has vist, així que si t'ho vol dir t'ho dirà, no? ... buf, crec q és un tema delicadillu

[madrona]

Jo no en diria res....
Ella sap que treballes allà no? Suposo que ell li ahurà dit a ella que t'ha vist i que saps que estan visitant-se.

Segur que ella et treurà el tema.

[Nina que camina]

Moltes gràcies a totes per contestar-me.

Jo no li diré res, esperaré si ella m'ho vol comentar. Sí que saben que jo treballo en l'hospital però és gran i segur que hauran pensat que no em trobarien... també és mala sort!!

Només em plantejava de dir-li alguna cosa perquè ella no s'angoixés en que jo ho pogués dir a algú, cosa que no és la meva intenció. De moment no li he ni dit al meu marit! Li vaig comentar que me'ls havia trobat a l'hospital i li vaig donar l'excusa que el seu amic m'havia dit però no li vaig explicar on eren realment!

Gràcies!!!

[güerita]

Moltes gràcies a totes per contestar-me.

Jo no li diré res, esperaré si ella m'ho vol comentar. Sí que saben que jo treballo en l'hospital però és gran i segur que hauran pensat que no em trobarien... també és mala sort!!

Només em plantejava de dir-li alguna cosa perquè ella no s'angoixés en que jo ho pogués dir a algú, cosa que no és la meva intenció. De moment no li he ni dit al meu marit! Li vaig comentar que me'ls havia trobat a l'hospital i li vaig donar l'excusa que el seu amic m'havia dit però no li vaig explicar on eren realment!

Gràcies!!!

Hola Nina que camina, ... tu fes el que el teu cor et digui però ara et dóno la meva opinió, com si jo fos la teva amiga, val?? Llavors o lo tomas o lo dejas, d'acord???

Jo de la manera que sóc agraïria que em vinguessis a buscar i em diguessis que estigués tranquila, que tu no diràs res a ningú i que si necessito alguna cosa sé que puc disposar de tu. No sé, per la meva manera de ser suposo que estaria com vergonyosa de parlar d'això amb tu que ets la meva amiga i necessitaria que tu se m'avancessis i em vinguessis a dir que puc estar tranquila.

La teva amiga de sobres deu saber que no diràs res a ningú però no sé, a vegades que t'ho confirmin i et facin sentir acompanyada ajuda molt.

És només la meva opinió e? Ara valora com és ella i el tipus de relació que hi tens, ... i en base a això actua. Però pensa una cosa (i continuo parlant des de la meva prespectiva) a vegades ens sentim molt soles per no poder ser mares i saber que tens a algú al costat, que tot i que potser no et pot ajudar, saber que hi és, que hi pots plorar, que pots enrabiar-t'hi, que pots cridar, que pots desfogar-te és molt important.

Vaia rollasso, je je je! tal i com t'he dit, ... o lo tomas o lo dejas!

Un petonàs molt gran guapa!

[Helena]

vaig ràpida que estic a la feina,....

jo també agrairia que em vinguessis a buscar,..em tranquilitzessis, i saber que tinc algu al costat amb qui puc comptar...

no sé fins a quin punt sou amigues, però si ho sou de debó, jo en el teu cas, li faria saber que sé què li passa, que per qualssevol cosa pot comptar amb mi,..per resoldre dubtes, per desfogar-se,....no sé, crec més important saber que tens algu al costat que no pas saber que no diras res,..

uff!! no sé si m' explico,....

[N23]

Doncs jo crec que si ells ja coneixien que tu treballes en aquest centre i vulguessin compartir el cas amb tu, t'ho haguéssin dit abans aprofintant ademés que treballes allà mateix, i segur que t'hagúessin fet mil i una preguntes, encara que la teva feina no tingui a veure amb el que ells hi anàven a fer. Hi ha molta gent molt reservada amb segons quins temes.

A mi em passa fins i tot amb la família. Jo sóc de compartir-ho tot, en canvi tinc familia molt propera que no, que no explica mai que els passa, sobretot amb temes com aquests i ademés ho prefereixen així. Si m'he enterat d'alguna cosa, ha sigut pràcticament per casualitat (i perquè una no és tonta) i no se n'ha parlat mes, encara que hi ha molta confiança per d'altres temes.

Jo crec que ells volen portar-ho privadament. Sé que és delicat, i que et mors de ganes d'ajudar-los (a mi també m'ha passat amb familiars meus) però crec que agraïran que els respectis el fet de voler-ho portar privadament. No ho sé, només és la meva opinió perquè encara que en el teu cas, siguin amics, m'he sentit una mica reflexada amb el que expliques.