ESTEM BAIXES DE MORAL! PERÒ NO ESTEM SOLES!!

[^^Amapola^^]

Hola noietes!!!

Obro aquest post, per parlar de sentiments, sé que més d’una es sentirà identificada amb mi! Penso que podria anar bé tenir un espai d’autoajuda, per a explicar els nostres sentiments, desfogar-nos etc.

Avui estic especialment trista, i potser compartir-ho amb vosaltres em pot ajudar.
Fa mesos que volto pels fòrums, moltes ja em coneixeu, vinc d’una FIV fallida, ara estem mirant nou centre per tornar a reprendre aquest camí tant feixuc...però això no és el motiu de la meva desmoralització.

Ahir a la nit va néixer el fill d’una amiga íntima, la qual estimo molt, un nen preciós,
Avui l’hem anat a conèixer i ara tinc un sentiment de culpabilitat horribles, em sento molt malament davant aquest procés, a mi sempre m’han agradat els nens (sóc de les que li agrada fer de “tieta”, canviar bolquers, banyar-los...) però d’un temps cap aquí, degut a la meva insistència fallida per ser mare... doncs els he mig avorrit.

Quan avui la meva amiga m’ha dit, que l’agafés, m’ha sortit un no, com una catedral, li que dit que estava encostipada, clar ella s’ha quedat parada, bé, tots s’han quedat parats...ja que tinc una foto amb tots els neonats que he visitat d’amigues.

Ostres, em fa ràbia haver-me comportat com una estúpida, i em fa ràbia que m’afecti... ara estic a casa i només tinc ganes de plorar.

Ahir també em vaig assabentar que una altra amiga íntima està embarassada, pobreta...em va saber més greu per ella, que per mi... no sabia com dir-m’ho, ja que no l’estaven buscant.!

És tant injust!!! Fa tanta ràbia!!!! Diuen que “la cara es el espejo del ánima” i a mi se’m nota d’una hora lluny que no estic passant uns bons moments.

Noietes!!! Com es pot pal•liar aquest procés? Com puc actuar perquè no se’m noti tant? És que no trobo cap argument per autoanimar-me.

El fet d’escriure-ho i poder-ho compartir amb vosaltres, m’ajuda moltíssim, potser ara em sento millor!!!

July10 trobo tant normal els teusmsentiments anktros portem 3 anys buscant, un abort a l'any... I tot de bebés al meu voltant... Només ens queda donar-nos temps per sentir el dolor i que tornin a venir les ganes de seguir endavant.. I camins durs... L'inconscient juga males passades com el teu NO... No li donis voltes..

Seguim el camí....

[^^Amapola^^]

Hola guapis!

Ara mateix em arribat a casa de la comunio...
Al principi be, molts bebes, prenyades, pero be, tot ben normal.
Pero ja quan em acabat de dinar i ha comen©at el ball, i la canalla amunt i avall, i la gent ballant i tothom parlant amb tothom, m'ha entrat un agobio bestial, tant que he tingut que dir-li al mimo que marxessim, "massa felicitat...". I un cop al cotxe, vinga a plorar... I el pobre mimo, que t'he fet, que t'ha passat?? I jo, doncs aixo, massa felicitat... :(
I me n'alegro per la gent, pero a mi em supera... Jo no puc ser feliç, em falta alguna cosa...

Aix nenetes, quina me....

Ganes d'anar a dormir i dema sera un altre dia...

Petonets!!

Nena com estas!? tens raó la gent es massa feliç .. I sort d'ells pero a vegades ens supera. A mi mha passat alguna vegada però no li he dit res al amapolo tinc "por" a que canvii la relacio entre naltros... Ell no ho veu com jo... I per lo q veig en aquest post a moltes de nosaltres... Uff que dur reflexionar en això..

Bueno seguim el camï....

[lleida13]

Hola noies,
Amapola al principi jo també disimulava però desprès del primer negatiu....la cosa va canviar el meu caracter, el seu...tot va ser un dalt abaix en la relació. Vam culpar la clínica perque era a Tarragona i no a Barcelona, la meva germana i gent del voltant..." clar es q aquí no en saben prou...us han pres el pel....tots ens pensavem que feies una Fiv i embaràs segur!!!" Pocs mesos després la 2 Fiv , ara era Barcelona i ara tenia que ser segur que si!!!! I van ser 2 negatius mes!!! Vam tenir q parar i sobretot parlar molt sobre el tema de la RA. Molts enfados i llàgrimes, però aquestes 2 Fiv noves les hen viscut junts, el Lleido me punxa, me mima...Un canvi brutal. Ara a esperar que tot vagui be!!!ii aquesta sigui positiu. Aquest camí o t' uneix o et separa...es molt dur i cada negatiu es com una pedra de 1000 kilos a la motxilla de l' esquena. Arriba un moment que sino la buides no pots continuar el camí!!!!
petons guapes!!!!!

[mimi82]

Hola guapes!

Doncs estic força més animada... Sort que aquests "bajons" són de curta durada!!!

Amapola, jo al principi també vaig tenir alguna que altra enganxada amb el mimo, sobretot per "culpa" del SP i el Facebook, ell em deia que tanta informació no era bona, que em calia desconectar, pero amb el pas del temps i després dels negatius s'ha adonat que no només es culpa d'això, i ara puc dir que estem més be que mai, tret quan apareix la mala , que ell es posa auper trist i ho passo fatal...
Ves parlant-ho amb ell pq ja es un cami prou dur com per tenir que menjar-nos-ho soles...

Aquest cap de stmana es l'Aplec del Caragol a Lleida, un finde de festa birra i caragols i penso disfrutar-ho a tope!!! ja que no tinc panxu i puc beure tant com vulgui!!!! Diuen que qui no es consola es perque no vol, oi???

Nenetes, no aporto res més pq encara que estic millor no estic 100% i prefereixo entrar quan estigui a tope per poder animar-vos a totes pq sou unes lluitadores!!!!!!!

Molt bon cap de setmana, i penseu que cada dia que passa estem un dia més aprop del nostre somni!!!!

PEtons!!!

[arwen81]

Mimi82, el meu xicot tb es mosquejava amb els fòrums i internet....perquè deia (i a vegades encara ho diu) que no em deix desconnectar. I jo sento que em serveix de teràpia... i que veig que no estic sola, que hi ha moltes noies que passen pel mateix que jo (que naltros, perquè al cap i a la fi som parelles)

Crec que és molt important parlar amb ells de com ens sentim...a mi em va costar buidar-me i explicar-li realment com em sentia quan anem a llocs on està ple de bebés i embarassades...i quan ho vaig fer vaig trobar-me que em comprenia, em respectava i ra deix a les meves mans el fet d'anar o no a segons quins llocs, em diu "com a tu et vingui de gust"
També sóc conscient que si el positiu triga molt més en arribar,necessitaré suport...d'algun professional que m'ajudi a veure que la vida pot tenir coses boniques i que potser me les deixo perdre mentre espero que arribi el bebé. Això m'ho ha fet veure ell i crec que té raó.

Ànims noies, els nostres companys, marits...també ho passen malament, i ens veuen a naltros passar-ho malament....són uns

[cori]

Bones guapes!!
Tossuda m'ha agradat molt llegirt-te, m'has trasmes molts anims! jo hauria d'apendre a agafar-m'ho aixi i ho intento eh!!
Fosqueta com t'entenc amb aixo de que et sents culpable. Jo no puc viure tampoc perque fa casi 3 anys la meva germana es va quedar embarassada. Resulta que el seu xicot la va deixar (a mes super tirada) i va tornar amb la seva ex i la meva germana feta un nyap. osti jo el volia matar!!
Un dia a les 12 de la nit em truca plorant que ve a casa i jo ben preocupada i quan arriba m'ensenya una ecografia. Estic embarassada em va dir plorant i clar jo li vaig dir:d'aquell????!!!! i resulta que si. Que el tiu cabronas la va deixar, va tornar amb la ex i se les beneficiava a totes dues. Clar jo un dia li vaig plantejar que potser el millor era no tenir la nena, que ella què en pensava, però la pobra estava tan xunga que no sabia pas que volia. Total que al final va tornar amb ell (muy a mi pesar) i van tenir la nena.
La nena és la meva vida, l'estimo amb locura i quan penso que li vaig dir si volia abortar em venen les llagrimes als ulls.
I ara resulta que jo no puc tenir fills. I a vegades penso que aixo em passa per haverli dit allo, que em vaig portar fatal i em sento super culpable.
Ja li vaig explicar que no hoo deia per ella, sino per tota la historia com estava, perque estava feta una merda i aquell era un cabronas...
aig no se, a vegades la vida és molt dura...

[july10]

hola bonikes!!!!

amapola, arwen... jo també he tingut enganxades amb el julius, pel tema dels fòrums no, al contrari a vegades em pregunta, perquè jo li explico anècdotes de vosaltres...més que res, també m'agrada parlar-li ja que així veu que a molta gent li passa el que a nosaltres. la seva germana es va quedar sense problemes i tots els amics també!!!
l'altre dia, vaig fer fotos al nen de la meva amiga, van venir a dinar i vem aprofitar ja que és bebito...tot i que al principi em feia cosa, em vaig autosuperar, tot super bé...quan van marxar el meu marit estava força disgustat, li va fer cosa i pena, de veure'm a mi fent fotos al bebè amb tant de entusiasme...
ostres, jo em pensava que estaria content per mi de veurem "bé" davant el criu i va resultar que el que es va posar malament, va ser ell!

fosqueta reina.. jo també he començat fa poc, hem anat directament a la fiv, tot i que busquem des del 2010!
quan vem prendre el raïm del 2010, vem desitjar ser pares el 2011...i així cada any... de moment tampoc serem pares el 2013 ja que la fiv va anar malament. quan bufo espelmes, passa el mateix, l'últim cop que vaig demanar un desig, va ser tenir salut, perquè aquest pas la perdrem...

si que es veritat que darrera la reproducció, no anirem de vacances per estalviar, no marxem de finde per no gastar...i tot plegat deixes de tenir il·lusions i no saps com sortir d'aquest cercle, és que no em ve de gust res i m'horroritzo pensar que pot no arribar mai, uf!

JO VULL SER MARE!!!!!! que passarà amb nosaltres si no arriba mai?

ostres, quina merda!!!!!!

un petonàs enorme a totes! i gràcies per ser-hi!!!

[CARPE_DIEM]

July10 i totes vosaltres... nomes us vull enviar molts i molts ànims!!!

Amb quatre ratlles us explicaré la meva experiència i us repetiré el meu lema, aviam si us ajuda: regles irregulars des de els 15, ara en tinc 32. Em van dir que no en podria tenir amb 24, amb 27 m'hi vaig quedar de manera natural i va néixer un nenot. Vaig a buscar el germà i desprès de dos anys de buscar; fallo ovàric, menopausa,...i fa dos mesos m'ha germana amb 48 anys s'opera d'un embaras ectòpic, les meves amigues s'embarassen totes i el colmo... sóc infermera de maternitat i per mi passen tots els bebès del meu hospital!!! actualment a les portes d'ovodonació i encara tinc una anàlisi pendent de marcadors tumorals.... algu més??? :OOOO

I amb tot això, el meu lema: Si alguna cosa et fa mal, guarda-la dins teu fins que agafis forces per afrontar-ho. No vulguis arreglar-ho de cop, mica en mica busca-ho i intenta afrontar-ho... ha d'estar ben guardadet en el lloc on faci menys pupa!!! aixó et permet seguir fent el dia a dia sense obsessionar-te amb aquest monotema!! Espero que us ajudi!!!!

I de veritat... la vida és massa curta, feu el que hagueu de fer per arreglar el vostre problema però no deixeu d'agafar nens, no deixeu de quedar amb la gent que estimeu per què la necessiteu!! i no tanqueu portes,.... hi ha molts i molts camins!!! Jo sempre vaig pensar que no em feia falta tenir un nen a la panxa per què sigués meu per què lo important era criar-lo, no parir-lo!!! de fet, quan me'l van donar vaig tardar molt en canviar de xip per què jo havia agafat carinyu a un bebé blanquet, rosset, poc cabell (era com l'havia imaginat jo durant els nou mesos) i va néixer un nen que era pelut, lleig, lilós,... no era el nen que m'havia imaginat!!! mica en mica ja me'l vaig fer meu, però de debò... el que intento dir-vos és que lo important és el dia a dia, no importa d'on vingui!!! (no se si m'entendreu amb això... espero no crear conflictes!!!)

Bueno, simplement volia dir-vos que ànims!!!! us entenc perfectament i estic passant per el mateix però toca ser fortes!!! tot és una merda, si,... una gran merda que ens ha tocat a nosaltres i nomes nosaltres hi podem posar remei!!! és hora de lluitar per aconseguir-ho sense que destrossi la resta de la nostre vida!!!

una abraçada noies!!!

[nenea]

BON DIA BONIQUES! FA DIES QUE US LLEGEIXO i em sento molt identificada i acompanyada amb les vostres paraules

Quan us he anat llegint se m'han omplert de llàgrimes els ulls i m'he emocinat i entristit...la veritat que aquest camí és molt dur i injust..cap de nosaltres hauriem pensat mai trobar-nos en aquesta situació i aprendre a marxes forçades en tot aquest procés...però ens ha tocat passar per això i hem de mirar de viure-ho de la millor manera possible i que el dolor sigui el menor possible..mirant pas a pas aconseguir el nostre desitjat somni.

Cada dia..en algun moment m'apareix el perque de tot pegat? i un sentiment de buidor i tristesa és presonera del meu interior....però quan apareix miro de no fer-li cas i deixar que el pensament passi de llarg...no prendre-li atenció ( em costa molt..i hi ha moments que no puc i em derrumbo de valent) però quan ho aconsegueixo em sento forta i capaç de tot, positiva i esperançada!

Boniques no és fàcil...i pensar en no ser mares fa molt mal MOLTISSIM....però veig que tot aquest camí..aquest anys de lluita ens estan consumint... em veig a mi que vaig perdent il.lusions i tot es redueix al mateix....busco la manera de viure l'ara i agafar-me a les il.lusions com abans i deixar apartat el ser mare perque afarrar-se a aquesta il.lusió em fa mal perque tot ho faig pensant en això..i quan no arriba, costa aixecar-se... Qui no de vosaltres es marca el dia a dia en funció del tractament i de l'espera dixosa...quan s'apropa el moment pujant els ànims...quan esperem ens desesparem i quan apareix el negatiu ens tornem a enfonsar...sembla que tot giri en això i no ens pot fer cap bé..HEM D'ESTAR FORTES, IL.LUSIONADES..viure la nostra vida que són quatre dies i no deixar que passin sense viure'ls...i viure sent felices amb el que som i tenim!!! quan arribi el desitjat embaras encara ho serem més.... A vegades penso que no puc ser feliç sino sóc mare...però i si un dia ( que espero que no arribi MAI) M'ho haig de plantejar i acceptar...no podria ser feliç????? i viure entristida tot la vida????? aix boniques...a d'haver-hi la formula de viure aquesta " espera" de forma plena i "feliç"...el com? és el que costa...vivint l'ARA? i com es fa quan tot et recorda que el teu moment és penós...els efectes secundaris dels tractaments, les visites ginecologiques, les proves, els embarassos dels amics i familiar, els neixements dels amics i familiars, les trobades amb nens per totes bandes....tot el mon ens recorda que nosaltres estem en el nostre moment..uf! COSTA PERÒ SEGUR QUE HI HA SOLUCIONS!!!

Sabeu a mi em passa una cosa curiosa amb els nens/es...m'entristeix com a vosaltres veure embarassos pel carrer i criatures que surten per sota les perdes i em dic també I JO PERQUE NO?..però quan estiamb ells ( amb ebots, fills d'amics..)...em donen una energia positiva tan increible, sóc tan feliç en aquell moment que malgrat ser que és allò que vull....aquells instants M'OMPLEN moltissim...després ja és un altre tema...però en aquell moment SÓC FELIÇ!

Res volia compartir amb vosaltres els meus pensaments i mirar si entre totes ens anem fent costat i trobar la força per ser felices en el nostre moment

MOLTS I MOLTS ANIMS A TOTES...QUE SOM UNES GUERRERES I GUANYAREM LA BATALLA!!!!

BON CAP DE SETMANA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! GAUDIU DEL SOLET!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[tossuda]

mosses guerreres, perquè veieu:

Estem pendents d'una transferencia d'embrions congelats (eeep, que primer s'han de descongelar bé, després els hi han de fer la prueba del algodón del DGP....) doncs avui va i m'envia un email el gine per dir-me que plega i canvia de clínica
BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA amb lo que m'agradava a mi, ara que ja ens hi haviem fet... què us haig d'explicar! quan et penses que vas bé, patapam!

porto un disgust majúscul!!!!!! vaia ostiot

quina muntanya russa............. vinga vinga que segur que será a fi de bé hahahaha

que tingueu un cap de semana ben feliç, estupendes, farà solet eh!!!

[arwen81]

Ho aconseguirem!!!!!!!!!!!!totes!!!!!!!!!!!!!!
m'encanta llegir-vos perquè em veig a mi mateixa!

[^^Amapola^^]

Hola noies,
Amapola al principi jo també disimulava però desprès del primer negatiu....la cosa va canviar el meu caracter, el seu...tot va ser un dalt abaix en la relació. Vam culpar la clínica perque era a Tarragona i no a Barcelona, la meva germana i gent del voltant..." clar es q aquí no en saben prou...us han pres el pel....tots ens pensavem que feies una Fiv i embaràs segur!!!" Pocs mesos després la 2 Fiv , ara era Barcelona i ara tenia que ser segur que si!!!! I van ser 2 negatius mes!!! Vam tenir q parar i sobretot parlar molt sobre el tema de la RA. Molts enfados i llàgrimes, però aquestes 2 Fiv noves les hen viscut junts, el Lleido me punxa, me mima...Un canvi brutal. Ara a esperar que tot vagui be!!!ii aquesta sigui positiu. Aquest camí o t' uneix o et separa...es molt dur i cada negatiu es com una pedra de 1000 kilos a la motxilla de l' esquena. Arriba un moment que sino la buides no pots continuar el camí!!!!
petons guapes!!!!!

hola Lleida, espero que et vaigi molt i molt bé... I si... Cada negatiu es un dolor, un buit... Però jo ja he parlat amb ell i ell, com es tan pràctic, doncs diu que si no podem tenir pues que no en tindrem... Clar jo me quedo de pedra,, q esta bé però.... Durant aquest 3 anys 2 casi que no hem parlat de com ens sentim... Simdels passos a seguir si IAC si FIV... Però de sentiments fins al novembre passat no li he fet entendre lo dur que és un negatiu.... Estem superbé, i molt units però jo també sóc molt reservada i suposo q...no li haia fet entendre....

A vere si tenim sort amb la FIV.. Perque una altra cosa ja es el tema econòmic....
Bona setmaneta!

[^^Amapola^^]

Hola guapes!

Doncs estic força més animada... Sort que aquests "bajons" són de curta durada!!!

Amapola, jo al principi també vaig tenir alguna que altra enganxada amb el mimo, sobretot per "culpa" del SP i el Facebook, ell em deia que tanta informació no era bona, que em calia desconectar, pero amb el pas del temps i després dels negatius s'ha adonat que no només es culpa d'això, i ara puc dir que estem més be que mai, tret quan apareix la mala , que ell es posa auper trist i ho passo fatal...
Ves parlant-ho amb ell pq ja es un cami prou dur com per tenir que menjar-nos-ho soles...

Aquest cap de stmana es l'Aplec del Caragol a Lleida, un finde de festa birra i caragols i penso disfrutar-ho a tope!!! ja que no tinc panxu i puc beure tant com vulgui!!!! Diuen que qui no es consola es perque no vol, oi???

Nenetes, no aporto res més pq encara que estic millor no estic 100% i prefereixo entrar quan estigui a tope per poder animar-vos a totes pq sou unes lluitadores!!!!!!!

Molt bon cap de setmana, i penseu que cada dia que passa estem un dia més aprop del nostre somni!!!!

PEtons!!!

Hola mimi82!
suposo que com tot és un procés de parella... No li dono moltes voltes tampoc...

Molts anims I positivisme a topeeee
Com anat laplec del cargol?

[^^Amapola^^]

Mimi82, el meu xicot tb es mosquejava amb els fòrums i internet....perquè deia (i a vegades encara ho diu) que no em deix desconnectar. I jo sento que em serveix de teràpia... i que veig que no estic sola, que hi ha moltes noies que passen pel mateix que jo (que naltros, perquè al cap i a la fi som parelles)

Crec que és molt important parlar amb ells de com ens sentim...a mi em va costar buidar-me i explicar-li realment com em sentia quan anem a llocs on està ple de bebés i embarassades...i quan ho vaig fer vaig trobar-me que em comprenia, em respectava i ra deix a les meves mans el fet d'anar o no a segons quins llocs, em diu "com a tu et vingui de gust"
També sóc conscient que si el positiu triga molt més en arribar,necessitaré suport...d'algun professional que m'ajudi a veure que la vida pot tenir coses boniques i que potser me les deixo perdre mentre espero que arribi el bebé. Això m'ho ha fet veure ell i crec que té raó.

Ànims noies, els nostres companys, marits...també ho passen malament, i ens veuen a naltros passar-ho malament....són uns

Siiii son uns ☀☀☀

[^^Amapola^^]

Bones guapes!!
Tossuda m'ha agradat molt llegirt-te, m'has trasmes molts anims! jo hauria d'apendre a agafar-m'ho aixi i ho intento eh!!
Fosqueta com t'entenc amb aixo de que et sents culpable. Jo no puc viure tampoc perque fa casi 3 anys la meva germana es va quedar embarassada. Resulta que el seu xicot la va deixar (a mes super tirada) i va tornar amb la seva ex i la meva germana feta un nyap. osti jo el volia matar!!
Un dia a les 12 de la nit em truca plorant que ve a casa i jo ben preocupada i quan arriba m'ensenya una ecografia. Estic embarassada em va dir plorant i clar jo li vaig dir:d'aquell????!!!! i resulta que si. Que el tiu cabronas la va deixar, va tornar amb la ex i se les beneficiava a totes dues. Clar jo un dia li vaig plantejar que potser el millor era no tenir la nena, que ella què en pensava, però la pobra estava tan xunga que no sabia pas que volia. Total que al final va tornar amb ell (muy a mi pesar) i van tenir la nena.
La nena és la meva vida, l'estimo amb locura i quan penso que li vaig dir si volia abortar em venen les llagrimes als ulls.
I ara resulta que jo no puc tenir fills. I a vegades penso que aixo em passa per haverli dit allo, que em vaig portar fatal i em sento super culpable.
Ja li vaig explicar que no hoo deia per ella, sino per tota la historia com estava, perque estava feta una merda i aquell era un cabronas...
aig no se, a vegades la vida és molt dura...

ori tu nomet sentis malament per loq li vas dir en aquella situació és molt normal!

Mha germana sempre deia de tenir nenes joveneta .. I jo nonhonveia massa bé.. Va tenir bessons i buah! Ser tieta és una passada... Simse q me passa això mhagués ficat més joveneta( ara tinc 32)

que vaigi bé!

[^^Amapola^^]

hola bonikes!!!!

amapola, arwen... jo també he tingut enganxades amb el julius, pel tema dels fòrums no, al contrari a vegades em pregunta, perquè jo li explico anècdotes de vosaltres...més que res, també m'agrada parlar-li ja que així veu que a molta gent li passa el que a nosaltres. la seva germana es va quedar sense problemes i tots els amics també!!!
l'altre dia, vaig fer fotos al nen de la meva amiga, van venir a dinar i vem aprofitar ja que és bebito...tot i que al principi em feia cosa, em vaig autosuperar, tot super bé...quan van marxar el meu marit estava força disgustat, li va fer cosa i pena, de veure'm a mi fent fotos al bebè amb tant de entusiasme...
ostres, jo em pensava que estaria content per mi de veurem "bé" davant el criu i va resultar que el que es va posar malament, va ser ell!

fosqueta reina.. jo també he començat fa poc, hem anat directament a la fiv, tot i que busquem des del 2010!
quan vem prendre el raïm del 2010, vem desitjar ser pares el 2011...i així cada any... de moment tampoc serem pares el 2013 ja que la fiv va anar malament. quan bufo espelmes, passa el mateix, l'últim cop que vaig demanar un desig, va ser tenir salut, perquè aquest pas la perdrem...

si que es veritat que darrera la reproducció, no anirem de vacances per estalviar, no marxem de finde per no gastar...i tot plegat deixes de tenir il·lusions i no saps com sortir d'aquest cercle, és que no em ve de gust res i m'horroritzo pensar que pot no arribar mai, uf!

JO VULL SER MARE!!!!!! que passarà amb nosaltres si no arriba mai?

ostres, quina merda!!!!!!

un petonàs enorme a totes! i gràcies per ser-hi!!!

És veritat el foro tajuda a parlar amb gent q tentén perfectament!!!!! I és dagraïr
Ostres aixímqnporet és va quedar fet pols.. Aix quantes situacions ens toquen viure... Pero només són pedres al nostre camí...

;)

[^^Amapola^^]

July10 i totes vosaltres... nomes us vull enviar molts i molts ànims!!!

Amb quatre ratlles us explicaré la meva experiència i us repetiré el meu lema, aviam si us ajuda: regles irregulars des de els 15, ara en tinc 32. Em van dir que no en podria tenir amb 24, amb 27 m'hi vaig quedar de manera natural i va néixer un nenot. Vaig a buscar el germà i desprès de dos anys de buscar; fallo ovàric, menopausa,...i fa dos mesos m'ha germana amb 48 anys s'opera d'un embaras ectòpic, les meves amigues s'embarassen totes i el colmo... sóc infermera de maternitat i per mi passen tots els bebès del meu hospital!!! actualment a les portes d'ovodonació i encara tinc una anàlisi pendent de marcadors tumorals.... algu més??? :OOOO

I amb tot això, el meu lema: Si alguna cosa et fa mal, guarda-la dins teu fins que agafis forces per afrontar-ho. No vulguis arreglar-ho de cop, mica en mica busca-ho i intenta afrontar-ho... ha d'estar ben guardadet en el lloc on faci menys pupa!!! aixó et permet seguir fent el dia a dia sense obsessionar-te amb aquest monotema!! Espero que us ajudi!!!!

I de veritat... la vida és massa curta, feu el que hagueu de fer per arreglar el vostre problema però no deixeu d'agafar nens, no deixeu de quedar amb la gent que estimeu per què la necessiteu!! i no tanqueu portes,.... hi ha molts i molts camins!!! Jo sempre vaig pensar que no em feia falta tenir un nen a la panxa per què sigués meu per què lo important era criar-lo, no parir-lo!!! de fet, quan me'l van donar vaig tardar molt en canviar de xip per què jo havia agafat carinyu a un bebé blanquet, rosset, poc cabell (era com l'havia imaginat jo durant els nou mesos) i va néixer un nen que era pelut, lleig, lilós,... no era el nen que m'havia imaginat!!! mica en mica ja me'l vaig fer meu, però de debò... el que intento dir-vos és que lo important és el dia a dia, no importa d'on vingui!!! (no se si m'entendreu amb això... espero no crear conflictes!!!)

Bueno, simplement volia dir-vos que ànims!!!! us entenc perfectament i estic passant per el mateix però toca ser fortes!!! tot és una merda, si,... una gran merda que ens ha tocat a nosaltres i nomes nosaltres hi podem posar remei!!! és hora de lluitar per aconseguir-ho sense que destrossi la resta de la nostre vida!!!

una abraçada noies!!!

iaix si caroe diem... Això tb mho dic x cert jo tb treballo amb nens! Hem de centrar-nosmen aquests pensaments! Però a mi a vegades em va plorar i millor si estic sola .. I ho trec tot...això mhe passa desde que les IA van ser negatius,,, en fi mecanismes per treure dolor...

Un peto!

[^^Amapola^^]

BON DIA BONIQUES! FA DIES QUE US LLEGEIXO i em sento molt identificada i acompanyada amb les vostres paraules

Quan us he anat llegint se m'han omplert de llàgrimes els ulls i m'he emocinat i entristit...la veritat que aquest camí és molt dur i injust..cap de nosaltres hauriem pensat mai trobar-nos en aquesta situació i aprendre a marxes forçades en tot aquest procés...però ens ha tocat passar per això i hem de mirar de viure-ho de la millor manera possible i que el dolor sigui el menor possible..mirant pas a pas aconseguir el nostre desitjat somni.

Cada dia..en algun moment m'apareix el perque de tot pegat? i un sentiment de buidor i tristesa és presonera del meu interior....però quan apareix miro de no fer-li cas i deixar que el pensament passi de llarg...no prendre-li atenció ( em costa molt..i hi ha moments que no puc i em derrumbo de valent) però quan ho aconsegueixo em sento forta i capaç de tot, positiva i esperançada!

Boniques no és fàcil...i pensar en no ser mares fa molt mal MOLTISSIM....però veig que tot aquest camí..aquest anys de lluita ens estan consumint... em veig a mi que vaig perdent il.lusions i tot es redueix al mateix....busco la manera de viure l'ara i agafar-me a les il.lusions com abans i deixar apartat el ser mare perque afarrar-se a aquesta il.lusió em fa mal perque tot ho faig pensant en això..i quan no arriba, costa aixecar-se... Qui no de vosaltres es marca el dia a dia en funció del tractament i de l'espera dixosa...quan s'apropa el moment pujant els ànims...quan esperem ens desesparem i quan apareix el negatiu ens tornem a enfonsar...sembla que tot giri en això i no ens pot fer cap bé..HEM D'ESTAR FORTES, IL.LUSIONADES..viure la nostra vida que són quatre dies i no deixar que passin sense viure'ls...i viure sent felices amb el que som i tenim!!! quan arribi el desitjat embaras encara ho serem més.... A vegades penso que no puc ser feliç sino sóc mare...però i si un dia ( que espero que no arribi MAI) M'ho haig de plantejar i acceptar...no podria ser feliç????? i viure entristida tot la vida????? aix boniques...a d'haver-hi la formula de viure aquesta " espera" de forma plena i "feliç"...el com? és el que costa...vivint l'ARA? i com es fa quan tot et recorda que el teu moment és penós...els efectes secundaris dels tractaments, les visites ginecologiques, les proves, els embarassos dels amics i familiar, els neixements dels amics i familiars, les trobades amb nens per totes bandes....tot el mon ens recorda que nosaltres estem en el nostre moment..uf! COSTA PERÒ SEGUR QUE HI HA SOLUCIONS!!!

Sabeu a mi em passa una cosa curiosa amb els nens/es...m'entristeix com a vosaltres veure embarassos pel carrer i criatures que surten per sota les perdes i em dic també I JO PERQUE NO?..però quan estiamb ells ( amb ebots, fills d'amics..)...em donen una energia positiva tan increible, sóc tan feliç en aquell moment que malgrat ser que és allò que vull....aquells instants M'OMPLEN moltissim...després ja és un altre tema...però en aquell moment SÓC FELIÇ!

Res volia compartir amb vosaltres els meus pensaments i mirar si entre totes ens anem fent costat i trobar la força per ser felices en el nostre moment

MOLTS I MOLTS ANIMS A TOTES...QUE SOM UNES GUERRERES I GUANYAREM LA BATALLA!!!!

BON CAP DE SETMANA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! GAUDIU DEL SOLET!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

nenea has "dado en elclavo" les tves paraules i sentiments.. Aix qui ens anava a dir que ens tocaría oi? I aquimestem lluitant... I pensant en positiu ( tot imque a vegades penso i sino puc... que farè)...

gràcies per les teves paraules ;)

[^^Amapola^^]

mosses guerreres, perquè veieu:

Estem pendents d'una transferencia d'embrions congelats (eeep, que primer s'han de descongelar bé, després els hi han de fer la prueba del algodón del DGP....) doncs avui va i m'envia un email el gine per dir-me que plega i canvia de clínica
BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA amb lo que m'agradava a mi, ara que ja ens hi haviem fet... què us haig d'explicar! quan et penses que vas bé, patapam!

porto un disgust majúscul!!!!!! vaia ostiot

quina muntanya russa............. vinga vinga que segur que será a fi de bé hahahaha

que tingueu un cap de semana ben feliç, estupendes, farà solet eh!!!

ostres si que es una putadeta.... Pero bueno el proces esta engegat i tot anira capendavant.. Jaens explicaras que tal el nou o nova gine ;)

[^^Amapola^^]

Ho aconseguirem!!!!!!!!!!!!totes!!!!!!!!!!!!!!
m'encanta llegir-vos perquè em veig a mi mateixa!

Siii bravoooo!!!! A vere si arriven les panxulines!!!