Vull ser mare per segon cop

[carbasseta]

Gràcies judita! Molta sort!

Jo he demanat hora amb el ginecòleg perquè em respongui les preguntes que tinc per decidir si hi anem o esperem! Ja us informaré!

[carbasseta]

Hola noies!

Ja hem fet la visita a la clínica! Ens ha explicat com funciona el cicle de congelats, que és molt senzill i ja hi ha algun post que en parla. En el nostre cas tenim un congeladet de qualitat A, que té 6 cèl·lules. Ens ha dit que quan descongeli, pot quedar igual, pot perdre alguna cèl·lula i quedar-se en 4, amb el que la qualitat baixaria o allisar-se, és a dir, no sobreviure. Per tant, quan decidim anar a pel frigo, tot és força senzill i ràpid (si tot va bé, que esperem que sí).

Ara ve la segona part del meu cas particular i és que encara estic alletant l'Aina, amb el que el dr. ens ha recomanat que esperés, o que deslletés, però que creia que no hi havia pressa i que això ho havia de decidir jo. M'ha dit que incompatible del tot no ho és, però per una banda està la prolactina, ja que si estàs alletant la prolactina és més alta i ja sabeu que això va en contra. Per altra banda, els estrògens, encara que pocs, passarien a l'Aina i considera que no és necessari donar-li estrògens a una criatura tan petita, encara que sigui nena, ja que en el nostre cas no hi ha cap pressa "biològica". Hi estic d'acord, així que hem decidit que esperarem, que sí m'agradaria que es portessin poc, però potser no cal forçar tant les coses.

Finalment dir-vos que jo tinc hipotiroïdisme, que tot i que està sota control, tinc la TSH per sobre de 2,5 que és el que ells consideren com a màxim per tenir bones probabilitats d'embaràs, per tant, quan decidim anar a pel frigo, millor que aquesta THS estigui per sota de 2,5. M'ha explicat que ells sempre ho miren i si està per sobre de 2,5 mediquen a la pacient per tal que baixi i augmenti les probabilitats.

Espero que a alguna li serveixi la informació!

[Penny]

Gràcies per compartir aquesta informació, carbasseta!

Nosaltres tenim també només un congeladet (bé, sabem del cert que és congeladetA ) però el van congelar en estat de blasto després de fer-li el DGP, així que no tinc massa esperances que sobrevisqui a la descongelació De tota manera, s'ha d'intentar, clar! amb il·lusió! jejeje

Et van comentar si, en cas que l'embrió no sobrevisqui, caldria abonar igualment l'import de la transfer? o com va?

També volem que es portin poquet els nostres fills, si és possible. I jo sí que em plantejo "forçar" el deslletament (bé, més aviat no fer res per allargar-lo gaire més enllà de l'any i mig). Això penso ara... aviam què penso quan m'hi trobi, que de moment el petit només té 4 mesets.

[judita]

Hola noies!!
Nosaltres ens hi vam posar a principis de gener, però pel mig em van trobar un quist. he fet un mes d'anticonceptives i al final me'l van haver de treure, ara ja estic amb la meriestra per preparar l'endometri!! si tot va bé el proper mes em faran la transfer. En principi el procés és molt més fàcil a veure si hi ha sort i es descongelen bé i després s'agafen!!!

Carbasseta veig que de moment us ho prendreu amb calma, fa pena treure el pit!!nosaltres ho vam deixar als 11 mesos.

Penny vosaltres encara teniu la nena molt petitona!! ara a disfrutar i mai se sap, a vegades hi ha gent que es queda de manera natural. M'ha cridat l'atenció això que ja sabeu que és nena!! no sabia que això ja ho sabien. que fort!!!

un petonet per totes!!!

[Penny]

Judita, sabem que el congeladet és una nena perquè en la meva FIV van fer diagnòstic genètic preimplantacional (DGP). Com que analitzen tots els cromosomes, també poden saber el sexe de l'embrió. Però ells et posen els embrions que consideren millors, tu no pots pas triar el sexe, és ilegal.
Per coses de la vida, i una mica de xiripa, vam saber que l'embrió que ens queda és femení

ja estarem pendents el mes vinent, espero que puguis fer la transfer i que tot surti bé

[judita]

Molt bé Penny!! És una passada la ciència!! Gràcies x l'explicació!!!

Ens anem llegint!!!

[carbasseta]

Ostres Penny, em sap greu, però ja no vam arribar a parlar de preus i ni se'm va acudir.... Quina gràcia que ja ho sapigueu! Com dius tu, amb il·lusió! Ja sabem que en aquest camí dur de la RA l'esperança és l'últim que s'ha de perdre i jo crec que tenint-ne un t'ho prens de manera diferent. Respecte al pit, no cal que facis plans, hi ha nenxs que es deslleten sols ben d'hora i n'hi ha que estan enganxats fins ben grans. Jo de moment no em veig treient-li, tot i que tampoc faig res per mantenir-lo. Normalment no demana gaire, només a dis puntuals, però quan es lleva allà està el pit i per anar a dormir sí que no perdona (si hi sóc jo, al migdia més d'un dia no l'adormo jo). Així que ja veus...

Judita, seguirem per aquí, espero que vagi molt bé la transfer! Ja ens informaràs!!