Ansietat per separació..

[lavidaesbonica]

Hola mares... aquesta ha estat la primera setmana que hem deixat a la nostra filla (10 mesos) amb una cangur.. Fins ara ens ho podíem muntar el meu marit per la tarda i jo pels matins, pero per canvis d'horari del meu marit necessitarem cangur cada tarda unes 4hores fins el juny. Els matins els passa tots amb mi.
Va venir tot el mes de març 2hores la setmana per anar fent l'habituació, però la nena plora desconsolada des del dimarts que la vam deixar amb ella.. Arriba a plorar 1/2 hora sense parar! al final surten al carrer i es veu que allí es calma..perquè es distreu.. però si la cangur para en un banc o torna a casa, la nena torna a plorar. Bé, segurament que em direu que és paciència, però jo marxo tan angoixada cada tarda!! A més, no li vol berenar ni fer migdiada.. I al vespre, quan la posem a dormir li costa molt i plora, cosa que fins ara no passava perquè s'adormia molt fàcilment..I si totes les tardes són aixi? Puc fer alguna cosa per disminuir-li aquesta ansietat?

[Albercoca]

Hola, sap greu el que esteu passant, si no tens més remei que deixar-la amb la cangur, és una cosa que com tu has dit li passarà, i acabarà acostumant-se.
La teva nena és petita per entendre tot, però jo de tu li explicaria el per què l'has de deixar i dir-li sempre que tornaràs al cap d'una estona llarga o curta depenent de les hores.
Parla-li molt de com et sents quan la deixes i que saps
com se sent ella. Abraça-la molt quan tornis i digué-li que l'has enyorat i que estàs contenta de veure-la...
És petitona amb 10 mesos però que li parlis t'anirà bé a tu i crec que a ella també.
La cangur que la distregui, que sigui amorosa... Poc a poc agafarà confiança, és molt lògic que la nena es senti estranya i que plori moltíssim. El millor per la nena és que en estat d'angoixa tingui algú que la consoli, sigui amorosa,que tingui molta paciència, i que la comprengui.
Tot és qüestió de temps.
Espero que poc a poc us aneu trobant millor en la separació. Molts ànims!

[lavidaesbonica]

Gràcies pels consells...el que passa que com bé dius, trobo que és massa petita perquè entengui per què marxo...! Encara que li digui "la mama vindrà després..", no té ni idea de què vol dir "després" ni res... :(. En fi, a veure com va..espero que no li suposi un trauma! Potser hagués estat millor deixar-la amb 4 mesos que no s'assabenten tant però són tan petits...

[Albercoca]

És molt petita perque entengui, és cert, però si li dius "la mama torna en una estona" al principi no li servirà de res, perquè el que vol és que no marxis, però amb el temps es tranquilitzarà amb les teves paraules, això segur.
Penso que el més important és que la cangur se la guanyi, i la que la sàpiga consolar. Si la nena es troba bé amb la cangur tard o d'hora se li passarà l'ansietat.
Molts ànims guapa!

[lavidaesbonica]

Si...se l'ha de guanyar! però jo ja veig que ho faria a qualsevol "cangur".... Ahir va tornar a plorar desconsolada, i es veu que només es calma quan surten al carrer! allí diu que és una altre, que li riu, etc... Però és posar els peus a casa i torna a arrencar a plorar...!
A més, una cosa curiosa, és que el poc que vol berenar amb la cangur, es veu que menja mirant cap als costats, és a dir, no la mira, evita el contacte visual a l'hora del berenar...! I dormir ja ni pensaments, és posar-la al bressol i posar-se histèrica... Total, que penso que el que li passa és que totes aquelles tasques que ella relaciona amb la cura materna/paterna, no accepta que les faci ningú més! el menjar, el dormir, jugar a casa... en canvi, pel carrer no ho associa tant a nosaltres i està més relaxada... deu ser això, oi? Em vaig quedar parada quan em va dir que no la volia mirar mentre berenaven! quan arribem doncs s'ho acaba tot... amb la cangur no... Espero que s'adapti ràpid a ella!