Massa dependència?

[tineta14]

Bona nit,

Tinc la sort de poder estar tots els matins i algunes tardes amb la meva filla que té gairebé 9 mesos. El que passa és que ha arribat un punt en què no sé si s'ha creat massa dependència d'ella cap a mi o és natural tenint en compte la seva edat, etc.. sóc mama primerenca i tinc dubtes..clar.. El cas és que ha arribat un moment en què no em puc moure del seu costat perquè sinó plora! El simple gest d'aixecar-me del sofà o del terra que és on està ella, doncs ja comença a gemegar i quan desapareixo de la seva vista (per remenar el dinar, per exemple!) ja plora desconsolada. Amb el pare, que hi està per la tarda, no li ho fa! ell em diu que no se'n separa mai.. bé, s'hi està poques hores i no veu necessari haver de fer res a casa (ni dutxa, ni esmorzars, ni dinars..etc), jo en canvi pels matins haig d'anar fent coses per casa, no em puc passar de 8h a 15h asseguda al terra del menjador..! En fi, és normal aquesta angoixa que té quan la deixo un momentet sola? Amb el pare s'hi queda contenta, no li plora, però amb mi sembla com si estigués més ansiosa! de fet, quan estem els dos per casa ella està molt pendent de mi..quin estrés! Quan es queda amb els avis també està la mar de bé! Vull dir que no és que no pugui estar amb ningú més que amb mi..Jo ja vaig provant de parlar-li des de la cuina en el moment que hi vaig per fer-me l'esmorzar, per exemple, però no la calma. I veig que em segueix arrossegant-se pel terra a llàgrima viva..quina llàstima!!

Què faig malament?? :(

[cosma_shiva]

Es normal!!!!

[neuetes]

És l'ansietat de separació. Tranquila, és una fase i ja passarà.

[martina13]

La meva va començar aixi als 14 mesos i avui k fa els 16 esta igual.suposo k ja passara...

[charito]

Doncs si es una fase! Mira la.meva va a l'escola bressol tot el dia des dels 6 mesos i cap als 9 va començar igual pero vers qui estigui al seu carrec, aixi que li plora a la senyoreta si esta al cole, a mi a casa, a ma mare si es queda amb ella... amb els homes no ho fa pas! Es queda amb el seu pare als matins i tan panxa.

La pobra senyoreta de permanencia ho passa fatal perque nomes son 5 min pero plora amb un dramaaa i aixo que la coneix de setembre i es quedava tan contenta i d'un dia per altre :-(

Aixo si es un paaaaaal ara semblava que haviem millorat pero fa uns dies que torna a estar igual ni fer pipi tu.. tot el cap de setmana amb la nena a coll pacienciaaaa

[tineta14]

Ok! paciència doncs.. És que n'hi ha que em diuen que hauria d'anar-la acostumant a estar-se estones més soleta i no tant amb mi, però jo la veritat és que no em veig en cor de deixar-la plorant! encara s'angoixaria més,no?!

[charito]

No te massa sentit la veritat els surt instintiu no es que racionalitzin ara plorare, sino que no hi poden fer mes

[flit]

es normal, no et preoupis

[Rossinyola]

Normalíssim! La meva filla feia igual a aquesta edat, i després no tant perquè com ja es desplaçava venia allà on fós Jo no l'he portat mai a la guarderia, així que m'he sentit a dir de tot: que si massa emmarada, que si massa dependència, que si així no se sociabiltzarà mai... De tot! I no et diré que no he tingut els meus dubtes i els meus agobios de veure que sempre la duia com una paparreta amb mi. Si venien avis o tiets a jugar amb ella, ja de més gran, ella feliç sempre i quan jo voltés per casa: algun cop m'escapava sense q ho veiés a fer algun encàrreg i si se n'adonava muntava un bon pollastre al pobre avi o tiet q estava amb ella. Però mica en mica es va anar fent gran, i al voltant dels dos anys de cop i volta es va desenganxar de les meves cames mentre xerrava amb una veïna i es va allunyar uns quants metres de mi per anar a jugar amb una nena, i mira, vaig al.lucinar. i ara, que té 2,5anys, juga amb tothom, si la venen a buscar avis o tiets ni em diu adéu, i s'ho passa pipa. I ningú em diu pas q estigui ni emmarada, ni sigui depenent ni antisocial. Tot passa, però als 9 mesos toca ser una paparreta

[MarionCole]

Es normal. Penja-te-la en una motxilla i vés fent la feina de casa amb ella penjada. Ja veuràs si fas via amb la mopa i ella feliç.

[tineta14]

Doncs mireu, ara penso que ho intentaré gaudir més perquè quan no me'n adoni ja no voldrà estar tan enganxada a mi i aleshores...segur que ho enyoraré!!! jaja. ;)

[Rossinyola]

Doncs mireu, ara penso que ho intentaré gaudir més perquè quan no me'n adoni ja no voldrà estar tan enganxada a mi i aleshores...segur que ho enyoraré!!! jaja. ;)

Ja et dic jo que sí

[jaruma]

El meu té 8 mesos i mig i m'ho fa amb el pare. Vull dir, si estem els dos sols accepta que el deixi sol uns segons (més tampoc m'atreveixo!). Pero si estem els tres, no vol quedar-se amb el pare! Em mira i plora desconsoladament, i al pare també li sap greu, clar.

El més curiós és que a la meva mare no li ho fa, a casa la iaia està tan panxo! :-/